Tag Archives: propaganda

1-10 d’agost de 2012 : Aperet de Contra Info tà accions de propaganda contra la repression

En occitan

Que hèm un aperet tà dètz dias d’accions de propaganda dens autant de lòcs com possible dab la mira de promòure lutas mes o mensh coneishudas, e tanben las que son desconeishudas per mantuns. Los individus e/o grops que’s volen juntar ad aqueths dètz dias d’accions que causiran la tematica e los mejans en accòrd dab lors critèris e dinamicas proprias tà arrefortir la solidaritat internacionau e recipròca entre los oprimits.

Sustot que perpausam de préner las carrèras, de pintrar eslogans e de péner bandaròlas en solidaritat dab los cas de que pensam que la difusion ei de las importantas. Au cors deus darrèrs mes qu’ac avèm hèit a Atenas, com vosauts tanben dilhèu qu’ac avètz hèit en mantuas ocasions. Pr’aquò qu’avèm besonh de har un pas en davant e de portar taus accions de faiçon simultanèa ad un nivèu europenc e, que l’esperam, mes enlà. Daubuns de nosauts que son en Inglatèrra, en Alemanha, en França, en Espanha, en Serbia, en Portugal, en Grècia mes tanben en Americas, atau que podem har d’ua simpla accion quaucom de polit. Entaus que’s senteishen solets dens los parçans on damoran aquò que pòt paréisher un drin mei complicat … mes la sola causa necessària qu’ei un drap, pintrura e un bon lòc. On que siatz, aperatz aus amics e hètz virar.

Deu 1° au 10 d’agost que podem péner bandaròlas, pegar aficas e paperòts, har pintrura sus parets, o miar quina accion que sia qui ajudi a la difusion deu discors anarquista/libertàri mes enlà de las termièras estataus o lingüisticas. Atau qu’esperam recéver e har virar fotos e/o materiaus escrits d’accions de companhs, on que sian.

Au començar d’agost que coordinam los nostes esfòrç e lhevam lo cap contra la repression e la societat de las presons, contra los Estats e lors termièras, contra lo Capitau e los sons profieits. Que podem estar numerós, que podem estar pertot.

De cap tà ua guerrilha informatiu …
Hialat de traduccion e de contra-informacion Contrainfo.espiv.net

Pamflet per la propaganda de la revolta, des dels carrers de l’Estat espanyol

Els sindicats ens venen, els polítics ens enganyen, les patronals i la gran empresa ens exploten… Fins a quan ens quedarem de braços creuats? Quantes vegades has sentit que alguna cosa falla en aquest engranatge social?

La situació és crítica, i mai millor dit. Amb el pretext de la crisi, se’ns estan imposant una sèrie de mesures socials i econòmiques basades en que el poble pagui les conseqüències dels excessos d’els qui precisament viuen de la seva misèria. Hem de viure pitjor cada dia perquè quatre politics i ‘sindica-listos’ de merda puguin anar en iot i menjar marisc. Al mateix temps, amb els guanys obtinguts per la introducció d’aquestes polítiques de lliure-mercat globalitzat, grans empreses continuen devorant el medi ambient, multiplicant els seus beneficis amb l’especulació i colonitzant països subdesenvolupats a través de les transnacionals.

Gradualment desapareixen les llibertats més fonamentals i, per assegurar l’embull davant possibles esclats socials, la repressió construeix una societat carcerària que s’assembla cada vegada més a aquell malson Orwellià; el quart poder imposa el silenci manipulant la realitat i tot aspecte de la vida quotidiana que no encaixi en les lògiques de la ideologia dominant és criminalitzat. La policia és cada vegada més violenta i la insultant retòrica amb la qual la classe política es dirigeix a “el seu poble” és més descarada cada dia que passa.

Especialistes de la tecnocràcia entonen eloqüents discursets que, darrere d’eufemismes i llàgrimes de cocodril, només amaguen excuses per justificar les seves retallades i abusos en nom de les oligarquies financeres a les quals serveixen. Somriures i bona cara cada 4 anys (quan convé) i després “si t’he vist, no m’enrecorde”.

Ara ho entenem. Tot era mentida.

