Tag Archives: acció directa

Catalunya: Acció contra la caça i la propietat privada

DEFENSEM LA TERRA!

Defensem la terra d’aquellxs que la volen privatitzar, defensem la terra d’aquellxs que es pensen que és seva, defensem la terra d’aquellxs que la volen destruir!

No volem veure com allò que no hauria de ser de ningú, la terra, és privatitzada i destruïda pels interessos capitalistes. No volem veure com els animals són engabiats, l’assassinat per part de caçadorxs, és el seu únic destí.

És per això que passem a l’acció, ataquem a la propietat privada i als interessos capitalistes que busquen l’obtenció de beneficis a partir de la caça privada d’animals engabiats.

No entenem de murs, de gàbies ni de tanques, és per això que lluitem per obrir noves vies per on pugui passar la llum, per on passin nous aires, per on puguem passar lliures animals i persones.

Amb l’objectiu d’obrir nous camins de llibertat, hem destruït part de la tanca que delimitava una gran propietat privada on es generen beneficis econòmics a partir de la caça d’animals que es troben presos dins d’aquest tancat. Obrim el tancat per obrir una escletxa de vida i llibertat enfront de la mort segura per tots els animals que es troben presos.

Utilitzem l’acció directa, utilitzem l’atac i el sabotatge com a eina de propaganda i com a eina per frenar l’avanç de l’explotació i extermini del “nostre” planeta. Fem una crida a rebel•lar-nos contra el sistema establert, fem una crida a la defensa de la terra, fem una crida a la difusió de l’acció directa com a eina per fer front a la seva violència.

Defensem la Terra!

A.N.I.M.A.L.S
(Anarquistes Nòmades Indomesticables Misterioses Actives Lluitadores i Sensates)

Catalunya, Alt Urgell, 30/10/2016.

en español

Xipre: Dos gossos alliberats de les gàbies

[17/8/2015]

XIPRE: Dos gossos van ser alliberats després d’haver estat engarjolats per alguna escòria de l’illa en una gàbia miserable i fastigosa, en condicions terribles i sota l’extrema calor de l’estiu, sense aliment i amb l’aigua escassa i bruta, condemnats a una mort lenta i dolorosa. Ara ja poden viure fora d’aquest infern durant la resta de les seves vides, alegres, sense por ni dolor.

Destrals i tallants seran sempre els nostres aliats.

grec | castellà, anglès

Alemanya: Incendiat un cotxe diplomàtic grec en Berlín

Incendiarem el vehicle del coronel Grympiris en el districte parlamentari, governamental i diplomàtic de Tiergarten, Berlín. Grympiris és Agregat de Defensa en l’Ambaixada de Grècia a Alemanya i se li atribueixen responsabilitats per:

-Les ostensibles hostilitats a la frontera amb Turquia, on destrossen i mutilen a les refugiades

-Els acords armamentístics de Grècia amb Alemanya, sense posar atenció a les retallades en el sector sanitari, les pensions i salaris, que condueixen a la població de Grècia al desastre social.

-La política d’austeritat del govern grec, que funciona de titella de la Troica FMI/BCE /UE per assegurar només la riquesa de les elits

-La cooperació de la policia grega amb els feixistes de ‘Amanecer Dorado’ (Chrissi Avgi)

-La violència contra els manifestants en Atenes i altres ciutats

Com a representant militar de l’Ambaixada grega, el coronel Grympiris és un objectiu legítim dels atacs militars.

En la nostra acció, ataquem a l’objectiu sabent que el cotxe s’incendiara en el garatge d’una casa residencial. Així, ens assegurem de descartar la possibilitat d’una ‘voladura’ en els apartaments.

Ens solidaritzem en les presoneres de la guerra social en Grècia, les treballadores en vaga allí, els diferents grups de guerrilla urbana, els immigrants que lluitaren junt als antifeixistes contra el terror de la Junta i de les moltes persones desesperades què, en sort, algun dia celebraran el col·lapse de l’estat grec i la construcció d’un món lliure.

Visca l’anarquia

Unió Incendiària Internacional, 15 d’octubre de 2012

$hile: Reivindicació de l’atemptat explosiu contra la Fiscalia local de La Florida a Santiago

REIVINDICACIÓ DE L’ATAK CRIMINAL REVOLUCIONARI CONTRA FISCALIA LOCAL DE LA FLORIDA.

Vam atacar la Fiscalía Sur perquè representa l’execució de la llei. Rn aquest lloc s’envien persones a presó. Es condena persones per crims o delictes. La majoria d’aquests delictes o infraccions a la llei es relacionen amb la trasgressió contra la propietat. La principal funció de la llei és mantenir l’ordre social, i l’actual ordre prioritza protegir la propietat dels poderosos (siguin capitalistes o buròcrates), i no a les persones. La llei garantitza la protecció dels rics i la comdemna als pobres, i a tot aquell que es manifesti o ataqui directament aquest sistema de dominació.

La seguritat ho és tot per qui té por. Ells/es temen predre els seus privilegis, per això creen les seves policies, exèrcits i presons. Per això ens jutgen, torturen maten i tanquen.

Debem afrontar i atacar el que ens explota i oprimeix, amb tots els mitjans que tinguem a ma, sigui pólvora o un punyal. És hora de fer pagar als que sustenten aquest sistema que imposa la miseria per a la majoria.

Ells/es amen la llei, nosoltres la odiem, així com detestem les seves institucions que garantiesen que tot continui igual. La seva pau depen de la nostra passivitat.

Aprenguem a cercar i utilitzar les eines que ens permetin donar cara a aquesta fastigosa realitat i a qui la sustenten.

Amb sigil vigilem les seves rutines, abans de colpir, torturar, abusar, jutjar o tancar, penseu-ho, l’espasa penja sobre els vostres caps.

Una salutació fraternal als que afronten el poder de qualsevol forma i a qualsevol part del món.

