Tag Archives: solidaritat

[Barna] Tots els divendres a Poblesec: Sopar i punt de trobada en suport amb les nostres companyes empresonades

Com moltes de vosaltres sabreu, en l’Operació Pandora, el dimarts 16 de desembre, l’aparell repressor de l’Estat va assaltar diverses cases i locals anarquistes, emportant-se a 11 companyes, germanes i amigues acusades de pertànyer a una suposada “organització terrorista”… Després del circ jurídic-mediàtic de l’arsenal antiterrorista que ja coneixem, 4 d’elles van ser deixades en “llibertat” amb càrrecs i les altres 7 van entrar a presó preventiva, sumant-se a la llista de companyes segrestades a les presons del món.

És per aquesta raó que, a part de moltes altres coses, cada divendres, des de les 19 hores, l’Ateneu Anarquista de Poblesec obrirà les seves portes com a punt d’informació i de trobada. També hi haurà sopador vegà.

Ara més que mai hem d’estar fortes, romandre unides, no acotar el cap i lluitar fins que les nostres companyes estiguin amb nosaltres. No deixarem que se surtin amb la seva, no tenim por. Els seus cops, l’única cosa que fan és fer-nos més fortes!!!

Fins a destruir l’última de les gàbies!

En solidaritat, amb tot l’amor i la ràbia!

Algunes Anarquistes de Poblesec.

Barcelona: Crònica de la mani en solidaritat amb els companys detinguts el 13/11

BcBvlWQIgAAcaXP BcBsJAMIcAAu4pdEl dissabte, 21 de desembre, entre 200 i 300 companys van recòrrer el centre de Barcelona per expressar la seva solidaritat amb els anarquistes empresonats Mónica Caballero, Francisco Solar i amb la resta de procesats pel mateix cas acusats de pertànyer al comando Mateo Morral.

Els gossos de la poli van seguir els seus pasos de ben a prop però, tot i haver-se atacat alguns bancs i la comisaria de Via Laietana (es van llençar un parell de molotov que no van arribar a explotar), no van arribar a carregar. Es van cridar algunes consignes com ‘la democràcia dura el que dura l’obediència’, ‘la muerte no se olvida ni se perdona, maderos asesinos lo pagaréis caro’, ‘mort a l’Estat i visca l’anarquia’ i per la llibertat dels companys. La mani es va dissoldre sense més problemes a l’arribar al Forat de la Vergonya.

No hi ha noticia de detencions posteriors.

¡Contra l’Estat assassí que retè als nostres companys!
¡Ni un pas enrera! ¡No hi ha perdó!
¡Llibertat Mónica i Francisco!

Alemanya: Incendiat un cotxe diplomàtic grec en Berlín

Incendiarem el vehicle del coronel Grympiris en el districte parlamentari, governamental i diplomàtic de Tiergarten, Berlín. Grympiris és Agregat de Defensa en l’Ambaixada de Grècia a Alemanya i se li atribueixen responsabilitats per:

-Les ostensibles hostilitats a la frontera amb Turquia, on destrossen i mutilen a les refugiades

-Els acords armamentístics de Grècia amb Alemanya, sense posar atenció a les retallades en el sector sanitari, les pensions i salaris, que condueixen a la població de Grècia al desastre social.

-La política d’austeritat del govern grec, que funciona de titella de la Troica FMI/BCE /UE per assegurar només la riquesa de les elits

-La cooperació de la policia grega amb els feixistes de ‘Amanecer Dorado’ (Chrissi Avgi)

-La violència contra els manifestants en Atenes i altres ciutats

Com a representant militar de l’Ambaixada grega, el coronel Grympiris és un objectiu legítim dels atacs militars.

En la nostra acció, ataquem a l’objectiu sabent que el cotxe s’incendiara en el garatge d’una casa residencial. Així, ens assegurem de descartar la possibilitat d’una ‘voladura’ en els apartaments.

Ens solidaritzem en les presoneres de la guerra social en Grècia, les treballadores en vaga allí, els diferents grups de guerrilla urbana, els immigrants que lluitaren junt als antifeixistes contra el terror de la Junta i de les moltes persones desesperades què, en sort, algun dia celebraran el col·lapse de l’estat grec i la construcció d’un món lliure.

Visca l’anarquia

Unió Incendiària Internacional, 15 d’octubre de 2012

Tessalònica: “Ara som tots persona non grata”. Text d’un(a) compa d’Anglaterra arrestada durant la batuda en l’okupa Delta

Nou dels arrestats en el desallotjament de l’okupa Delta van ser alliberats sota fiança després del judici, en el qual van realitzar una declaració política col·lectiva. Tots els acusats van ser declarats culpables de diversos delictes menors, van rebre sentències suspeses de presó (de 3 a 16 mesos) i tres anys de llibertat condicional.  La quantitat total de la fiança va ser de 7950 euros. Fins avui, el dècim acusat segueix sota custòdia, enfrontant-se al perill de la deportació a causa del perjuri policial: un madero va atestar en la tribuna que el/la compa tenia un passaport fals (el que no és cert).

Uns dels deu arrestats va escriure i ens va enviar un text el 22 de setembre, expressant la seva opinió sobre tota la farsa:ara som tots persona non grata

Mai he vist a un home
que mirés amb tan àvids ulls
aquesta tenda diminuta i blava
que els penats anomenen cel
Oscar Wilde. Balada de la presó de Reading

Compas, què puc dir sobre els últims dies?, a part del teatre de l’absurd, necessito dir més? Des del primer dia en un judici kafkiano, fins a la societat de l’espectacle per fora de la nostra porta principal. Ningú pot començar a entendre que la Junta mai va desaparèixer fins que té una pistola apuntant-li al capdavant a primera hora del matí, el cap copejat contra la paret, llançat al sòl sota una pluja de puntades amb les botes, en un espectacle de pantomima hollywoodiense, que va tirar a baix la façana de la democràcia grega mostrant la seva veritable cara feixista. A qui es creien que havien trobat quan van entrar a l’edifici encocats? A terroristes? No, els veritables terroristes són els de el Parlament que van donar l’ordre!

El que es va donar en Delta no va ser un acte terrorista, va anar un intent de crear un món diferent al que dirigeixen l’Estat i el Capital, de prendre el control de les nostres vides, contra la mort lenta de tots en aquest sistema, un espai alliberat per existir en llibertat, per viure de debò. No vam fer això solament per nosaltres, sinó que estàvem oberts a la comunitat que ens envolta, més del que mai ho estarà un polític.

Dins dels passadissos de la llei i la moral, vam ser sotmesos a la tortura de la societat-presó de l’Estat en la seva forma concentrada, dissenyada per destrossar-nos fins que cridéssim pietat, però vàrem negar! Fins i tot quan ens van forçar a donar les empremtes dactilars, no vam cedir, amb 20 maderos de la MAT en una sala, una pistola en el cap, doblegant-nos el cos de tal forma que no deixessin danys duradors que fessin els seus registres nuls i els deixessin sense efecte davant un tribunal.

Dins de les cel·les, segregats, a les dones se’ls deixava sortir de la cel·la, com si el sexisme no fos una sorpresa fins i tot en el sistema carcerari, sense considerar-les una amenaça en comparació de l’altre sexe. Amagats durant hores i hores dels presos socials, com si fóssim un virus llest per propagar-se.* Vam fer nous compas en les cel·les de comissaria, naturalment, com si fóssim tots el germen d’un sistema malalt. Van arribar a les nostres oïdes histories de brutalitat policial cap a tots els presoners, de confessions forçades a força de pallisses. Encara amb tot això, no has sentit l’alegria de la solidaritat fins que no has sentit als compas cridant des de fora, mentre crides els teus pulmons es tornen a assecar, l’energia de les cel·les tornant a la vida després de cada consigna.

