Tag Archives: NO TAV

Girona: Detenció d’una companya a les proximitats del Mas Castelló el passat 16 de Setembre

IMG_1928A continuació, el comunicat de la companya que fou detenida el passat 16 de Setembre en el que explica el tracte proferit pels mossos d’esquadra i com ella va viure la situació en un context que ella enten com “repressió quotidiana al context de la lluita contra la MAT

REPRESSIÓ QUOTIDIANA AL CONTEXT DE LA LLUITA CONTRA LA M.A.T

Vaig ser aturada per la policia al camí de la gasolinera. El que per a mi va començar com un control d’identificació, es va convertir en la meva detenció degut a falses al•legacions per part de la policia, una nit de calabós, i enfrontar-me a un judici. El fet de no pertànyer a aquest territori va jugar un paper important al llarg de la confrontació, i va donar lloc a comentaris feixistes i violència policial.

Tan sols puc assumir que la raó que hi ha darrere d’aquesta detenció és dividir-nos i impedir la protesta local. Però no és local, és una lluita local que ens afecta totes, i per tant no ha de quedar-se en un grup reduït de persones que se’n sent responsable, sinó que ha de ser de totes aquelles que tinguin consciència social i ambiental.

La resposta a la massiva intimidació policial i la repressió no pot ser retrocedir, sinó organitzar i donar suport més fortament a tots els nivells possibles.

Gràcies per tot el suport i la solidaritat que he rebut. Continuaré per donar-lo.

Memòria dels fets:

El 16.9.2013 al voltant de les 19h vaig prendre el camí de la gasolinera per a comprar unes begudes. Hi havia un control dels Mossos i em varen demanar la identificació. Els hi vaig entregar el meu passaport i em van dir que poses totes les meves coses al davant del cotxe. Després l’única agent dona em va voler escorcollar. Jo vaig preguntar el perquè, i ells em van dir “perquè som policies”. A la qual cosa jo vaig respondre que no era una raó. Em van escorcollar i em varen preguntar que estava fent allà i jo vaig respondre:”els hi he donat la meva identificació, no respondré les vostres preguntes”. En aquell moment ells estaven molt agressius. Un dels policies em va dir “Pren les teves coses i marxa!”.

Jo sentia que ells no em volien deixar marxar, però havien de fer-ho. I vaig dir amb ironia “gràcies, és un detall de la vostra part!”. Llavors ell em va escopir a la cara, i jo el vaig escopir a ell. Immediatament després em va colpejar al cap. Vaig caure i tres policies es varen asseure a la meva espatlla, em van emmanillar, em van colpejar i el policia que m’havia escopit va dir: “ara sí que entens el català” i em van portar a comissaria. Allà li vaig dir a l’agent que feia els tràmits burocràtics que el seu col•lega m’havia colpejat i que per això volia el seu número de placa, però ella em va ignorar. Llavors em van tancar sense dir-me res. L’endemà van prendre les meves empremtes dactilars, fotos i em van interrogar, però em vaig negar a contestar. Al voltant del migdia em varen portar a jutjats i seguint les instruccions del meu advocat d’ofici només vaig contestar les preguntes del jutge. Després em van deixar anar a l’espera de judici, sembla que els policies van declarar al jutge que jo els havia colpejat a ells. Finalment em vaig posar en contacte amb l’advocat que dóna suport la lluita contra la M.A.T, qui s’encarregarà en un futur del procès.

Més informació i actualitzacions: Torres más altas han caído

Girona: Acampada de resistència activa contra la MAT

sabotagedpylonACAMPADA DE RESISTÈNCIA ACTIVA EN DEFENSA DEL TERRITORI
CONTRA  LA MAT I EL MÓN QUE ELS NECESSITA

QUÈ ÉS?

La línea de Molt Alta Tensió (MAT) és una autopista elèctrica que transporta un mínim de 400.000 volts. S’està construint per interconectar Estats europeus i també el continent europeu amb l’africà. Serveix per comercialitzar i distribuir excedents d’energia produïdes per centrals nuclears I suposades fonts d’energies alternatives. Paral·lelament, és la xarxa que el capitalisme necessita per alimentar a altres projectes e infraestructures de mort i destrucció, com per exemple el Tren d’Alta Velocitat (TAV). Els responsables són els de sempre i les empreses constructores estan implicades en altres projectes de destrucció del territori, empreses entre les quals destaquen Vinci a Europa i Endesa a Amèrica del Sud.

