Tag Archives: abril

Montreal, Canadà: Crida internacional de solidaritat amb l’aixecament social

 “Pots tallar totes les flors però no pots parar la primavera”
– Cartell que circula durant la vaga


LES LLEIS

El divendres, maig 18, 2012, dues noves lleis han entrat en vigor a Montreal. El seu objectiu és sufocar la revolta anticapitalista que ha sorgit des de l’inici de la vaga d’estudiants a la província de Quebec, fa 15 setmanes. A més, apunta a restaurar l’ordre i obrir el camí per la implementació de mesures d’austeritat en aquests territoris.

La primera d’aquestes lleis és un estatut municipal, que intenta dissuadir la gent d’usar màscares en les manifestacions, mitjançant l’amenaça de multes que van dels 1.000 als 5.000 dòlars canadencs. Aquest estatut ve en vista a una llei que està planificant el govern federal, per tal de posar-la en pràctic a tot el territori controlat per l’Estat canadenc, que castigaria a tots aquells que amaguin la seva identitat “mentre participen en disturbis” amb una pena màxima de 10 anys de presó.

La segona llei és una Llei Especial del govern provincial que exigeix que totes les manifestacions de dissidència popular se sotmetin al control enutjós de l’Estat. Qualsevol manifestació, arreu del Quebec, ha de presentar una hora d’inici i un itinerari complet a la policia local, com a mínim, 8 hores abans, si no es considerarà il·legal. A més la policia es reserva el dret de canviar el itinerari en qualsevol moment. Segons aquesta llei, no es pot realitzar manifestacions en els espais de les institucions acadèmiques, ni tampoc a menys de 50 metres d’aquestes. Qualsevol líder, represetant o qualsevol membre amb un càrrec en una associació estudiantil que bloquegi l’accés a les classes, o aconselli a altres a fer-ho, està subjecte a una multa que pot variar entre els 7.000 i 35.000 dòlars. Si una associació estudiantil sencera és considerada culpable del abans esmentat, se’ls aplicarà una multa d’entre 25.000 i 125.000 dòlars. Les multes es duplicaran en els casos de reincindencia i les associacions estudiantils poden perdre un semestre de quotes de membres per cada dia que es violi la llei. És també il·legal animar a qualsevol a participar en una manifestació il·legal i és, potencialment il·legal informar a través d’tweets des del lloc de la mani i informar del que està passant en qualsevol moment.

Durant els tres dies d’aplicació de la Llei Especial, el seu efecte tangible en el moviment ha estat que CLASSE (sigles en francès de Coalició Àmplia per la Solidaritat Sindicalista Estudiantil), l’associació estudiantil més radical, ha baixat el seu calendari d’activitats, on es trobaven totes les accions que s’estaven desenvolupant a Montreal i altres ciutats a la regió de Quebec. S’ha obert una nova pàgina anònima.

Per si mateixes, aquestes dues noves lleis probablement no contribuiran tant a posar a la gent darrere dels barrots com el projecte del govern federal d’expansió carcerària i la revisió de la justícia criminal. En realitat, l’objectiu és destruir els recursos financers de les organitzacions que s’han emmotllat al sistema i, potser, recuperar part dels enormes costos provocats com a resultat del sabotatge econòmic, al trànsit i el caos derivat, a més de les hores extres de la policia durant els últims mesos. Per ser clars, les inflades comptes bancaris de les federacions estudiantils van ser un component crucial per l’inici d’aquesta situació i, atès que podrien ser útils en el futur, val la pena defensar-les. No obstant això, no cal diners per mantenir la revolta, sinó, més aviat, coratge, voluntat i creativitat. Aconseguirem el que necessitem lluitant, encara que es faci més difícil. Tot i així, el que va passar en les assemblees legislatives i en els plens municipals ha tingut i tindrà efecte als carrers. Les manis es declaren il·legals des del moment en què comencen, el que embalentona a la SPVM (maderos locals) i la SQ (maderos provincials) a utilitzar tècniques de dispersió més intenses i augmentar el nivell de força anterior. Abans d’aquesta llei, havien arrencat ulls, trencat braços, fet miques mandíbules i deixat a gent a comes molt greus. Però la gent segueix als carrers, llançant asfalt als antiavalots i construint barricades cremant…

LA VAGA

Per contextualitzar les coses, la vaga -si es defineix així la negació dels estudiants a assistir a classe- va començar al febrer quan molts dels CÉGEPs (insitutos públics) de la província de Quebec, així com dos de les dues principals universitats van votar per anar a la vaga. Mitjançant una sèrie d’assemblees generals constants, els sindicats estudiantils i determinats membres d’aquestes facultats han mantingut que estan en vaga, cada un dels cossos definint les seves intencions i metes. Per a algunes facultats, continuar la vaga ha estat una renegociació setmanal, mentre que altres van votar des del principi el participar en una vaga general indefinida i fins i tot altres van votar per la vaga fins que l’educació sigui gratuïta.

Al principi, el govern es va negar a dialogar amb les federacions estudiantils, insistint que la decisió ja estava presa. Fins a mitjans d’abril, no es van fer negociacions, gràcies, en gran part, a la crida unilateral de treva per part del comitè executiu de CLASSE sense consultar als seus membres. Aquesta treva consistia que CLASSE es comprometia a que no es realitzarien accions en el seu nom mentre les negociacions estiguessin en curs. Les converses es van aturar quan una mani combativa, no organitzada per CLASSE, va prendre els carrers el 24 d’abril, el govern es va negar a seguir el diàleg amb CLASSE, i les altres dues federacions es van retirar en solidaritat. O el govern ho sabia i estava manipulant, o no ho sabia i va ser estúpid, hauria d’haver estat clar que les federacions buròcrates ja no tenien cap control sobre la gent als carrers -i que això ja no es tractava només de les taxes de matrícules . Quan noves converses van conduir a una proposta dita segons, dues setmanes més tard, els membres de la federació la van rebutjar. No hi ha raó per pensar que hi haurà més diàlegs pròximament. Això deixa significativament menys opcions a una recuperació esquerrana.

AVUI

Ara, el sentiment general al carrer és que no pararem, no ens detindran, i no volem que això acabi. Hem vist com la situació ha passat de ser una vaga limitada inicial amb fins reformistes a una revolta generalitzada amb aspiracions revolucionàries. La diversitat de tàctiques que s’han usat, els crits que resonen a les manis i els tipus d’objectius que s’ataquen són un indici clar que això és molt més que unes taxes de matrícules -i molts moments han estat preciosos de manera que és difícil d’explicar. No ens rendirem.