Com a nota addicional, els porcs van decidir llançar a les nostres cel·les, com a mesura extra, a dos yonquis camells xivatos. Aquestes cares les havíem vist després de sortir de la plaça Rotunda, l’anomenat victoriós camp de batalla que els maderos han omplert de yonquis i secretes en cada cantonada. No fa falta dir que ens vàrem llevar de la seva vista de seguida, sense permís dels nostres carcellers, per evitar que se’ns taquessin les mans de sang, o pitjor, que les nostres paraules arribessin a les seves oïdes. Deixem una cosa clara: l’Estat pot reclamar qualsevol plaça o zona que vulgui, però no són més que símbols, espais físics; el nostre rebuig és molt més que això. Per això, deixa que el cap de policia es pavoneje per Rotunda envoltat d’una dotzena de maderos de la MAT; deixa-li que la pobli de xivatos; som molt més que això.

El procés judicial no va ser més que un tribunal militar, encara que fins a un tribunal militar hauria estat més precís en el tractament de les proves. Els jutges ja havien aclarit les seves ments burgeses amb ordres expedides des de dalt, sense pietat com va exigir el Ministre d’Ordre Públic i Justícia, però tampoc esperàvem menys i mai demanàrem la seva pietat. Això és la democràcia, que va ignorar el fet que el passaport d’un(a) compa de Colòmbia va ser jutgat falsament pels maderos, que no tenien cap dret a això. La prova va demostrar que la identificació d’aquesta persona és autèntica. Solament volien un ostatge, arrabassat de nosaltres just al final, sense que ho sabéssim. Així funciona la beneïda democràcia i no esperàvem menys.

La pitjor conseqüència possible d’aquest espectacle és que ens dividís.

La encarcelació va unir als compas, jo inclòs(a), fins i tot malgrat les diferències d’opinió. Quan tota la bota de l’opressió cau sobre els nostres caps, totes les tendències, rivalitats, conflictes interns –i em refereixo a tothom– perden el sentit, són més nocives que constructives. Vindran temps pitjors, no hi ha dubte, mentre l’Estat intenti infligir-nos més misèria, mentre ens esclavitzi més a imatge i semblança seva.

Són ells els qui es beneficien de la nostra desunió i ho saben. En el passat, m’hagués preocupat més per una tendència, però ara veient-ho des de fora em puc fer autocrítica. Tot el que importa ara és que estiguem units, resistim i ens organitzem de la forma en què triem, no solament assemblea després d’assemblea o text després de text, sinó amb praxi honesta, praxi, praxi contra el que vingui.

Al meu amic/ga de Colòmbia que segueix segrestat/ada per l’Estat, mans fora del(a) nostre compa.

A la resta de presoners de l’Estat que vam conèixer en les cel·les, foc a totes les presons, a totes les cel·les!

Delta està a tot arreu, segueix viva dins de nosaltres!

d’una persona non grata

castellà, anglès

* Recentment, es va publicar una carta forta, de presos socials tancats en les cel·les de la prefectura de policia de Tessalònica (GADTH), un text escrit durant els dies de tancament dels compas arrestats en l’okupa Delta a les monstruoses sales de detenció (on no hi ha pati, ni accés al bany sense permís, etc.). Els altres detinguts, òbviament, van lliurar la carta als compas perquè els anarquistes poguessin difondre-la (en grec, signada per Presoners en l’antre de mala mort de GADTH). Extracte: “Abans de res, hem d’emfatitzar que, encara que les cel·les de la prefectura de policia estan destinades a la custòdia temporal, molts de nosaltres hem estat tancats durant més de 8 mesos, amb l’excusa que no hi ha espai a les presons. Ara mateix, hi ha un total de 85 detinguts aquí.”

Atenes: Mani antiracista i antifeixista en Patissia

Es va convocar una concentració antiracista pel 26 de setembre a la tarda, en el districte de Patissia (centre d’Atenes), com a resposta immediata a l’últim pogrom feixista a la zona de la plaça Amerikis just un dia abans (25/9) i una contraprotesta contra els neonazis (denominats “ciutadans grecs indignats”) que havien amenaçat amb sortir dels seus forats una altra vegada i propagar el seu terror nacionalista.

Primer, els antifeixistes es van concentrar prop de la cantonada del carrer Stavropoulou amb Lemessou, davant de les oficines de la comunitat tanzana a Grècia, que també havia estat atacada i destrossada el dia anterior a les mans dels matons neonazis (veure vídeo).

Es va dur a terme una assemblea oberta a la plaça Amerikis, amb presència massiva de migrants i veïns que van resistir a les intimidacions feixistes i van discutir sobre els seus problemes diaris. Després, un gran bloc d’anarquistes, antifeixistes, esquerrans, antiracistes i altres solidaris, tant migrants com no, van prendre els carrers corejant consignes antifeixistes.

Alerta antifeixista! Solidaritat entre els oprimits.

fonts: i, ii, iii

$hile: Reivindicació de l’atemptat explosiu contra la Fiscalia local de La Florida a Santiago

REIVINDICACIÓ DE L’ATAK CRIMINAL REVOLUCIONARI CONTRA FISCALIA LOCAL DE LA FLORIDA.

Vam atacar la Fiscalía Sur perquè representa l’execució de la llei. Rn aquest lloc s’envien persones a presó. Es condena persones per crims o delictes. La majoria d’aquests delictes o infraccions a la llei es relacionen amb la trasgressió contra la propietat. La principal funció de la llei és mantenir l’ordre social, i l’actual ordre prioritza protegir la propietat dels poderosos (siguin capitalistes o buròcrates), i no a les persones. La llei garantitza la protecció dels rics i la comdemna als pobres, i a tot aquell que es manifesti o ataqui directament aquest sistema de dominació.

La seguritat ho és tot per qui té por. Ells/es temen predre els seus privilegis, per això creen les seves policies, exèrcits i presons. Per això ens jutgen, torturen maten i tanquen.

Debem afrontar i atacar el que ens explota i oprimeix, amb tots els mitjans que tinguem a ma, sigui pólvora o un punyal. És hora de fer pagar als que sustenten aquest sistema que imposa la miseria per a la majoria.

Ells/es amen la llei, nosoltres la odiem, així com detestem les seves institucions que garantiesen que tot continui igual. La seva pau depen de la nostra passivitat.

Aprenguem a cercar i utilitzar les eines que ens permetin donar cara a aquesta fastigosa realitat i a qui la sustenten.

Amb sigil vigilem les seves rutines, abans de colpir, torturar, abusar, jutjar o tancar, penseu-ho, l’espasa penja sobre els vostres caps.

Una salutació fraternal als que afronten el poder de qualsevol forma i a qualsevol part del món.

Solidaritat amb tots/es aquells/es segrestats per l’Estat Capital, les nostres accions són un crit per recordar que no estan sols, que estem en guerra. Salutació fraternal pel company Mario López empresonat per l’Estat mexicà a l’atacar directament a l’enemic.
Salutació revolucionària a totes les individualitats que d’adjunten a la lluita de CCF y FAI-FRI, a tots/es aquells/es que estan en guerra contra la dominació…

VISCA LA REVOLUCIÓ.

NACR – GBW.
NUCLI AUTÒNOM DEL CRIME REVOLUCIONARI – GERMAN BORIS WLADOMIROVICH.

font

Grècia, cas de la CCF: Nous procesos oberts

Pareix ser que els fiscals qui s’encarreguen  de la investigació encara no han acabat de processar als membres presxs de la O.R. Conspiració de Cél.lules de Foc, ja que els inquisidors estan preparant ara més expedients en les seues oficines.

