Category Archives: Immigrants – Antifeixisme

Alemanya: Incendiat un cotxe diplomàtic grec en Berlín

Incendiarem el vehicle del coronel Grympiris en el districte parlamentari, governamental i diplomàtic de Tiergarten, Berlín. Grympiris és Agregat de Defensa en l’Ambaixada de Grècia a Alemanya i se li atribueixen responsabilitats per:

-Les ostensibles hostilitats a la frontera amb Turquia, on destrossen i mutilen a les refugiades

-Els acords armamentístics de Grècia amb Alemanya, sense posar atenció a les retallades en el sector sanitari, les pensions i salaris, que condueixen a la població de Grècia al desastre social.

-La política d’austeritat del govern grec, que funciona de titella de la Troica FMI/BCE /UE per assegurar només la riquesa de les elits

-La cooperació de la policia grega amb els feixistes de ‘Amanecer Dorado’ (Chrissi Avgi)

-La violència contra els manifestants en Atenes i altres ciutats

Com a representant militar de l’Ambaixada grega, el coronel Grympiris és un objectiu legítim dels atacs militars.

En la nostra acció, ataquem a l’objectiu sabent que el cotxe s’incendiara en el garatge d’una casa residencial. Així, ens assegurem de descartar la possibilitat d’una ‘voladura’ en els apartaments.

Ens solidaritzem en les presoneres de la guerra social en Grècia, les treballadores en vaga allí, els diferents grups de guerrilla urbana, els immigrants que lluitaren junt als antifeixistes contra el terror de la Junta i de les moltes persones desesperades què, en sort, algun dia celebraran el col·lapse de l’estat grec i la construcció d’un món lliure.

Visca l’anarquia

Unió Incendiària Internacional, 15 d’octubre de 2012

Tessalònica: “Ara som tots persona non grata”. Text d’un(a) compa d’Anglaterra arrestada durant la batuda en l’okupa Delta

Nou dels arrestats en el desallotjament de l’okupa Delta van ser alliberats sota fiança després del judici, en el qual van realitzar una declaració política col·lectiva. Tots els acusats van ser declarats culpables de diversos delictes menors, van rebre sentències suspeses de presó (de 3 a 16 mesos) i tres anys de llibertat condicional.  La quantitat total de la fiança va ser de 7950 euros. Fins avui, el dècim acusat segueix sota custòdia, enfrontant-se al perill de la deportació a causa del perjuri policial: un madero va atestar en la tribuna que el/la compa tenia un passaport fals (el que no és cert).

Uns dels deu arrestats va escriure i ens va enviar un text el 22 de setembre, expressant la seva opinió sobre tota la farsa:ara som tots persona non grata

Mai he vist a un home
que mirés amb tan àvids ulls
aquesta tenda diminuta i blava
que els penats anomenen cel
Oscar Wilde. Balada de la presó de Reading

Compas, què puc dir sobre els últims dies?, a part del teatre de l’absurd, necessito dir més? Des del primer dia en un judici kafkiano, fins a la societat de l’espectacle per fora de la nostra porta principal. Ningú pot començar a entendre que la Junta mai va desaparèixer fins que té una pistola apuntant-li al capdavant a primera hora del matí, el cap copejat contra la paret, llançat al sòl sota una pluja de puntades amb les botes, en un espectacle de pantomima hollywoodiense, que va tirar a baix la façana de la democràcia grega mostrant la seva veritable cara feixista. A qui es creien que havien trobat quan van entrar a l’edifici encocats? A terroristes? No, els veritables terroristes són els de el Parlament que van donar l’ordre!

El que es va donar en Delta no va ser un acte terrorista, va anar un intent de crear un món diferent al que dirigeixen l’Estat i el Capital, de prendre el control de les nostres vides, contra la mort lenta de tots en aquest sistema, un espai alliberat per existir en llibertat, per viure de debò. No vam fer això solament per nosaltres, sinó que estàvem oberts a la comunitat que ens envolta, més del que mai ho estarà un polític.

Dins dels passadissos de la llei i la moral, vam ser sotmesos a la tortura de la societat-presó de l’Estat en la seva forma concentrada, dissenyada per destrossar-nos fins que cridéssim pietat, però vàrem negar! Fins i tot quan ens van forçar a donar les empremtes dactilars, no vam cedir, amb 20 maderos de la MAT en una sala, una pistola en el cap, doblegant-nos el cos de tal forma que no deixessin danys duradors que fessin els seus registres nuls i els deixessin sense efecte davant un tribunal.

