Tag Archives: Conspiració de Cel.lules de Foc

$hile: Reivindicació de l’atemptat explosiu contra la Fiscalia local de La Florida a Santiago

REIVINDICACIÓ DE L’ATAK CRIMINAL REVOLUCIONARI CONTRA FISCALIA LOCAL DE LA FLORIDA.

Vam atacar la Fiscalía Sur perquè representa l’execució de la llei. Rn aquest lloc s’envien persones a presó. Es condena persones per crims o delictes. La majoria d’aquests delictes o infraccions a la llei es relacionen amb la trasgressió contra la propietat. La principal funció de la llei és mantenir l’ordre social, i l’actual ordre prioritza protegir la propietat dels poderosos (siguin capitalistes o buròcrates), i no a les persones. La llei garantitza la protecció dels rics i la comdemna als pobres, i a tot aquell que es manifesti o ataqui directament aquest sistema de dominació.

La seguritat ho és tot per qui té por. Ells/es temen predre els seus privilegis, per això creen les seves policies, exèrcits i presons. Per això ens jutgen, torturen maten i tanquen.

Debem afrontar i atacar el que ens explota i oprimeix, amb tots els mitjans que tinguem a ma, sigui pólvora o un punyal. És hora de fer pagar als que sustenten aquest sistema que imposa la miseria per a la majoria.

Ells/es amen la llei, nosoltres la odiem, així com detestem les seves institucions que garantiesen que tot continui igual. La seva pau depen de la nostra passivitat.

Aprenguem a cercar i utilitzar les eines que ens permetin donar cara a aquesta fastigosa realitat i a qui la sustenten.

Amb sigil vigilem les seves rutines, abans de colpir, torturar, abusar, jutjar o tancar, penseu-ho, l’espasa penja sobre els vostres caps.

Una salutació fraternal als que afronten el poder de qualsevol forma i a qualsevol part del món.

Solidaritat amb tots/es aquells/es segrestats per l’Estat Capital, les nostres accions són un crit per recordar que no estan sols, que estem en guerra. Salutació fraternal pel company Mario López empresonat per l’Estat mexicà a l’atacar directament a l’enemic.
Salutació revolucionària a totes les individualitats que d’adjunten a la lluita de CCF y FAI-FRI, a tots/es aquells/es que estan en guerra contra la dominació…

VISCA LA REVOLUCIÓ.

NACR – GBW.
NUCLI AUTÒNOM DEL CRIME REVOLUCIONARI – GERMAN BORIS WLADOMIROVICH.

font

Grècia, cas de la CCF: Nous procesos oberts

Pareix ser que els fiscals qui s’encarreguen  de la investigació encara no han acabat de processar als membres presxs de la O.R. Conspiració de Cél.lules de Foc, ja que els inquisidors estan preparant ara més expedients en les seues oficines.

Ja en agost de 2012, un investigador de la jefatura de policía de Trikala va visitar les presons de Trikala per a notificar als companys Panagiotis Argirou y Haris Hadjimihelakis que s’han presentat nous càrregs contra ells, en relació als esdeveniments que tinguéren lloc el 24 de gener de 2011, durant la segona sessió del judici del primer procediment judicial contra la CCF, o el primer judici del “cas Chalandri”, pel que fà a tres explosions (en les cases de dos parlamentaris, Panagiotis Chinofotis y Louka Katseli, i al Ministeri de Macedonia y Tracia). Eixe día, a l’eixida dels companys del jutjat del terror es va desencadenar una escaramussa amb els maderos que els conduïren a la sala d’interrogatòris. Diversos d’aquests maderos van presentar una demanda contra els companys, als que van acusar, entre altres coses, d’intentar escapar-se, d’atacar-los amb diversos objectes, com un extintor, insultar-los i amenaçar les seues vides i la seua seguritat personal, enfatitzant que els companys en cap moment deixaren d’atacar-los, ni quan estàven esposats. Basats en aquests testimonis, es creu que als dos se’ls acusa d’agressió (ocasionant mal corporal), amotinament, etc.