Solidaritat amb tots/es aquells/es segrestats per l’Estat Capital, les nostres accions són un crit per recordar que no estan sols, que estem en guerra. Salutació fraternal pel company Mario López empresonat per l’Estat mexicà a l’atacar directament a l’enemic.
Salutació revolucionària a totes les individualitats que d’adjunten a la lluita de CCF y FAI-FRI, a tots/es aquells/es que estan en guerra contra la dominació…

VISCA LA REVOLUCIÓ.

NACR – GBW.
NUCLI AUTÒNOM DEL CRIME REVOLUCIONARI – GERMAN BORIS WLADOMIROVICH.

font

$hile: Reivindicació de l’artefacte explosiu contra el Club de la Unió a Santiago

CONTRA LA BURGESIA CRIOLLA I CAPITALISTA. Declarem l’autoría de l’atac criminal revolucionari contra EL CLUB DE LA UNIO, a Bandera amb Alameda, a un costat del maleit palau de La Moneda “ESTEM A PROP VOSTES ESTAN LLUNY”. Triem aquest objectiu perquè des d’allí, s’han estat reunint històricament els ideòlegs de la depredació natural d’aquest territori, niu de piranyes, lladres i explotadors, que sent de partits polítics, tenen una cosa en comú; el seu afany d’unir-se cap a l’esclavitut de la vida de les persones per perpetuar els seus privilegis.

Aquest atac el fem com un crit de lluita i una crida a la guerra social per a tots/es aquells/es que pateixen alguna manera de dominació, d’explotació. Declarem que el sistema econòmic del capitalisme en la seva fase neoliberal no és més que un altre instrument impositiu per a dominar tant a les persones, els animales com la ñuke mapu, un altre invenció per part d’aquella clase que històricament busca enriquir les seves butxaques a costa de tots/es.

LA TERRA VAL MÉS QUE ELS SEUS MALEITS DINERS – RES PODRÀ COMPRAR LA NOSTRA DIGNITAT.

NACR – BN.
NUCLI AUTÒNOM DEL CRIM REVOLUCIONARI – BANDERA NEGRA.

font

$hile: Comunicat de NACR – Nucli Autònom del Crim Revolucionari

 NACR – NUCLI AUTÒNOM DEL CRIM REVOLUCIONARI.

NOSALTRES SOM CRIMINALS PER ATACAR I VOLER MATAR ALS EXPLOTADORS. SI ANEM A SER CRIMINALS HO ACCEPTEM PERÒ SOM CRIMINALS REVOLUCIONARIS.

Diverses individualitats ens hem convocat en base a una idea, sent la idea i l’acció els dos elements centrals que permeten la integració i coordinació de diferents punts de vista, de diferents pensaments però la base comú dels quals és la lluita revolucionària I ACCIÓ DIRECTA contra l’Estat/Capital i els seus sistemes de dominació.

Som una organització informal donat que cada cèl.lula o fracció de combatents opera de forma autònoma, cosa que no nega la coordinació de diferents cèl.lules, sense que sigui necesari que les individualitats es coneguin entre si (hinzpiter no ens pots jutjar d’associació íl.lícita maleït imbècil).

Som diferents grups autònoms que ens adjuntem en base a la IDEA que es deu afrontar i atacar de forma directa i revolucionària, ja sigui per la via insurreccional, propaganda pel fet o l’acció individual a tot tipus de dominació. Els nostres objectius són simbòlics i no simbòlics, doncs considerem la necessitat de destruir tot tipus de marcaderia, considerant així mateix a les persones que treballen per a l’Estat i el capitalisme mercaderies dignes d’eliminar. Estem en contra de tot tipus de dominació que afecti tant a persones com a animals com també a la terra en el seu conjunt. La nostra lluita és per l’alliberació Total de tots els èssers, de totes les coses, del planeta, donat que el capitalisme contamina en la seva essència materials nobles de la natura (com el plom, el coure) per tal de tornar-los elements de destrucció masiva.

En relació a allò simbólic, aprofitem per aclarir perquè triem al nostre primer atac el memorial de Jaime Guzmán donat que per nosaltres és un símbol de la dominació capitalista que es materialitza a traves de la modalitat neoliberal, és a dir, a traves del sistema econòmic (i ideològic) del neoliberalisme que és causant de l’explotació de les persones i de la natura ja que el seu afany d’acumulació de riquesa no mesura conseqüències portant-nos a l’holocaust ecològic.  Triem la Automotora One perquè és un símbol de la dominació tecnológica i la ostentació, símbol d’estatus i arrogancia social, són una ofensa i una bufetada als/les pobres.

De nou declarem que Hans Niemeyer no és autor dels nostres atacs al Memorial i l’Automotora, no el coneixem ni ell a nosaltres. Aquests atacs són la nostra obra i la reclamem com a tal, i als agents de l’Estat Xilè els hi diem de nou ESTAN LLUNY, NOSALTRES ESTEM A PROP, per això no els queda més que aixecar un nou muntatge per respondre als seus maleits patrons, no els hi queda més que acusar a un innocent d’aquests actes.

NUCLI AUTÒNOM DEL CRIM REVOLUCIONARI.
SOM CRIMINALS PER ATACAR LA CLASE QUE UTILITZA TOT O QUALSEVOL MÈTODE DE DOMINACIÓ. VOSTÉS SÓN CRIMINALS PER ATACAR I MATAR A LA TERRA I ALS POBRES.

font

Melbourne, Austràlia: Pintades en esglésies i propietats empresarials

El divendres, 25 d’agost, a la nit, es van dur a terme les següents accions als barris del nord de la ciutat:

1. En una església baptista i centre de rentat cerebral per a nens es va escriure “PEDO CHRIST”

2. En el pas subterrani de l’estació de trens es va escriure el lema “QUE LI DONIN A METRE” i simbologia anarquista (Metre és l’empresa privada responsable de portar el sistema de transport, suposadament, “públic” de Melbourne).

