Category Archives: Art – Cultura

Llibres, debat, teatre, música i poesia conformaran la segona edició de la Fira del Llibre Anarquista de Mallorca

D’aquí a un mes i brusques, els dies 10, 11 i 12 d’octubre, tindrà lloc al Parc de Ses Veles de Ciutat la II Fira del Llibre Anarquista de Mallorca. Després de diversos mesos de preparació, la Coordinadora Llibertària de Mallorca i un bon grapat d’individualitats afins, ja podem donar per tancat el programa d’activitats, pel que ens disposem a fer-ho públic. A continuació, farem 5 cèntims de tot el que podreu trobar en aquesta segona edició de la Fira mallorquina del Llibre Anarquista.

Una oferta heterogènia de presentacions i debats

Es presentaran un total de 7 publicacions i es proposaran 2 debats que tocaran una gran diversitat de temàtiques. Així, el primer dia de la Fira, l’editorial madrilenya LaMalatesta ens presentarà el llibre La Comuna de París on la militant anarquista Louise Michel, que participà activament de la insurrecció parisenca del 1871, relata de primera mà des de l’exili els fets que visqué. A continuació, es presentarà el quadern didàctic No robarás del col·lectiu Escola Lliure de Barcelona, que fa una anàlisi del model neoliberal tan incrustat en la psique d’àmplies capes de la població occidental que reforça el capitalisme.

L’endemà, l’11 d’octubre al matí, les companyes del Grupo de Estudios Antropológicos La Corrala de Granada ens explicaran a través del seu llibre ¿Por qué no nos dejan hacer la calle? com s’ha anat privatitzant l’espai públic granadí, com s’ha desenvolupat la gentrificació de la Ciutat i com s’ha anat generant des del poder “atractiu turístic” per tal de desenvolupar dita indústria. En haver dinat, tindrà lloc una dinàmica de debat entorn del diari monogràfic Tot Inclòs, que ha publicat aquest estiu la Coordinadora Llibertària de Mallorca, amb la intenció de donar passes en la lluita recentment encetada contra la indústria turística, la qual monopolitza la nostra economia. Seguidament, l’activista catalana Na Pai ens presentarà el llibre En defensa d’Afrodita on diverses autores ens qüestionen el model de relacions monògames que se’ns imposa culturalment, i es proposen les bases teòriques per tal d’apropar-nos, mitjançant les pràctiques, al anhelat alliberament sexual.

El darrer dia de la Fira, Carolina del Olmo ens explicarà la seva experiència com a mare recollida al seu llibre ¿Dónde está mi tribu? on qüestiona la ingerència de multitud d’”experts” mèdics, pedagogs, psicòlegs i nutricionistes, que segresten la presa de decisions dins la maternitat i substitueixen la comunitat -o tribu- que anteriorment participava a la criança dels nostres infants. Seguirà la presentació del llibre Paremos los vuelos de les companyes de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIEs (Centre d’Internament d’Estrangers) on ens expliquen les deportacions que pateix el col·lectiu migrant -a part de l’empresonament indiscriminat als mencionats CIEs per la seva condició de sense-papers- i com la companyia Air Europa fa negoci amb aquests vergonyosos trasllats. Per acabar, les companyes catalanes del col·lectiu Acció Llibertària de Sants ens presentaran la publicació Clau de volta que pretén el debat dins el moviment llibertari català que a hores d’ara es troba en un procés de coordinació; després aprofitarem la seva presència per debatre sobre l’organització i la coordinació del moviment anarquista.

També hi haurà espai pel teatre, la música i la poesia

Fruit de les diverses sensibilitats que han nodrit l’assemblea que està organitzant la Fira, hem convingut adient incorporar-hi al programa teatre, música i poesia. Així, el divendres 10 d’octubre gaudirem de la representació de l’obra teatral Post, post, post de la companyia madrilenya Las Hipókritas, que faran una crítica despiadada en clau d’humor dels moviments socials actuals, especialment del moviment anarquista, per tal d’incentivar l’autoreflexió. Seguidament, podrem gaudir d’un concert acústic a càrrec dels cantautors locals Xus Santana i Tomeu Quetgles i del trio de raperes Phussyon.