Ja en agost de 2012, un investigador de la jefatura de policía de Trikala va visitar les presons de Trikala per a notificar als companys Panagiotis Argirou y Haris Hadjimihelakis que s’han presentat nous càrregs contra ells, en relació als esdeveniments que tinguéren lloc el 24 de gener de 2011, durant la segona sessió del judici del primer procediment judicial contra la CCF, o el primer judici del “cas Chalandri”, pel que fà a tres explosions (en les cases de dos parlamentaris, Panagiotis Chinofotis y Louka Katseli, i al Ministeri de Macedonia y Tracia). Eixe día, a l’eixida dels companys del jutjat del terror es va desencadenar una escaramussa amb els maderos que els conduïren a la sala d’interrogatòris. Diversos d’aquests maderos van presentar una demanda contra els companys, als que van acusar, entre altres coses, d’intentar escapar-se, d’atacar-los amb diversos objectes, com un extintor, insultar-los i amenaçar les seues vides i la seua seguritat personal, enfatitzant que els companys en cap moment deixaren d’atacar-los, ni quan estàven esposats. Basats en aquests testimonis, es creu que als dos se’ls acusa d’agressió (ocasionant mal corporal), amotinament, etc.

Després d’este nou procés assatjat, de nou,  els famosos interrogadors-investigadors especials Baltas y Mokkas citaren als nou membres de la CCF, juntament amb el compa anarquista Theofilos Mavropoulos, en referència a un atac incendiàri a un vehícle de l’Empresa de Seguritat Katrantzos en la zona de Galatsi (Atenas) durant la Nit de Cap d’any de 2009. Encara no està clar si este procés ocorregué just ara de forma deliberada o per casualitat, tenint en compte que el cas de les 250 accions incendiàries i explosives va començar fà un parell de mesos. No obstant, una cosa està clara: pareix que no hi haja final per a la persecució dels nou membres de la CCF i el anarquista Theophilos Mavropulos. Surgeixen constantment nous expedients i procesos com recordatòri venjatiu o de que el sistema no s’oblida d’aquellxs que, obertamente i de facte, desafíen i declaren la guerra contra allò existent optant per l’acció directa anarquista.

Companys i companyes solidàri-e-s

font

Toluca, Mèxic: Encenent novament la flama salvatge i caòtica (FA/FLT/FAI)

Així com el teocintle (1) que malignament corroeix els camps domesticats de blat de moro; la Fracció Anti-Civilització del Front d’Alliberació de la Terra afí a la Federació Anarquista Informal va atentar a l’alborada del 4 de setembre del 2012, encenent novament a Toluca, Mèxic, la flama salvatge i caótica a base de tres litres de benzina a una camioneta del tipus ‘van’, propietat del Centre Internacional de Millora de Blat de Moro i Blat -CIMMYT-, aquest vehicle s’utilitzava diariament per a transportar a científics internacionals de l’hotel on pernoctaven a les instal.lacions del centre d’investigació científica; que entre altres activitats, desenvolupa el Programa Modernització Sostenible de l’Agricultura Tradicional (MASAGRO), en confabulació amb l’estat mexicà a través de la Secretaria d’Agricultura, Ramaderia, Desenvolupament Rural, Pesca i Alimentació (SAGARPA) i organismes com el Banc Interamericà de Desenvolupament (IDB); el treball del qual es promoure entre petits productors l’ús de llavors genèticament modificades o “millorades” per incrementar la producció/domesticació de blat de moro i blat, així com intentar contrarrestar els mateixos problemes que aquestes tecnologies han generat (erosió del sól, escassetat d’aigua…).

A la FA/FLT/FAI no l’incumbeix si els biotecnòlegs alberguen 28,000 mostres de llavor en un banc de blat de moro “custodiant” la mil.lenària biodiversitat, o si els aliments transgènics s’etiqueten, es “controlen” o es “perfeccionen”, a efectes de la perpètua i monolítica civilització aquest seria un truc més ingenios del sistema (2). La lluita és per la llibertat de tota la terra (i això inclou l’animal humà) sense pidolar, ni reformar, ni demanar res a l’autoritat, senzillament calant foc a la domesticació i vivint en termes dels nostres instints i capritxos, sent únics, incontrolables i impredecibles. Si els danys materials d’un sabotatge i unes quantes línies d’aquest text no són suficients per destrossar la civilització (que realment allò quantitatiu tampoc és d’incumbència) almenys han de ser-ho per solidaritzar-nos iconoclàsticament sempre amb els rebels!!

¡SOLIDARITAT DIRECTA I MOLTA FORÇA AL GERMÀ GABRIEL POMPO DA SILVA!

¡SOLIDARITAT I  SALUT A MARCO CAMENESCH PER LA SEVA RECENT VAGA DE FAM!

¡UNA SALUTACIÓ INSURRECCIONAL I CÓMPLICE ALS AMICS/AMIGUES DE LA TERRA/FAI!

¡¡GUERRA SOCIAL I QUE VISQUI L’ANARQUÍA!!

Fracció Anti-Civilització del Front d’Alliberació de la Terra afí a la Federació Anarquista Informal
(FA/FLT/FAI) 

Notes
1 Zea perennis o Teocintle és una espècie silvestre de blat de moro que en algunes àrees de Méxic, és vista pels productores de blat de moro com una mala herba perjudicial.
2 En referència al text de Theodore Kaczynski, el truc més enginyós del sistema.

font

Buenos Aires: Llenç en solidaritat amb Marco Camenisch

El dia dimarts, 28 d’agost, varem penjar un llenç a metres de l’edifici on funciona l’Ambaixada de Suïssa. Mentre ens allunyàvem, varem escampar volants al lloc.

Amb aquesta senzilla acció, ens solidaritzem amb el company anarquista Marco Camenisch, pres a Suïssa, actualment en vaga de gana.Per a ell va el nostre amor. Per a ell i per a tots els companys que es troben rere els murs, però mai derrotats ni penedits.

Tot el nostre odi per a l’Estat i les seves presons. No podran parar-nos, perquè la nostra solidaritat és més forta que els seus cops repressius i els seus muntatges.

Solidaritat revolucionària amb tots els presos indòmits de tot el món.

Salutacions fraternes als quals dia a dia lluiten contra aquest sistema d’explotació.

Mort a l’E$tat!
Visqui l’Anarquia!

Atenes: Reivindicada responsabilitat d’atacs inciendàris contra el partit nacionalista-fascista Chrissi Avgi/Alba daurada.

Atac inciendàri contra la permanencia local de Pangrati de L’Alba Daurada a Atenes.
Atac inciendàri contra una tenda propietat d’un neonazi a Peristeri
Atac inciendàri contra un vehicle d’un neonazi a Peristeri.

 Aquells qui sembren el terror deuen fer front a la nostra ràbia.

Les coartades ja no marchen … No hi ha electors d’Alba Daurada que s’equivoquen. Aquells qui sostenen aquest partit ho han fet de plena consciencia. Elles i elles no són res més que feixistes.

Aquells qui pretenen un rol de victima amb la finalitat de pareixer quatre gats penosos simpatisants de l’esquerra dins les seues miserables i xicotetes organitzacions no sembren més que el derrotisme davant del feixisme.

A mesura que els immigrants no construeixquen estructures auto-organitzades per a la seua autodefensa contra els feixistes i utilitzent els seus « budells » entre disputes de machos els uns contra els altres i dins la delinquència antisocial, aquells altres continuaran a generalitzar el canibalisme social.

Els únics que no busquen més coartades son els feixistes ells mateixa, obertament compromesos dins d’activitats assassines baix la cobertura d’aparells d’Estat i amb el suport obert o cobert dels instints més podrits de la plebe, alias la lumpen petita burgesía feixista.

Nosaltres també, nosaltres no busquem coartades. La nostra guerra contra els cerdos d’Alba Daurada no és una moda dins el contexte de la seua ascenció (presuntament) “inesperada” al Poder. Nosaltres els em combatut fà anys, pels carrers, dins els esperits. Nosaltres els combatem perque ells són l’aspecte  més horrible, el braç armat dels nostres enemics essencials : el Poder i el Capital. Y nosaltres no hem cedit mai.