3. En el segon pas subterrani de l’estació es va escriure: “NO TREBALLIS, CAUSA DISTURBIS!”, “ELS MITJANS MENTEIXEN!”, “QUE LI DONIN A l’ESTAT POLICIAL”

4. En una església evangèlica es va escriure: “JESÚS VIOLA” i “QUE LI DONIN A LA RELIGIÓ”

5. En una estació de servei Shell es va escriure: “NO TREBALLIS, CAUSA DISTURBIS!” “VISQUI FAI/IRF!”, “FAI/IRF” i “QUE LI DONIN A LA POLICIA!”

Es van dur a terme aquestes petites accions com a contribució tardana a l’anomenat internacional d’accions propagandístiques contra la repressió de Contra Info i també per empipament i frustració general davant la falta d’accions significatives en aquesta ciutat des de fa molt temps i, a més, perquè sembla que hi hagi una església a cada fotut carrer últimament!

Desafortunadament, no era pràctic treure fotos i, de totes maneres, les pintades de les esglésies les van esborrar de seguida l’endemà, segurament, horroritzats empleats de l’església! Amb sort, les altres pintades seguiran allí més temps.

LLOP SOLITARI/ANARQUISTES ANÒNIMS

Buenos Aires: Llenç en solidaritat amb Marco Camenisch

El dia dimarts, 28 d’agost, varem penjar un llenç a metres de l’edifici on funciona l’Ambaixada de Suïssa. Mentre ens allunyàvem, varem escampar volants al lloc.

Amb aquesta senzilla acció, ens solidaritzem amb el company anarquista Marco Camenisch, pres a Suïssa, actualment en vaga de gana.Per a ell va el nostre amor. Per a ell i per a tots els companys que es troben rere els murs, però mai derrotats ni penedits.

Tot el nostre odi per a l’Estat i les seves presons. No podran parar-nos, perquè la nostra solidaritat és més forta que els seus cops repressius i els seus muntatges.

Solidaritat revolucionària amb tots els presos indòmits de tot el món.

Salutacions fraternes als quals dia a dia lluiten contra aquest sistema d’explotació.

Mort a l’E$tat!
Visqui l’Anarquia!

Atenes: Reivindicada responsabilitat d’atacs inciendàris contra el partit nacionalista-fascista Chrissi Avgi/Alba daurada.

Atac inciendàri contra la permanencia local de Pangrati de L’Alba Daurada a Atenes.
Atac inciendàri contra una tenda propietat d’un neonazi a Peristeri
Atac inciendàri contra un vehicle d’un neonazi a Peristeri.

 Aquells qui sembren el terror deuen fer front a la nostra ràbia.

Les coartades ja no marchen … No hi ha electors d’Alba Daurada que s’equivoquen. Aquells qui sostenen aquest partit ho han fet de plena consciencia. Elles i elles no són res més que feixistes.

Aquells qui pretenen un rol de victima amb la finalitat de pareixer quatre gats penosos simpatisants de l’esquerra dins les seues miserables i xicotetes organitzacions no sembren més que el derrotisme davant del feixisme.

A mesura que els immigrants no construeixquen estructures auto-organitzades per a la seua autodefensa contra els feixistes i utilitzent els seus « budells » entre disputes de machos els uns contra els altres i dins la delinquència antisocial, aquells altres continuaran a generalitzar el canibalisme social.

Els únics que no busquen més coartades son els feixistes ells mateixa, obertament compromesos dins d’activitats assassines baix la cobertura d’aparells d’Estat i amb el suport obert o cobert dels instints més podrits de la plebe, alias la lumpen petita burgesía feixista.

Nosaltres també, nosaltres no busquem coartades. La nostra guerra contra els cerdos d’Alba Daurada no és una moda dins el contexte de la seua ascenció (presuntament) “inesperada” al Poder. Nosaltres els em combatut fà anys, pels carrers, dins els esperits. Nosaltres els combatem perque ells són l’aspecte  més horrible, el braç armat dels nostres enemics essencials : el Poder i el Capital. Y nosaltres no hem cedit mai.

–   El 12 d’agost nosaltres hem incendiat la permanència d’Alba Daurada del carrer Filolaou dins del barri de Pangrati a Atenes.

–   El 22 d’agost nosaltres hem reduit a cendres una tenda i un dels seus vehícles al barri de Peristeri a Atenes; tots dos que perteneixen al brut neo-nazi Efstathios Boukouras, un diputat d’Alba Daurada per a Corintia.

Fins prompte.

P.D. : Tota la nostra solidaritat al company Tasos Theofilou*

*Tasos Theofilou es un anarquista/anti-autoritari que a estat arrestat per la policía el 18 d’agost de 2012 al barri de Kerameikos a Atenes i qui està encara, retingut captiu a causa de greus acusacions, entre les quals la seua pretesa participació dins l’assumpte d’un atrac i d’un tiroteig mortal que a causat la mort d’un ciutadà de 53 anys (qui volgué jugar als herois intentant parar els atracadors que fugien) a Naoussa a l’illa de Paros. El nom de Tasos Theofilou també ha estat implicat dins l’assumpte de l’Organització Revolucionària de la Conspiració de les Cél.lules de Foc; més específicament ell està ara mateix fitxat pels accidents que han ocorregut a Agrinio i pel centre d’Atenes en 2010.

font

1-10 d’agost de 2012 : Aperet de Contra Info tà accions de propaganda contra la repression

En occitan

Que hèm un aperet tà dètz dias d’accions de propaganda dens autant de lòcs com possible dab la mira de promòure lutas mes o mensh coneishudas, e tanben las que son desconeishudas per mantuns. Los individus e/o grops que’s volen juntar ad aqueths dètz dias d’accions que causiran la tematica e los mejans en accòrd dab lors critèris e dinamicas proprias tà arrefortir la solidaritat internacionau e recipròca entre los oprimits.