El dissabte 11 d’octubre, una vegada hàgim posat a parir la monogàmia, la Lioparda ens qüestionarà els rols de gènere a través de la seva obra bufonesca Degenerant Utòpics, i posarà sobre la taula la violència que patim per tal d’emmotllar-nos a la imposició del gènere al qual el nostre cos ens ha predestinat. Seguidament, tancarem la vetllada amb més música a càrrec dun Punxa-Discs.

Per concloure la Fira, a les acaballes del diumenge 12 d’octubre es recitarà poesia sobre bases DUB a càrrec d’Amoniako.

Una Fira totalment autogestionada

Com hem assenyalat al principi, tota la Fira ha estat gestionada assembleàriament entre la Coordinadora Llibertària de Mallorca i un grup de persones properes a les idees i pràctiques llibertàries. Pel que fa a l’aspecte econòmic, per tal d’aconseguir l’autofinançament de la Fira, s’han anat realitzant diversos actes previs per tal de recaptar els diners necessaris per portar a gent de fora, quelcom complicat a causa de les condicions d’insularitat que tenim. Avui mateix, dissabte 6 de setembre, tindrà lloc un sopador amb pel·lícula, llibres de segona mà i rifa d’una bicicleta al local de la CNT.

A part, també s’està elaborant diferents materials que es posaran a la venda. Pròximament tindreu ampliada la informació sobre les camisetes, bosses, motxilles, davantals i xapes produïdes a posta per commemorar aquesta segona edició de la Fira i per ajudar a aconseguir l’autofinançament.

Finalment, volem anunciar que durant la Fira s’oferirà beures i menjar i sopar vegà a preus populars per acabar d’aconseguir els diners per fer front a les despeses de la Fira. Quedeu-vos a menjar amb nosaltres i farem germanor!

Esperem que la Fira sigui del vostre gust i que veniu a gaudir-la amb nosaltres. Visca la Fira!

Més informació: firallibreanarquistamallorca.noblogs.org

Barcelona: Anarquia als carrers

a_carrers_web7 DE JUNY DEL 2014 A POBLESEC

11H TROBADA DE DISTRIS I PROPAGANDA (PLAÇA NAVAS)

13H RUTA: LES CÀMERES DE VIDEO VIGILÀNCIA ALS CARRERS

I DESPRÉS…

DINAR A L’ ATENEU ANARQUISTA POBLESEC

“Els carrers han sigut històricament espais de confluència, de socialització, d’intercanvi entre persones.La configuració urbanística i la gestió del temps tendeixen cada vegada més a la parcel·lació de tots els àmbits de les nostres vides (àmbit públic/privat, lloc de treball, centres d’oci i consum…) de manera que l’espai públic com espai de trobada, de conspiració quotidiana està deixant d’existir com a tal convertint-se en un lloc de pas entre aquestes parcel·les. A les instàncies del poder sempre li ha interessat recuperar aquests espais i moments, sigui a través de la mediació, de la regulació o en el pitjor dels casos de la eliminació o la conversió en espais inhóspids i desèrtics, sense vida. Per si això no fos suficient, graben i controlen els nostres moviments amb càmeres de vídeo vigilància. Si abandonem els carrers estarem negant així tota possibilitat d’existència en moments de complicitat, d’espontaneïtat que escapen al control estatal, que no passen per la cessió, la permissivitat i la demanda. Per això, els carrers, les places han estat sempre nuclis certament importants d’agitació, de propaganda i de difusió de les idees per les i els anarquistes. Reunions, mítings, esclats de conflictes i enfrontaments amb l’autoritat formant part de l’història dels carreres dels barris que habitem.

La repressió i la propaganda del Poder amb els seus mecanismes (transició democràtica, creació d’un enemic intern, dispositius d’alineació com la tecnologia, el control, la pacificació…) així com els nostres propis límits i carències, han desencadenat que l’anarquisme en els últims anys moltes vegades hagi quedat replegat, perdent visibilitat i perdent en part el carrer com a lloc d’actuació de les lluites i inclús de la més simple quotidianitat, tan necessària per generar afinitats. Aquesta iniciativa precisament és una contribució a trencar amb aquesta invisibilitat com a única voluntat:el plaer de trobar-nos, de generar espais d’intercanvi i complicitat amb autonomia, de teixir vincles basats en el desig de la revolta.”