Però de nosaltres no es van a riure. Les seves lleis, dissenyades per protegir el statu-quo dels poderosos de tota possible reacció que sorgís en conseqüència als seus abusos o a la desigualtat imposada pel seu suïcida model social, ens produeixen nàusees. Ja està bé de jocs estúpids i d’actuar com si no passés res. Ens hem afartat i ja no volem guanyar la partida, anem a destrossar el tauler sencer per deixar de ser peons d’escacs en les arpes d’assassins, lladres i explotadors i per poder construir noves relacions i desenvolupar eines que ens permetin gestionar per nosaltres mateixos les nostres vides.

Que per què?, però de debò necessites més raons?, perquè sabem que aquest món no té futur, perquè sabem que per les bones no aconseguirem gran cosa (i no serà per no haver-ho intentat, podeu creure’ns), perquè estar contínuament suportant les agressions del poder sense defensar-nos no ens sembla una actitud molt raonable, i sobretot, perquè odiem profundament aquest món d’injustícia i volem acabar amb ell d’una vegada per sempre.

La nostra única esperança és perdre la por i organitzar-nos de manera horitzontal, amb assemblees i acció directa, en tots els àmbits de les nostres vides, per a poc a poc recuperar el nostre control sobre les regnes de les mateixes i, al mateix temps, ser incontrolables, ser ingovernables.

Auto-organitza’t i lluita!
Cap a una vaga salvatge, general i revolucionària!

ANARQUISTES PER L’EXTENSIÓ DE LA REVOLTA
-EDITAT EN ALGUN LLOC DE L’ESTAT ESPANYOL-
PRIMAVERA CALENTA DE 2012

12ª Mostra del Llibre Anarquista de València

Ja és aquí novament la mostra del llibre anarquista a València. La data serà del dia 17 d’Abril fins el 22 del mateix mes. La mostra tindrà lloc al Barri del carme, al nord de la ciutat, concretament a la plaça del Carme. L’horari serà tot el dia.

Si tens una distribuïdora, ets d’algun col·lectiu o estàs interessat pots visitar l’enllaç que vos facilitem, on a més, informem de tot el que s’organitzarà i te a veure amb la jornada. Aixi com els llibres que s’exposen.

Us esperem a tots i totes i esperem aprofitar la jornada i potenciar la lliure circul.lació del llibre anarquista pels nostres espais, àmbits, etc..

Ens veiem a Valènci(A)!

Xile: Sobre la propaganda; text per “Sense Banderes ni Fronteres”

En solidaritat amb els companys de Culmine i els espais de propaganda intervinguts per l’Estat italià

Fa un parell de setmanes un grup de companys italians van ser detinguts a Florència repartint pamflets contra la mort d’un immigrant a les mans de la policia. Els guardians de l’ordre van inserir aquesta detenció dins d’una nova operació repressiva contra companys anarquistes. A més, enmig dels operatius, amb aplanaments a cases i confiscació d’objectes personals, la policia va intervenir i va plagiar els correus electrònics dels blogs ParoleArmate, Culmine i Iconoclasta i va acusar a alguns companys de delictes subversius.

Des de la nostra petita trinxera de propaganda els enviem el nostre suport als companys investigats i als nostres germans de Culmine i els altres espais virtuals intervinguts, gràcies als quals podem assabentar-nos del que fan i pensen altres companys de terres llunyanes i compartir amb ells nostres reflexions sobre el context de lluita al nostre territori. Sabem que més ràpid que tard, amb el mateix o un altre projecte, els tindrem de tornada.

Per la nostra banda, ens neguem a subestimar a la propaganda impresa com una eina de baix risc en l’accionar contra l’autoritat. Per a nosaltres tota forma d’acció que divulgui idees antiautoritaries és una aportació a la lluita i un gest d’insubmissió contra el poder. Pot ser que davant les lleis de l’enemic no sigui el mateix editar un butlletí antiautoritari que col·locar un artefacte explosiu, però sí volem deixar clar que el poder s’esforça cada dia més per vincular entre sí aquest tipus d’actes pel seu contingut.

