Tag Archives: Barcelona

[Barna] Tots els divendres a Poblesec: Sopar i punt de trobada en suport amb les nostres companyes empresonades

Com moltes de vosaltres sabreu, en l’Operació Pandora, el dimarts 16 de desembre, l’aparell repressor de l’Estat va assaltar diverses cases i locals anarquistes, emportant-se a 11 companyes, germanes i amigues acusades de pertànyer a una suposada “organització terrorista”… Després del circ jurídic-mediàtic de l’arsenal antiterrorista que ja coneixem, 4 d’elles van ser deixades en “llibertat” amb càrrecs i les altres 7 van entrar a presó preventiva, sumant-se a la llista de companyes segrestades a les presons del món.

És per aquesta raó que, a part de moltes altres coses, cada divendres, des de les 19 hores, l’Ateneu Anarquista de Poblesec obrirà les seves portes com a punt d’informació i de trobada. També hi haurà sopador vegà.

Ara més que mai hem d’estar fortes, romandre unides, no acotar el cap i lluitar fins que les nostres companyes estiguin amb nosaltres. No deixarem que se surtin amb la seva, no tenim por. Els seus cops, l’única cosa que fan és fer-nos més fortes!!!

Fins a destruir l’última de les gàbies!

En solidaritat, amb tot l’amor i la ràbia!

Algunes Anarquistes de Poblesec.

Barcelona: Anarquia als carrers

a_carrers_web7 DE JUNY DEL 2014 A POBLESEC

11H TROBADA DE DISTRIS I PROPAGANDA (PLAÇA NAVAS)

13H RUTA: LES CÀMERES DE VIDEO VIGILÀNCIA ALS CARRERS

I DESPRÉS…

DINAR A L’ ATENEU ANARQUISTA POBLESEC

“Els carrers han sigut històricament espais de confluència, de socialització, d’intercanvi entre persones.La configuració urbanística i la gestió del temps tendeixen cada vegada més a la parcel·lació de tots els àmbits de les nostres vides (àmbit públic/privat, lloc de treball, centres d’oci i consum…) de manera que l’espai públic com espai de trobada, de conspiració quotidiana està deixant d’existir com a tal convertint-se en un lloc de pas entre aquestes parcel·les. A les instàncies del poder sempre li ha interessat recuperar aquests espais i moments, sigui a través de la mediació, de la regulació o en el pitjor dels casos de la eliminació o la conversió en espais inhóspids i desèrtics, sense vida. Per si això no fos suficient, graben i controlen els nostres moviments amb càmeres de vídeo vigilància. Si abandonem els carrers estarem negant així tota possibilitat d’existència en moments de complicitat, d’espontaneïtat que escapen al control estatal, que no passen per la cessió, la permissivitat i la demanda. Per això, els carrers, les places han estat sempre nuclis certament importants d’agitació, de propaganda i de difusió de les idees per les i els anarquistes. Reunions, mítings, esclats de conflictes i enfrontaments amb l’autoritat formant part de l’història dels carreres dels barris que habitem.

La repressió i la propaganda del Poder amb els seus mecanismes (transició democràtica, creació d’un enemic intern, dispositius d’alineació com la tecnologia, el control, la pacificació…) així com els nostres propis límits i carències, han desencadenat que l’anarquisme en els últims anys moltes vegades hagi quedat replegat, perdent visibilitat i perdent en part el carrer com a lloc d’actuació de les lluites i inclús de la més simple quotidianitat, tan necessària per generar afinitats. Aquesta iniciativa precisament és una contribució a trencar amb aquesta invisibilitat com a única voluntat:el plaer de trobar-nos, de generar espais d’intercanvi i complicitat amb autonomia, de teixir vincles basats en el desig de la revolta.”

FEM QUE VISQUI L’ANARQUIA!

Barcelona: Crònica de la mani en solidaritat amb els companys detinguts el 13/11

BcBvlWQIgAAcaXP BcBsJAMIcAAu4pdEl dissabte, 21 de desembre, entre 200 i 300 companys van recòrrer el centre de Barcelona per expressar la seva solidaritat amb els anarquistes empresonats Mónica Caballero, Francisco Solar i amb la resta de procesats pel mateix cas acusats de pertànyer al comando Mateo Morral.