Després d’este nou procés assatjat, de nou,  els famosos interrogadors-investigadors especials Baltas y Mokkas citaren als nou membres de la CCF, juntament amb el compa anarquista Theofilos Mavropoulos, en referència a un atac incendiàri a un vehícle de l’Empresa de Seguritat Katrantzos en la zona de Galatsi (Atenas) durant la Nit de Cap d’any de 2009. Encara no està clar si este procés ocorregué just ara de forma deliberada o per casualitat, tenint en compte que el cas de les 250 accions incendiàries i explosives va començar fà un parell de mesos. No obstant, una cosa està clara: pareix que no hi haja final per a la persecució dels nou membres de la CCF i el anarquista Theophilos Mavropulos. Surgeixen constantment nous expedients i procesos com recordatòri venjatiu o de que el sistema no s’oblida d’aquellxs que, obertamente i de facte, desafíen i declaren la guerra contra allò existent optant per l’acció directa anarquista.

Companys i companyes solidàri-e-s

font

Grècia: Sobre les vagues de gana a les presons gregues

 

[1º de maig de 2012]: Comunicat del nucli de membres presos de CCF i Theofilos Mavropoulos sobre la fi de la vaga de gana.

Una batalla s’ha guanyat, però la guerra no acaba aquí…

Després de 23 dies de vaga de gana, sortim vencedors del desgast, el derrotisme, i la captivitat que prevalen al món dels presos.

Escrivirem: “Prenem una decisió… lluitem fins al final…”, i hem estat conseqüents amb aquesta elecció, fins i tot en veure com traslladaven als nostres germans, Gerasimos i Panagiotis, en mal estat de salut a l’hospital Tzaneio. Perquè de tot el que s’escriu, la qual cosa més estimem és allò que un escriu amb la seva pròpia sang i segella amb les seves accions. Tot la resta és verborrea buida i pèrdua de temps. Durant aquests 23 dies, no ens hem lamentat ni per un moment de la nostra decisió de dur a terme una vaga de gana. Coneixíem el risc. Sabem com moren tots… però hi ha morts que pesen de manera diferent, perquè triem nosaltres mateixos la manera en què morirem, tal com triem la manera en què vivim. I hem decidit sortir vencedors d’aquesta batalla.

Gerasimos i Panagiotis han aconseguit el seu trasllat definitiu de les presons de Domokos. Gerasimos ha aconseguit el seu trasllat a les presons de Koridallos i Panagiotis, a causa que se li considera convicte de llarga durada (condemnat a 37 anys de presó) no va poder traslladar-se a una presó de presos a espera de judici (com la de Koridallos) i ha aconseguit el trasllat a una presó de la seva “elecció”, concretament, a la de Trikala, on es troben tancats altres tres membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc. Aquesta victòria deixa, a la seva manera, un llegat més en la nostra cerca per una convivència política dels membres de CCF dins dels murs i abolix l’aïllament que ens volen imposar.

En aquesta confrontació amb el sistema, el temps i el desgast d’oponents, vam posar els nostres cossos com a barricades i garantia de la nostra dignitat. Per això, ni hem demanat favors, ni hem mendigat solidaritat en els llocs que evitem freqüentar en el nostre recorregut com a anarquistes de praxis. Ens hem allunyat de partits esquerrans, de rodes de premsa amb fons humanitari, de cercles reformistes. Optant així a una solitud conscient, hem explicat amics i enemics, companys i indiferents, accions i silencis…

No malgastem paraules amb els populistes i els insignificants. Al contrari, la paraula “gràcies” és molt pobra per als companys de tota Grècia que van córrer, van repartir fullets, van pegar cartells, van muntar concentracions de solidaritat amb micròfon, okuparen un canal de televisió, van venir en una marxa fins als afores de les presons, van realitzar transmissions d’actualitzacions a través de la ràdio…

Finalment, enviem el nostre més càlida abraçada a tots els vàndals, els provocadors, els incediadors i bombardejadors nocturns a Grècia, als anarquistes nihilistes en l’Estat espanyol, als nostres germans a Bolívia, a Anglaterra, i a tots els nuclis de la Federació Anarquista Informal i de la Conspiració de Cèl·lules del Foc…

Res seria el mateix sense tots vosaltres…
Feliç retrobament, companys.