–   El 12 d’agost nosaltres hem incendiat la permanència d’Alba Daurada del carrer Filolaou dins del barri de Pangrati a Atenes.

–   El 22 d’agost nosaltres hem reduit a cendres una tenda i un dels seus vehícles al barri de Peristeri a Atenes; tots dos que perteneixen al brut neo-nazi Efstathios Boukouras, un diputat d’Alba Daurada per a Corintia.

Fins prompte.

P.D. : Tota la nostra solidaritat al company Tasos Theofilou*

*Tasos Theofilou es un anarquista/anti-autoritari que a estat arrestat per la policía el 18 d’agost de 2012 al barri de Kerameikos a Atenes i qui està encara, retingut captiu a causa de greus acusacions, entre les quals la seua pretesa participació dins l’assumpte d’un atrac i d’un tiroteig mortal que a causat la mort d’un ciutadà de 53 anys (qui volgué jugar als herois intentant parar els atracadors que fugien) a Naoussa a l’illa de Paros. El nom de Tasos Theofilou també ha estat implicat dins l’assumpte de l’Organització Revolucionària de la Conspiració de les Cél.lules de Foc; més específicament ell està ara mateix fitxat pels accidents que han ocorregut a Agrinio i pel centre d’Atenes en 2010.

font

València: Comunicat en resposta a les accions de denuncia de part de l’assossiació de veïns i veïnes del Cabanyal-Canyameral

Reunides un grup de persones veïnes dels poblats marítims volem fer present el nostre rebuig a les accions de denúncies sobres vivendes, propietats de l’empresa PLAN CABANYAL-CANYAMERAL, empreses per la AVV Cabanyal-Canyameral ja que, entenem que aquesta forma de pressionar a l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana sols redundarà en un agreujament de les pèssimes condicions i penúries que travessen alguns col.lectius socials que viuen en el barri per tant, veïns i veïnes del mateix. En aquesta denúncia adjunten una llista en la qual apareixen senyalades les cases ocupades il.legalment marcant, al més estil hitlerià, a totes aquelles persones que no poden accedir a una vivenda per falta de recursos econòmics.  Açò suposa una nova situació de criminalització cap a aquestes persones, algunes d’elles compromeses amb la lluita veïnal front la constant degradació i enderroc de immobles en les zones afectades.

És evident que, a casi ningú li agrada viure rodejada de brossa i brutesa, situació que sols es resol mitjançant la comunicació i reciprocitat entre els veïns, és a dir, amb el suposat “teixit social” amb el qual tant s’omplin la boca alguns i que, nosaltres posem en dubte que encara existisca al Cabanyal. En aquest punt, em de fer referència a l’acusació que es crea al parlar d’objectes de dubtosa procedència (sols vos fa falta dir que segur que els han robat) i de ferralla (estan fent una tasca de reciclatge que ja voldrien els ajuntaments). A més a més, com alguns ja vam senyalar fa temps, és el propi ajuntament el que ha impulsat la degradació, entre altres maneres, llevant l’aigua corrent a totes aquelles persones que no poden pagar-la, convertint el que era un recurs de tots en un recurs per a privilegiats i, provocant que, la falta d’aigua en moltes cases siga un problema d’higiene i salubritat.

I ni tan sols podeu veure algun aspecte positiu com que el barri s’ha tornat a omplir de xiquets i xiquetes que tornen a alegrar aquests tristos carrers, abandonats ja fa molts anys pels propis veïns “autòctons” en busca d’una modernitat en edificis i, destruïts també per la salvatge especulació a la que han sigut sotmesos.

Pensem que s’està actuant de la mateixa manera amb la que es critica a les institucions públiques és a dir, mitjançant un procés de gentrificació (expulsar als i les veïnes pobres i atraure a gent d’un poder adquisitiu més alt), convertint-se en executors d’una claríssima injustícia social i, casi amb la infantil visió que l’Estat va a ocupar-se de les persones desallotjades, quan ara mateixa estan desposseint de les seves llars a centenars de persones hipotecades.

A vegades, ens hem sentit menyspreades front aquesta opinió d’alguna gent del barri, fent-se eco de la possibilitat d’omplir aquestes cases amb erasmus i joves parelles nacionals o estrangeres amb sobrada solvència, ignorant a altres tipus de persones que han vingut ací a viure, a lluitar, a aprendre, que han rebut pals i vexacions i han arreglat i rehabilitat amb les seves pròpies mans i sense subvencions aquest entorn, tractant-nos d’un “mal menor”.

És hipòcrita veure com alguns dels integrants de la Plataforma Salvem el Cabanyal li recriminen a l’Ajuntament que fique solució a la degradació de les vivendes de propietat municipal, quan ells mateixos tenen buides, omplint-se de rates i pols, sense cap gana de donar-los ús sinó, esperant a que una futura revalorització del barri els siga més rentable.

Repudiem aquesta visió romàntica de que el Cabanyal-Canyameral torne a ser el que era, no van a tornar els pescadors ni Blasco Ibáñez va a alçar el cap, aquest barri el conformen els i les veïnes que l’habiten i per tant mereixen un respecte a pesar les nostres diferències, i si el que es pretén és deixar un barri més o menys net ple de cases buides, no serà un barri, serà un museu. Allò que ens importa defensar és a la gent del barri i no un museu arquitectònic.

Advertim també de la perillositat de generar amb aquestes accions un discurs que, en aquests temps difícils d’atur i retalls continus, toquen lleugerament opinions xenòfobes, racistes i d’exclusió social, desafortunat eixe comentari en un dels correus de la AVV Cabanyal-Canyameral, en el que, després de demanar la col.laboració amb fotos i direccions de les cases “ocupades il.legalment” s’acomiada amb “un saludo y buena cacería”.

Entenem el malestar dels i les veïnes més sensibilitzades però, els únics culpables de tota aquesta degradació són els especuladors, i si aquest tipus d’accions inhumanes amb les quals l’únic que s’aconsegueix és tirar a les persones cap un altre lloc continuen, no dubtarem en retirar el nostre suport i solidaritat cap a alguns col.lectius del barri i difondre la nostra opinió allà on faci falta.

Amb aquest escrit volem denunciar l’actitud de les cúpules dirigents de la AVV Cabanyal- Canyameral i per tant a la Plataforma Salvem el Cabanyal que, amb aquesta acció han demostrat de part de qui estan. La seva manera de resoldre el problema de la degradació i la pobresa és molt simple: expulsar a la gent sense recursos i revaloritzar econòmicament el barri construint noves vivendes a les quals sols podran accedir població de major poder adquisitiu, desplaçant el problema a un altre barri. Aquestes associacions s’han llevat la careta: sols els importa les cases, la gent els dona igual. Amb aquesta denúncia estan criminalitzant la pobresa, i desenes de famílies sense recursos es quedaran en el carrer, vagabundejant.

Per a nosaltres, el problema te una solució més complexa: i és que desplaçar la pobresa a un altre barri no resol res, açò és un fenomen de desigualtat social i enfrontar-se a ell passa per combatre la injustícia, atacant a les classes opressores.

Alguns/algunes veïns/veïnes del Cabanyal

1-10 d’agost de 2012 : Aperet de Contra Info tà accions de propaganda contra la repression

En occitan

Que hèm un aperet tà dètz dias d’accions de propaganda dens autant de lòcs com possible dab la mira de promòure lutas mes o mensh coneishudas, e tanben las que son desconeishudas per mantuns. Los individus e/o grops que’s volen juntar ad aqueths dètz dias d’accions que causiran la tematica e los mejans en accòrd dab lors critèris e dinamicas proprias tà arrefortir la solidaritat internacionau e recipròca entre los oprimits.