Els gossos de la poli van seguir els seus pasos de ben a prop però, tot i haver-se atacat alguns bancs i la comisaria de Via Laietana (es van llençar un parell de molotov que no van arribar a explotar), no van arribar a carregar. Es van cridar algunes consignes com ‘la democràcia dura el que dura l’obediència’, ‘la muerte no se olvida ni se perdona, maderos asesinos lo pagaréis caro’, ‘mort a l’Estat i visca l’anarquia’ i per la llibertat dels companys. La mani es va dissoldre sense més problemes a l’arribar al Forat de la Vergonya.

No hi ha noticia de detencions posteriors.

¡Contra l’Estat assassí que retè als nostres companys!
¡Ni un pas enrera! ¡No hi ha perdó!
¡Llibertat Mónica i Francisco!

Barcelona: Dissabte 11 de maig, xerrada-debat sobre la situació del moviment anarquista i la repressió a Xile

xarla2Recorregut històric des dels anys 70, context en el que es desenvolupen les pràctiques anarquistes actuals, repressió i solidaritat, internacionalisme…

Aquest dissabte 11 de maig a les 18h a l’Espai Obert (c/Violant d’Hongria 71, Sants, Barcelona) tindrà lloc una xerrada-debat sobre la situació del moviment anarquista i la repressió a Xile.

Us hi esperem.

QUE LA SOLIDARITAT ENTRE ÀCRATES NO SIGUI SOLS PARAULA ESCRITA

Barna: Testimoni d’Ester Quintana

29 de novembre

Ester Quintana, de 42 anys, va perdre un ull per l’impacte d’un projectil llançat pels Mossos d’Esquadra el 14N a Barcelona. La seva versió contradiu frontalment la del Conseller d’Interior, Felip Puig.

La teva col·laboració és molt important per l’Ester: Si vas estar a la zona de Passeig de Gràcia entre Gran Via i Plaça Catalunya (C/Casp) el 14 de novembre entre les 20.30 i les 21.00h, o vas veure alguna cosa des de la finestra o balcó d’un pis, posa’t en contacte immediatament amb la família i els amics de l’Ester a través del mail: animsester@gmail.com

Barcelona: Manifestació per la llibertat de les vaguistes

El passat 29 de Març van ser detingudes 79 persones a tota Catalunya, 56 d’elles a Barcelona. A tres d’elles, el Javi, l’Isma i el Dani se’ls va decretar presó preventiva. Les causes més que jurídiques les trobem en la criminalització mediàtica i l’alarma social creada pel conseller d’interior, Felip Puig.

Després d’una vaga general que va aplegar milers i milers de persones al carrer volen criminalitzar la protesta, desviar el debat i que oblidem per què vam sortir al carrer. Empresonen a tres persones, centenars estan a l’espera de judici, i deixen més de 100 ferits només a Barcelona, i a més ens amenacen amb noves mesures repressives tan des-de la Generalitat com des de l’estat espanyol.

En les pròximes setmanes L’Audiència Provincial ha de resoldre el recurs interposat tant per l’advocat del Javi, com pel de l’Isma i el Dani. I volem que sàpiguen que no estan sols. Es per això que des de els grups de suport dels empresonats i de les detingudes del 29-M, us convidem a trobar-nos al carrer, a sentir-nos fortes juntes, i a cridar ben fort que els volem lliures i que exigim la retirada de càrrecs de totes les imputades de la vaga general.

MANIFESTACIÓ DIUMENGE 22, 18H PL.CATALUNYA

Llibertat Javi, Isma i Dani!
Fes correr la veu!

Convoquen: SOLIDARITAT 29M

font 1, 2

Barcelona: Anarquistes nihilistes reinvidiquen ona d’accions directes, atacs incendiaris, i sabotatges.

LA CIUTAT DE LES BOMBES TORNARÀ A CREMAR.

Àrea metropolitana de Barcelona.

Avinguda Maresme:

– Es reivindica l’incendi de dues furgonetes de l’empresa FedEx a les 22:30 de la nit el 4 de Febrer de 2011.

– Es reivindica amb retard la crema de dos cotxes de luxe en la matinada del 7 al 8 de setembre de 2011 a les 22:50 de la nit. A més, el 7 de Març de 2012, es reivindica l’incendi d’una furgoneta de Prosegur, l’empresa de seguretat.