Va passar al setembre de 2008 quan es va intentar aplicar la Llei de Seguretat de l’Estat – acusant-los de “apologia de la violència”- contra tres joves que van ser sorpresos pegant al carrer panflets que cridaven a atacar a la policia; alguna cosa semblant va passar i està passant amb els companys de el “Caso Bombes”, on llibres i butlletins són part de les “evidències” amb que la fiscalia intenta acusar-los de participar en la col·locació d’artefactes explosius. Altres exemples sobren a Xile i el món. El realment important és assumir els riscos i el desafiament de continuar propagant i fent circular les nostres idees.

Si alguna cosa hem après en el nostre caminar, és que la difusió d’idees antiautoritaries és un camp d’acció tremendament important en l’enfrontament amb el poder. En aquest sentit, la propaganda escrita pot apuntar tant a companys com a els qui se sol denominar “la gent”. També hi ha companys que trien utilitzar els atacs directes contra símbols del poder com a forma de propaganda. Uns altres considerem que també els nostres actes quotidians són també un terreny de propaganda on vam demostrar quant antiautoritaris (o no) som realment.

Però el terreny del nostre dia no ens basta i com a grup dedicat a la propaganda impresa, hem triat dirigir les nostres reflexions cap a l’entorn de “companys”, per afilar les nostres posicions per mitjà de la tensió constant de les nostres idees i pràctiques. No obstant això creiem que també cal potenciar altres instàncies d’agitació que apuntin a un públic més ampli. Diem això perquè nosaltres no vam néixer insurrectes, sinó que fins avui ens hem anat forjat en contínua interacció i ruptura amb la societat i en el contacte amb les idees de lluita contra el poder. Per això creiem que uns altres també poden assumir una posició activa en aquesta lluita i començar a exercir la seva llibertat i recuperar les seves vides. No volem convèncer a ningú, però tampoc ens interessa ser els únics “convençuts”, per això propaguem la tensió permanent amb aquesta societat i la seva forma de vida submissa i alienada. Odiem aquesta societat que els poderosos van crear i a les masses que els obeeixen i reprodueixen el seu poder. No creiem que els explotats siguin els nostres companys sol pel fet d’estar oprimits, però tampoc els condemnem a priori com a enemics doncs solament en la present i constant agudització de la guerra social cada individu va evidenciant la seva posició.

Per això animem a tots els companys a multiplicar la propaganda anàrquica antiautoritari impresa, deixant les excuses i començant a actuar en grup o de manera individual. Es necessita més creativitat i objectius clars que mitjans econòmics per crear, imprimir o fotocopiar pamflets, fanzines, butlletins, afitxes, etc. Fent anem aprenent, i reflexionant i actuant de manera autònoma i horitzontal construïm en l’acció contra el domini, les formes de vida i de relacions antiautoritaries que ens permeten assaborir en el present l’anarquia i la llibertat.

Sin Banderas Ni Fronteras, Abril 2012
sinbanderas.nifronteras[a]yahoo.com

Barcelona: Anarquistes nihilistes reinvidiquen ona d’accions directes, atacs incendiaris, i sabotatges.

LA CIUTAT DE LES BOMBES TORNARÀ A CREMAR.

Àrea metropolitana de Barcelona.

Avinguda Maresme:

– Es reivindica l’incendi de dues furgonetes de l’empresa FedEx a les 22:30 de la nit el 4 de Febrer de 2011.

– Es reivindica amb retard la crema de dos cotxes de luxe en la matinada del 7 al 8 de setembre de 2011 a les 22:50 de la nit. A més, el 7 de Març de 2012, es reivindica l’incendi d’una furgoneta de Prosegur, l’empresa de seguretat.

Carrer Mare de deu de Lorda:

– Es reivindica la crema d’un caixer el 18 de Març de 2012 amb un petit coctel molotov a les 4:30 de la nit. (Alguns videos gravats per veïns)

http://www.youtube.com/watch?v=yYBaw77MlKo

http://www.youtube.com/watch?v=HRVUq85nnrU

http://www.youtube.com/watch?v=Kcbe6JqsmGY

Poblenou – Oficina de treball atacada.
El 21 de Març de 2012, al barri de poblenou, una oficina de treball va ser atacada trencant els cristalls a les 2:30 de la matinada. Contra la tortura salarial, acció directa.