PER QUÈ L’ACAMPADA?

Perquè no es construeixi l’últim tram decissiu per connectar França amb Catalunya. Perquè no passi l’energia de 6 centrals nuclears franceses per aquest territori ni per cap altre. Per prendre la lluita contra la MAT  com un punt de partida cap al qüestionament de la nostra manera de viure, en la seva major part imposada pel domini del Progrés. Per crear un espai de trobada, informació, agitació i acció a les terres afectades.

PER QUÈ AQUÍ I ARA?

Aquest és un moment decisiu després de més de 10 anys de lluita. Al setembre comencen les expropiacions als propietaris que no han volgut firmar la venta dels terrenys necessaris per la construcció de les últimes torres de la MAT a Girona.

Per tot això us convidem a participar activament a l’acampada, per compartir, lluitar i resistir en un lloc autogestionat, lliure de líders i representants. Volem crear moments d’intercanvi i conexió entre diferents lluites, perquè la MAT ens afecta a tots i totes i no és una lluita aïllada.

CONTRA EL PROGRÉS, LES SEVES INFRAESTRUCTURES I ELS SEUS DEFENSORS:
RECUPEREM LES NOSTRES VIDES!

ENS VEIEM EL 23 D’AGOST DE 2013 A LES TERRES DE GIRONA

Porta tot el que necessitis per acampar.
Més informació i actualitzacions: Torres más altas han caído

Italia, Presxs NO TAV: Carta d’Alessio des de la presó de Prato.

Després del seu transllat  de la presó de Turín a la de Prato, el pres anarquista Alessio Del Sordo, empresonat després de l’operació repressiva contra el moviment NO TAV del 26 de gener de 2012, ha escrit la següent carta:

  23 d’Agost de 2012

Hola a totes i tots:

Vos escric des de la presó de Prato on em translladàren ahir per la vesprada. Feia uns diez que m’apestava a transllat, així que estaba preparat per a això. Els dies anteriors había hagut jaleo amb un brigadier que había tingut que abandonar les sesions després d’insults i colps.

Per tant, donava per descontat  que em deportàren i, així em vaig preparar.

Arribàren les 05 :30, estava despert i vaig dir que no tenía problemes en fer el viatget. Vaig guanyar temps per a anar al bany, beure’m un café, (no hi ha jarana sense café) i preparar-me el millor possible per a resistir. A les 06:30, arribà un sol guarda a dir-me que era hora  d’anar-se’n. Vaig dir-li que no em mouría.  El guarda es  quedà  desconcertat i li sugerí que demanara reforços. En eixe moment, vaig alertar a amics i companys de la secció diguent que m’estaba preparant per a resistir. Al meu nou company de celda li vaig dir que no es clavara per enmig.

Casi una hora després, n’arribàren huit creguent que la mole m’impresionaría i que cedería.

En realitat estaba preparat. Ben untat en oli de girasol, un paper amb totes les dirección i tres sellos pegats a la polla amb cinta adhesiva.

Per donar-me una xicoteta ventaja, vaig cobrir el sòl de l’entrada de la celda amb oli. A l’enèsima negativa, entraren, l’impuls va fer que s’esviraren dos sobre l’oli, un brigadier es va estrellar contra el taburet i es va quedar aturdit. Just anava a propinar un altre colp i se’m tiraren damunt. Va començar el cos a cos. Però gràcies a l’oli i a alguns moviments que vaig aprendre al pati, vaig resistir. Vaig ser derrotat, com estaba previst; encara que quan no pots vencer, tens que fer que la derrota siga digna de ser contada.

Em van portar en volandes per tota la secció entre crits, insults mesclats amb saluts i sorts. No sé res de les meues coses.
En l’oficina de registre, vaig seguir desafiant a la carronya, invitant-los a entrar en la celda d’aïslament. Els covards no entràren.
Tenía que haver ixit a les 07:00. Vaig deixar Le Vallette al voltant de les 10:00. Des del blindat, vaig vore a companys que van vindre a repartir pamflets a l’eixida de la càrcel. El viatge va ser una sauna. Els cabrons de l’escolta se n’anàren a menjar a l’autogrill i em deixàren rostint-me una hora.

Quan vam entrar en Prato, vaig vore una pintada roja en un mur groc vòmit: “VIVA BRESCI”. I, joder, companys, viva Bresci.
Vaig entrar en la secció a les 19:00, després dels procesos clàssics per als qui entren.