Encara que guanyem, no ens queda més que començar la propera batalla.

PER L’EXTENSIÓ DE LA FEDERACIÓ ANARQUISTA INTERNACIONAL (FAI/IRF)
PER LA INTERNACIONAL NEGRA DELS ANARQUISTES DE PRAXIS.

Nucli de membres presos de CCF-FAI
i l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos.

Nota de Contra Info: Segons les primeres informacions que rebem, el pres Spyros Dravilas ha suspès la vaga de gana després del rebuig de la seva petició per les autoritats.

_______________________________________________________________

Actualització del 29 d’abril

Solidaritat amb les guerrilles urbanes

Fins al moment, hi ha 10 companys en vaga de gana, concretament, Spyros Dravilas, vuit dels 9 membres presos de la CCF, així com l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos. Olga Ekonomidou anuncia que comença la vaga de gana el 30 d’abril:

Tretze mesos de presó per mi. La data de la teva detenció no l’oblides mai. És el punt crucial d’un canvi forçat. Va ser el moment en què semblava que deixaves una casa, els plans, l’equipatge, les idees d’accions, la teva estratègia. En aquest moment ens transformem en presoners de l’Estat i, des de llavors, em separen dels meus companys milers de quilòmetres de distància, de vegades uns pocs i unes altres molts.

En aquest poc temps d’empresonament, els nostres continus i venjatius trasllats semblen dificultar la nostra comunicació i el temps s’alia amb el Poder, per fer-nos sentir aïllats. Però la realitat no és així. El que deixem en aquesta casa eren només els materials dispensables, els que substitueixes fàcilment. La resta, els plans, les idees, l’estratègia, les emocions, els moments, els portem constantment en la ment i el cor, millorats, encara més llests per a la guerra.

La distància i el temps no tenen importància. Són conceptes relatius. Per a mi, és com si hagués estat ahir mateix en la mateixa taula amb els meus companys, conspirant sobre el nostre proper blanc. Quan compartim el desig d’atacar els valors i els ideals d’aquest món autoritari i podrit, recordem que anirem fins al final. Que no ens abandonarem els uns als altres i no retrocedirem. La necessitat d’un es converteix en decisió pels altres.

El 8 d’abril, la Conspiració de Cèl·lules del Foc va decidir començar una vaga de gana, exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou de les presons de Domokos, com també la fi dels trasllats venjatius de la resta dels membres de l’organització. Tres dels meus companys estan ja en la quarta setmana de vaga de gana, s’han presentat les primeres conseqüències serioses per a la seva salut. I el temps passa… En el marc de l’estratègia predeterminada d’inici de vaga per a cadascun de nosaltres, al meu torn, em declaro en vaga de gana des del dilluns, 30 d’abril, amb la convicció de lluitar fins al final.

Per sempre en la batalla

Olga Ekonomidou
Membre de la Conspiració de Cèl·lules del Foc
Presons de Elaiona de Tebas

Exarchia, Atenes: Reivindicació d’atac incendiari a vehicles de OTE, en solidaritat amb els vaguistes de gana a les presons gregues

Les accions parlen per si mateixes. No obstant això, volem dir unes paraules sobre la situació actual i l’opció de passar a l’atac. Mentre la metròpolis està repleta amb tot tipus de policia i les presons plenes de companys; mentre el verí feixista corre en abundància des de les pantalles, i els idiotes es preparen per a una altra festa electoral; mentre la repressió en contra de l’enemic intern s’incrementa i s’estén, pensem que seria bé donar un pinzellada diferent a aquest miserable paisatge.

El 19 d’abril tallarem, amb una serra elèctrica, les persianes de l’aparcament tancat de OTE al barri d’Exarchia i destruirem per complet tots els vehicles que hi havia en el lloc.