Carrer Mare de deu de Lorda:

– Es reivindica la crema d’un caixer el 18 de Març de 2012 amb un petit coctel molotov a les 4:30 de la nit. (Alguns videos gravats per veïns)

http://www.youtube.com/watch?v=yYBaw77MlKo

http://www.youtube.com/watch?v=HRVUq85nnrU

http://www.youtube.com/watch?v=Kcbe6JqsmGY

Poblenou – Oficina de treball atacada.
El 21 de Març de 2012, al barri de poblenou, una oficina de treball va ser atacada trencant els cristalls a les 2:30 de la matinada. Contra la tortura salarial, acció directa.

Verneda – Dos bancs copejats.
El 22 de Març de 2012, un grup de companys van trencar a les 23:00 de la nit, les vitrines de dos bancs, una sucursal de La Caixa i una altra del Banc Sabadell. Posteriorment, es va llançar un coctel molotov contra el caixer.

Camp de l’arpa – Església atacada.
El 27 de Març de 2011, una església va ser atacada amb bombes de pintura en l’exterior, així com trencats els seus cristalls per fora amb pedres a les 00:40 de la nit.
Fets durant la vaga general – 29 de març.

– Després dels disturbis, al voltant de les 23:40 al carrer Balmes, es van cremar 4 contenidors per posteriorment intentar tallar el carrer.

– A les 00:30 prop de la plaça Urquinaona, es van bolcar 3 contenidors i se’ls va calar foc per tallar un carrer proper.

– A les 1:15 es va atacar una sucursal de La Caixa prenent va ser al seu caixer i trencant les vitrines prop de la plaça Sant Jaume.

– A les 2:50: Al carrer Joaquim costa, es van calar foc a dos contenidors per bloquejar el carrer.

– A les 3:20: Es va posar silicona en diversos locals que van romandre obertes el dia de la vaga.

– A les 4:00 Es va atacar una sucursal bancària de Caixa Laietana prop de Plaza Catalunya, per posteriorment tallar el carrer amb un contenidor cremant.

La Sagrera – asseguradora atacada.
El dia 2 d’Abril de 2012, a les 3:20, un grup de companys encaputxats van rebentar els cristalls d’una sucursal bancària, para, posteriorment, introduir una bengala de color vermell dins. Després, es va tallar el carrer.

Raval – Contenidors cremats.
El 3 d’Abril de 2012, a les 4:50 de la matinada, es reivindica la crema de 8 contenidors al barri del raval, en el carrer de l’Aurora. Segons després, es va pintar en gran ‘’ SOM UNA IMATGE DEL FUTUR’’

Hospitalet del Llobregat – CCTV atacada.
La nit del 4 d’Abril, de 00:30 a més o menys les 3:20 de la matinada, en hospitalet, concretament al barri de Torrassa, es van atacar diversos sistemes de CCTV amb pals, entenimentades i llambordes.

La mina – Cort de carrer i atac a banc.
El 6 d’Abril, a les 19:20 de la nit es va tallar el carrer Tessàlia amb contenidors cremant i posteriorment, es van atacar dos semàfors per impedir el normal funcionament del trafico. Després, aproximadament a les 00:20 en el mateix lloc, es va atacar una sucursal bancària propera i es va realitzar una pintada que resava: “Volem a Stella Lliure”

Nou Barris – Escoles sabotejades.
La nit del 5 d’Abril a la zona de Nou Barris, es van realitzar diverses pintades en diversos instituts públics a les 23:50 aproximadament, més tard, al voltant de les 3:30 un col·legi privat va ser sabotejat amb els seus cristalls trencats i bombes de pintura
aixi com diverses pintades en les parets de fora.

Les pintades que es van realitzar resaven:

– Per una escola autogestionada, voluntària i antiautoritaria. Mort al món dels caps.
– Contra la domesticació de l’individu, resistència i acció directa.
– Jove, si tu no lluites ningú lluita per tu.

Breu comunicat:

Com a anarquistes de tendència nihilista, reivindiquem l’acció revolucionària com a eina per al nostre projecte polític emancipador, proposem la guerrilla urbana subversiva com a forma de lluita en els espais de carrer, així com per guanyar terreny en les nostres vides, enfront del control de l’estat autoritari.