Dins de les cel·les, segregats, a les dones se’ls deixava sortir de la cel·la, com si el sexisme no fos una sorpresa fins i tot en el sistema carcerari, sense considerar-les una amenaça en comparació de l’altre sexe. Amagats durant hores i hores dels presos socials, com si fóssim un virus llest per propagar-se.* Vam fer nous compas en les cel·les de comissaria, naturalment, com si fóssim tots el germen d’un sistema malalt. Van arribar a les nostres oïdes histories de brutalitat policial cap a tots els presoners, de confessions forçades a força de pallisses. Encara amb tot això, no has sentit l’alegria de la solidaritat fins que no has sentit als compas cridant des de fora, mentre crides els teus pulmons es tornen a assecar, l’energia de les cel·les tornant a la vida després de cada consigna.

Com a nota addicional, els porcs van decidir llançar a les nostres cel·les, com a mesura extra, a dos yonquis camells xivatos. Aquestes cares les havíem vist després de sortir de la plaça Rotunda, l’anomenat victoriós camp de batalla que els maderos han omplert de yonquis i secretes en cada cantonada. No fa falta dir que ens vàrem llevar de la seva vista de seguida, sense permís dels nostres carcellers, per evitar que se’ns taquessin les mans de sang, o pitjor, que les nostres paraules arribessin a les seves oïdes. Deixem una cosa clara: l’Estat pot reclamar qualsevol plaça o zona que vulgui, però no són més que símbols, espais físics; el nostre rebuig és molt més que això. Per això, deixa que el cap de policia es pavoneje per Rotunda envoltat d’una dotzena de maderos de la MAT; deixa-li que la pobli de xivatos; som molt més que això.

El procés judicial no va ser més que un tribunal militar, encara que fins a un tribunal militar hauria estat més precís en el tractament de les proves. Els jutges ja havien aclarit les seves ments burgeses amb ordres expedides des de dalt, sense pietat com va exigir el Ministre d’Ordre Públic i Justícia, però tampoc esperàvem menys i mai demanàrem la seva pietat. Això és la democràcia, que va ignorar el fet que el passaport d’un(a) compa de Colòmbia va ser jutgat falsament pels maderos, que no tenien cap dret a això. La prova va demostrar que la identificació d’aquesta persona és autèntica. Solament volien un ostatge, arrabassat de nosaltres just al final, sense que ho sabéssim. Així funciona la beneïda democràcia i no esperàvem menys.

La pitjor conseqüència possible d’aquest espectacle és que ens dividís.

La encarcelació va unir als compas, jo inclòs(a), fins i tot malgrat les diferències d’opinió. Quan tota la bota de l’opressió cau sobre els nostres caps, totes les tendències, rivalitats, conflictes interns –i em refereixo a tothom– perden el sentit, són més nocives que constructives. Vindran temps pitjors, no hi ha dubte, mentre l’Estat intenti infligir-nos més misèria, mentre ens esclavitzi més a imatge i semblança seva.

Són ells els qui es beneficien de la nostra desunió i ho saben. En el passat, m’hagués preocupat més per una tendència, però ara veient-ho des de fora em puc fer autocrítica. Tot el que importa ara és que estiguem units, resistim i ens organitzem de la forma en què triem, no solament assemblea després d’assemblea o text després de text, sinó amb praxi honesta, praxi, praxi contra el que vingui.

Al meu amic/ga de Colòmbia que segueix segrestat/ada per l’Estat, mans fora del(a) nostre compa.

A la resta de presoners de l’Estat que vam conèixer en les cel·les, foc a totes les presons, a totes les cel·les!

Delta està a tot arreu, segueix viva dins de nosaltres!

d’una persona non grata

castellà, anglès

* Recentment, es va publicar una carta forta, de presos socials tancats en les cel·les de la prefectura de policia de Tessalònica (GADTH), un text escrit durant els dies de tancament dels compas arrestats en l’okupa Delta a les monstruoses sales de detenció (on no hi ha pati, ni accés al bany sense permís, etc.). Els altres detinguts, òbviament, van lliurar la carta als compas perquè els anarquistes poguessin difondre-la (en grec, signada per Presoners en l’antre de mala mort de GADTH). Extracte: “Abans de res, hem d’emfatitzar que, encara que les cel·les de la prefectura de policia estan destinades a la custòdia temporal, molts de nosaltres hem estat tancats durant més de 8 mesos, amb l’excusa que no hi ha espai a les presons. Ara mateix, hi ha un total de 85 detinguts aquí.”

Atenes: Mani antiracista i antifeixista en Patissia

Es va convocar una concentració antiracista pel 26 de setembre a la tarda, en el districte de Patissia (centre d’Atenes), com a resposta immediata a l’últim pogrom feixista a la zona de la plaça Amerikis just un dia abans (25/9) i una contraprotesta contra els neonazis (denominats “ciutadans grecs indignats”) que havien amenaçat amb sortir dels seus forats una altra vegada i propagar el seu terror nacionalista.