L’empresa OTE (Organització de Telecomunicacions de Grècia), ara és una filial de l’empresa Deutsche Telecom. La multinacional d’interessos alemanys és una empresa colossal en el sector de les telecomunicacions, a més de ser la més gran en aquest sector a Europa, mantenint una posició monopolista al mercat internacional. Al mateix temps, és una empresa innovadora en sistemes de control i vigilància. En el 2008, enmig d’un escàndol, Deutsche Telecom va confirmar que havia registrat les dades dels telèfons mòbils de 17 milions dels seus clients. Aquesta multinacional col·labora de forma propera amb l’Estat alemany i, a més, la seva filial T-Systems s’encarrega del desenvolupament del sistema digital de telecomunicacions de la policia alemanya. No és necessari explicar més sobre per què és un blanc per a nosaltres.

Dediquem aquest gest a Alexandros Mitroussias, Giorgos Karagiannidis, i Kostas Sakkas, que han començat una vaga de gana des del 6 d’abril, exigint l’aixecament de les noves i venjatives presons preventives, i l’ALLIBERAMENT IMMEDIAT de la companya Stella Antoniou, a causa dels seriosos problemes de salut que pateix, una situació que empitjora cada dia a causa de les condicions de tancament. A més, ens posicionem al costat dels membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc i l’anarquista Theofilos Mavropoulos els qui s’han declarat, també, en vaga de gana (a partir del 8 d’abril), exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou a les presons de Koridallos, des de les de Domokos.

No ens oblidem del pres digne, Spyros Dravilas, que ha començat una vaga de gana des del 4 d’abril, exigint els permisos de sortida de presó, dret amb el qual compta des de fa dos anys i mitj, i que les autoritats li neguen venjativament. No ens oblidem tampoc dels detinguts del 12 de febrer.

NI UN PAS ENRERE
PER LA DESTRUCCIÓ DE LES PRESONS
I L’ALLIBERAMENT SOCIAL I INDIVIDUAL

La Pau, Bolívia: Sabotatge en solidaritat amb Stella Antoniou, Eat i Billy, Luciano Pitronello, i els companys de CCF que estan en vaga de gana

Reivindiquem el sabotatge a un caixer automàtic del Banc dels Andes Pro Credit, situat a la zona de Miraflores i el qual va acabar totalment inutilitzat pel foc.

Són nous temps d’insubmissió i desobediència a Bolívia.

Noves oportunitats de replantejar i redefinir concepcions de lluita per l’anarquia, veiem des de l’òptica de l’acció directa i tots els seus matisos ja no des de les abstractes i velles significacions reformistes no solament caduques, sinó contràries també a la set de venjança i destrucció que emergeix de les entranyes, de la urgent reapropiació de les nostres vides, no una vida corrompuda pels diners i el consum, per contra, una vida que vola lluny dels seus límits i les seves lleis còmplice en cada gest amb cadascun dels quals s’enfronten al poder. Desafiem tota forma d’autoritat, rebutgem les frases ja fetes i repetides fins al cansament pels erudits de la revolució i els qui enarboren el discurs de procés de canvi i aquesta fastigosa forma antiimperialista-anticapitalista del MAS.

No anem a esperar que ens diguin quan és el context adequat de la revolta, de les “condicions propícies” per a la lluita, factors que tornen eterna l’espera d’acabar amb aquesta realitat. Decidim enfrontar-nos aquí i ara, consenteixes de cada acció, cada pas que d’ara endavant serà una amenaça per al poder i la societat que col·labora i és part de l’aniquilació del món en què vivim.

Acció en Solidaritat:

Stella Antoniou, companya empresonada a Grècia
Eat i Billy, companys empresonats a Indonèsia.
Luciano Pitronello, força en tot el procés estem amb tu.
Companys de CCF en vaga de gana.

Per la constant discussió i enfortiment de la FAI-FRI.

Unas Noctilucas descarriadas FAI/FRI

Pd: Perquè no quedi com un fet aïllat. Tot el nostre menyspreu al convertit Walter Bond, perdó… Abdul Haqq.