Sustot que perpausam de préner las carrèras, de pintrar eslogans e de péner bandaròlas en solidaritat dab los cas de que pensam que la difusion ei de las importantas. Au cors deus darrèrs mes qu’ac avèm hèit a Atenas, com vosauts tanben dilhèu qu’ac avètz hèit en mantuas ocasions. Pr’aquò qu’avèm besonh de har un pas en davant e de portar taus accions de faiçon simultanèa ad un nivèu europenc e, que l’esperam, mes enlà. Daubuns de nosauts que son en Inglatèrra, en Alemanha, en França, en Espanha, en Serbia, en Portugal, en Grècia mes tanben en Americas, atau que podem har d’ua simpla accion quaucom de polit. Entaus que’s senteishen solets dens los parçans on damoran aquò que pòt paréisher un drin mei complicat … mes la sola causa necessària qu’ei un drap, pintrura e un bon lòc. On que siatz, aperatz aus amics e hètz virar.

Deu 1° au 10 d’agost que podem péner bandaròlas, pegar aficas e paperòts, har pintrura sus parets, o miar quina accion que sia qui ajudi a la difusion deu discors anarquista/libertàri mes enlà de las termièras estataus o lingüisticas. Atau qu’esperam recéver e har virar fotos e/o materiaus escrits d’accions de companhs, on que sian.

Au començar d’agost que coordinam los nostes esfòrç e lhevam lo cap contra la repression e la societat de las presons, contra los Estats e lors termièras, contra lo Capitau e los sons profieits. Que podem estar numerós, que podem estar pertot.

De cap tà ua guerrilha informatiu …
Hialat de traduccion e de contra-informacion Contrainfo.espiv.net

[Alemanya] És temps de revolta, quan no puc pintar els carrers ni amb guix!


En temps prehistòrics, els nostres avantpassats vivien en coves, i pintaven colorits dibuixos a les parets o els excavaven a les roques. Més tard, a Egipte, els esclaus obligats a construir les piràmides, acostumaven a rascar en els blocs de pedra caricatures dels faraonos o altres mandataris menyspreats. A l’antiga Grècia, els temples eren tallats amb missatges de tot tipus pels visitants. També els carrers de Pompeia van estar plens de graffiti! El graffiti no és una cosa de la nostra invenció. És un tipus d’expressió humana, i les ganes de marcar i pintar el nostre entorn, de deixar senyals de la nostra existència darrere nostre. Qui d’entre tota aquesta “gent anti-graffiti, decent i civilitzada” s’ha atrevit mai a acusar de criminals als nostres ancestres per fer el mateix?, Cap d’ells.

Fins que el primer ésser humà cobdiciós i assedegat de poder inventar una cosa anomenada: propietat i lleis per esclavitzar als seus semblants. Fins aquell moment, el món solia pertànyer a si mateix i qualsevol persona podia moure’s, assentar-se i dissenyar els llocs lliurement.

Avui dia, els nostres avantpassats pintors i excavadors serien perseguits per les autoritats de l’Estat i difamats com vàndals i criminals. Unitats de la policia especial els caçarien, jutges en tribunals estarien massa ocupats per condemnar-los. Les empreses antigraffiti serien contractades per esborrar tot signe de les seves expressions. Pel que les anomenades “iniciatives ciutadanes”, polítics i auto-proclamats “propietaris de propietat” els condemnarien públicament com vàndals, etcètera.

Aquesta és l’autèntica “condició humana” a la qual ens enfrontem. La qüestió no és si és legal, segons les lleis de l’Estat, pintar i escriure en el nostre entorn, sinó que és un impuls humà inherent, que els encantaria fer-nos creure que es tracta d’una mena de càncer que ha de ser eradicat de la societat. Però la creació de coses, sigui en públic o en privat, sigui pintant, escrivint, construint etcètera, és gairebé tan necessària per al nostre benestar com menjar. És el nostre aliment espiritual. Particularment, a les metròpolis urbanes, amb una arquitectura que no ha estat pensada per beneficiar la majoria dels seus residents, on masses de gent (entre ells incomptables nens i adolescents) són obligats a viure en “caixes fortes per a treballadors”, en un entorn sense vida i envoltats d’espais estèrils fets de ciment, privats de la naturalesa i de qualsevol mitjà per escapar. Especialment allà, el graffiti expressa la vida i estimula els nostres sentits apagats.

AVALL LES LLEIS QUE ENS ESCLAVITZEN!
PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSAR-TE!
EL GRAFFITI NO ÉS CAP CRIM!
Típiques caretes somrients d'OZ

Llibertat per OZ, N. i M. i per a tots els perseguits per convertir grisos i lletjos espais urbans en llocs plens de vida i color!

OZ és un home de 61 anys d’Hamburg (Alemanya), al qual ja han condemnat amb un total de 8 anys de presó pels seus grafits i ha estat brutalment apallissat per guardes de seguretat privada diverses vegades. Les seves caretes somrients, els seus loops i també, les seves consignes polítiques es poden trobar en gairebé tot arreu a Hamburg, encara que també estan presents en altres ciutats d’Europa. Després que la fiscalia apel·lés contra la sentència interlocutora que el va sentenciar a una pena de 1500 €, ara se li amenaça amb una sentència de presó de fins a dos anys.

QUE LI DONEN A LA NORMA. OZ LLIURE.

N. i M. estan acusats de “danys a la propietat amb grafits en més de 20 casos”, a més, estan sota sospita de “accedir a plataformes de caça i cobrir-les de calúmnies”. Les “proves” de l’Estat són el seu estil de vida vegà, una O creuada en comptes de Ö, que un d’ells fa servir de forma personal i que estava en el graffiti, així com el signe anarquista en forma de cor que, segons els investigadors , és una “signatura única al món del graffiti”. La intenció de processar-los queda clara en els registres domiciliaris, que no van facilitar cap prova, a menys que consideris les “proves” anteriorment esmentada com a tal. La data del judici es va establir per al dilluns 21 de maig de 2012 a les 09:00 (GMT +1), al jutjat de Kempten (Alemanya), sala 170.

Berlín, hivern 08/09: anarco cor en un cotxe cobert de neu

 Crida a accions de solidaritat per N. i M.

“Us necessitem a tots! Sigues creatiu, fes-te creatiu!

Realitza accions de solidaritat a la teva ciutat i recolza la nostra campanya pels acusats N. i M. ¡De Kempten! Enganxa cartells, distribueix pamflets, murals, plantilles, pancartes i altres.

Ens interessa el que t’agrada! Envia’ns fotos de les teves accions o el que reconegui com a acció de suport i publicarem la teva senyal de solidaritat pràctica al nostre lloc web.

Sußbauer (agent de l’anomenada “oficina de protecció de l’Estat) pensa que només els acusats poden pintar anarco cors i Ö amb barres. ¡Demostrem que no és així! “

Indonèsia: Eat i Billy condemnats a 1 any i 8 mesos

Els dos combatents de Yogyakarta, Billy Augustan i Reyhard Rumbayan (Eat) han tornat a la cort per a la vuitena audiència. Aquesta va tenir lloc el 15 de maig del 2012. Billy i Eat han estat condemnats a 1 any i 8 mesos. Els companys estan a la presó des del 7 d’octubre del 2011, poc després del seu atac contra un caixer automàtic.

En l’audiència, que va tenir lloc prop del tribunal del districte de Lahore, el jutge Mulyanto va llegir el veredicte per les accions dels dos combatents revolucionaris. Tots dos han estat considerats culpables d’haver causat l’incendi i l’explosió segons l’article 187, paràgraf 1 del codi penal.

El procés a la Cèl·lula Llarga Vida a Luciano Tortuga/FAI – FRI continuarà amb la resposta dels companys revolucionaris Billy i Eat. Encara no se sap la data.