Sustot que perpausam de préner las carrèras, de pintrar eslogans e de péner bandaròlas en solidaritat dab los cas de que pensam que la difusion ei de las importantas. Au cors deus darrèrs mes qu’ac avèm hèit a Atenas, com vosauts tanben dilhèu qu’ac avètz hèit en mantuas ocasions. Pr’aquò qu’avèm besonh de har un pas en davant e de portar taus accions de faiçon simultanèa ad un nivèu europenc e, que l’esperam, mes enlà. Daubuns de nosauts que son en Inglatèrra, en Alemanha, en França, en Espanha, en Serbia, en Portugal, en Grècia mes tanben en Americas, atau que podem har d’ua simpla accion quaucom de polit. Entaus que’s senteishen solets dens los parçans on damoran aquò que pòt paréisher un drin mei complicat … mes la sola causa necessària qu’ei un drap, pintrura e un bon lòc. On que siatz, aperatz aus amics e hètz virar.

Deu 1° au 10 d’agost que podem péner bandaròlas, pegar aficas e paperòts, har pintrura sus parets, o miar quina accion que sia qui ajudi a la difusion deu discors anarquista/libertàri mes enlà de las termièras estataus o lingüisticas. Atau qu’esperam recéver e har virar fotos e/o materiaus escrits d’accions de companhs, on que sian.

Au començar d’agost que coordinam los nostes esfòrç e lhevam lo cap contra la repression e la societat de las presons, contra los Estats e lors termièras, contra lo Capitau e los sons profieits. Que podem estar numerós, que podem estar pertot.

De cap tà ua guerrilha informatiu …
Hialat de traduccion e de contra-informacion Contrainfo.espiv.net

Plön, Alemanya: Atac contra un candidat del partit neonazi NPD


En el context de la campanya “pren una postura amb color”, la casa, el cotxe i altres coses que pertanyen al neonazi Uwe Schäfer “van ser marcades”. Sembla que el seu cotxe privat i la furgoneta que utilitza per al seu treball no es poden utilitzar de moment.

Uwe Schäfer sol ser candidat del partit NPD (Partit Nacional-demòcrata d’Alemanya) i intenta disseminar la seva ideologia neonazi a la petita ciutat de Plön.

La ideologia racista, antisemita, i homòfoba de Schäfer i els seus amics ha de ser oposada amb convicció. Aquells que disseminen l’exclusió han d’esperar les conseqüències. No importa si són joves o vells, o si porten vestit o armilla; ser neonazi significa tenir problemes!

El comunicat va ser publicat el 22 d’abril
en la pàgina contrainformativa  directactionde

Berlín, Alemanya: Atac incendiari a vehicles d’empresa que s’encarrega de la neteja de pintades

 Que es cremin els enemics de les pintades!

La nit del 17 d’abril, nosaltres -graffiters i incendiadors de l’odi-, vam destruir tots els vehicles de l’empresa Grafiti Frei GmbH que es trobaven en el seu aparcament, utilitzant artefactes incendiaris especials. Aquesta empresa, amb base al barri central de Mitte, s’encarrega regularment de l’eradicació de les pintades polítiques a l’àrea de Kottbusser Tor, des del 1999.

El patró de l'empresa Gerald Schramm

Mentre Gerald Schramm, cap i fundador de l’empresa, especula amb que “només volíem provocar danys”, nosaltres volem subratllar la nostra motivació política. Quan un s’auto-defineix com a “esquerrà”, però al mateix temps ofereix un servei de neteja d’urgència en vespres del Primer de Maig -dia en el qual des de fa 150 anys les persones surten al carrer pels seus drets sense limitar-se a les barreres de legalitat-, doncs és d’esperar que es rebi una resposta per part d’aquells contra els quals actua constantment.

Ja estem molt farts de la necessitat de més ordre en aquesta societat, amb la seva obediència i les seves exigències de més policia, així que varem decidir contraatacar als quals s’aprofiten i recolzen aquesta bogeria de seguretat. Les parets netes són una de les condicions per a lloguers més cars i la transformació de barris obrers en centres d’entreteniment per als porcs rics.

Mai més pintades esborrades!
Un servei en el marc dels Dies d’Insurrecció!
Pinta la ciutat de Berlín

 

Medellín, Colòmbia: Disturbis a la Universitat de Antioquia (UdeA)

Aquest 18 d’abril varis individus, dels més comunament anomenats “capuchos”, en la seva gran majoria anarquistes, es van unir a la Universitat d’Antioquia (Medellín, Colòmbia) amb la finalitat d’enfrontar-se contra tota autoritat, per la manifestació de les seves diferents lluites i posada en escena de la llibertat com una praxi, és a dir, el dia quotidià com un camp de batalla. Utilitzant avançades tàctiques de guerrilles, aquests joves estudiants i no estudiants van lluitar cos a cos amb els ESMAD (esquadró mòbil antidisturbis), objectiu dels quals des de la seva creació ha estat infondre terror per mitjà de la força i la violència.

Sense intenció de representar a ningú, més que a ells mateixos, creen un bloc anomenat Unidad Revolucionaria Clandestina [Unitat Revolucionària Clandestina] (URC), amb l’objectiu no d’absorbir les idees sinó d’actuar junts per aconseguir objectius comuns. Per la qual cosa van publicar diversos textos en els quals mostren clarament posició.

En aquests disturbis a un ESMAD li va ser amputat un peu, en ser impactat per un petard dels seus mateixos companys de “treball”. Amb extintors bomba, petards i bombes molotov van destruir caixers, porteries i altres objectes que ajuden amb la reificació de les nostres vides dia enrere dia.

París, França: Llambordes solidàries en les urnes

Reconeixeu aquestes cares somrients que cobreixen les parets? Estan en tots els caps. Es podria pensar que volen vendre’ns detergent o l’última merda industrial. En realitat, volen ser els nostres representants. Volen captar les nostres aspiracions, desitjos, lluites per tancar-les en les gàbies de la llei, per ofegar-les en les sorres movedisses de la democràcia. Volen ser triats, volen ser caps.

Aquest no és el menor dels problemes.

Volem un món sense amos ni esclaus, sense Estats ni patrons. No volem votar pel menys dolent, simplement, no volem votar. Mentre fan votar als morts, nosaltres seguim morint al treball o al carrer, assassinats pels policies o els patrons.