I volem que sentiu el que sentim. Sabem que sentiu alguna cosa, però volem que ho sentiu com nosaltres ho sentim. Sabem que cada vegada que un de nosaltres va a la presó, cada vegada que un company perd un ull en els carrers per la metralla d’una granada de fum o l’orella per una pilota de goma disparada al cap; hi ha molts altres que senten una onada de calor venjatiu al seu interior. Coneixent la situació global, sabent que la gent s’acosta al punt de ruptura, no només aquí sinó a tot arreu, cal insistir que el que està passant al Quebec no és excepcional. El que ha passat aquí ha de passar a tot arreu. Tot el que fem està inspirat per altres revoltes i aixecaments que s’han donat en altres llocs. Si no pot insipirar un desgavell social per si mateix, llavors morirà aviat.

Per això, açò és una crida a la solidaritat així com el nostre més sincer desig perquè vosaltres també ho sentiu al vostre voltant. Acò necessita estendre’s més enllà de Montreal i del Quebec. Porteu-ho a les vostres ciutats i comunitats de la manera com pugueu, fent servir qualsevol mètode i mitjà al vostre abast.

Els nostres cors i ments estan cansats, però seguim somrient
Volem veure com s’estén la vaga
Volem veure com s’estén aquesta agitació social

Quan la merda és una merda, que li donin la merda.

 

 ____________________________________________________________

Per llegir actualitzacions, visita:
grevemontreal / sabotagemedia

Plön, Alemanya: Atac contra un candidat del partit neonazi NPD


En el context de la campanya “pren una postura amb color”, la casa, el cotxe i altres coses que pertanyen al neonazi Uwe Schäfer “van ser marcades”. Sembla que el seu cotxe privat i la furgoneta que utilitza per al seu treball no es poden utilitzar de moment.

Uwe Schäfer sol ser candidat del partit NPD (Partit Nacional-demòcrata d’Alemanya) i intenta disseminar la seva ideologia neonazi a la petita ciutat de Plön.

La ideologia racista, antisemita, i homòfoba de Schäfer i els seus amics ha de ser oposada amb convicció. Aquells que disseminen l’exclusió han d’esperar les conseqüències. No importa si són joves o vells, o si porten vestit o armilla; ser neonazi significa tenir problemes!

El comunicat va ser publicat el 22 d’abril
en la pàgina contrainformativa  directactionde

Berlín, Alemanya: Atac incendiari a vehicles d’empresa que s’encarrega de la neteja de pintades

 Que es cremin els enemics de les pintades!

La nit del 17 d’abril, nosaltres -graffiters i incendiadors de l’odi-, vam destruir tots els vehicles de l’empresa Grafiti Frei GmbH que es trobaven en el seu aparcament, utilitzant artefactes incendiaris especials. Aquesta empresa, amb base al barri central de Mitte, s’encarrega regularment de l’eradicació de les pintades polítiques a l’àrea de Kottbusser Tor, des del 1999.

El patró de l'empresa Gerald Schramm

Mentre Gerald Schramm, cap i fundador de l’empresa, especula amb que “només volíem provocar danys”, nosaltres volem subratllar la nostra motivació política. Quan un s’auto-defineix com a “esquerrà”, però al mateix temps ofereix un servei de neteja d’urgència en vespres del Primer de Maig -dia en el qual des de fa 150 anys les persones surten al carrer pels seus drets sense limitar-se a les barreres de legalitat-, doncs és d’esperar que es rebi una resposta per part d’aquells contra els quals actua constantment.

Ja estem molt farts de la necessitat de més ordre en aquesta societat, amb la seva obediència i les seves exigències de més policia, així que varem decidir contraatacar als quals s’aprofiten i recolzen aquesta bogeria de seguretat. Les parets netes són una de les condicions per a lloguers més cars i la transformació de barris obrers en centres d’entreteniment per als porcs rics.

Mai més pintades esborrades!
Un servei en el marc dels Dies d’Insurrecció!
Pinta la ciutat de Berlín

 

Medellín, Colòmbia: Disturbis a la Universitat de Antioquia (UdeA)

Aquest 18 d’abril varis individus, dels més comunament anomenats “capuchos”, en la seva gran majoria anarquistes, es van unir a la Universitat d’Antioquia (Medellín, Colòmbia) amb la finalitat d’enfrontar-se contra tota autoritat, per la manifestació de les seves diferents lluites i posada en escena de la llibertat com una praxi, és a dir, el dia quotidià com un camp de batalla. Utilitzant avançades tàctiques de guerrilles, aquests joves estudiants i no estudiants van lluitar cos a cos amb els ESMAD (esquadró mòbil antidisturbis), objectiu dels quals des de la seva creació ha estat infondre terror per mitjà de la força i la violència.

Sense intenció de representar a ningú, més que a ells mateixos, creen un bloc anomenat Unidad Revolucionaria Clandestina [Unitat Revolucionària Clandestina] (URC), amb l’objectiu no d’absorbir les idees sinó d’actuar junts per aconseguir objectius comuns. Per la qual cosa van publicar diversos textos en els quals mostren clarament posició.

En aquests disturbis a un ESMAD li va ser amputat un peu, en ser impactat per un petard dels seus mateixos companys de “treball”. Amb extintors bomba, petards i bombes molotov van destruir caixers, porteries i altres objectes que ajuden amb la reificació de les nostres vides dia enrere dia.

Grècia: Sobre les vagues de gana a les presons gregues

 

[1º de maig de 2012]: Comunicat del nucli de membres presos de CCF i Theofilos Mavropoulos sobre la fi de la vaga de gana.

Una batalla s’ha guanyat, però la guerra no acaba aquí…

Després de 23 dies de vaga de gana, sortim vencedors del desgast, el derrotisme, i la captivitat que prevalen al món dels presos.

Escrivirem: “Prenem una decisió… lluitem fins al final…”, i hem estat conseqüents amb aquesta elecció, fins i tot en veure com traslladaven als nostres germans, Gerasimos i Panagiotis, en mal estat de salut a l’hospital Tzaneio. Perquè de tot el que s’escriu, la qual cosa més estimem és allò que un escriu amb la seva pròpia sang i segella amb les seves accions. Tot la resta és verborrea buida i pèrdua de temps. Durant aquests 23 dies, no ens hem lamentat ni per un moment de la nostra decisió de dur a terme una vaga de gana. Coneixíem el risc. Sabem com moren tots… però hi ha morts que pesen de manera diferent, perquè triem nosaltres mateixos la manera en què morirem, tal com triem la manera en què vivim. I hem decidit sortir vencedors d’aquesta batalla.