Primer, els antifeixistes es van concentrar prop de la cantonada del carrer Stavropoulou amb Lemessou, davant de les oficines de la comunitat tanzana a Grècia, que també havia estat atacada i destrossada el dia anterior a les mans dels matons neonazis (veure vídeo).

Es va dur a terme una assemblea oberta a la plaça Amerikis, amb presència massiva de migrants i veïns que van resistir a les intimidacions feixistes i van discutir sobre els seus problemes diaris. Després, un gran bloc d’anarquistes, antifeixistes, esquerrans, antiracistes i altres solidaris, tant migrants com no, van prendre els carrers corejant consignes antifeixistes.

Alerta antifeixista! Solidaritat entre els oprimits.

fonts: i, ii, iii

Atenes: Lluita nocturna pels carrers del barri d’Exarchia

Allà mitjanit del dissabte, 8 de septembre, un grup de companys que estàvem a Exarchia ens vàrem donar compte que a uns 100 metres de la plaça del barri, al carrer Stournari i enfront de l’entrada a la Politècnica, s’havien iniciat uns enfrontaments entre dos grups de gent. Vàrem anar a vore-ho juntament amb altra gent el que estàva passant, sense poder entendre exactament qui eren els qui estàven pegant-se. Preguntant a la gent pel carrer s’entenia que els venedors de droga habien intentat altra vegada espitjar el seu asquerós negoci encara més endins del barri, ajudats per policies secretes. Cal destacar que des de fa uns mesos, la policía intenta de nou transformar el barri en una zona de venta de drogues, i que el carrer Stournari torna a ser freqüentment escenari de lluites entre gent del barri i camells.

Fins que arribàrem a l’altura del carrer Bouboulinas, la invasió había sigut repelida per una multitut de joves encaputxats i s’havien montat ja les primeres barricades amb contenidors ardent. Des d’aleshores i durant vàries hores, el tràfic al carrer Stournari estaba tallat, i desenes d’encaputxats, fins i tot algúns migrants, atacaven amb pedres, botelles, i altres objectes contra els esquadrons de MAT que apareixíen pels carrers laterals, escupint al mateix temps gasos lacrimògens a granel.

Prop de la 01:30, un centenar de persones es va moure ràpidament des del carrer Stournari fins al parc autogestionat, ubicat al carrer Navarinou y Zoodohou Pigis, passant a través dels carrerons del barri. Arribant al carrer Charilaou Trikoupi, es montàren de nou barricades amb contenidors ardent i es va llançar un atac contra l’esquadró de MAT a les afores de la facultat de Pedagogía. Els antidisturbis conseguiren fernos retrocedir, corrent pel carrer Zoodohou Pigis, dirección la colina de Strefi. Tot i això, noves barricades es van alçar al cantó del carrer Valtetsiou y Charilaou Trikoupi, tallant allí també el tràfic. Després de permanéixer en Zoodohou Pigis per un temps, i donat que les coses estàven relativament tranquiles, ens translladàrem de nou al carrer Stournari, per a vore que la situació estava més animada aquí i que la lluita seguía en peu, amb continus atacs i contraatacs entre els revoltats/des i la madera. Un parell de persones que van intentar prendre fotos van ser increpades pels encaputxats i les fotos que van prendre vàren ser borrades.

Unes de les consignes que es van corejar durant els enfrentament foren les següents:

Ràbia i consciencia, negació i violencia, anem a sembrar el caos i la anarquía!

Llibertat per a les Cél.lul.les de Foc (CCF)!

Llibertat a tots els qui estan en les celdes!

Anarquia, desestabilització, acció directa, insurrecció!

Això és bo, tirs de kalashnikov per a que ho enteneu!

La solidaritat es l’arma dels pobles, guerra contra la guerra de la patronal!

La raó la tenen els revoltosos, y no els xivatos i els agenollats!

Per cert, al voltant de les 03 :00 hores de la matinada la intensitat dels enfrontaments va caure significativament, i ens despedim de la lluita buscant el llit.

Atenes: Reivindicada responsabilitat d’atacs inciendàris contra el partit nacionalista-fascista Chrissi Avgi/Alba daurada.

Atac inciendàri contra la permanencia local de Pangrati de L’Alba Daurada a Atenes.
Atac inciendàri contra una tenda propietat d’un neonazi a Peristeri
Atac inciendàri contra un vehicle d’un neonazi a Peristeri.

 Aquells qui sembren el terror deuen fer front a la nostra ràbia.

Les coartades ja no marchen … No hi ha electors d’Alba Daurada que s’equivoquen. Aquells qui sostenen aquest partit ho han fet de plena consciencia. Elles i elles no són res més que feixistes.

Aquells qui pretenen un rol de victima amb la finalitat de pareixer quatre gats penosos simpatisants de l’esquerra dins les seues miserables i xicotetes organitzacions no sembren més que el derrotisme davant del feixisme.