Tant la dreta com l’esquerra, els triats porten en els seus trajes tota la violència de l’Estat i l’explotació: la guerra, la presó, la divisió de les nostres vides.

No els perdonarem.

Així que una ràfega de vent va copejar, al seu pas, diverses oficines electorals. No va ser un huracà, més aviat una brisa que travessa els aparadors, un murmuri que es converteix en crit, un tros de cristall per expressar el nostre rebuig al poder i els seus apòstols.

No votem, però no ens oblidem de les urnes, ni d’els qui estan dins.

Després de el “famós debat a dues veus”, no podíem seguir romanent indecisos.

Per ventilar-los les oficines, vam realitzar obertures noves en els cristalls dels locals de l’UMP (Unió per un Moviment Popular) i del PS (Partit Socialista), al carrer Lefèvre, el carrer de docteur Goujon i al carrer Cour-donis-Noues, París. En l’últim es pot llegir: “Esquerra, dreta, mateixa estafa”, “Destruïm el poder” i “A baix l’Estat!”.

Solidaritat amb els 6 companys que passaran a judici antiterrorista del 14 i al 22 de maig.

Los martillos sin hoces

fonts: 1, 2

Nota: La primera sessió del judici es durà a terme el 14 de maig a les 14:00 en la 10ª Sala del Tribunal Suprem de París.

Londres, Regne Unit: On hi ha dignitat, hi ha revolta. Solidaritat amb els vaguistes de gana a les presons gregues

El 21 d’abril a la tarda, diverses persones empeses per un desig d’expressar solidaritat amb els nostres companys anarquistes en vaga de gana a les presons gregues, vam portar pancartes i pamflets a alguns carrers de Londres per celebrar els valors rebels de dignitat i lluita per la llibertat.

L’àrea Peckham al sud de Londres, va ser l’escenari de la dura rebel·lió durant els disturbis d’agost del 2011, una lluita en la qual nosaltres i molta gent amb la qual ens trobem, valorem i desitgem estendre. La policia i els mitjans de comunicació han estat treballant diligentment per extingir les passions rebels i crear un clima de submissió i sospita, condemnant als rebels i recompensant als chivatos, realitzant milers de detencions i centenars d’empresonaments, mitjançant una fabricada imatge pública d’aprovació ciutadanista.

En sortir, aquella tarda plujosa trobarem la confirmació del que ja estavem convençuts – que existeix una conspiració de cors rebels, les aspiracions infinites dels quals per la llibertat van més enllà de tota presó i estructura de control. De vegades, trobades passatgeres perforen el vel de l’aïllament urbà, sortint de la terra del cementiri d’hàbits per albirar fugaçment la possibilitat d’una futura connivència d’esperits desafiadors. No necessitem esperar fins al proper assassinat policial per armar la nostra ràbia i dirigir-la cap a l’enemic.

Complicitat amb els presos en vaga de gana!
Per la destrucció de l’existent.

Pamflet repartit:

ON HI HA DIGNITAT, HI HA REVOLTA
SOLIDARITAT AMB ELS VAGUISTES DE GANA A LES PRESONS GREGUES

La vida ha estat reduïda a poc més que una qüestió d’estadístiques. Cada dia els caps parlants dels mitjans de comunicació despleguen percentatges, estadístiques de mortalitat, nombres d’aturats, xifres de víctimes de morts i ferits en la gran massacre de la vida quotidiana. Guardians fidels del tancament dels rics, diuen que la nostra elecció és el sacrifici i l’obediència borreguil o l’aïllament i la criminalització com a enemics de la societat. Som ‘els dolents’, ‘l’escòria’, l’enemic intern… Centren l’atenció en actes aïllats que provenen de drames personals o de guettos d’avorriment per justificar l’Estat policial que s’enforteix cada dia. Promocionen una cultura delatora, glorificant l’escòria que es xiva a la policia dels seus veïns, fins i tot de membres de la seva família. Tots sabem qui són els nostres enemics: els rics, la policia, els polítics, els periodistes mentiders, tots els opressors de la gent.

El que els mitjans no ens diuen és que per tot el planeta els joves, i també els no tan joves, estan sortint als carrers per rebel·lar-se. Contra la cobdícia sense límits d’aquells que dominen i oprimeixen en nom del benefici. Portar la flama de la vida a la nostra grisa existència i retornar la nostra ràbia contra els opressors, millor que contra nosaltres mateixos. A través de les fronteres.

DE LONDRES A GRÈCIA – COMBAT LA POLICIA!

Quan volem alguna cosa – sobretot, llibertat i dignitat- hem de barallar dur per això, amb la nostra gent, contra la ‘Llei i Ordre’ del sistema. Cap polític mereix més que el nostre menyspreu, definitivament cap confiança. L’any passat, en aquest país, vam veure milers de joves als carrers rebel·lant-se contra les taxes universitàries en, almenys, dues ocasions. A l’agost el país sencer es va prendre en flames per l’assassinat policial de Mark Duggan, en una rebel·lió que va començar per la ira contra la policia i aviat es va convertir en una revolta social estesa que va il·luminar amb foc els centres monòtons de la ciutats. Es van expropiar muntanyes d’escombraries de les tendes, escombraries que un munt de gent s’esclavitza per produir, i un altre munt s’esclavitza per comprar. Aquí els mitjans no van fallar a fer el seu treball de criminalització de la revolta i van ensenyar els seus veritables colors publicant fotos de CCTV (circuit tancat de televisió) de rebels, subministrades per la policia.

A Grècia, que ha estat en els titulars durant mesos perquè, malgrat les brutals retallades i les ‘mesures d’austeritat’ contra els grecs, l’economia de l’Estat ha fallt i en formar de la gran màfia de banquers (l’Eurozona), les altres economies de l’Estat europeu s’han apressat a “donar-li la llibertat sota fiança” a Grècia. L’efecte ha estat el gairebé col·lapse total de la vida social i econòmica allí, sempre sota el focus dels mitjans de comunicació mundials, resultant en la presentació dels grecs com a beneficiaris de caritat que ‘ens pertanyen a nosaltres’.