Verneda – Dos bancs copejats.
El 22 de Març de 2012, un grup de companys van trencar a les 23:00 de la nit, les vitrines de dos bancs, una sucursal de La Caixa i una altra del Banc Sabadell. Posteriorment, es va llançar un coctel molotov contra el caixer.

Camp de l’arpa – Església atacada.
El 27 de Març de 2011, una església va ser atacada amb bombes de pintura en l’exterior, així com trencats els seus cristalls per fora amb pedres a les 00:40 de la nit.
Fets durant la vaga general – 29 de març.

– Després dels disturbis, al voltant de les 23:40 al carrer Balmes, es van cremar 4 contenidors per posteriorment intentar tallar el carrer.

– A les 00:30 prop de la plaça Urquinaona, es van bolcar 3 contenidors i se’ls va calar foc per tallar un carrer proper.

– A les 1:15 es va atacar una sucursal de La Caixa prenent va ser al seu caixer i trencant les vitrines prop de la plaça Sant Jaume.

– A les 2:50: Al carrer Joaquim costa, es van calar foc a dos contenidors per bloquejar el carrer.

– A les 3:20: Es va posar silicona en diversos locals que van romandre obertes el dia de la vaga.

– A les 4:00 Es va atacar una sucursal bancària de Caixa Laietana prop de Plaza Catalunya, per posteriorment tallar el carrer amb un contenidor cremant.

La Sagrera – asseguradora atacada.
El dia 2 d’Abril de 2012, a les 3:20, un grup de companys encaputxats van rebentar els cristalls d’una sucursal bancària, para, posteriorment, introduir una bengala de color vermell dins. Després, es va tallar el carrer.

Raval – Contenidors cremats.
El 3 d’Abril de 2012, a les 4:50 de la matinada, es reivindica la crema de 8 contenidors al barri del raval, en el carrer de l’Aurora. Segons després, es va pintar en gran ‘’ SOM UNA IMATGE DEL FUTUR’’

Hospitalet del Llobregat – CCTV atacada.
La nit del 4 d’Abril, de 00:30 a més o menys les 3:20 de la matinada, en hospitalet, concretament al barri de Torrassa, es van atacar diversos sistemes de CCTV amb pals, entenimentades i llambordes.

La mina – Cort de carrer i atac a banc.
El 6 d’Abril, a les 19:20 de la nit es va tallar el carrer Tessàlia amb contenidors cremant i posteriorment, es van atacar dos semàfors per impedir el normal funcionament del trafico. Després, aproximadament a les 00:20 en el mateix lloc, es va atacar una sucursal bancària propera i es va realitzar una pintada que resava: “Volem a Stella Lliure”

Nou Barris – Escoles sabotejades.
La nit del 5 d’Abril a la zona de Nou Barris, es van realitzar diverses pintades en diversos instituts públics a les 23:50 aproximadament, més tard, al voltant de les 3:30 un col·legi privat va ser sabotejat amb els seus cristalls trencats i bombes de pintura
aixi com diverses pintades en les parets de fora.

Les pintades que es van realitzar resaven:

– Per una escola autogestionada, voluntària i antiautoritaria. Mort al món dels caps.
– Contra la domesticació de l’individu, resistència i acció directa.
– Jove, si tu no lluites ningú lluita per tu.

Breu comunicat:

Com a anarquistes de tendència nihilista, reivindiquem l’acció revolucionària com a eina per al nostre projecte polític emancipador, proposem la guerrilla urbana subversiva com a forma de lluita en els espais de carrer, així com per guanyar terreny en les nostres vides, enfront del control de l’estat autoritari.

Som anarquistes revolucionaris que rebutgen i menyspreen les files de l’anarquisme clàssic, així com també rebutgem l’antiga estratègia (fi en si mateixa) d’acumulació de forces. Trenquem amb els vells esquemes i ismes i funcionem mitjançant les nostres inquietuds i nostre jo personal (el qual dosem amb el treball en col•lectiu per aconseguir segons que metes vitals, veient en això un fals problema i cap contradicció).