Gerasimos i Panagiotis han aconseguit el seu trasllat definitiu de les presons de Domokos. Gerasimos ha aconseguit el seu trasllat a les presons de Koridallos i Panagiotis, a causa que se li considera convicte de llarga durada (condemnat a 37 anys de presó) no va poder traslladar-se a una presó de presos a espera de judici (com la de Koridallos) i ha aconseguit el trasllat a una presó de la seva “elecció”, concretament, a la de Trikala, on es troben tancats altres tres membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc. Aquesta victòria deixa, a la seva manera, un llegat més en la nostra cerca per una convivència política dels membres de CCF dins dels murs i abolix l’aïllament que ens volen imposar.

En aquesta confrontació amb el sistema, el temps i el desgast d’oponents, vam posar els nostres cossos com a barricades i garantia de la nostra dignitat. Per això, ni hem demanat favors, ni hem mendigat solidaritat en els llocs que evitem freqüentar en el nostre recorregut com a anarquistes de praxis. Ens hem allunyat de partits esquerrans, de rodes de premsa amb fons humanitari, de cercles reformistes. Optant així a una solitud conscient, hem explicat amics i enemics, companys i indiferents, accions i silencis…

No malgastem paraules amb els populistes i els insignificants. Al contrari, la paraula “gràcies” és molt pobra per als companys de tota Grècia que van córrer, van repartir fullets, van pegar cartells, van muntar concentracions de solidaritat amb micròfon, okuparen un canal de televisió, van venir en una marxa fins als afores de les presons, van realitzar transmissions d’actualitzacions a través de la ràdio…

Finalment, enviem el nostre més càlida abraçada a tots els vàndals, els provocadors, els incediadors i bombardejadors nocturns a Grècia, als anarquistes nihilistes en l’Estat espanyol, als nostres germans a Bolívia, a Anglaterra, i a tots els nuclis de la Federació Anarquista Informal i de la Conspiració de Cèl·lules del Foc…

Res seria el mateix sense tots vosaltres…
Feliç retrobament, companys.

Encara que guanyem, no ens queda més que començar la propera batalla.

PER L’EXTENSIÓ DE LA FEDERACIÓ ANARQUISTA INTERNACIONAL (FAI/IRF)
PER LA INTERNACIONAL NEGRA DELS ANARQUISTES DE PRAXIS.

Nucli de membres presos de CCF-FAI
i l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos.

Nota de Contra Info: Segons les primeres informacions que rebem, el pres Spyros Dravilas ha suspès la vaga de gana després del rebuig de la seva petició per les autoritats.

_______________________________________________________________

Actualització del 29 d’abril

Solidaritat amb les guerrilles urbanes

Fins al moment, hi ha 10 companys en vaga de gana, concretament, Spyros Dravilas, vuit dels 9 membres presos de la CCF, així com l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos. Olga Ekonomidou anuncia que comença la vaga de gana el 30 d’abril:

Tretze mesos de presó per mi. La data de la teva detenció no l’oblides mai. És el punt crucial d’un canvi forçat. Va ser el moment en què semblava que deixaves una casa, els plans, l’equipatge, les idees d’accions, la teva estratègia. En aquest moment ens transformem en presoners de l’Estat i, des de llavors, em separen dels meus companys milers de quilòmetres de distància, de vegades uns pocs i unes altres molts.

En aquest poc temps d’empresonament, els nostres continus i venjatius trasllats semblen dificultar la nostra comunicació i el temps s’alia amb el Poder, per fer-nos sentir aïllats. Però la realitat no és així. El que deixem en aquesta casa eren només els materials dispensables, els que substitueixes fàcilment. La resta, els plans, les idees, l’estratègia, les emocions, els moments, els portem constantment en la ment i el cor, millorats, encara més llests per a la guerra.

La distància i el temps no tenen importància. Són conceptes relatius. Per a mi, és com si hagués estat ahir mateix en la mateixa taula amb els meus companys, conspirant sobre el nostre proper blanc. Quan compartim el desig d’atacar els valors i els ideals d’aquest món autoritari i podrit, recordem que anirem fins al final. Que no ens abandonarem els uns als altres i no retrocedirem. La necessitat d’un es converteix en decisió pels altres.

El 8 d’abril, la Conspiració de Cèl·lules del Foc va decidir començar una vaga de gana, exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou de les presons de Domokos, com també la fi dels trasllats venjatius de la resta dels membres de l’organització. Tres dels meus companys estan ja en la quarta setmana de vaga de gana, s’han presentat les primeres conseqüències serioses per a la seva salut. I el temps passa… En el marc de l’estratègia predeterminada d’inici de vaga per a cadascun de nosaltres, al meu torn, em declaro en vaga de gana des del dilluns, 30 d’abril, amb la convicció de lluitar fins al final.

Per sempre en la batalla

Olga Ekonomidou
Membre de la Conspiració de Cèl·lules del Foc
Presons de Elaiona de Tebas

Illa de Creta, Grècia: Neonazis expulsats de pobles i concentració antifeixista

Els neonazis de Amanecer Dorado van intentar accedir a diversos pobles de la Illa de Creta, Amira Viannou inclòs. Aquest poble va viure l’execució de 114 veïns al setembre de 1943 a les mans de les forces d’ocupació nazis. L’associació local de supervivents de l’holocaust, al costat d’anarquistes i antifeixistes de Heraklion, van convocar un bloc per evitar que els nazis entressin al poble. Així mateix, els nazis van ser bloquejats al poble de Viannos i, al final, es van veure forçats a cancel·lar el seu gira propagandística.


El 29 d’abril, els neonazis van planejar una concentració al migdia en la localitat de Nea Alikarnasso, Heraklion. Des del dia d’abans, s’havia convocat una concentració antifeixista als afores del gimnàs tancat Melina Merkouri, amb la finalitat d’impedir la realització de la reunió preelectoral dels neonazis. Des de les 10:00 d’aquell matí, al voltant de 100 anarquistes i antifeixistes es van reunir a la plaça central de Alikarnassos, i van marxar fins al lloc on estava previst que parlés el candidat neonazi. El lloc estava protegit pels policies des de la nit anterior, així que la marxa antifeixista va intentar arribar el més a prop possible del lloc. Prop del migdia, es van unir unes persones més al bloc antinazi, arribant des de la plaça Eleftherias, on s’havia convocat una altra concentració antifeixista, per part d’esquerranes.