AUTOORGANITZEM-NOS I ATAQUEM PER ALLIBERAR-NOS

El que no es diu és que hi ha una situació de rebel·lió constant, atac i solidaritat entre molts dels grecs, milers d’anarquistes inclosos. Manifestacions als carrers, que ara han arribat a atacar fins al Parlament. Assemblees de veïns per contraatacar quan a la gent se li talla l’electricitat perquè no pot pagar la factura – la gent s’ajunta i s’ajuda per reconectar la línia. Grups d’anarquistes omplen carros de menjar en supermercats i surten amb ells per distribuir-la gratis al mercat local juntament amb fullets, instant a uns altres a fer el mateix. Altres grups surten a plena llum del dia a atacar càmeres CCTV als principals carrers, fins al punt que pràcticament no queda ni una en peu.

Nosaltres estem vivint la militarització de Londres per a la preparació dels JJOO, alguna cosa pel que la gent d’Atenes ja va viure en 2004. Es van dur a terme molts actes de sabotatge, manis, etc., expressant la ira per l’absurda despesa de l’enorme operatiu de seguretat que va deixar molts deutes que avui afecten les vides de tots. S’estan venent els Jocs de Londres com un gran esdeveniment que uneix a tots i millorarà les vides de la gent amb el seu exemple de ‘excel·lència’, encara que sabem que totes les empreses darrere de les Olimpíades són els veritables terroristes del planeta. Tots podem veure que és només una altra excusa per tenir més sota clau aquesta societat carcerària, tirant a gent de les seves cases a Londres per fer oficines de negocis i demés.

La solidaritat significa alçar-se pels altres i no deixar que el Poder i els seus servidors (polítics, polis, mitjans, etc) usin les seves tècniques de ‘divideix i governaràs’. La nostra solidaritat no té res a veure amb la falsa comunitat nacional celebrada per la bandera ondejant de Regne Unit entorn de les Olimpíades, mantenint la bruta història del racisme imperialista d’una altra forma. Significa romandre forts en les nostres formes diverses de lluita per la llibertat. Dignitat i autorrespete en lloc de llepades de cul i delacions. Significa assabentar-nos de qui són els nostres veritables enemics i acte-organitzar-nos, amb aquells que coneixem i en qui confiem, en petits grups sense líders, buscant l’alegria en els nostres atacs, grans o petits, als opressors i les estructures de l’actual societat carcerària, per un món sense caps ni esclaus.

La solidaritat revolucionària no són només paraules. Avui hem sortit als carrers per portar a primer plànol la vaga de gana de diversos presos anarquistes a Grècia perquè la seva lluita és la nostra.

Nou anarquistes revolucionaris estan, actualment, en vaga de gana a Grècia, lluitant per la dignitat i la llibertat.

Hi ha incomptables insurgents empresonats al món per no haver baixat el cap davant aquest sistema de mort.

FEM QUE CAP LLUITADOR PER LA LLIBERTAT ESTIGUI SOL!

Exarchia, Atenes: Reivindicació d’atac incendiari a vehicles de OTE, en solidaritat amb els vaguistes de gana a les presons gregues

Les accions parlen per si mateixes. No obstant això, volem dir unes paraules sobre la situació actual i l’opció de passar a l’atac. Mentre la metròpolis està repleta amb tot tipus de policia i les presons plenes de companys; mentre el verí feixista corre en abundància des de les pantalles, i els idiotes es preparen per a una altra festa electoral; mentre la repressió en contra de l’enemic intern s’incrementa i s’estén, pensem que seria bé donar un pinzellada diferent a aquest miserable paisatge.

El 19 d’abril tallarem, amb una serra elèctrica, les persianes de l’aparcament tancat de OTE al barri d’Exarchia i destruirem per complet tots els vehicles que hi havia en el lloc.

L’empresa OTE (Organització de Telecomunicacions de Grècia), ara és una filial de l’empresa Deutsche Telecom. La multinacional d’interessos alemanys és una empresa colossal en el sector de les telecomunicacions, a més de ser la més gran en aquest sector a Europa, mantenint una posició monopolista al mercat internacional. Al mateix temps, és una empresa innovadora en sistemes de control i vigilància. En el 2008, enmig d’un escàndol, Deutsche Telecom va confirmar que havia registrat les dades dels telèfons mòbils de 17 milions dels seus clients. Aquesta multinacional col·labora de forma propera amb l’Estat alemany i, a més, la seva filial T-Systems s’encarrega del desenvolupament del sistema digital de telecomunicacions de la policia alemanya. No és necessari explicar més sobre per què és un blanc per a nosaltres.

Dediquem aquest gest a Alexandros Mitroussias, Giorgos Karagiannidis, i Kostas Sakkas, que han començat una vaga de gana des del 6 d’abril, exigint l’aixecament de les noves i venjatives presons preventives, i l’ALLIBERAMENT IMMEDIAT de la companya Stella Antoniou, a causa dels seriosos problemes de salut que pateix, una situació que empitjora cada dia a causa de les condicions de tancament. A més, ens posicionem al costat dels membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc i l’anarquista Theofilos Mavropoulos els qui s’han declarat, també, en vaga de gana (a partir del 8 d’abril), exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou a les presons de Koridallos, des de les de Domokos.

No ens oblidem del pres digne, Spyros Dravilas, que ha començat una vaga de gana des del 4 d’abril, exigint els permisos de sortida de presó, dret amb el qual compta des de fa dos anys i mitj, i que les autoritats li neguen venjativament. No ens oblidem tampoc dels detinguts del 12 de febrer.