Itàlia: Carta de Tomo sobre la recent operació repressiva contra companys anarquistes

El dijous, 29 de març, a la nit, per ordre de la fiscalia de Perusa i la fiscal Manuela Comodi, es van efectuar diverses batudes contra 4 anarquistes a diverses ciutats (Pisa, Ravenna, Gènova, etc.); es van mobilitzar diverses forces dels carabiniers, entre elles, la Secció Anticriminal de Bolonya i la unitat ROS Anti-subversió i Investigacions Tècniques de Roma.

A les 04:05, 6 carabinieres van aplanar la meva casa (2 locals, 2 ROS i 2 de la, ja nomenada, Secció Anticriminal), en cerca de material documental, material útil per al muntatge de paquets explosius i coses similars. Tot això va succeir a causa de les meves relacions d’afinitat amb els companys de Culmine i amb el meu company involucrat en el projecte ParoleArmate.

Durant la batuda, els policies comentaven d’una manera sarcàstica tot el que anaven trobant, alguna cosa que no feia més que augmentar el meu sentiment de nàusea, d’odi i de repugnància cap a ells. Després de 3 hores de buscar i furgar, van tornar a la comissaria amb dues caixes plenes de material (una d’elles em seria retornada immediatament, mentre que l’altra va quedar a la seva disposició, considerada útil per a les finalitats de les investigacions).

Ho van confiscar tot: un ordinador, 3 telèfons mòbils, uns 40 llibres, fullets, pamflets, cartes (amb especial atenció al material sobre els companys de la Conspiració de Cèl·lules del Foc, que consistia en dues cartes i alguns pamflets), un parell de guants, velles fulles de paper escrites a mà i coses semblants). Aquest mateix matí, em vaig veure obligat a anar-me a la comissaria provincial dels carabiniers, on em van donar l’informe de cerca i confiscació; no obstant això, en aquest moment, vaig descobrir que vaig ser l’únic dels 4 buscats que no quedaria sota investigació.

Els articles dels quals s’acusa als meus companys són: 110, 112, 270bis i 280.

Aquesta operació no és més que un altre intent de reprimir i intimidar a resistents i rebels, tractant apagar el foc anarquista i revoltós que crema dins de nosaltres. És inútil dir que no han tingut, ni des de lluny, èxit en el seu intent. Continuem en el no camí de les flames i l’odi, sense retrocedir ni un mil·límetre.

S’armen les paraules, els pensaments i les mans; concretem la nostra ràbia, el nostre desig i la necessitat de destrucció. Ataquem. Un còmplice abraç de foc a tots els companys perseguits i a tots els afins que han mostrat la seva proximitat i solidaritat, entre ells, els companys de Edizione Cèrber i els companys de la Conspiració de Cèl·lules del Foc. Que l’incendi de la insurrecio anarquista cremi i s’estengui des del cor i els ulls dels indomables del món sencer fins als carrers de ciutats i metròpolis, malgrat tots els intents de frenar-lo i extingir-lo.

Per això, m’uneixo al crit dels meus companys:

VISQUI L’ANARQUIA!
RUGEIX LA PÓLVORA I DESTRUEIXEN LES FLAMES!

Tomo, 2 d’abril de 2012, al culmini del no-res

Barcelona: Anarquistes nihilistes reinvidiquen ona d’accions directes, atacs incendiaris, i sabotatges.

LA CIUTAT DE LES BOMBES TORNARÀ A CREMAR.

Àrea metropolitana de Barcelona.

Avinguda Maresme:

– Es reivindica l’incendi de dues furgonetes de l’empresa FedEx a les 22:30 de la nit el 4 de Febrer de 2011.

– Es reivindica amb retard la crema de dos cotxes de luxe en la matinada del 7 al 8 de setembre de 2011 a les 22:50 de la nit. A més, el 7 de Març de 2012, es reivindica l’incendi d’una furgoneta de Prosegur, l’empresa de seguretat.