Com a joves desarrelats amb expectatives de voler emancipar-se, no solament veiem el nostre enemic en el capitalisme i en l’estat, ho veiem també en els valors deshumanitzants de la societat, en la seva defensa de l’indefensable, per tant, també busquem desarticular-la. Som els incontrolats, els que donem regna solta a la destrucció soci-política, els que veiem en la joventut precària i salvatge, en els joves immigrants i de classe social baixa, l’explosió desestabilizadora adequada per desmantellar el món dels caps i tombar a l’estat, la capa adequada per crear una tensió de guerra civil-revolucionària mitjançant la tàctica de la guerrilla urbana anàrquica i el conflicte entre l’estat opressor i la joventut revolucionària. Estem treballant per a l’articulació d’una influència constant en els nostres espais de carrer, que puguin crear la situació de guerra soci-politica contra la civilització, d’arrasar els esquemes del capital sense miraments.

Volem forjar una generació de joves salvatges, disposats a destruir la ciutat i l’economia capitalista. Des dels suburbis barcelonins, fem una crida a la resta de joves al fet que se sumeixen a la branca nihilista de l’anarquisme, al fet que indaguin en les seves percepcions i en què units, sota un puny negre antiautoritari, subvertim el vell ordre. Anem més enllà.

Solidaritat recíproca:

Malgrat que les accions en el seu moment no van tenir un ànim solidari en concret des del principi i solament es buscava propagar l’acció revolucionària i la revolta, volem canviar el pla inicial i dedicar totes les nostres accions (excepte la solidària el 6 d’abril amb Stella Antoniou) a Gerasimos Tsakalos, Panagiotis Argyrou, Christos Tsakalos, Giorgos Karagiannidis, Alexandros Mitroussias, i Kostas Sakkas que actualment han començat una vaga de gana. Companys, us enviem un puny en alt i una fervent salutació revolucionària.

Mort a la pau social!
Que torni el terror contra els seus engranatges!

Anarquistes nihilistes

Belfast, Irlanda del Nord: 4ª Fira del Llibre Anarquista, 28 i 29 d’abril de 2012.

La 4ª Fira del Llibre Anarquista de Belfast, Irlanda del Nord, es durà a terme els dies 28 i 29 d’abril de 2012, des de les 12:00 fins a les 17:00 en The Centre (Warzone), al carrer Little Victoria, Belfast.

S’ha programat una sèrie d’assemblees i una àmplia gamma de llocs de llibres d’una gran quantitat d’editorials i organitzacions anarquistes i radicals. També hi haurà tallers i menjar vegà.
Es realitzarà una assemblea després de la fira del llibre a les 19:00, per poder conèixer-nos i entrar en contacte amb altres activistes.

Els llocs confirmats són: Organise!, Just Books (Sol Llibres), Anarchist Federation (Federació Anarquista), Workers Solidarity Movement (Moviment Solidari de Treballadors), NI Co-op Forum, Anarchist Studies Network (Xarxa d’Estudis Anarquistes), Cafè Na Croisbhealaí.

Xile: Davant un nou “Dia del Jove Combatent”

Que la insurrecció i l’anarquia surtin als carrers

…Davant un nou Dia del Jove Combatent (29 de Març), i enmig d’un context d’agitació assotant la falsa pau social de l’Estat i el Capital -almenys a Santiago i altres llocs del país- des del nostre nucli antiautoritari d’agitació i propaganda escrita volem compartir amb els companys nostres breus reflexions sobre alguns desafiaments que afrontem en la nostra participació activa com a propagandistes de l’anarquia en un context on no som l’únic corrent que agita les aigües de l’oceà de la dominació…

1) El desafiament permanent de recordar.

Encara que el ritme vertiginós de la dominació arrossega a als individus a viure en un etern present de consum, obediència i alienació, nosaltres tenim la necessitat permanent de recordar i fer memòria per a l’acció, recordar per al present i per al combat quotidià. Perquè enriquir les nostres experiències actuals amb les experiències del passat és alguna cosa fonamental per situar nostre accionar dins d’una ruptura contínua amb el món de l’autoritat, malgrat els cops repressius i dels diferents contextos de lluita, perquè l’enemic s’esforça per aïllar i silenciar aquestes experiències perquè nous companys comencin de zero una vegada i una altra.