FEM QUE VISQUI L’ANARQUIA!

Santa Coloma de Gramanet: Torna anarquia als carrers!

Els carrers han estat històricament espai de confluència, de socialització, d’intercanvi entre persones. La configuració urbanística i la gestió del temps tendeixen cada cop més a la parcel•lització de tots els àmbits de les nostres vides (àmbit públic/privat, lloc de treball, centres d’oci i consum…) de manera que l’espai públic com a espai de trobada, de conspiració quotidiana està deixant d’existir com a tal, convertint-se en lloc de pas entre aquestes parcel•les. A les instancies del poder sempre els hi ha interessat recuperar aquests llocs i moments, sigui a través de la mediació, de la regularització o en els pitjors dels casos de l’eliminació o la conversió en espais inhòspits i desèrtics, sense vida. Si això no fos suficient, enregistren i controlen els nostres moviments amb càmeres de videovigilància. Si abandonem els carrers estarem negant així tota possibilitat d’existència de moments de complicitat, d’espontaneïtat que escapin al control estatal, que no passin per la cessió, la permissivitat i la demanda.

Per això, els carrers, les places han sigut sempre nuclis certament importants d’agitació, de propaganda i de difusió de les idees pels i les anarquistes. Reunions, mítings, esclats de conflictes i enfrontaments amb l’autoritat formen part de la història dels carrers dels barris que habitem. La repressió i la propaganda del Poder amb els seus mecanismes (transició democràtica, creació d’un enemic intern, dispositius d’alienació com la tecnologia, el control, la pacificació…) així com els nostres propis límits i carències, han desencadenat que l’anarquisme en els últims anys molts cops hagi quedat replegat, perdent visibilitat i perdent en part el carrer com a lloc d’actuació de les lluites i fins i tot de la més simple quotidianitat, tant necessària per generar afinitats. Aquesta iniciativa precisament es una contribució a trencar amb aquesta invisibilització amb una única voluntat: el plaer de trobarnos, de generar espais d’intercanvi i complicitat amb autonomia, de teixir vincles basats en el desig de la revolta.

Aquest cop farem una trobada especial contra la M.A.T

A la Plaça de a Vila de Santa Coloma de Gramanet de 11 a 14h!

VINE I DIFON – PORTA LA TEVA DISTRI I TOT EL QUE T’AGRADA COMPARTIR

[Alemanya] És temps de revolta, quan no puc pintar els carrers ni amb guix!


En temps prehistòrics, els nostres avantpassats vivien en coves, i pintaven colorits dibuixos a les parets o els excavaven a les roques. Més tard, a Egipte, els esclaus obligats a construir les piràmides, acostumaven a rascar en els blocs de pedra caricatures dels faraonos o altres mandataris menyspreats. A l’antiga Grècia, els temples eren tallats amb missatges de tot tipus pels visitants. També els carrers de Pompeia van estar plens de graffiti! El graffiti no és una cosa de la nostra invenció. És un tipus d’expressió humana, i les ganes de marcar i pintar el nostre entorn, de deixar senyals de la nostra existència darrere nostre. Qui d’entre tota aquesta “gent anti-graffiti, decent i civilitzada” s’ha atrevit mai a acusar de criminals als nostres ancestres per fer el mateix?, Cap d’ells.

Fins que el primer ésser humà cobdiciós i assedegat de poder inventar una cosa anomenada: propietat i lleis per esclavitzar als seus semblants. Fins aquell moment, el món solia pertànyer a si mateix i qualsevol persona podia moure’s, assentar-se i dissenyar els llocs lliurement.

Avui dia, els nostres avantpassats pintors i excavadors serien perseguits per les autoritats de l’Estat i difamats com vàndals i criminals. Unitats de la policia especial els caçarien, jutges en tribunals estarien massa ocupats per condemnar-los. Les empreses antigraffiti serien contractades per esborrar tot signe de les seves expressions. Pel que les anomenades “iniciatives ciutadanes”, polítics i auto-proclamats “propietaris de propietat” els condemnarien públicament com vàndals, etcètera.