NI UN PAS ENRERE
PER LA DESTRUCCIÓ DE LES PRESONS
I L’ALLIBERAMENT SOCIAL I INDIVIDUAL

Veria, Grècia: Jornada d’accions solidàries i marxa antifeixista

Alliberament immediat de Stella Antoniou. Acompliment immediat de les exigències dels anarquistes presos en vaga de gana.
Treieu les mans dels espais autogestionats i lliures. Solidaritat amb les okupes VOX i Valtetsiou

Una jornada d’accions de solidaritat amb els presos anarquistes en vaga de gana, els espais okupats, i en contra del feixisme es van realitzar el dissabte, 21 d’abril a la ciutat de Veria, en el nord de Grècia. A les 12:00 hores, els companys es van concentrar a la plaça Cristou, i van dur a terme una concentració amb micròfon, per propagar la lluita dels presos anarquistes en vaga de gana. A més, van penjar dues pancartes, una d’elles en solidaritat amb les okupes i, en particular, amb l’Espai Social Okupat VOX i la casa okupada del carrer Valtetsiou, que havien estat aplanades pels policies la matinada del 20 d’abril.

Com més et roben la vida, més t’alimenten amb nació i raça

A la tarda, a això de les 17:00 hores, companys antifeixistes es van reunir a la plaça Dimarchiou,on van muntar una altra concentració amb micròfon. A les 18:00 van sortir al carrer i van realitzar una marxa en el centre de la ciutat, que comptava amb la participació de prop de 70 persones. Durant la mani es va repartir material antifeixista i es van escriure pintades en les façanes de diversos bancs, com també de la seu del partit d’extrema dreta LAOS.

fonts 1 2

Atenes: Reivindicació d’atac incendiari, el 22 de març, contra un vehicle Hammer de luxe

Els incendis espontanis i els enfrontaments del 12 de febrer per part de la gent rebel va ser una ruptura en la normalitat i harmonia de l’individu, així com l’alliberament de sentiments oprimits. Potser, la repressió estigui en augment (vegeu Chisohoidis, actual Ministre de la policia), la misèria s’intensifica, la ciutat es fa asfixiant, construint pors que ens converteixen en morts vivents, però l’impuls innat a la recerca de la llibertat no es pot derrocar. La ràbia no s’esfuma en una nit, al contrari, es fa més i més conscient per dia després de dia.

La visió provocativa de productes (cars i barats) que il·luminen de forma encantadora les vitrines mentre la gent sense sostre busca asil vital, és solament un exemple de la lògica de l’absurd. D’una banda, alguns venen i compren productes per 100.000 euros, i per l’altre, els esclaus moderns busquen vendre els seus cossos a canvi de sous miserables. Ara bé, si hi ha persones a les quals això li és indiferent, doncs òbviament tenen problemes i, per això, seran tractades com a tals. Nosaltres ens neguem a convertir-nos en productes.

Per això, la matinada del 22 de març, col·locarem un artefacte incendiari (pots de gasolina amb una vela petita) sota un vehicle HAMMER de luxe en la delegació de GB en Plapouta, 26, Neo Heraklion, deshabilitem i destruïm les esperances de l’empresari de recaptar de la seva síndrome complexa d’autoritari.

Aquesta mínima acció va sorgir com a necessitat després de pensar contínuament en els presos del 12 de febrer. Recordem que encara es troben en els calabossos de GADA (seu central de la policia d’Atenes). Podria haver estat qualsevol de nosaltres. Li devem a cada combatent pres del sistema el seguir sent insurreccionals diàriament, tant en pensament com en praxi. Li devem la nostra pròpia existència. Finalment, parlem de revolució i quan parlem en tals termes podem buscar i crear moments d’alliberament. Solament hem d’atrevir-nos. És el moment de difondre la guerrilla social, és a dir, l’ús de relacions sanes i amistoses. Sens dubte, és millor que els escombriaires de les cafeteries, els estadis i la resta de trobades mortes.

La lluita serà per sempre, per això, gaudim-la.
Fem que els amics siguin companys i els companys, amics.

Els nostres pensaments estan amb els presoners de guerra social i de classe i, sobretot, amb Tortuga, Luciano Pitronello. Força. Ens dónes força.

PD. Saludem als quals incendien vehicles de luxe, caixers automàtics i altres objectius capitalistes (amb o sense reivindicacions).

SOLIDARITAT AMB ELS MEMBRES PRESOS DE LA CCF
I AMB ELS PERSEGUITS PEL MATEIX CAS.

SOLIDARITAT AMB ELS ANARQUISTES SKOULOUDIS,
TSILIANIDIS, TZIFKAS, DIMTSIADIS, FESSAS.

NO ENS OBLIDEM DE LAMBROS FOUNDAS,
SOLIDARITAT AMB LA LLUITA REVOLUCIONÀRIA!

Els nens i les nenes juguen [ta paidia paizei]

fonts 1, 2

La Pau, Bolívia: Sabotatge en solidaritat amb Stella Antoniou, Eat i Billy, Luciano Pitronello, i els companys de CCF que estan en vaga de gana

Reivindiquem el sabotatge a un caixer automàtic del Banc dels Andes Pro Credit, situat a la zona de Miraflores i el qual va acabar totalment inutilitzat pel foc.

Són nous temps d’insubmissió i desobediència a Bolívia.

Noves oportunitats de replantejar i redefinir concepcions de lluita per l’anarquia, veiem des de l’òptica de l’acció directa i tots els seus matisos ja no des de les abstractes i velles significacions reformistes no solament caduques, sinó contràries també a la set de venjança i destrucció que emergeix de les entranyes, de la urgent reapropiació de les nostres vides, no una vida corrompuda pels diners i el consum, per contra, una vida que vola lluny dels seus límits i les seves lleis còmplice en cada gest amb cadascun dels quals s’enfronten al poder. Desafiem tota forma d’autoritat, rebutgem les frases ja fetes i repetides fins al cansament pels erudits de la revolució i els qui enarboren el discurs de procés de canvi i aquesta fastigosa forma antiimperialista-anticapitalista del MAS.