És necessari recordar als germans Vergara Toledo, a Ariel Antonioletti, a la companya Claudia López, al germà Maurici Morales i altres companys caiguts en combat. Però també és important conèixer i analitzar els seus contextos històrics, les seves experiències particulars i les dinàmiques de lluita de cada moment per no caure en els paranys de la idealització ni el pantà de les ideologies. Conèixer altres experiències de subversió, valorar-les i criticar-les amb fraternitat per afilar les nostres posicions i pràctiques actuals de lluita és alguna cosa que sempre han temut els poderosos. I això és la memòria combativa…

2) El desafiament de marcar la diferència

Volem aportar a radicalitzar el conflicte contra l’autoritat o ens acontentarem solament amb moure’ns dins del context de mobilitzacions pautades per uns altres?

Tant en les mobilitzacions recents com en dates com el 29 de Març o l’11 de Setembre els carrers s’inunden de diferents voluntats que solen semblar uniformes a partir de pràctiques comunes que els uneixen en l’acció. D’una banda està la massa ciutadana, les seves processons i demandes a l’Estat opressor, i per un altre, la diversitat d’individus que es fan partícips de la lluita de carrer. Deixant de costat a la massa ciutadana, ens interessa fer notar la necessitat que la propaganda anàrquica/antiautoritaria estigui present als carrers per diferenciar-nos d’altres discursos i propostes que des d’altres perspectives es fan present en la radicalització de la protesta social.

De partida, cal deixar en clar que no compartim objectius amb els qui veuen la lluita de carrer i l’enfrontament amb la policia com una simple forma de diversió tan embriagadora i fugaç com una droga. Per a nosaltres, la necessitat de desbordar i aniquilar els límits imposats per l’enemic en tots els plànols de la vida –inclosa la protesta- és un acte de conseqüència amb la nostra postura antiautoritaria i intentem portar aquests plantejaments a cadascuna de les nostres accions, fins i tot en aquelles que per a alguns semblen petites o insignificants com a nostra alimentació i les nostres relacions entre amics i companys…Per això ens neguem a reivindicar-nos com a part del lumpen, on proliferen conductes consumistes, masclistes i autoritàries.

També ens sembla necessari marcar la diferència amb les organitzacions marxistes leninistes i tota la gamma de col•lectius satèl•lits d’aquestes orgàniques que amagant-se amb discursos de asambleisme i horitzontalitat alimenten les files de les estructures jeràrquiques de la ultraesquerra desitjosa de poder. Diem això perquè les nostres projeccions són completament diferents a les del Front Patriòtic Manuel Rodríguez (FPMR), a les del Moviment d’Esquerra Revolucionari (MIR) i les del Moviment Juvenil Lautaro (MJL).

Aquests partits leninistes aspiren a destruir al capitalisme i a certes formes de govern, però mai han estat interessats a destruir l’autoritat i tota forma de dominació. Al contrari, en la seva forma d’organitzar-se i en la seva proposta d’ordre social, manifesten la necessitat de crear i utilitzar instàncies de poder per ser avantguardes (obertes o encobertes) dels oprimits (com el FER, Andha Xile i la ACES) i aspiren a controlar un Estat proletari o govern popular l’experiència històrica del qual ha comprovat ser totalment contrarrevolucionari i autoritari en la pràctica (com va acabar ocorrent a Rússia, Cuba, Xina, Vietnam, i allà on els leninistes de divers tipus ocupen llocs de poder)… Nostra insurrecció és per destruir al poder, la d’ells, per fer-se del poder.

A més, queda també diferenciar-nos de certes orgàniques llibertàries i anarquistes (encara que no totes) que reprodueixen discursos i pràctiques leninistes com la reivindicació de demandes parcials, les plataformes, les sigles i les avantguardes encobertes.

Finalment, a nivell més global, nosaltres sentim la necessitat de marcar les nostres clares diferències amb tot discurs i accionar que no té com a objectiu permanent la destrucció de l’autoritat. Aquí caben, per exemple, totes aquelles posicions que fins i tot utilitzant el mètode de l’acció directa reivindiquen els seus actes exclusivament com a simples formes de plaure individual o com a part de certes lluites ecologistes radicals que creuen posseir la veritat i no aspiren a la destrucció immediata de la dominació.