Aquesta és l’autèntica “condició humana” a la qual ens enfrontem. La qüestió no és si és legal, segons les lleis de l’Estat, pintar i escriure en el nostre entorn, sinó que és un impuls humà inherent, que els encantaria fer-nos creure que es tracta d’una mena de càncer que ha de ser eradicat de la societat. Però la creació de coses, sigui en públic o en privat, sigui pintant, escrivint, construint etcètera, és gairebé tan necessària per al nostre benestar com menjar. És el nostre aliment espiritual. Particularment, a les metròpolis urbanes, amb una arquitectura que no ha estat pensada per beneficiar la majoria dels seus residents, on masses de gent (entre ells incomptables nens i adolescents) són obligats a viure en “caixes fortes per a treballadors”, en un entorn sense vida i envoltats d’espais estèrils fets de ciment, privats de la naturalesa i de qualsevol mitjà per escapar. Especialment allà, el graffiti expressa la vida i estimula els nostres sentits apagats.

AVALL LES LLEIS QUE ENS ESCLAVITZEN!
PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSAR-TE!
EL GRAFFITI NO ÉS CAP CRIM!

Típiques caretes somrients d'OZ

Llibertat per OZ, N. i M. i per a tots els perseguits per convertir grisos i lletjos espais urbans en llocs plens de vida i color!

OZ és un home de 61 anys d’Hamburg (Alemanya), al qual ja han condemnat amb un total de 8 anys de presó pels seus grafits i ha estat brutalment apallissat per guardes de seguretat privada diverses vegades. Les seves caretes somrients, els seus loops i també, les seves consignes polítiques es poden trobar en gairebé tot arreu a Hamburg, encara que també estan presents en altres ciutats d’Europa. Després que la fiscalia apel·lés contra la sentència interlocutora que el va sentenciar a una pena de 1500 €, ara se li amenaça amb una sentència de presó de fins a dos anys.

QUE LI DONEN A LA NORMA. OZ LLIURE.

N. i M. estan acusats de “danys a la propietat amb grafits en més de 20 casos”, a més, estan sota sospita de “accedir a plataformes de caça i cobrir-les de calúmnies”. Les “proves” de l’Estat són el seu estil de vida vegà, una O creuada en comptes de Ö, que un d’ells fa servir de forma personal i que estava en el graffiti, així com el signe anarquista en forma de cor que, segons els investigadors , és una “signatura única al món del graffiti”. La intenció de processar-los queda clara en els registres domiciliaris, que no van facilitar cap prova, a menys que consideris les “proves” anteriorment esmentada com a tal. La data del judici es va establir per al dilluns 21 de maig de 2012 a les 09:00 (GMT +1), al jutjat de Kempten (Alemanya), sala 170.

Berlín, hivern 08/09: anarco cor en un cotxe cobert de neu

 Crida a accions de solidaritat per N. i M.

“Us necessitem a tots! Sigues creatiu, fes-te creatiu!

Realitza accions de solidaritat a la teva ciutat i recolza la nostra campanya pels acusats N. i M. ¡De Kempten! Enganxa cartells, distribueix pamflets, murals, plantilles, pancartes i altres.

Ens interessa el que t’agrada! Envia’ns fotos de les teves accions o el que reconegui com a acció de suport i publicarem la teva senyal de solidaritat pràctica al nostre lloc web.

Sußbauer (agent de l’anomenada “oficina de protecció de l’Estat) pensa que només els acusats poden pintar anarco cors i Ö amb barres. ¡Demostrem que no és així! “

Berlín, Alemanya: Atac incendiari a vehicles d’empresa que s’encarrega de la neteja de pintades

 Que es cremin els enemics de les pintades!

La nit del 17 d’abril, nosaltres -graffiters i incendiadors de l’odi-, vam destruir tots els vehicles de l’empresa Grafiti Frei GmbH que es trobaven en el seu aparcament, utilitzant artefactes incendiaris especials. Aquesta empresa, amb base al barri central de Mitte, s’encarrega regularment de l’eradicació de les pintades polítiques a l’àrea de Kottbusser Tor, des del 1999.

El patró de l'empresa Gerald Schramm

Mentre Gerald Schramm, cap i fundador de l’empresa, especula amb que “només volíem provocar danys”, nosaltres volem subratllar la nostra motivació política. Quan un s’auto-defineix com a “esquerrà”, però al mateix temps ofereix un servei de neteja d’urgència en vespres del Primer de Maig -dia en el qual des de fa 150 anys les persones surten al carrer pels seus drets sense limitar-se a les barreres de legalitat-, doncs és d’esperar que es rebi una resposta per part d’aquells contra els quals actua constantment.