Força als combatents!

 fonts: 1, 2

París, França: Llambordes solidàries en les urnes

Reconeixeu aquestes cares somrients que cobreixen les parets? Estan en tots els caps. Es podria pensar que volen vendre’ns detergent o l’última merda industrial. En realitat, volen ser els nostres representants. Volen captar les nostres aspiracions, desitjos, lluites per tancar-les en les gàbies de la llei, per ofegar-les en les sorres movedisses de la democràcia. Volen ser triats, volen ser caps.

Aquest no és el menor dels problemes.

Volem un món sense amos ni esclaus, sense Estats ni patrons. No volem votar pel menys dolent, simplement, no volem votar. Mentre fan votar als morts, nosaltres seguim morint al treball o al carrer, assassinats pels policies o els patrons.

Tant la dreta com l’esquerra, els triats porten en els seus trajes tota la violència de l’Estat i l’explotació: la guerra, la presó, la divisió de les nostres vides.

No els perdonarem.

Així que una ràfega de vent va copejar, al seu pas, diverses oficines electorals. No va ser un huracà, més aviat una brisa que travessa els aparadors, un murmuri que es converteix en crit, un tros de cristall per expressar el nostre rebuig al poder i els seus apòstols.

No votem, però no ens oblidem de les urnes, ni d’els qui estan dins.

Després de el “famós debat a dues veus”, no podíem seguir romanent indecisos.

Per ventilar-los les oficines, vam realitzar obertures noves en els cristalls dels locals de l’UMP (Unió per un Moviment Popular) i del PS (Partit Socialista), al carrer Lefèvre, el carrer de docteur Goujon i al carrer Cour-donis-Noues, París. En l’últim es pot llegir: “Esquerra, dreta, mateixa estafa”, “Destruïm el poder” i “A baix l’Estat!”.

Solidaritat amb els 6 companys que passaran a judici antiterrorista del 14 i al 22 de maig.

Los martillos sin hoces

fonts: 1, 2

Nota: La primera sessió del judici es durà a terme el 14 de maig a les 14:00 en la 10ª Sala del Tribunal Suprem de París.

Grècia: Sobre les vagues de gana a les presons gregues

 

[1º de maig de 2012]: Comunicat del nucli de membres presos de CCF i Theofilos Mavropoulos sobre la fi de la vaga de gana.

Una batalla s’ha guanyat, però la guerra no acaba aquí…

Després de 23 dies de vaga de gana, sortim vencedors del desgast, el derrotisme, i la captivitat que prevalen al món dels presos.

Escrivirem: “Prenem una decisió… lluitem fins al final…”, i hem estat conseqüents amb aquesta elecció, fins i tot en veure com traslladaven als nostres germans, Gerasimos i Panagiotis, en mal estat de salut a l’hospital Tzaneio. Perquè de tot el que s’escriu, la qual cosa més estimem és allò que un escriu amb la seva pròpia sang i segella amb les seves accions. Tot la resta és verborrea buida i pèrdua de temps. Durant aquests 23 dies, no ens hem lamentat ni per un moment de la nostra decisió de dur a terme una vaga de gana. Coneixíem el risc. Sabem com moren tots… però hi ha morts que pesen de manera diferent, perquè triem nosaltres mateixos la manera en què morirem, tal com triem la manera en què vivim. I hem decidit sortir vencedors d’aquesta batalla.

Gerasimos i Panagiotis han aconseguit el seu trasllat definitiu de les presons de Domokos. Gerasimos ha aconseguit el seu trasllat a les presons de Koridallos i Panagiotis, a causa que se li considera convicte de llarga durada (condemnat a 37 anys de presó) no va poder traslladar-se a una presó de presos a espera de judici (com la de Koridallos) i ha aconseguit el trasllat a una presó de la seva “elecció”, concretament, a la de Trikala, on es troben tancats altres tres membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc. Aquesta victòria deixa, a la seva manera, un llegat més en la nostra cerca per una convivència política dels membres de CCF dins dels murs i abolix l’aïllament que ens volen imposar.

En aquesta confrontació amb el sistema, el temps i el desgast d’oponents, vam posar els nostres cossos com a barricades i garantia de la nostra dignitat. Per això, ni hem demanat favors, ni hem mendigat solidaritat en els llocs que evitem freqüentar en el nostre recorregut com a anarquistes de praxis. Ens hem allunyat de partits esquerrans, de rodes de premsa amb fons humanitari, de cercles reformistes. Optant així a una solitud conscient, hem explicat amics i enemics, companys i indiferents, accions i silencis…

No malgastem paraules amb els populistes i els insignificants. Al contrari, la paraula “gràcies” és molt pobra per als companys de tota Grècia que van córrer, van repartir fullets, van pegar cartells, van muntar concentracions de solidaritat amb micròfon, okuparen un canal de televisió, van venir en una marxa fins als afores de les presons, van realitzar transmissions d’actualitzacions a través de la ràdio…

Finalment, enviem el nostre més càlida abraçada a tots els vàndals, els provocadors, els incediadors i bombardejadors nocturns a Grècia, als anarquistes nihilistes en l’Estat espanyol, als nostres germans a Bolívia, a Anglaterra, i a tots els nuclis de la Federació Anarquista Informal i de la Conspiració de Cèl·lules del Foc…

Res seria el mateix sense tots vosaltres…
Feliç retrobament, companys.

Encara que guanyem, no ens queda més que començar la propera batalla.

PER L’EXTENSIÓ DE LA FEDERACIÓ ANARQUISTA INTERNACIONAL (FAI/IRF)
PER LA INTERNACIONAL NEGRA DELS ANARQUISTES DE PRAXIS.

Nucli de membres presos de CCF-FAI
i l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos.

Nota de Contra Info: Segons les primeres informacions que rebem, el pres Spyros Dravilas ha suspès la vaga de gana després del rebuig de la seva petició per les autoritats.

_______________________________________________________________

Actualització del 29 d’abril

Solidaritat amb les guerrilles urbanes

Fins al moment, hi ha 10 companys en vaga de gana, concretament, Spyros Dravilas, vuit dels 9 membres presos de la CCF, així com l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos. Olga Ekonomidou anuncia que comença la vaga de gana el 30 d’abril:

Tretze mesos de presó per mi. La data de la teva detenció no l’oblides mai. És el punt crucial d’un canvi forçat. Va ser el moment en què semblava que deixaves una casa, els plans, l’equipatge, les idees d’accions, la teva estratègia. En aquest moment ens transformem en presoners de l’Estat i, des de llavors, em separen dels meus companys milers de quilòmetres de distància, de vegades uns pocs i unes altres molts.

En aquest poc temps d’empresonament, els nostres continus i venjatius trasllats semblen dificultar la nostra comunicació i el temps s’alia amb el Poder, per fer-nos sentir aïllats. Però la realitat no és així. El que deixem en aquesta casa eren només els materials dispensables, els que substitueixes fàcilment. La resta, els plans, les idees, l’estratègia, les emocions, els moments, els portem constantment en la ment i el cor, millorats, encara més llests per a la guerra.

La distància i el temps no tenen importància. Són conceptes relatius. Per a mi, és com si hagués estat ahir mateix en la mateixa taula amb els meus companys, conspirant sobre el nostre proper blanc. Quan compartim el desig d’atacar els valors i els ideals d’aquest món autoritari i podrit, recordem que anirem fins al final. Que no ens abandonarem els uns als altres i no retrocedirem. La necessitat d’un es converteix en decisió pels altres.

El 8 d’abril, la Conspiració de Cèl·lules del Foc va decidir començar una vaga de gana, exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou de les presons de Domokos, com també la fi dels trasllats venjatius de la resta dels membres de l’organització. Tres dels meus companys estan ja en la quarta setmana de vaga de gana, s’han presentat les primeres conseqüències serioses per a la seva salut. I el temps passa… En el marc de l’estratègia predeterminada d’inici de vaga per a cadascun de nosaltres, al meu torn, em declaro en vaga de gana des del dilluns, 30 d’abril, amb la convicció de lluitar fins al final.