Secció III, mitja seguritat, càmares per totes parts en els corredors.

Estem en celdes de tres, hi ha dos xavals amb mi que acaben d’arribar de l’aïllament. Vaig dir: “Bona tarda, presoners, es pot (passar)?”, resposta, “tens raó, estem empresonats, no detinguts. Clar que es pot (passar). Em recibiren preparant-me el llit i alimentant-me. Per a les cròniques, esperem a éste matí. Admet que ahir estaba un poc cansat.

Ara sé que en ésta cárcel som 700, els tres quarts en mitja seguretat i la resta en alta seguritat. Em conten que Prato és un centre de càstig. Mentrestant, éste matí, després de que es córrega la veu de que havía arribat un nou peregrí, vinguérem a saludar-me. La majoría coneixen a “Olga” i mantenen una correspondència. Algú li ha pegat una mirada a un panflet en el que hi havia un escrit meu, així que m’acolliren amb palmades en el muscle.

Ara vull poder resistir-me millor, m’ambiente un poc i vegem com van les coses.

Després de diversos mesos en la XII de Turin puc fer un balanç i crec que es pot conseguir molt organitzant-nos entre presoners. Puc aprofitar mesos d’experiència i una determinació major.

Estic seré, amb la moral alta i sóc conscient de que l’única defensa possible contra el poder és l’atac directe.

Sé que molts company-e-s creuen que la meua el.lecció de no acullir-me a la defensa legal és una el.lecció poc Intel.ligent, poc astuta i que mina l’unitat del moviment NO TAV. Penseu el que vulgueu companys, sols vos puc dir que utilitzaré la Intel.ligència, la astúcia de la que dispose per a unir-me als homes i les dones que combaten contra aquest existent per a llançar colps cada vegada més precisos i deixar clar que seguiré enfrontant-me on siga i a el que siga.

I que els peten a qualsevol arreglo de politicutxos.

Dit això, estic bé encara que desprovist de, pràcticament, tot.

Tornaré a escriure prompte.

Foc i revolta,
Alessio

Per a escriure i expresar la teua solidaritat al company:

Alessio Del Sordo
C.C. via La Montagnola 76
59100 Prato (Italia)

NO TAV: Crida internacional de resistència, 11 d’abril

Després de la terrible jornada del 27 de febrer, quan un de nosaltres va arriscar la seva vida en haver intentat bloquejar l’avanç de la fortalesa de Maddalena, la multiplicació dels corts, dels bloquejos de carrers, autopistes, ports i línies ferroviàries, en nombroses ciutats italianes, grans i petites, ens ha donat força en la nostra resistència en l’autopista.

En aquesta ocasió, hem sabut que, malgrat els milers d’homes armats, el govern i els partidaris del SI TAV es trobaven en dificultats. S’han creat fractures en la propaganda de la criminalització, i s’han creat també possibilitats de lluita, accessibles a tots, a tot arreu.

El 27 de febrer no es van limitar a posar en perill la vida d’un de nosaltres, sinó que també van ocupar un altre tros de terra, ho van voltar amb tanques, jersei i filferro de pues.
Dimecres que ve, 11 d’abril, volen legalitzar l’ocupació.

Aquest dia, les autoritats han convocat als propietaris al fet que assisteixin al procés d’ocupació “temporal” dels terrenys. Ells podran entrar en la fortalesa de guerra d’un en un. De tota manera, i si ningú apareix, s’avançarà en el procés. L’important per a ells és donar una imatge de legalitat a la imposició violenta d’una gran obra inútil. Des d’aquest dia, les constructores podran començar, formalment, amb les obres.

Aquesta vegada, també, els NO TAV estarem allí. Estarem allí, i allà on sigui possible, per bloquejar la maquinària de l’ocupació militar.

Fem aquesta crida perquè pugueu recolzar-nos aquest dia i al llarg de la setmana, que volem que sigui una setmana de lluita popular NO TAV. Necessitem que la xarxa de solidaritat espóntania que ens va recolzar en febrer, sigui encara més intensa i forta.

No us demanem que vingueu aquí, encara que tots són sempre benvinguts. Us demanem que lluiteu a les vostres pròpies ciutats i països.

Us demanem que difongueu la resistència.

Moviment No TAV

fonts: 1, 2