La presència de la policia era massiva (6 esquadrons d’antidisturbis i varis secretes). Finalment uns 50 neonazis, que havien arribat de diverses parts de Creta i des d’Atenes també, van assistir a la vomitiva festa preelectoral de Clarejar Daurat, recolzats pels policies. Prop de les 13:00, els antifeixistes van sortir del lloc i van realitzar una marxa cap a la plaça de Agios Nikolaos. La presència antinazi, pot ser no aconseguís cancel·lar la reunió dels assassins de Clarejar Daurat, però va mantenir la zona neta de consignes feixistes i va bloquejar la difusió del seu material de propaganda. Per veure més fotos, punxa aquí.

Rizítico, cançó popular antinazi, dedicada als guerrilles de la Batalla de Creta (en alemany: Luftlandeschlacht um Kreta, 1941).

fonts: 1, 2, 3, 4

Londres, Regne Unit: On hi ha dignitat, hi ha revolta. Solidaritat amb els vaguistes de gana a les presons gregues

El 21 d’abril a la tarda, diverses persones empeses per un desig d’expressar solidaritat amb els nostres companys anarquistes en vaga de gana a les presons gregues, vam portar pancartes i pamflets a alguns carrers de Londres per celebrar els valors rebels de dignitat i lluita per la llibertat.

L’àrea Peckham al sud de Londres, va ser l’escenari de la dura rebel·lió durant els disturbis d’agost del 2011, una lluita en la qual nosaltres i molta gent amb la qual ens trobem, valorem i desitgem estendre. La policia i els mitjans de comunicació han estat treballant diligentment per extingir les passions rebels i crear un clima de submissió i sospita, condemnant als rebels i recompensant als chivatos, realitzant milers de detencions i centenars d’empresonaments, mitjançant una fabricada imatge pública d’aprovació ciutadanista.

En sortir, aquella tarda plujosa trobarem la confirmació del que ja estavem convençuts – que existeix una conspiració de cors rebels, les aspiracions infinites dels quals per la llibertat van més enllà de tota presó i estructura de control. De vegades, trobades passatgeres perforen el vel de l’aïllament urbà, sortint de la terra del cementiri d’hàbits per albirar fugaçment la possibilitat d’una futura connivència d’esperits desafiadors. No necessitem esperar fins al proper assassinat policial per armar la nostra ràbia i dirigir-la cap a l’enemic.

Complicitat amb els presos en vaga de gana!
Per la destrucció de l’existent.

Pamflet repartit:

ON HI HA DIGNITAT, HI HA REVOLTA
SOLIDARITAT AMB ELS VAGUISTES DE GANA A LES PRESONS GREGUES

La vida ha estat reduïda a poc més que una qüestió d’estadístiques. Cada dia els caps parlants dels mitjans de comunicació despleguen percentatges, estadístiques de mortalitat, nombres d’aturats, xifres de víctimes de morts i ferits en la gran massacre de la vida quotidiana. Guardians fidels del tancament dels rics, diuen que la nostra elecció és el sacrifici i l’obediència borreguil o l’aïllament i la criminalització com a enemics de la societat. Som ‘els dolents’, ‘l’escòria’, l’enemic intern… Centren l’atenció en actes aïllats que provenen de drames personals o de guettos d’avorriment per justificar l’Estat policial que s’enforteix cada dia. Promocionen una cultura delatora, glorificant l’escòria que es xiva a la policia dels seus veïns, fins i tot de membres de la seva família. Tots sabem qui són els nostres enemics: els rics, la policia, els polítics, els periodistes mentiders, tots els opressors de la gent.

El que els mitjans no ens diuen és que per tot el planeta els joves, i també els no tan joves, estan sortint als carrers per rebel·lar-se. Contra la cobdícia sense límits d’aquells que dominen i oprimeixen en nom del benefici. Portar la flama de la vida a la nostra grisa existència i retornar la nostra ràbia contra els opressors, millor que contra nosaltres mateixos. A través de les fronteres.

DE LONDRES A GRÈCIA – COMBAT LA POLICIA!

Quan volem alguna cosa – sobretot, llibertat i dignitat- hem de barallar dur per això, amb la nostra gent, contra la ‘Llei i Ordre’ del sistema. Cap polític mereix més que el nostre menyspreu, definitivament cap confiança. L’any passat, en aquest país, vam veure milers de joves als carrers rebel·lant-se contra les taxes universitàries en, almenys, dues ocasions. A l’agost el país sencer es va prendre en flames per l’assassinat policial de Mark Duggan, en una rebel·lió que va començar per la ira contra la policia i aviat es va convertir en una revolta social estesa que va il·luminar amb foc els centres monòtons de la ciutats. Es van expropiar muntanyes d’escombraries de les tendes, escombraries que un munt de gent s’esclavitza per produir, i un altre munt s’esclavitza per comprar. Aquí els mitjans no van fallar a fer el seu treball de criminalització de la revolta i van ensenyar els seus veritables colors publicant fotos de CCTV (circuit tancat de televisió) de rebels, subministrades per la policia.

A Grècia, que ha estat en els titulars durant mesos perquè, malgrat les brutals retallades i les ‘mesures d’austeritat’ contra els grecs, l’economia de l’Estat ha fallt i en formar de la gran màfia de banquers (l’Eurozona), les altres economies de l’Estat europeu s’han apressat a “donar-li la llibertat sota fiança” a Grècia. L’efecte ha estat el gairebé col·lapse total de la vida social i econòmica allí, sempre sota el focus dels mitjans de comunicació mundials, resultant en la presentació dels grecs com a beneficiaris de caritat que ‘ens pertanyen a nosaltres’.