Per sempre en la batalla

Olga Ekonomidou
Membre de la Conspiració de Cèl·lules del Foc
Presons de Elaiona de Tebas

Exarchia, Atenes: Reivindicació d’atac incendiari a vehicles de OTE, en solidaritat amb els vaguistes de gana a les presons gregues

Les accions parlen per si mateixes. No obstant això, volem dir unes paraules sobre la situació actual i l’opció de passar a l’atac. Mentre la metròpolis està repleta amb tot tipus de policia i les presons plenes de companys; mentre el verí feixista corre en abundància des de les pantalles, i els idiotes es preparen per a una altra festa electoral; mentre la repressió en contra de l’enemic intern s’incrementa i s’estén, pensem que seria bé donar un pinzellada diferent a aquest miserable paisatge.

El 19 d’abril tallarem, amb una serra elèctrica, les persianes de l’aparcament tancat de OTE al barri d’Exarchia i destruirem per complet tots els vehicles que hi havia en el lloc.

L’empresa OTE (Organització de Telecomunicacions de Grècia), ara és una filial de l’empresa Deutsche Telecom. La multinacional d’interessos alemanys és una empresa colossal en el sector de les telecomunicacions, a més de ser la més gran en aquest sector a Europa, mantenint una posició monopolista al mercat internacional. Al mateix temps, és una empresa innovadora en sistemes de control i vigilància. En el 2008, enmig d’un escàndol, Deutsche Telecom va confirmar que havia registrat les dades dels telèfons mòbils de 17 milions dels seus clients. Aquesta multinacional col·labora de forma propera amb l’Estat alemany i, a més, la seva filial T-Systems s’encarrega del desenvolupament del sistema digital de telecomunicacions de la policia alemanya. No és necessari explicar més sobre per què és un blanc per a nosaltres.

Dediquem aquest gest a Alexandros Mitroussias, Giorgos Karagiannidis, i Kostas Sakkas, que han començat una vaga de gana des del 6 d’abril, exigint l’aixecament de les noves i venjatives presons preventives, i l’ALLIBERAMENT IMMEDIAT de la companya Stella Antoniou, a causa dels seriosos problemes de salut que pateix, una situació que empitjora cada dia a causa de les condicions de tancament. A més, ens posicionem al costat dels membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc i l’anarquista Theofilos Mavropoulos els qui s’han declarat, també, en vaga de gana (a partir del 8 d’abril), exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou a les presons de Koridallos, des de les de Domokos.

No ens oblidem del pres digne, Spyros Dravilas, que ha començat una vaga de gana des del 4 d’abril, exigint els permisos de sortida de presó, dret amb el qual compta des de fa dos anys i mitj, i que les autoritats li neguen venjativament. No ens oblidem tampoc dels detinguts del 12 de febrer.

NI UN PAS ENRERE
PER LA DESTRUCCIÓ DE LES PRESONS
I L’ALLIBERAMENT SOCIAL I INDIVIDUAL

Veria, Grècia: Jornada d’accions solidàries i marxa antifeixista

Alliberament immediat de Stella Antoniou. Acompliment immediat de les exigències dels anarquistes presos en vaga de gana.
Treieu les mans dels espais autogestionats i lliures. Solidaritat amb les okupes VOX i Valtetsiou

Una jornada d’accions de solidaritat amb els presos anarquistes en vaga de gana, els espais okupats, i en contra del feixisme es van realitzar el dissabte, 21 d’abril a la ciutat de Veria, en el nord de Grècia. A les 12:00 hores, els companys es van concentrar a la plaça Cristou, i van dur a terme una concentració amb micròfon, per propagar la lluita dels presos anarquistes en vaga de gana. A més, van penjar dues pancartes, una d’elles en solidaritat amb les okupes i, en particular, amb l’Espai Social Okupat VOX i la casa okupada del carrer Valtetsiou, que havien estat aplanades pels policies la matinada del 20 d’abril.

Com més et roben la vida, més t’alimenten amb nació i raça

A la tarda, a això de les 17:00 hores, companys antifeixistes es van reunir a la plaça Dimarchiou,on van muntar una altra concentració amb micròfon. A les 18:00 van sortir al carrer i van realitzar una marxa en el centre de la ciutat, que comptava amb la participació de prop de 70 persones. Durant la mani es va repartir material antifeixista i es van escriure pintades en les façanes de diversos bancs, com també de la seu del partit d’extrema dreta LAOS.

fonts 1 2

Nova York, EUA: Petita crònica de la concentració anarquista per fora del Consolat grec, en solidaritat amb els presos en vaga de gana

Atenes dels nostres germans a la ciutat de Nova York:

Érem un petit però alegre grup d’uns 20 anarquistes reunits per fora del Consolat grec ahir a la tarda (19 d’abril). Teníem dues pancartes i distribuirem fullets per cridar l’atenció sobre el cas corrupte dels presos anarquistes en vaga de gana, les miserables condicions i les detencions preventives.

Ens declarem en solidaritat i lluitem al vostre costat per aconseguir la caiguda de l’Estat capitalista i les restriccions de totes les presons, així com els camps de concentració de l’Estat feixista.

Foc a les presons, amor als parcs!
Anarquia per a una humanitat lliure!
Per la destrucció de totes les presons!

Nova ona de repressió a Indonèsia: Quatre anarquistes detinguts i interrogats, i la pàgina contrainformativa “Memori Senja” fora de servei

La nit del divendres, 20 d’abril de 2012, quatre persones van ser detingudes per la policia mentre realitzaven uns actes vandàlics en solidaritat amb una varietat de lluites asimètriques en contra l’Estat, el Capital i la societat, com també en solidaritat amb combatents revolucionaris empresonats (Eat i Billy, Tukijo i Hidayat). Els quatre companys van ser detinguts i van sofrir un llarg interrogatori de 17 hores sense pausa, abans de ser alliberats, encara que segueixen sent vigilats i investigats per la policia.

Durant l’interrogatori, la policia va obligar als companys a donar els comptes de Facebook de cadascun dels acusats, com a “eina de comunicació d’un grup intern de alborotadors i atacants a l’ordre social”. Se’ls va preguntar també sobre la seva relació amb els combatents presos (Eat i Billy, Tukijo, i Hidayat, aquest últim recentment alliberat), després com es comuniquen amb els companys a la presó (si és per telèfon, email o un altre mitjà), el nom de la xarxa o grup en el qual estan involucrats i com es comuniquen entre sí aquests grups i altres coses estúpides relacionades amb les activitats de cada company captiu.

Els materials usats per a aquesta acció, que van ser consfiscados com a proves, consistien en spray, un cartell solidari amb Eat i Billy, Tukijo i Hidayat i cartells per la resistència local contra les mines, en Tambak Bayan. En els altres cartells que van ser confiscats es podia llegir: “Maderos assassins”, “Destruïu les mines”, “Que es foti la societat”.

Després, la policia va vincular aquests actes vandàlics amb un blog anarquista, anomenat Memori Senja, i va intentar esbrinar qui és el/l’administrador/a de la pàgina. Actualment la pàgina Memori Senja està fora de servei.

Més tard, el dilluns 23 d’abril de 2012, els quatre companys hauran d’enfrontar-se de nou a un interrogatori. Per a cadascun de nosaltres des de NEGASI, aquesta és la continuació de la repressió contra la nova generació d’anarquistes que està sorgint a Indonèsia. Encara que cadascun de nosaltres està compromès a no retrocedir mai, estem esperant la solidaritat d’altres companys a tot arreu i en totes formes.

Llarga vida als rebels!
Llarga vida a l’anarquia!