Carrer Mare de deu de Lorda:

– Es reivindica la crema d’un caixer el 18 de Març de 2012 amb un petit coctel molotov a les 4:30 de la nit. (Alguns videos gravats per veïns)

http://www.youtube.com/watch?v=yYBaw77MlKo

http://www.youtube.com/watch?v=HRVUq85nnrU

http://www.youtube.com/watch?v=Kcbe6JqsmGY

Poblenou – Oficina de treball atacada.
El 21 de Març de 2012, al barri de poblenou, una oficina de treball va ser atacada trencant els cristalls a les 2:30 de la matinada. Contra la tortura salarial, acció directa.

Verneda – Dos bancs copejats.
El 22 de Març de 2012, un grup de companys van trencar a les 23:00 de la nit, les vitrines de dos bancs, una sucursal de La Caixa i una altra del Banc Sabadell. Posteriorment, es va llançar un coctel molotov contra el caixer.

Camp de l’arpa – Església atacada.
El 27 de Març de 2011, una església va ser atacada amb bombes de pintura en l’exterior, així com trencats els seus cristalls per fora amb pedres a les 00:40 de la nit.
Fets durant la vaga general – 29 de març.

– Després dels disturbis, al voltant de les 23:40 al carrer Balmes, es van cremar 4 contenidors per posteriorment intentar tallar el carrer.

– A les 00:30 prop de la plaça Urquinaona, es van bolcar 3 contenidors i se’ls va calar foc per tallar un carrer proper.

– A les 1:15 es va atacar una sucursal de La Caixa prenent va ser al seu caixer i trencant les vitrines prop de la plaça Sant Jaume.

– A les 2:50: Al carrer Joaquim costa, es van calar foc a dos contenidors per bloquejar el carrer.

– A les 3:20: Es va posar silicona en diversos locals que van romandre obertes el dia de la vaga.

– A les 4:00 Es va atacar una sucursal bancària de Caixa Laietana prop de Plaza Catalunya, per posteriorment tallar el carrer amb un contenidor cremant.

La Sagrera – asseguradora atacada.
El dia 2 d’Abril de 2012, a les 3:20, un grup de companys encaputxats van rebentar els cristalls d’una sucursal bancària, para, posteriorment, introduir una bengala de color vermell dins. Després, es va tallar el carrer.

Raval – Contenidors cremats.
El 3 d’Abril de 2012, a les 4:50 de la matinada, es reivindica la crema de 8 contenidors al barri del raval, en el carrer de l’Aurora. Segons després, es va pintar en gran ‘’ SOM UNA IMATGE DEL FUTUR’’

Hospitalet del Llobregat – CCTV atacada.
La nit del 4 d’Abril, de 00:30 a més o menys les 3:20 de la matinada, en hospitalet, concretament al barri de Torrassa, es van atacar diversos sistemes de CCTV amb pals, entenimentades i llambordes.

La mina – Cort de carrer i atac a banc.
El 6 d’Abril, a les 19:20 de la nit es va tallar el carrer Tessàlia amb contenidors cremant i posteriorment, es van atacar dos semàfors per impedir el normal funcionament del trafico. Després, aproximadament a les 00:20 en el mateix lloc, es va atacar una sucursal bancària propera i es va realitzar una pintada que resava: “Volem a Stella Lliure”

Nou Barris – Escoles sabotejades.
La nit del 5 d’Abril a la zona de Nou Barris, es van realitzar diverses pintades en diversos instituts públics a les 23:50 aproximadament, més tard, al voltant de les 3:30 un col·legi privat va ser sabotejat amb els seus cristalls trencats i bombes de pintura
aixi com diverses pintades en les parets de fora.

Les pintades que es van realitzar resaven:

– Per una escola autogestionada, voluntària i antiautoritaria. Mort al món dels caps.
– Contra la domesticació de l’individu, resistència i acció directa.
– Jove, si tu no lluites ningú lluita per tu.

Breu comunicat:

Com a anarquistes de tendència nihilista, reivindiquem l’acció revolucionària com a eina per al nostre projecte polític emancipador, proposem la guerrilla urbana subversiva com a forma de lluita en els espais de carrer, així com per guanyar terreny en les nostres vides, enfront del control de l’estat autoritari.