AUTOORGANITZEM-NOS I ATAQUEM PER ALLIBERAR-NOS

El que no es diu és que hi ha una situació de rebel·lió constant, atac i solidaritat entre molts dels grecs, milers d’anarquistes inclosos. Manifestacions als carrers, que ara han arribat a atacar fins al Parlament. Assemblees de veïns per contraatacar quan a la gent se li talla l’electricitat perquè no pot pagar la factura – la gent s’ajunta i s’ajuda per reconectar la línia. Grups d’anarquistes omplen carros de menjar en supermercats i surten amb ells per distribuir-la gratis al mercat local juntament amb fullets, instant a uns altres a fer el mateix. Altres grups surten a plena llum del dia a atacar càmeres CCTV als principals carrers, fins al punt que pràcticament no queda ni una en peu.

Nosaltres estem vivint la militarització de Londres per a la preparació dels JJOO, alguna cosa pel que la gent d’Atenes ja va viure en 2004. Es van dur a terme molts actes de sabotatge, manis, etc., expressant la ira per l’absurda despesa de l’enorme operatiu de seguretat que va deixar molts deutes que avui afecten les vides de tots. S’estan venent els Jocs de Londres com un gran esdeveniment que uneix a tots i millorarà les vides de la gent amb el seu exemple de ‘excel·lència’, encara que sabem que totes les empreses darrere de les Olimpíades són els veritables terroristes del planeta. Tots podem veure que és només una altra excusa per tenir més sota clau aquesta societat carcerària, tirant a gent de les seves cases a Londres per fer oficines de negocis i demés.

La solidaritat significa alçar-se pels altres i no deixar que el Poder i els seus servidors (polítics, polis, mitjans, etc) usin les seves tècniques de ‘divideix i governaràs’. La nostra solidaritat no té res a veure amb la falsa comunitat nacional celebrada per la bandera ondejant de Regne Unit entorn de les Olimpíades, mantenint la bruta història del racisme imperialista d’una altra forma. Significa romandre forts en les nostres formes diverses de lluita per la llibertat. Dignitat i autorrespete en lloc de llepades de cul i delacions. Significa assabentar-nos de qui són els nostres veritables enemics i acte-organitzar-nos, amb aquells que coneixem i en qui confiem, en petits grups sense líders, buscant l’alegria en els nostres atacs, grans o petits, als opressors i les estructures de l’actual societat carcerària, per un món sense caps ni esclaus.

La solidaritat revolucionària no són només paraules. Avui hem sortit als carrers per portar a primer plànol la vaga de gana de diversos presos anarquistes a Grècia perquè la seva lluita és la nostra.

Nou anarquistes revolucionaris estan, actualment, en vaga de gana a Grècia, lluitant per la dignitat i la llibertat.

Hi ha incomptables insurgents empresonats al món per no haver baixat el cap davant aquest sistema de mort.

FEM QUE CAP LLUITADOR PER LA LLIBERTAT ESTIGUI SOL!

Exarchia, Atenes: Reivindicació d’atac incendiari a vehicles de OTE, en solidaritat amb els vaguistes de gana a les presons gregues

Les accions parlen per si mateixes. No obstant això, volem dir unes paraules sobre la situació actual i l’opció de passar a l’atac. Mentre la metròpolis està repleta amb tot tipus de policia i les presons plenes de companys; mentre el verí feixista corre en abundància des de les pantalles, i els idiotes es preparen per a una altra festa electoral; mentre la repressió en contra de l’enemic intern s’incrementa i s’estén, pensem que seria bé donar un pinzellada diferent a aquest miserable paisatge.

El 19 d’abril tallarem, amb una serra elèctrica, les persianes de l’aparcament tancat de OTE al barri d’Exarchia i destruirem per complet tots els vehicles que hi havia en el lloc.

L’empresa OTE (Organització de Telecomunicacions de Grècia), ara és una filial de l’empresa Deutsche Telecom. La multinacional d’interessos alemanys és una empresa colossal en el sector de les telecomunicacions, a més de ser la més gran en aquest sector a Europa, mantenint una posició monopolista al mercat internacional. Al mateix temps, és una empresa innovadora en sistemes de control i vigilància. En el 2008, enmig d’un escàndol, Deutsche Telecom va confirmar que havia registrat les dades dels telèfons mòbils de 17 milions dels seus clients. Aquesta multinacional col·labora de forma propera amb l’Estat alemany i, a més, la seva filial T-Systems s’encarrega del desenvolupament del sistema digital de telecomunicacions de la policia alemanya. No és necessari explicar més sobre per què és un blanc per a nosaltres.

Dediquem aquest gest a Alexandros Mitroussias, Giorgos Karagiannidis, i Kostas Sakkas, que han començat una vaga de gana des del 6 d’abril, exigint l’aixecament de les noves i venjatives presons preventives, i l’ALLIBERAMENT IMMEDIAT de la companya Stella Antoniou, a causa dels seriosos problemes de salut que pateix, una situació que empitjora cada dia a causa de les condicions de tancament. A més, ens posicionem al costat dels membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc i l’anarquista Theofilos Mavropoulos els qui s’han declarat, també, en vaga de gana (a partir del 8 d’abril), exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou a les presons de Koridallos, des de les de Domokos.

No ens oblidem del pres digne, Spyros Dravilas, que ha començat una vaga de gana des del 4 d’abril, exigint els permisos de sortida de presó, dret amb el qual compta des de fa dos anys i mitj, i que les autoritats li neguen venjativament. No ens oblidem tampoc dels detinguts del 12 de febrer.

NI UN PAS ENRERE
PER LA DESTRUCCIÓ DE LES PRESONS
I L’ALLIBERAMENT SOCIAL I INDIVIDUAL

Veria, Grècia: Jornada d’accions solidàries i marxa antifeixista

Alliberament immediat de Stella Antoniou. Acompliment immediat de les exigències dels anarquistes presos en vaga de gana.
Treieu les mans dels espais autogestionats i lliures. Solidaritat amb les okupes VOX i Valtetsiou

Una jornada d’accions de solidaritat amb els presos anarquistes en vaga de gana, els espais okupats, i en contra del feixisme es van realitzar el dissabte, 21 d’abril a la ciutat de Veria, en el nord de Grècia. A les 12:00 hores, els companys es van concentrar a la plaça Cristou, i van dur a terme una concentració amb micròfon, per propagar la lluita dels presos anarquistes en vaga de gana. A més, van penjar dues pancartes, una d’elles en solidaritat amb les okupes i, en particular, amb l’Espai Social Okupat VOX i la casa okupada del carrer Valtetsiou, que havien estat aplanades pels policies la matinada del 20 d’abril.