A mesura que els immigrants no construeixquen estructures auto-organitzades per a la seua autodefensa contra els feixistes i utilitzent els seus « budells » entre disputes de machos els uns contra els altres i dins la delinquència antisocial, aquells altres continuaran a generalitzar el canibalisme social.

Els únics que no busquen més coartades son els feixistes ells mateixa, obertament compromesos dins d’activitats assassines baix la cobertura d’aparells d’Estat i amb el suport obert o cobert dels instints més podrits de la plebe, alias la lumpen petita burgesía feixista.

Nosaltres també, nosaltres no busquem coartades. La nostra guerra contra els cerdos d’Alba Daurada no és una moda dins el contexte de la seua ascenció (presuntament) “inesperada” al Poder. Nosaltres els em combatut fà anys, pels carrers, dins els esperits. Nosaltres els combatem perque ells són l’aspecte  més horrible, el braç armat dels nostres enemics essencials : el Poder i el Capital. Y nosaltres no hem cedit mai.

–   El 12 d’agost nosaltres hem incendiat la permanència d’Alba Daurada del carrer Filolaou dins del barri de Pangrati a Atenes.

–   El 22 d’agost nosaltres hem reduit a cendres una tenda i un dels seus vehícles al barri de Peristeri a Atenes; tots dos que perteneixen al brut neo-nazi Efstathios Boukouras, un diputat d’Alba Daurada per a Corintia.

Fins prompte.

P.D. : Tota la nostra solidaritat al company Tasos Theofilou*

*Tasos Theofilou es un anarquista/anti-autoritari que a estat arrestat per la policía el 18 d’agost de 2012 al barri de Kerameikos a Atenes i qui està encara, retingut captiu a causa de greus acusacions, entre les quals la seua pretesa participació dins l’assumpte d’un atrac i d’un tiroteig mortal que a causat la mort d’un ciutadà de 53 anys (qui volgué jugar als herois intentant parar els atracadors que fugien) a Naoussa a l’illa de Paros. El nom de Tasos Theofilou també ha estat implicat dins l’assumpte de l’Organització Revolucionària de la Conspiració de les Cél.lules de Foc; més específicament ell està ara mateix fitxat pels accidents que han ocorregut a Agrinio i pel centre d’Atenes en 2010.

font

València: Comunicat en resposta a les accions de denuncia de part de l’assossiació de veïns i veïnes del Cabanyal-Canyameral

Reunides un grup de persones veïnes dels poblats marítims volem fer present el nostre rebuig a les accions de denúncies sobres vivendes, propietats de l’empresa PLAN CABANYAL-CANYAMERAL, empreses per la AVV Cabanyal-Canyameral ja que, entenem que aquesta forma de pressionar a l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana sols redundarà en un agreujament de les pèssimes condicions i penúries que travessen alguns col.lectius socials que viuen en el barri per tant, veïns i veïnes del mateix. En aquesta denúncia adjunten una llista en la qual apareixen senyalades les cases ocupades il.legalment marcant, al més estil hitlerià, a totes aquelles persones que no poden accedir a una vivenda per falta de recursos econòmics.  Açò suposa una nova situació de criminalització cap a aquestes persones, algunes d’elles compromeses amb la lluita veïnal front la constant degradació i enderroc de immobles en les zones afectades.

És evident que, a casi ningú li agrada viure rodejada de brossa i brutesa, situació que sols es resol mitjançant la comunicació i reciprocitat entre els veïns, és a dir, amb el suposat “teixit social” amb el qual tant s’omplin la boca alguns i que, nosaltres posem en dubte que encara existisca al Cabanyal. En aquest punt, em de fer referència a l’acusació que es crea al parlar d’objectes de dubtosa procedència (sols vos fa falta dir que segur que els han robat) i de ferralla (estan fent una tasca de reciclatge que ja voldrien els ajuntaments). A més a més, com alguns ja vam senyalar fa temps, és el propi ajuntament el que ha impulsat la degradació, entre altres maneres, llevant l’aigua corrent a totes aquelles persones que no poden pagar-la, convertint el que era un recurs de tots en un recurs per a privilegiats i, provocant que, la falta d’aigua en moltes cases siga un problema d’higiene i salubritat.

I ni tan sols podeu veure algun aspecte positiu com que el barri s’ha tornat a omplir de xiquets i xiquetes que tornen a alegrar aquests tristos carrers, abandonats ja fa molts anys pels propis veïns “autòctons” en busca d’una modernitat en edificis i, destruïts també per la salvatge especulació a la que han sigut sotmesos.