Entre els últims, fem directa referència als plantejaments de l’editorial espanyola Últim Reducte, els mexicans d’Anònims Amb Cautela, Ràbia i Acció (i, en certa manera, el discurs del grup Individualitats Tendint al Salvatge que han fet ressò d’un discurs racionalista que redueix la lluita al combat contra el sistema tecno-industrial –i no contra el sistema de dominació en el seu conjunt- expressant que solament els seus objectius d’atac fan un real dany a aquest sistema) Pel seu contingut, les seves projeccions o falta d’elles, aquestes postures, encara que semblin radicals en els fets, no aspiren a la propagació de la lluita contra el poder i, per tant, són una altra cosa diferent a la praxi anàrquica, insurrecta i antiautoritaria.

…Per això tenim clar (com algú va escriure per aquí) que som una orgullosa minoria dins de la minoria.
No obstant això, aspirem a contagiar a uns altres amb les nostres idees, no per fer hegemonia o controlar les lluites, no per formar exèrcits populars ni apel•lar a una classe social suposadament destinada a fer la revolució. Aspirem a la propagació i aprofundiment de la lluita antiautoritaria simplement perquè ens interessa que altres individus també neguin aquesta realitat de dominació i experimentin la llibertat i l’anarquia en el combat multiforme i quotidià.

Per això apel•lem a les consciències individuals i a les vivències comunes que permeten aguditzar el conflicte i donar-li continuïtat a la lluita contra el poder. No ens interessa aixecar programes però sí tenim projeccions; ens neguem a fer de l’organització una fi en si mateix, però sí la utilitzem com a eina per actuar; ens neguem a militar en organitzacions formals que divideixen la lluita en etapes, solament aspiren a reclutar nous adeptes i tenen respostes estructucturades per la seva ideologia.

No obstant això, sí tenim una proposta, i aquesta és la proliferació dels grups d’individus organitzats per mitjà de l’afinitat capaces de generar activitats antiautoritaries de divers tipus i capaços de connectar-se i coordinar-se amb uns altres a través de la informalitat…

I en el si d’aquesta proposta organitzativa es materialitza en la pràctica la forma de vida que proposem: una vida lliure, on els individus lliurement associats donin regna solta a la seva autonomia en suport mutu amb els seus afins i en conflicte permanent amb tota forma de poder.

En això creiem, i per això lluitem, desenvolupant formes antiautoritaries de relacionar-nos i aniquilant les relacions de dominació i dependència, perquè la nostra manera d’organitzar-nos reflecteix la manera en què volem viure, sense líders ni representants…Per això ens neguem a separar la lluita de la nostra pròpia vida…

3) La necessitat de conèixer com funciona la repressió.

Per descomptat que l’enemic desitja veure’ns derrotats, alienats, aïllats, tancats, paranoics, etc. Però conèixer com funciona la repressió i com aquesta ha operat en contextos passats i recents ens ajuda a entendre el que passa al nostre al voltant i en certa mesura a anticipar-nos a possibles cops repressius. És sabut que en dates emblemàtiques com el 29 de Març o l’11 de Setembre els agents del poder solen realitzar seguiments especials o apunten la seva vigilància a certs espais i companys coneguts per la seva postura de vida anàrquica. Fins i tot poden haver-hi aplanaments o amenaces d’aquests per intentar mostrar que està tot controlat o simplement per atemorir als revoltosos. Per exemple, a finalitats de 2009 en vespres de les eleccions presidencials van ser aplanades vàries cases okupes i centres socials autònoms, tal com ocorre sovint a Grècia en vespres d’algunes dates importants.
Per això cridem a els qui se senten part de la lluita anàrquica/antiautoritaria a romandre atents i acurats sense mai baixar els braços ni caure presos de la por, mantenint-nos actius en tot moment i lloc.

…Preparant el segon nombre de la nostra publicació, ens acomiadem amb salutacions de fraternitat insurrecta.

!!!Pels combatents d’ahir i avui.
Que aquest 29 de Març la insurrecció i l’anarquia surtin als carrers!!!

Sin Banderas Ni Fronteras,
Nucli antiautoritari d’agitació i propaganda escrita
sinbanderasnifronteras[a]yahoo.com