Com més et roben la vida, més t’alimenten amb nació i raça

A la tarda, a això de les 17:00 hores, companys antifeixistes es van reunir a la plaça Dimarchiou,on van muntar una altra concentració amb micròfon. A les 18:00 van sortir al carrer i van realitzar una marxa en el centre de la ciutat, que comptava amb la participació de prop de 70 persones. Durant la mani es va repartir material antifeixista i es van escriure pintades en les façanes de diversos bancs, com també de la seu del partit d’extrema dreta LAOS.

fonts 1 2

Nova ona de repressió a Indonèsia: Quatre anarquistes detinguts i interrogats, i la pàgina contrainformativa “Memori Senja” fora de servei

La nit del divendres, 20 d’abril de 2012, quatre persones van ser detingudes per la policia mentre realitzaven uns actes vandàlics en solidaritat amb una varietat de lluites asimètriques en contra l’Estat, el Capital i la societat, com també en solidaritat amb combatents revolucionaris empresonats (Eat i Billy, Tukijo i Hidayat). Els quatre companys van ser detinguts i van sofrir un llarg interrogatori de 17 hores sense pausa, abans de ser alliberats, encara que segueixen sent vigilats i investigats per la policia.

Durant l’interrogatori, la policia va obligar als companys a donar els comptes de Facebook de cadascun dels acusats, com a “eina de comunicació d’un grup intern de alborotadors i atacants a l’ordre social”. Se’ls va preguntar també sobre la seva relació amb els combatents presos (Eat i Billy, Tukijo, i Hidayat, aquest últim recentment alliberat), després com es comuniquen amb els companys a la presó (si és per telèfon, email o un altre mitjà), el nom de la xarxa o grup en el qual estan involucrats i com es comuniquen entre sí aquests grups i altres coses estúpides relacionades amb les activitats de cada company captiu.

Els materials usats per a aquesta acció, que van ser consfiscados com a proves, consistien en spray, un cartell solidari amb Eat i Billy, Tukijo i Hidayat i cartells per la resistència local contra les mines, en Tambak Bayan. En els altres cartells que van ser confiscats es podia llegir: “Maderos assassins”, “Destruïu les mines”, “Que es foti la societat”.

Després, la policia va vincular aquests actes vandàlics amb un blog anarquista, anomenat Memori Senja, i va intentar esbrinar qui és el/l’administrador/a de la pàgina. Actualment la pàgina Memori Senja està fora de servei.

Més tard, el dilluns 23 d’abril de 2012, els quatre companys hauran d’enfrontar-se de nou a un interrogatori. Per a cadascun de nosaltres des de NEGASI, aquesta és la continuació de la repressió contra la nova generació d’anarquistes que està sorgint a Indonèsia. Encara que cadascun de nosaltres està compromès a no retrocedir mai, estem esperant la solidaritat d’altres companys a tot arreu i en totes formes.

Llarga vida als rebels!
Llarga vida a l’anarquia!

Companys de NEGASI

Grècia: Carta de Vaggelis Koutsibelas des de la presó de Trikala

Presó de Trikala

¿Qui va dir que els presos mengen gratis?, ¿Qui va dir que els presos no subministren a l’estat? ¿Qui va dir que les multinacionals, empleats i proveïdors no juguen a costa dels presos?

A la presó de Trikala, el suposat correccional ha establert un joc molt bo amb les multinacionals. El suposat economat, que porta la cadena de supermercats Veropoulos, no és més que una gran mentira. Hi han 718 presos que fan la compra a l’economat de la presó, gasten 15 euros cada dos, una facturació estimada de 10.770 euros. Això és el que l’Estat obté dels cigarrets i altres productes quan els impostos són del 23%.

Durant les festes de setmana santa, estaven tots absents: els treballadors socials, els mèdics, en general, tots els serveis que hauria de tindre una presó.

A cada ala hi han 20 gàbies amb tres persones (60 presos), a més, els diumenges per la vesprada, la presó no dona de menjar, per qual cosa no
tenen que cuinar-se, no obstant, no dona temps per que tanquen les portes a les 20:00.

Vosaltres, des de fora, els protectors de la democràcia, heu convertit les presons en un magatzem de persones, l’unic que us importa són els beneficis.

Vosaltres parleu de beneficis i pèrdues, nosaltres parlem de vides humanes.

Encara dieu que preneu les mesures necessàries en matèria de presons, no us passa per el cap que són inhumanes per els presos.

Quan els anuncis de Veropoulos diuen: ”Per compres de 70 euros, pot emportar-se de regal una Caixa de cerveses’’ o ”per compres de 150 euros, pot emportar-se de regal 5 lites de ví”, de la mateixa manera que els productes de neteja, per exemple, ”amb la compra d’un shampoo, pot emportar-se un de petit com a regal”, tots ens preguntem a on van a parar aquestes coses, per que els presos no els hi arriben.

Diumenge de pasqua (15 d’Abril), va esclatar una violenta baralla mentre es cuinava, cosa que va donar a que tres presos resultaren ferits, un d’ells, de gravetat.

Vaggelis Koutsibelas
Retingut en l’ala 4º de la presó de Trikalas.

font

12ª Mostra del Llibre Anarquista de València

Ja és aquí novament la mostra del llibre anarquista a València. La data serà del dia 17 d’Abril fins el 22 del mateix mes. La mostra tindrà lloc al Barri del carme, al nord de la ciutat, concretament a la plaça del Carme. L’horari serà tot el dia.

Si tens una distribuïdora, ets d’algun col·lectiu o estàs interessat pots visitar l’enllaç que vos facilitem, on a més, informem de tot el que s’organitzarà i te a veure amb la jornada. Aixi com els llibres que s’exposen.

Us esperem a tots i totes i esperem aprofitar la jornada i potenciar la lliure circul.lació del llibre anarquista pels nostres espais, àmbits, etc..

Ens veiem a Valènci(A)!

Barcelona: Manifestació per la llibertat de les vaguistes

El passat 29 de Març van ser detingudes 79 persones a tota Catalunya, 56 d’elles a Barcelona. A tres d’elles, el Javi, l’Isma i el Dani se’ls va decretar presó preventiva. Les causes més que jurídiques les trobem en la criminalització mediàtica i l’alarma social creada pel conseller d’interior, Felip Puig.