Pensem que s’està actuant de la mateixa manera amb la que es critica a les institucions públiques és a dir, mitjançant un procés de gentrificació (expulsar als i les veïnes pobres i atraure a gent d’un poder adquisitiu més alt), convertint-se en executors d’una claríssima injustícia social i, casi amb la infantil visió que l’Estat va a ocupar-se de les persones desallotjades, quan ara mateixa estan desposseint de les seves llars a centenars de persones hipotecades.

A vegades, ens hem sentit menyspreades front aquesta opinió d’alguna gent del barri, fent-se eco de la possibilitat d’omplir aquestes cases amb erasmus i joves parelles nacionals o estrangeres amb sobrada solvència, ignorant a altres tipus de persones que han vingut ací a viure, a lluitar, a aprendre, que han rebut pals i vexacions i han arreglat i rehabilitat amb les seves pròpies mans i sense subvencions aquest entorn, tractant-nos d’un “mal menor”.

És hipòcrita veure com alguns dels integrants de la Plataforma Salvem el Cabanyal li recriminen a l’Ajuntament que fique solució a la degradació de les vivendes de propietat municipal, quan ells mateixos tenen buides, omplint-se de rates i pols, sense cap gana de donar-los ús sinó, esperant a que una futura revalorització del barri els siga més rentable.

Repudiem aquesta visió romàntica de que el Cabanyal-Canyameral torne a ser el que era, no van a tornar els pescadors ni Blasco Ibáñez va a alçar el cap, aquest barri el conformen els i les veïnes que l’habiten i per tant mereixen un respecte a pesar les nostres diferències, i si el que es pretén és deixar un barri més o menys net ple de cases buides, no serà un barri, serà un museu. Allò que ens importa defensar és a la gent del barri i no un museu arquitectònic.

Advertim també de la perillositat de generar amb aquestes accions un discurs que, en aquests temps difícils d’atur i retalls continus, toquen lleugerament opinions xenòfobes, racistes i d’exclusió social, desafortunat eixe comentari en un dels correus de la AVV Cabanyal-Canyameral, en el que, després de demanar la col.laboració amb fotos i direccions de les cases “ocupades il.legalment” s’acomiada amb “un saludo y buena cacería”.

Entenem el malestar dels i les veïnes més sensibilitzades però, els únics culpables de tota aquesta degradació són els especuladors, i si aquest tipus d’accions inhumanes amb les quals l’únic que s’aconsegueix és tirar a les persones cap un altre lloc continuen, no dubtarem en retirar el nostre suport i solidaritat cap a alguns col.lectius del barri i difondre la nostra opinió allà on faci falta.

Amb aquest escrit volem denunciar l’actitud de les cúpules dirigents de la AVV Cabanyal- Canyameral i per tant a la Plataforma Salvem el Cabanyal que, amb aquesta acció han demostrat de part de qui estan. La seva manera de resoldre el problema de la degradació i la pobresa és molt simple: expulsar a la gent sense recursos i revaloritzar econòmicament el barri construint noves vivendes a les quals sols podran accedir població de major poder adquisitiu, desplaçant el problema a un altre barri. Aquestes associacions s’han llevat la careta: sols els importa les cases, la gent els dona igual. Amb aquesta denúncia estan criminalitzant la pobresa, i desenes de famílies sense recursos es quedaran en el carrer, vagabundejant.

Per a nosaltres, el problema te una solució més complexa: i és que desplaçar la pobresa a un altre barri no resol res, açò és un fenomen de desigualtat social i enfrontar-se a ell passa per combatre la injustícia, atacant a les classes opressores.

Alguns/algunes veïns/veïnes del Cabanyal

Plön, Alemanya: Atac contra un candidat del partit neonazi NPD


En el context de la campanya “pren una postura amb color”, la casa, el cotxe i altres coses que pertanyen al neonazi Uwe Schäfer “van ser marcades”. Sembla que el seu cotxe privat i la furgoneta que utilitza per al seu treball no es poden utilitzar de moment.

Uwe Schäfer sol ser candidat del partit NPD (Partit Nacional-demòcrata d’Alemanya) i intenta disseminar la seva ideologia neonazi a la petita ciutat de Plön.

La ideologia racista, antisemita, i homòfoba de Schäfer i els seus amics ha de ser oposada amb convicció. Aquells que disseminen l’exclusió han d’esperar les conseqüències. No importa si són joves o vells, o si porten vestit o armilla; ser neonazi significa tenir problemes!

El comunicat va ser publicat el 22 d’abril
en la pàgina contrainformativa  directactionde

Illa de Creta, Grècia: Neonazis expulsats de pobles i concentració antifeixista

Els neonazis de Amanecer Dorado van intentar accedir a diversos pobles de la Illa de Creta, Amira Viannou inclòs. Aquest poble va viure l’execució de 114 veïns al setembre de 1943 a les mans de les forces d’ocupació nazis. L’associació local de supervivents de l’holocaust, al costat d’anarquistes i antifeixistes de Heraklion, van convocar un bloc per evitar que els nazis entressin al poble. Així mateix, els nazis van ser bloquejats al poble de Viannos i, al final, es van veure forçats a cancel·lar el seu gira propagandística.