Ja estem molt farts de la necessitat de més ordre en aquesta societat, amb la seva obediència i les seves exigències de més policia, així que varem decidir contraatacar als quals s’aprofiten i recolzen aquesta bogeria de seguretat. Les parets netes són una de les condicions per a lloguers més cars i la transformació de barris obrers en centres d’entreteniment per als porcs rics.

Mai més pintades esborrades!
Un servei en el marc dels Dies d’Insurrecció!
Pinta la ciutat de Berlín

 

12ª Mostra del Llibre Anarquista de València

Ja és aquí novament la mostra del llibre anarquista a València. La data serà del dia 17 d’Abril fins el 22 del mateix mes. La mostra tindrà lloc al Barri del carme, al nord de la ciutat, concretament a la plaça del Carme. L’horari serà tot el dia.

Si tens una distribuïdora, ets d’algun col·lectiu o estàs interessat pots visitar l’enllaç que vos facilitem, on a més, informem de tot el que s’organitzarà i te a veure amb la jornada. Aixi com els llibres que s’exposen.

Us esperem a tots i totes i esperem aprofitar la jornada i potenciar la lliure circul.lació del llibre anarquista pels nostres espais, àmbits, etc..

Ens veiem a Valènci(A)!

O Porto, Portugal: Carta oberta d’Es.Col.A

Carta oberta

La promesa de suspendre el desallotjament d’Es.Col.A ha demostrat no ser més que un frau. Forçats políticament a participar en la conversa amb els okupes de l’antiga escola d’Alto da Fontinha, l’ajuntament d’O Porto només volia anunciar que el desallotjament continuava sent una realitat, encara que podria retardar-se. En una reunió amb dos membres d’Es.Col.A, l’ajuntament va exigir a la col·lectivitat que signessin la seva pròpia sentència de mort, acceptant un acord de lloguer que acabaria al juny de 2012. El manteniment a curt termini d’Es.Col.A dins de l’edifici de la vella escola implicava la signatura d’aquest contracte.

Tornant al principi: el 10 d’Abril de 2011, un grup de persones okuparen l’edifici de la vella escola primària d’Alto da Fontinha, buit i descurat durant més de 5 anys per l’ajuntament de la mateixa ciutat que va ser obligat a conservar-lo. Un mes més tard, després de la reparació intensiva de l’edifici pels okupes i amb nombroses activitats ja desenvolupant-se a l’interior, la policia (enviada per l’ajuntament) va desallotjar violentament als okupes de la casa i va tapiar les entrades.

Després d’un llarg període de negociacions amb l’ajuntament de la ciutat, el col·lectiu d’Es.Col.A va obtenir permís per tornar a l’escola d’Alto da Fontinha, on ha estat fins al present amb una evident falta d’interès per part del CMP (ajuntament). Aquesta farsa és, per a nosaltres, inacceptable, així com el desallotjament, tingui lloc ara, al juny o en qualsevol altre moment.

No reconeixem la legitimitat del CMP, qui ha fallat constantment en el seu compliment dels acords i en el desenvolupament dels seus propis compromisos i decisions, i qui només entén la negociació a través de la intimidació. Acceptar el desallotjament significa rendir-se en la tasca de complir el somni que ens fa part d’aquesta aventura. El somni de transformar les nostres vides amb les nostres pròpies mans, aprenent i ensenyant amb aquells que interactuen amb nosaltres als carrers de Fontinha. Perquè Es.Col.A és molt més que una simple escola, és, de fet, un laboratori per a un món transformat, ens alçarem!.

Necessitem la solidaritat de totes les persones que s’identifiquen amb el projecte. Tenim l’esperança que, a tot arreu, l’okupació i el lliure ús dels espais seran la resposta global a aquest sistema que decideix que la propietat privada, fins i tot abandonada, prepondera sobre el plaer col·lectiu.

Es.Col.A – Espaço Colectivo do Alto da Fontinha
Rua da Fábrica Social, 17 – O Porto