Després d’una vaga general que va aplegar milers i milers de persones al carrer volen criminalitzar la protesta, desviar el debat i que oblidem per què vam sortir al carrer. Empresonen a tres persones, centenars estan a l’espera de judici, i deixen més de 100 ferits només a Barcelona, i a més ens amenacen amb noves mesures repressives tan des-de la Generalitat com des de l’estat espanyol.

En les pròximes setmanes L’Audiència Provincial ha de resoldre el recurs interposat tant per l’advocat del Javi, com pel de l’Isma i el Dani. I volem que sàpiguen que no estan sols. Es per això que des de els grups de suport dels empresonats i de les detingudes del 29-M, us convidem a trobar-nos al carrer, a sentir-nos fortes juntes, i a cridar ben fort que els volem lliures i que exigim la retirada de càrrecs de totes les imputades de la vaga general.

MANIFESTACIÓ DIUMENGE 22, 18H PL.CATALUNYA

Llibertat Javi, Isma i Dani!
Fes correr la veu!

Convoquen: SOLIDARITAT 29M

font 1, 2

O Porto, Portugal: Carta oberta d’Es.Col.A

Carta oberta

La promesa de suspendre el desallotjament d’Es.Col.A ha demostrat no ser més que un frau. Forçats políticament a participar en la conversa amb els okupes de l’antiga escola d’Alto da Fontinha, l’ajuntament d’O Porto només volia anunciar que el desallotjament continuava sent una realitat, encara que podria retardar-se. En una reunió amb dos membres d’Es.Col.A, l’ajuntament va exigir a la col·lectivitat que signessin la seva pròpia sentència de mort, acceptant un acord de lloguer que acabaria al juny de 2012. El manteniment a curt termini d’Es.Col.A dins de l’edifici de la vella escola implicava la signatura d’aquest contracte.

Tornant al principi: el 10 d’Abril de 2011, un grup de persones okuparen l’edifici de la vella escola primària d’Alto da Fontinha, buit i descurat durant més de 5 anys per l’ajuntament de la mateixa ciutat que va ser obligat a conservar-lo. Un mes més tard, després de la reparació intensiva de l’edifici pels okupes i amb nombroses activitats ja desenvolupant-se a l’interior, la policia (enviada per l’ajuntament) va desallotjar violentament als okupes de la casa i va tapiar les entrades.

Després d’un llarg període de negociacions amb l’ajuntament de la ciutat, el col·lectiu d’Es.Col.A va obtenir permís per tornar a l’escola d’Alto da Fontinha, on ha estat fins al present amb una evident falta d’interès per part del CMP (ajuntament). Aquesta farsa és, per a nosaltres, inacceptable, així com el desallotjament, tingui lloc ara, al juny o en qualsevol altre moment.

No reconeixem la legitimitat del CMP, qui ha fallat constantment en el seu compliment dels acords i en el desenvolupament dels seus propis compromisos i decisions, i qui només entén la negociació a través de la intimidació. Acceptar el desallotjament significa rendir-se en la tasca de complir el somni que ens fa part d’aquesta aventura. El somni de transformar les nostres vides amb les nostres pròpies mans, aprenent i ensenyant amb aquells que interactuen amb nosaltres als carrers de Fontinha. Perquè Es.Col.A és molt més que una simple escola, és, de fet, un laboratori per a un món transformat, ens alçarem!.

Necessitem la solidaritat de totes les persones que s’identifiquen amb el projecte. Tenim l’esperança que, a tot arreu, l’okupació i el lliure ús dels espais seran la resposta global a aquest sistema que decideix que la propietat privada, fins i tot abandonada, prepondera sobre el plaer col·lectiu.

Es.Col.A – Espaço Colectivo do Alto da Fontinha
Rua da Fábrica Social, 17 – O Porto

Varces, França: Acció contra la societat de les presons i els seus carcellers.

Des de fa 2 setmanes, els carcellers a França i als territoris d’ultramar duen a terme mobilitzacions “laborals”, amb la finalitat d’obtenir més mitjans i recursos per continuar fent el seu treball fastigós de mantenir empresonats als presos.

No obstant això, a la ciutat de Varces, on també va haver-hi “protestes” similars, algunes persones van decidir mostrar el seu repudi a la societat de les presons, i van fer una visita a dos llocs diferents del sistema penitenciari. Les parets de el “centre de semi-llibertat”, situat al carrer Abbé Grégoire, 51 (es tracta de centres de suposada reinserció social i formació professional per a presos) i el SPIP (Servei de Llibertat Vigilada i Integració Penitenciari, que s’encarrega també de la vigilància dels excarcerats, per assegurar que segueixen complint les mesures restrictives) situat al carrer Donis Alliés, 84, han estat redecorades.

En les parets dels dos llocs es van realitzar pintades que resaven:

-SPIP, carcellers, mateix combat, dimissió
-Destrucció de les presons
-Solidaritat amb els presoners
-L’única reducció possible és la destrucció de les presons
-Llibertat para tots, de dia i de nit (es refereix a les condicions restrictives, imposades als presos inserits en els centres de semi-llibertat)

A més, una pancarta va ser penjada en el desviament direcció a Varces, en la qual es llegia: “En comptes d’una vaga de carcellers, buidem les presons!”

font

Xile: Sobre la propaganda; text per “Sense Banderes ni Fronteres”

En solidaritat amb els companys de Culmine i els espais de propaganda intervinguts per l’Estat italià

Fa un parell de setmanes un grup de companys italians van ser detinguts a Florència repartint pamflets contra la mort d’un immigrant a les mans de la policia. Els guardians de l’ordre van inserir aquesta detenció dins d’una nova operació repressiva contra companys anarquistes. A més, enmig dels operatius, amb aplanaments a cases i confiscació d’objectes personals, la policia va intervenir i va plagiar els correus electrònics dels blogs ParoleArmate, Culmine i Iconoclasta i va acusar a alguns companys de delictes subversius.

Des de la nostra petita trinxera de propaganda els enviem el nostre suport als companys investigats i als nostres germans de Culmine i els altres espais virtuals intervinguts, gràcies als quals podem assabentar-nos del que fan i pensen altres companys de terres llunyanes i compartir amb ells nostres reflexions sobre el context de lluita al nostre territori. Sabem que més ràpid que tard, amb el mateix o un altre projecte, els tindrem de tornada.