El 29 d’abril, els neonazis van planejar una concentració al migdia en la localitat de Nea Alikarnasso, Heraklion. Des del dia d’abans, s’havia convocat una concentració antifeixista als afores del gimnàs tancat Melina Merkouri, amb la finalitat d’impedir la realització de la reunió preelectoral dels neonazis. Des de les 10:00 d’aquell matí, al voltant de 100 anarquistes i antifeixistes es van reunir a la plaça central de Alikarnassos, i van marxar fins al lloc on estava previst que parlés el candidat neonazi. El lloc estava protegit pels policies des de la nit anterior, així que la marxa antifeixista va intentar arribar el més a prop possible del lloc. Prop del migdia, es van unir unes persones més al bloc antinazi, arribant des de la plaça Eleftherias, on s’havia convocat una altra concentració antifeixista, per part d’esquerranes.

La presència de la policia era massiva (6 esquadrons d’antidisturbis i varis secretes). Finalment uns 50 neonazis, que havien arribat de diverses parts de Creta i des d’Atenes també, van assistir a la vomitiva festa preelectoral de Clarejar Daurat, recolzats pels policies. Prop de les 13:00, els antifeixistes van sortir del lloc i van realitzar una marxa cap a la plaça de Agios Nikolaos. La presència antinazi, pot ser no aconseguís cancel·lar la reunió dels assassins de Clarejar Daurat, però va mantenir la zona neta de consignes feixistes i va bloquejar la difusió del seu material de propaganda. Per veure més fotos, punxa aquí.

Rizítico, cançó popular antinazi, dedicada als guerrilles de la Batalla de Creta (en alemany: Luftlandeschlacht um Kreta, 1941).

fonts: 1, 2, 3, 4

Veria, Grècia: Jornada d’accions solidàries i marxa antifeixista

Alliberament immediat de Stella Antoniou. Acompliment immediat de les exigències dels anarquistes presos en vaga de gana.
Treieu les mans dels espais autogestionats i lliures. Solidaritat amb les okupes VOX i Valtetsiou

Una jornada d’accions de solidaritat amb els presos anarquistes en vaga de gana, els espais okupats, i en contra del feixisme es van realitzar el dissabte, 21 d’abril a la ciutat de Veria, en el nord de Grècia. A les 12:00 hores, els companys es van concentrar a la plaça Cristou, i van dur a terme una concentració amb micròfon, per propagar la lluita dels presos anarquistes en vaga de gana. A més, van penjar dues pancartes, una d’elles en solidaritat amb les okupes i, en particular, amb l’Espai Social Okupat VOX i la casa okupada del carrer Valtetsiou, que havien estat aplanades pels policies la matinada del 20 d’abril.

Com més et roben la vida, més t’alimenten amb nació i raça

A la tarda, a això de les 17:00 hores, companys antifeixistes es van reunir a la plaça Dimarchiou,on van muntar una altra concentració amb micròfon. A les 18:00 van sortir al carrer i van realitzar una marxa en el centre de la ciutat, que comptava amb la participació de prop de 70 persones. Durant la mani es va repartir material antifeixista i es van escriure pintades en les façanes de diversos bancs, com també de la seu del partit d’extrema dreta LAOS.

fonts 1 2

Tolosa, França: Comunicat de la Unió Antifeixista Tolosana, sobre el recent atac feixista a la plaça Arnaud Bernard.

2 d’abril de 2012

Prop de la 01:00, de l’1 d’abril, la plaça estava animada per la festa i la bona convivència com és habitual, quan un grup va irrompre a la plaça. Una vintena d’individus agrupats marxant i més o menys encaputxats arriba al bulevard Lascrosses. El pas i l’actitud agressiva dels individus no deixen lloc a dubtes : “són els feixistes” criden alguns festers de la plaça. En efecte, recorren la plaça provocant als tafaners. Davant la mirada esbalaïda de la gent en les terrasses, els individus van cridar “Tolosa hooligans!” mentre feien salutacions hitlerianes. Després d’alguns minuts de latència, tota la gent de la plaça va començar a actuar per rebutjar als assaltants, els qui havien començat a atacar la terrassa d’un cafè i als clients d’un kebab.