Companys de NEGASI

Atenes: Reivindicació d’atac incendiari, el 22 de març, contra un vehicle Hammer de luxe

Els incendis espontanis i els enfrontaments del 12 de febrer per part de la gent rebel va ser una ruptura en la normalitat i harmonia de l’individu, així com l’alliberament de sentiments oprimits. Potser, la repressió estigui en augment (vegeu Chisohoidis, actual Ministre de la policia), la misèria s’intensifica, la ciutat es fa asfixiant, construint pors que ens converteixen en morts vivents, però l’impuls innat a la recerca de la llibertat no es pot derrocar. La ràbia no s’esfuma en una nit, al contrari, es fa més i més conscient per dia després de dia.

La visió provocativa de productes (cars i barats) que il·luminen de forma encantadora les vitrines mentre la gent sense sostre busca asil vital, és solament un exemple de la lògica de l’absurd. D’una banda, alguns venen i compren productes per 100.000 euros, i per l’altre, els esclaus moderns busquen vendre els seus cossos a canvi de sous miserables. Ara bé, si hi ha persones a les quals això li és indiferent, doncs òbviament tenen problemes i, per això, seran tractades com a tals. Nosaltres ens neguem a convertir-nos en productes.

Per això, la matinada del 22 de març, col·locarem un artefacte incendiari (pots de gasolina amb una vela petita) sota un vehicle HAMMER de luxe en la delegació de GB en Plapouta, 26, Neo Heraklion, deshabilitem i destruïm les esperances de l’empresari de recaptar de la seva síndrome complexa d’autoritari.

Aquesta mínima acció va sorgir com a necessitat després de pensar contínuament en els presos del 12 de febrer. Recordem que encara es troben en els calabossos de GADA (seu central de la policia d’Atenes). Podria haver estat qualsevol de nosaltres. Li devem a cada combatent pres del sistema el seguir sent insurreccionals diàriament, tant en pensament com en praxi. Li devem la nostra pròpia existència. Finalment, parlem de revolució i quan parlem en tals termes podem buscar i crear moments d’alliberament. Solament hem d’atrevir-nos. És el moment de difondre la guerrilla social, és a dir, l’ús de relacions sanes i amistoses. Sens dubte, és millor que els escombriaires de les cafeteries, els estadis i la resta de trobades mortes.

La lluita serà per sempre, per això, gaudim-la.
Fem que els amics siguin companys i els companys, amics.

Els nostres pensaments estan amb els presoners de guerra social i de classe i, sobretot, amb Tortuga, Luciano Pitronello. Força. Ens dónes força.

PD. Saludem als quals incendien vehicles de luxe, caixers automàtics i altres objectius capitalistes (amb o sense reivindicacions).

SOLIDARITAT AMB ELS MEMBRES PRESOS DE LA CCF
I AMB ELS PERSEGUITS PEL MATEIX CAS.

SOLIDARITAT AMB ELS ANARQUISTES SKOULOUDIS,
TSILIANIDIS, TZIFKAS, DIMTSIADIS, FESSAS.

NO ENS OBLIDEM DE LAMBROS FOUNDAS,
SOLIDARITAT AMB LA LLUITA REVOLUCIONÀRIA!

Els nens i les nenes juguen [ta paidia paizei]

fonts 1, 2

La Pau, Bolívia: Sabotatge en solidaritat amb Stella Antoniou, Eat i Billy, Luciano Pitronello, i els companys de CCF que estan en vaga de gana

Reivindiquem el sabotatge a un caixer automàtic del Banc dels Andes Pro Credit, situat a la zona de Miraflores i el qual va acabar totalment inutilitzat pel foc.

Són nous temps d’insubmissió i desobediència a Bolívia.

Noves oportunitats de replantejar i redefinir concepcions de lluita per l’anarquia, veiem des de l’òptica de l’acció directa i tots els seus matisos ja no des de les abstractes i velles significacions reformistes no solament caduques, sinó contràries també a la set de venjança i destrucció que emergeix de les entranyes, de la urgent reapropiació de les nostres vides, no una vida corrompuda pels diners i el consum, per contra, una vida que vola lluny dels seus límits i les seves lleis còmplice en cada gest amb cadascun dels quals s’enfronten al poder. Desafiem tota forma d’autoritat, rebutgem les frases ja fetes i repetides fins al cansament pels erudits de la revolució i els qui enarboren el discurs de procés de canvi i aquesta fastigosa forma antiimperialista-anticapitalista del MAS.

No anem a esperar que ens diguin quan és el context adequat de la revolta, de les “condicions propícies” per a la lluita, factors que tornen eterna l’espera d’acabar amb aquesta realitat. Decidim enfrontar-nos aquí i ara, consenteixes de cada acció, cada pas que d’ara endavant serà una amenaça per al poder i la societat que col·labora i és part de l’aniquilació del món en què vivim.

Acció en Solidaritat:

Stella Antoniou, companya empresonada a Grècia
Eat i Billy, companys empresonats a Indonèsia.
Luciano Pitronello, força en tot el procés estem amb tu.
Companys de CCF en vaga de gana.

Per la constant discussió i enfortiment de la FAI-FRI.

Unas Noctilucas descarriadas FAI/FRI

Pd: Perquè no quedi com un fet aïllat. Tot el nostre menyspreu al convertit Walter Bond, perdó… Abdul Haqq.

O Porto, Portugal: Carta oberta d’Es.Col.A

Carta oberta

La promesa de suspendre el desallotjament d’Es.Col.A ha demostrat no ser més que un frau. Forçats políticament a participar en la conversa amb els okupes de l’antiga escola d’Alto da Fontinha, l’ajuntament d’O Porto només volia anunciar que el desallotjament continuava sent una realitat, encara que podria retardar-se. En una reunió amb dos membres d’Es.Col.A, l’ajuntament va exigir a la col·lectivitat que signessin la seva pròpia sentència de mort, acceptant un acord de lloguer que acabaria al juny de 2012. El manteniment a curt termini d’Es.Col.A dins de l’edifici de la vella escola implicava la signatura d’aquest contracte.

Tornant al principi: el 10 d’Abril de 2011, un grup de persones okuparen l’edifici de la vella escola primària d’Alto da Fontinha, buit i descurat durant més de 5 anys per l’ajuntament de la mateixa ciutat que va ser obligat a conservar-lo. Un mes més tard, després de la reparació intensiva de l’edifici pels okupes i amb nombroses activitats ja desenvolupant-se a l’interior, la policia (enviada per l’ajuntament) va desallotjar violentament als okupes de la casa i va tapiar les entrades.

Després d’un llarg període de negociacions amb l’ajuntament de la ciutat, el col·lectiu d’Es.Col.A va obtenir permís per tornar a l’escola d’Alto da Fontinha, on ha estat fins al present amb una evident falta d’interès per part del CMP (ajuntament). Aquesta farsa és, per a nosaltres, inacceptable, així com el desallotjament, tingui lloc ara, al juny o en qualsevol altre moment.

No reconeixem la legitimitat del CMP, qui ha fallat constantment en el seu compliment dels acords i en el desenvolupament dels seus propis compromisos i decisions, i qui només entén la negociació a través de la intimidació. Acceptar el desallotjament significa rendir-se en la tasca de complir el somni que ens fa part d’aquesta aventura. El somni de transformar les nostres vides amb les nostres pròpies mans, aprenent i ensenyant amb aquells que interactuen amb nosaltres als carrers de Fontinha. Perquè Es.Col.A és molt més que una simple escola, és, de fet, un laboratori per a un món transformat, ens alçarem!.

Necessitem la solidaritat de totes les persones que s’identifiquen amb el projecte. Tenim l’esperança que, a tot arreu, l’okupació i el lliure ús dels espais seran la resposta global a aquest sistema que decideix que la propietat privada, fins i tot abandonada, prepondera sobre el plaer col·lectiu.

Es.Col.A – Espaço Colectivo do Alto da Fontinha
Rua da Fábrica Social, 17 – O Porto