Som anarquistes revolucionaris que rebutgen i menyspreen les files de l’anarquisme clàssic, així com també rebutgem l’antiga estratègia (fi en si mateixa) d’acumulació de forces. Trenquem amb els vells esquemes i ismes i funcionem mitjançant les nostres inquietuds i nostre jo personal (el qual dosem amb el treball en col•lectiu per aconseguir segons que metes vitals, veient en això un fals problema i cap contradicció).

Com a joves desarrelats amb expectatives de voler emancipar-se, no solament veiem el nostre enemic en el capitalisme i en l’estat, ho veiem també en els valors deshumanitzants de la societat, en la seva defensa de l’indefensable, per tant, també busquem desarticular-la. Som els incontrolats, els que donem regna solta a la destrucció soci-política, els que veiem en la joventut precària i salvatge, en els joves immigrants i de classe social baixa, l’explosió desestabilizadora adequada per desmantellar el món dels caps i tombar a l’estat, la capa adequada per crear una tensió de guerra civil-revolucionària mitjançant la tàctica de la guerrilla urbana anàrquica i el conflicte entre l’estat opressor i la joventut revolucionària. Estem treballant per a l’articulació d’una influència constant en els nostres espais de carrer, que puguin crear la situació de guerra soci-politica contra la civilització, d’arrasar els esquemes del capital sense miraments.

Volem forjar una generació de joves salvatges, disposats a destruir la ciutat i l’economia capitalista. Des dels suburbis barcelonins, fem una crida a la resta de joves al fet que se sumeixen a la branca nihilista de l’anarquisme, al fet que indaguin en les seves percepcions i en què units, sota un puny negre antiautoritari, subvertim el vell ordre. Anem més enllà.

Solidaritat recíproca:

Malgrat que les accions en el seu moment no van tenir un ànim solidari en concret des del principi i solament es buscava propagar l’acció revolucionària i la revolta, volem canviar el pla inicial i dedicar totes les nostres accions (excepte la solidària el 6 d’abril amb Stella Antoniou) a Gerasimos Tsakalos, Panagiotis Argyrou, Christos Tsakalos, Giorgos Karagiannidis, Alexandros Mitroussias, i Kostas Sakkas que actualment han començat una vaga de gana. Companys, us enviem un puny en alt i una fervent salutació revolucionària.

Mort a la pau social!
Que torni el terror contra els seus engranatges!

Anarquistes nihilistes

[Grècia] 6 d’Abril, dia en solidaritat amb Stella Antoniou.

L’Anarquista Stella Antoniou, porta 16 mesos a presó preventiva. Està acusada de participació en l’organització revolucionaria Conspiració de Cel.lules de Foc. Fou arrestada al desembre de 2010 junt amb els compas Kostas Sakkas, Giorgos Karagiannidis i Alexandros Mitroussias, que estan també a presó per el mateix cas.

Ella, com els altres, nega els podrits i unflats càrrecs, que estan constantment en proces de renovació amb noves acusacions, bassades en les seves relaciones personals i, per suposat, les seves identitats polítiques com anarquistes.
Stella sofreix una malaltia prou greu, que empitjora per moments degut a la seva reclusió i per això, presenta reiteradament sol•licituds d’Alliberació, que son denegades una darrera d’altre.

No obstant, no ha parat de lluitar amb coratge des de la presó..
Mai va negar que va mostrar la solidaritat a un compa d’ella en trobada i captura.

TE MILERS DE PÀGINES DEL CAS CONTRA ELLA..
TE MILERS DE COMPAS AMB ELLA
LA RECUPERAREM!

ALLIBERACIÓ IMMEDIATA D’STELLA ANTONIOU

LLIBERTAT PER KOSTAS SAKKAS, GIORGIOS KARAGIANNIDIS, ALEXANDROS MITROUSIAS

MANIFESTACIÓ: DIVENDRES 06/04/2012
SYNTAGMA, ATENES A LES 18:00

Assemblea solidària amb els lluitadors presoners i perseguits