Fugint cap a la plaça Saint Sernin, els feixistes van ferir de gravetat a un estudiant xilè. La intervenció d’un testimoni li va salvar la vida, sens dubte. En efecte, la víctima en coma va ser trasllada a l’hospital. La seva vida es trobava en greu perill durant la nit. El seu estat va millorar durant la tarda del diumenge. Sortint del coma, el ferit pateix múltiples fractures en la volta cranial i una paràlisi dels seus membres. Segons ens van informar el diumenge a la nit, la paràlisi no seria definitiva. Més tard, una part de la gent que acabava de ser agredida a la plaça Arnaud Bernard va decidir rendir comptes amb els feixistes, anant al seu local situat en l’Avinguda de Barcelona, 36. Just abans d’arribar a la porta, la policia va intervenir tirant pilotes de goma. D’aquí va derivar una sèrie d’identificacions i escorcolls. La policia va efectuar 5 detencions. 4 persones van ser ràpidament alliberades durant l’hora següent. La cinquena seguia detinguda el dilluns a la tarda. Que sapiguem no es va produir tampoc cap enfrontament a la plaça Saint Pierre.

Una vegada més, els feixistes no van ser incomodats per la policia, malgrat una batuda que gairebé va costar la vida d’una persona, van poder seguir tranquil·lament amb la seva vetllada. La policia va ser més eficaç a defensar el local del Bloc Identitari (Bloc Identitaire, organització neonazi francesa) que a defensar als tolosans que festejaven a la plaça Arnaud Bernard….Ens sorprèn l’actitud de les forces de l’ordre. Sembla que els “investigadors” creuen detenir a el “culpable ideal” de l’agressió de l’estudiant. Segons informacions, l’acusat estava prop de la plaça Saint Pierre quan va ocórrer l’agressió. A més l’acusat és antifeixista, i la víctima va ser agredida per feixistes! En conseqüència, exigim l’alliberament immediat del detingut.

Més que una baralla entre extrems, el que va passar durant la nit del dissabte al diumenge, s’assembla més a un desig de joves hooligans de dreta extrema i de militants del Bloc Identitari de venir a agredir a persones representant tot el que odien: manifestants occitans festejant l’èxit de la seva manifestació, poblacions d’origen estrangera, joves esquerrans, kebabs, sobretot una plaça i un barri que simbolitzen la diversitat de les cultures i el mestissatge que exerceixen.

Unió Antifeixista Tolosana
Contacte: antifa.toulouse[a]gmail.com


Nota de Contra Info: No obstant això, cal comentar que la manifestació del 31 de març, en defensa de la llengua occitana, durant la qual van ser expulsats els neonazis del Bloc Identitari (segons aquest comunicat), comptava amb una presència massiva de manifestants que portaven banderes amb la Creu de Tolosa, símbol dinàstic regional-nacionalista. Per a nosaltres la defensa de qualsevol llengua i de la lliure expressió individual i/o col·lectiva, no passa a través de cap tipus de regionalismes, ni identitats nacionals, sinó al contrari, a través de la lluita conscient en contra dels Estats, les seves pàtries, les seves banderes tacades amb la sang del poble, les seves fronteres, els seus límits imposats amb la bota i el fusell.

Tràcia, Grècia: Cadàver d’altre migrant trobat en el riu Evros

18 de març de 2012: Cadàver d’altre migrant trobat en el riu Evros. Aquest senyor portava desaparegut durant un temps i, segons s’informa, portava mort vàries setmanes. El numero de morts i refugiats desapareguts-que creuen el riu- (i, per tant, el país) en busca d’una vida millor (o sobreviure), als nomenats països occidentals: els que destrueixen els seus països, sense, ni tan sols, voler acceptar les conseqüències dels seus actes-, ha augmentat en els últims mesos, des de que la poli internacional de FRONTEX es va fer càrrec de la ”protecció” de fronteres.

Al mateix temps, els líders alemanys dels guardes de la frontera realitzaren una inspecció dels recintes dels camps de concentració on es troben un número extraordinàriament alt de migrants (major del que es creu), inclús nens petits en pèssimes condicions. Més tard, aquestos mateixos líders van assistir a una exhibició de exercicis militars, a càrrec de forces policials de FRONTEX.

Aquesta conducta dels estats i els seus exèrcits, organitzant les seves festes (inaugurant noves fronteres, supervisant l’entrenament dels porcs, tortures i assassinat de gent en les fronteres i els camps de concentració), somrient mentre es feliciten front les càmeres de televisió, mentre els cossos arriben, arrastrats, per la corrent a les riberes dels rius o al mar egeu, mostra l’importància que donen a la vida humana i la dignitat…

font: traciacontra

Patriotisme global, un “drama líric”, despres del 12 de febrer de 2012

En moltes trobades i protestes mundials relacionades amb els últims esdeveniments a Grècia, moltíssims solidaris han fet servir la, aixi nomenada, consigna popular i populista: ”Tots som grecs”. Quin és el raonament que aquesta consigna expressa i quin impacte te, directa o indirectament, en Les persones que participen de lluites sense líders a Grècia?