Som anarquistes revolucionaris que rebutgen i menyspreen les files de l’anarquisme clàssic, així com també rebutgem l’antiga estratègia (fi en si mateixa) d’acumulació de forces. Trenquem amb els vells esquemes i ismes i funcionem mitjançant les nostres inquietuds i nostre jo personal (el qual dosem amb el treball en col•lectiu per aconseguir segons que metes vitals, veient en això un fals problema i cap contradicció).

Com a joves desarrelats amb expectatives de voler emancipar-se, no solament veiem el nostre enemic en el capitalisme i en l’estat, ho veiem també en els valors deshumanitzants de la societat, en la seva defensa de l’indefensable, per tant, també busquem desarticular-la. Som els incontrolats, els que donem regna solta a la destrucció soci-política, els que veiem en la joventut precària i salvatge, en els joves immigrants i de classe social baixa, l’explosió desestabilizadora adequada per desmantellar el món dels caps i tombar a l’estat, la capa adequada per crear una tensió de guerra civil-revolucionària mitjançant la tàctica de la guerrilla urbana anàrquica i el conflicte entre l’estat opressor i la joventut revolucionària. Estem treballant per a l’articulació d’una influència constant en els nostres espais de carrer, que puguin crear la situació de guerra soci-politica contra la civilització, d’arrasar els esquemes del capital sense miraments.

Volem forjar una generació de joves salvatges, disposats a destruir la ciutat i l’economia capitalista. Des dels suburbis barcelonins, fem una crida a la resta de joves al fet que se sumeixen a la branca nihilista de l’anarquisme, al fet que indaguin en les seves percepcions i en què units, sota un puny negre antiautoritari, subvertim el vell ordre. Anem més enllà.

Solidaritat recíproca:

Malgrat que les accions en el seu moment no van tenir un ànim solidari en concret des del principi i solament es buscava propagar l’acció revolucionària i la revolta, volem canviar el pla inicial i dedicar totes les nostres accions (excepte la solidària el 6 d’abril amb Stella Antoniou) a Gerasimos Tsakalos, Panagiotis Argyrou, Christos Tsakalos, Giorgos Karagiannidis, Alexandros Mitroussias, i Kostas Sakkas que actualment han començat una vaga de gana. Companys, us enviem un puny en alt i una fervent salutació revolucionària.

Mort a la pau social!
Que torni el terror contra els seus engranatges!

Anarquistes nihilistes

Octaveta repartida per els carrers de Barcelona. Vaga general salvatge!

Qui creu encara que és millor apretar-se al cinturó i esperar temps més bons? Que val més deixar fer “als que en saben”, confiar en les promeses dels polítics d’un color o d’un altre, en els sindicats i els experts de tot tipus?

Qui creu encara que és millor no protestar, passar desapercebut a la feina, dir que si a tot? Agrair que tenim feina o agrair que cobrem l’atur, agrair que al menys tenim casa o agrair que no hem de demanar al carrer?

Qui creu encara que els seus problemes són només seus? Que mirant només per ell, fent tot el que li manin i trepitjant a qui sigui, podrà sortir-se’n?

Qui creu encara que tot el que està passant és normal, un error tècnic, una irregularitat que és solucionarà en pocs anys? Que els canvis que ataquen brutalment les nostres condicions de vida són temporals, i no han vingut per quedar-se? Que tornarem a un passat on tot estava bé?

Qui creu encara que aquest passat on totes érem iguals i hi havia benestar per a tothom ha existit realment? Que no ens van vendre la il·lusió de les classes mitjanes, de la felicitat a través del consum, de les llibertats democràtiques dins un capitalisme amable?

Qui creu que abans no hi havia misèria i explotació, i no que ja hi era però ha anat agreujant-se i estenent-se amb cada nova tornada de rosca, amb la nostra submissió, amb el nostre “deixar fer”? Qui no veu encara que, ho vulguem o no, estem enmig d’una lluita salvatge? En una lluita entre la riquesa econòmica d’uns i les necessitats humanes d’uns altres. En una lluita on ens ho juguem tot. En una lluita on una part ataca i l’altra no es defensa

El 29 de març sortirem al carrer i anirem a la vaga. Però no per seguir el joc d’uns buròcrates sindicals que ens han traït un cop rere l’altre. Sortirem al carrer i anirem a la vaga per dir PROU, per deixar clar que NO ENS DEIXAREM PEGAR durant més temps i que LLUITAREM PER LES NOSTRES VIDES.