Per la nostra banda, ens neguem a subestimar a la propaganda impresa com una eina de baix risc en l’accionar contra l’autoritat. Per a nosaltres tota forma d’acció que divulgui idees antiautoritaries és una aportació a la lluita i un gest d’insubmissió contra el poder. Pot ser que davant les lleis de l’enemic no sigui el mateix editar un butlletí antiautoritari que col·locar un artefacte explosiu, però sí volem deixar clar que el poder s’esforça cada dia més per vincular entre sí aquest tipus d’actes pel seu contingut.

Va passar al setembre de 2008 quan es va intentar aplicar la Llei de Seguretat de l’Estat – acusant-los de “apologia de la violència”- contra tres joves que van ser sorpresos pegant al carrer panflets que cridaven a atacar a la policia; alguna cosa semblant va passar i està passant amb els companys de el “Caso Bombes”, on llibres i butlletins són part de les “evidències” amb que la fiscalia intenta acusar-los de participar en la col·locació d’artefactes explosius. Altres exemples sobren a Xile i el món. El realment important és assumir els riscos i el desafiament de continuar propagant i fent circular les nostres idees.

Si alguna cosa hem après en el nostre caminar, és que la difusió d’idees antiautoritaries és un camp d’acció tremendament important en l’enfrontament amb el poder. En aquest sentit, la propaganda escrita pot apuntar tant a companys com a els qui se sol denominar “la gent”. També hi ha companys que trien utilitzar els atacs directes contra símbols del poder com a forma de propaganda. Uns altres considerem que també els nostres actes quotidians són també un terreny de propaganda on vam demostrar quant antiautoritaris (o no) som realment.

Però el terreny del nostre dia no ens basta i com a grup dedicat a la propaganda impresa, hem triat dirigir les nostres reflexions cap a l’entorn de “companys”, per afilar les nostres posicions per mitjà de la tensió constant de les nostres idees i pràctiques. No obstant això creiem que també cal potenciar altres instàncies d’agitació que apuntin a un públic més ampli. Diem això perquè nosaltres no vam néixer insurrectes, sinó que fins avui ens hem anat forjat en contínua interacció i ruptura amb la societat i en el contacte amb les idees de lluita contra el poder. Per això creiem que uns altres també poden assumir una posició activa en aquesta lluita i començar a exercir la seva llibertat i recuperar les seves vides. No volem convèncer a ningú, però tampoc ens interessa ser els únics “convençuts”, per això propaguem la tensió permanent amb aquesta societat i la seva forma de vida submissa i alienada. Odiem aquesta societat que els poderosos van crear i a les masses que els obeeixen i reprodueixen el seu poder. No creiem que els explotats siguin els nostres companys sol pel fet d’estar oprimits, però tampoc els condemnem a priori com a enemics doncs solament en la present i constant agudització de la guerra social cada individu va evidenciant la seva posició.

Per això animem a tots els companys a multiplicar la propaganda anàrquica antiautoritari impresa, deixant les excuses i començant a actuar en grup o de manera individual. Es necessita més creativitat i objectius clars que mitjans econòmics per crear, imprimir o fotocopiar pamflets, fanzines, butlletins, afitxes, etc. Fent anem aprenent, i reflexionant i actuant de manera autònoma i horitzontal construïm en l’acció contra el domini, les formes de vida i de relacions antiautoritaries que ens permeten assaborir en el present l’anarquia i la llibertat.

Sin Banderas Ni Fronteras, Abril 2012
sinbanderas.nifronteras[a]yahoo.com

Belfast, Irlanda del Nord: 4ª Fira del Llibre Anarquista, 28 i 29 d’abril de 2012.

La 4ª Fira del Llibre Anarquista de Belfast, Irlanda del Nord, es durà a terme els dies 28 i 29 d’abril de 2012, des de les 12:00 fins a les 17:00 en The Centre (Warzone), al carrer Little Victoria, Belfast.

S’ha programat una sèrie d’assemblees i una àmplia gamma de llocs de llibres d’una gran quantitat d’editorials i organitzacions anarquistes i radicals. També hi haurà tallers i menjar vegà.
Es realitzarà una assemblea després de la fira del llibre a les 19:00, per poder conèixer-nos i entrar en contacte amb altres activistes.

Els llocs confirmats són: Organise!, Just Books (Sol Llibres), Anarchist Federation (Federació Anarquista), Workers Solidarity Movement (Moviment Solidari de Treballadors), NI Co-op Forum, Anarchist Studies Network (Xarxa d’Estudis Anarquistes), Cafè Na Croisbhealaí.

NO TAV: Crida internacional de resistència, 11 d’abril

Després de la terrible jornada del 27 de febrer, quan un de nosaltres va arriscar la seva vida en haver intentat bloquejar l’avanç de la fortalesa de Maddalena, la multiplicació dels corts, dels bloquejos de carrers, autopistes, ports i línies ferroviàries, en nombroses ciutats italianes, grans i petites, ens ha donat força en la nostra resistència en l’autopista.

En aquesta ocasió, hem sabut que, malgrat els milers d’homes armats, el govern i els partidaris del SI TAV es trobaven en dificultats. S’han creat fractures en la propaganda de la criminalització, i s’han creat també possibilitats de lluita, accessibles a tots, a tot arreu.

El 27 de febrer no es van limitar a posar en perill la vida d’un de nosaltres, sinó que també van ocupar un altre tros de terra, ho van voltar amb tanques, jersei i filferro de pues.
Dimecres que ve, 11 d’abril, volen legalitzar l’ocupació.

Aquest dia, les autoritats han convocat als propietaris al fet que assisteixin al procés d’ocupació “temporal” dels terrenys. Ells podran entrar en la fortalesa de guerra d’un en un. De tota manera, i si ningú apareix, s’avançarà en el procés. L’important per a ells és donar una imatge de legalitat a la imposició violenta d’una gran obra inútil. Des d’aquest dia, les constructores podran començar, formalment, amb les obres.

Aquesta vegada, també, els NO TAV estarem allí. Estarem allí, i allà on sigui possible, per bloquejar la maquinària de l’ocupació militar.

Fem aquesta crida perquè pugueu recolzar-nos aquest dia i al llarg de la setmana, que volem que sigui una setmana de lluita popular NO TAV. Necessitem que la xarxa de solidaritat espóntania que ens va recolzar en febrer, sigui encara més intensa i forta.

No us demanem que vingueu aquí, encara que tots són sempre benvinguts. Us demanem que lluiteu a les vostres pròpies ciutats i països.

Us demanem que difongueu la resistència.

Moviment No TAV

fonts: 1, 2