Probablement, hi haja gent que senti algun tipus de compassió pels ”sufridors grecs” o, inclús, paor pel que poc a poc arribarà en un futur proper. Estan (des)informats, sobretot, a través de les lents dels medis de masses i de xarxes socials, del fet angoixós de que  Grècia està plena de injustes i antidemocràtiques mesures d’austeritat i retallades salvatges, i que això es tot el que hi ha en l’assumpte..Pot ser haja sigut cosa del marketing polític o del patriotisme ”consignista” el fet de que s’hagi rediontroduit en l’escena política global una de les frases més patriòtiques de l’Anglès (que es pot atribuir a P.B Shelley, en el seu ”Hellas, un drama liric” de 1821). De qualsevol manera, la frase recordà extensa i públicament en les xarxes socials i, posteriorment, als carrers.

Aixi que ara la propaganda de masses relacionada segueix en augment, moltes vegades, acompanyada de símbols amb banderes nacionals, escultures de l’Antiga Grècia, etc. Varis grups (des de l’extrema dreta fins els reformistes, o els patriotes d’esquerra) segueixen promovent la ”solidaritat” amb el poble grec, identificant-la amb la seva qualitat nacional, una qualitat de la ciutadania, inclòs amb arrels nacionalistes, i no sols terminà atrapant a qui adopta la merda aquesta dels ”tots grecs” com ja la projecció de l’Unitat nacional, sinó que magnifica la propaganda dels  medis de l’estat, que difama i persegueix a qualsevol subjecte polític radical, actiu de les diverses lluites socials, tant al territori controlat per l’estat grec com més enllà.

En lloc de destruir el compartiment hermètic en el que el sistema capitalista ens te confinats fins ara, en lloc d’aportar a la causa revolucionària elements més enllà de la lluita separada, aquesta mentira de ”tots som una nació atrapa els seus innocents seguidors en els moviments reaccionaris, fàcilment controlables i integrables per part del sistema. Per això, les forces neoliberals i d’ultradreta han agraït aquesta onada de recolzament com optimista, mentre els neonazis reforcen, quasi sense que se’ls molesti, la seva campanya electoral d’odi racista a Grècia, arribant, aixi, a tots els grecs.

En aquesta part del món, igualment que a moltes altres, l’estat i la patronal ataquen amb feresa als oprimits. Les elits financeres i empresarials dirigeixen atacs sense pietat contra els sectors més vulnerables de la societat, eliminant, del sistema burgés, les seves pretensions ”democràtiques”, mantingudes fins ara per pures raons ”tàctiques” per callar, sufocar o apagar qualsevol possible contraatac. La gent a l’exterior, veu cada vegada més manifestants sortint al carrer en les ciutats gregues, on alguns es neguen a manifestar-se amb calma sinó, més be, atacar directament amb les estructures que converteixen les nostres vides en mera supervivència.

Sempre que el recolzament a d’altres, que estàn combatent i lluitant, es bassi en un crit abstracte nomenat nacionalitat, aquest model patriòtic ajudà a l’estat i els seus patrons supranacionals a sufocar les lluites socials intensificades; les ajuts a aconseguir o assegurar el que volem destruir: la pau social.

A més, ofereixen a grups molts heterogenis el ”sostre” de l’unitat nacional. Res puja amb més eficiència que l’Untat nacional: una gran idea que pot unir la gent, front l’existent enemic o el seu perill interne o extern. Totes les autoritats fan servir aquestes armes en els temps de disturbis i revoltes, en un període de tensions que normalment, es caracteritzen per l’element d’una guerra civil-interna.

Però res pot unir-nos més als nostres opressors i explotadors. Cap frontera pot frenar els nostres somnis. Mai una bandera estatal sobirana podrà reflexa les nostres lluites. El major element unificador per nosaltres, anarquistes, no sols a Grècia, si no al món sencer, és el fet de que vivim el mateix context de penúries generalitzades, que les reconeguem i que els flames de la nostra passió per la llibertat crema i cremaran, mentre visquem; fins que, individual i col•lectivament, superem els habits, comportaments i mentalitats impostes durant anys, fins l’abolició d’una vegada per totes de l’estat i la seva legislació, el capital i les seves estructures. El nostre camí, el germen patriòtic, és un obstacle que es deu combatir sense cessar.

D’aquesta manera, qualsevol escena de recolzament amb ”consignes” digeribles provoca l’efecte contrari al que un aixecament busca. A més, demostra que danya el sentiment de solidaritat entre oprimits. No podem doncs, seguir veient com es converteix la solidaritat en un compassiu i desgastat missatge de despertar nacional. La solidaritat és la nostra arma i la defensarem a través de batalles constants contra el poder, tanta dintre com fora dels murs de les presons.

No som ni pro-nacionalistes, ni patriotes, som traidors de la nació que volen extendre la revolta.

CONTRA TOTES LES PÀTRIES I ELS ESTATS