No anem a esperar que ens diguin quan és el context adequat de la revolta, de les “condicions propícies” per a la lluita, factors que tornen eterna l’espera d’acabar amb aquesta realitat. Decidim enfrontar-nos aquí i ara, consenteixes de cada acció, cada pas que d’ara endavant serà una amenaça per al poder i la societat que col·labora i és part de l’aniquilació del món en què vivim.

Acció en Solidaritat:

Stella Antoniou, companya empresonada a Grècia
Eat i Billy, companys empresonats a Indonèsia.
Luciano Pitronello, força en tot el procés estem amb tu.
Companys de CCF en vaga de gana.

Per la constant discussió i enfortiment de la FAI-FRI.

Unas Noctilucas descarriadas FAI/FRI

Pd: Perquè no quedi com un fet aïllat. Tot el nostre menyspreu al convertit Walter Bond, perdó… Abdul Haqq.

Varces, França: Acció contra la societat de les presons i els seus carcellers.

Des de fa 2 setmanes, els carcellers a França i als territoris d’ultramar duen a terme mobilitzacions “laborals”, amb la finalitat d’obtenir més mitjans i recursos per continuar fent el seu treball fastigós de mantenir empresonats als presos.

No obstant això, a la ciutat de Varces, on també va haver-hi “protestes” similars, algunes persones van decidir mostrar el seu repudi a la societat de les presons, i van fer una visita a dos llocs diferents del sistema penitenciari. Les parets de el “centre de semi-llibertat”, situat al carrer Abbé Grégoire, 51 (es tracta de centres de suposada reinserció social i formació professional per a presos) i el SPIP (Servei de Llibertat Vigilada i Integració Penitenciari, que s’encarrega també de la vigilància dels excarcerats, per assegurar que segueixen complint les mesures restrictives) situat al carrer Donis Alliés, 84, han estat redecorades.

En les parets dels dos llocs es van realitzar pintades que resaven:

-SPIP, carcellers, mateix combat, dimissió
-Destrucció de les presons
-Solidaritat amb els presoners
-L’única reducció possible és la destrucció de les presons
-Llibertat para tots, de dia i de nit (es refereix a les condicions restrictives, imposades als presos inserits en els centres de semi-llibertat)

A més, una pancarta va ser penjada en el desviament direcció a Varces, en la qual es llegia: “En comptes d’una vaga de carcellers, buidem les presons!”

font

Barcelona: Anarquistes nihilistes reinvidiquen ona d’accions directes, atacs incendiaris, i sabotatges.

LA CIUTAT DE LES BOMBES TORNARÀ A CREMAR.

Àrea metropolitana de Barcelona.

Avinguda Maresme:

– Es reivindica l’incendi de dues furgonetes de l’empresa FedEx a les 22:30 de la nit el 4 de Febrer de 2011.

– Es reivindica amb retard la crema de dos cotxes de luxe en la matinada del 7 al 8 de setembre de 2011 a les 22:50 de la nit. A més, el 7 de Març de 2012, es reivindica l’incendi d’una furgoneta de Prosegur, l’empresa de seguretat.

Carrer Mare de deu de Lorda:

– Es reivindica la crema d’un caixer el 18 de Març de 2012 amb un petit coctel molotov a les 4:30 de la nit. (Alguns videos gravats per veïns)

http://www.youtube.com/watch?v=yYBaw77MlKo

http://www.youtube.com/watch?v=HRVUq85nnrU

http://www.youtube.com/watch?v=Kcbe6JqsmGY

Poblenou – Oficina de treball atacada.
El 21 de Març de 2012, al barri de poblenou, una oficina de treball va ser atacada trencant els cristalls a les 2:30 de la matinada. Contra la tortura salarial, acció directa.

Verneda – Dos bancs copejats.
El 22 de Març de 2012, un grup de companys van trencar a les 23:00 de la nit, les vitrines de dos bancs, una sucursal de La Caixa i una altra del Banc Sabadell. Posteriorment, es va llançar un coctel molotov contra el caixer.

Camp de l’arpa – Església atacada.
El 27 de Març de 2011, una església va ser atacada amb bombes de pintura en l’exterior, així com trencats els seus cristalls per fora amb pedres a les 00:40 de la nit.
Fets durant la vaga general – 29 de març.

– Després dels disturbis, al voltant de les 23:40 al carrer Balmes, es van cremar 4 contenidors per posteriorment intentar tallar el carrer.

– A les 00:30 prop de la plaça Urquinaona, es van bolcar 3 contenidors i se’ls va calar foc per tallar un carrer proper.

– A les 1:15 es va atacar una sucursal de La Caixa prenent va ser al seu caixer i trencant les vitrines prop de la plaça Sant Jaume.

– A les 2:50: Al carrer Joaquim costa, es van calar foc a dos contenidors per bloquejar el carrer.

– A les 3:20: Es va posar silicona en diversos locals que van romandre obertes el dia de la vaga.

– A les 4:00 Es va atacar una sucursal bancària de Caixa Laietana prop de Plaza Catalunya, per posteriorment tallar el carrer amb un contenidor cremant.

La Sagrera – asseguradora atacada.
El dia 2 d’Abril de 2012, a les 3:20, un grup de companys encaputxats van rebentar els cristalls d’una sucursal bancària, para, posteriorment, introduir una bengala de color vermell dins. Després, es va tallar el carrer.

Raval – Contenidors cremats.
El 3 d’Abril de 2012, a les 4:50 de la matinada, es reivindica la crema de 8 contenidors al barri del raval, en el carrer de l’Aurora. Segons després, es va pintar en gran ‘’ SOM UNA IMATGE DEL FUTUR’’

Hospitalet del Llobregat – CCTV atacada.
La nit del 4 d’Abril, de 00:30 a més o menys les 3:20 de la matinada, en hospitalet, concretament al barri de Torrassa, es van atacar diversos sistemes de CCTV amb pals, entenimentades i llambordes.

La mina – Cort de carrer i atac a banc.
El 6 d’Abril, a les 19:20 de la nit es va tallar el carrer Tessàlia amb contenidors cremant i posteriorment, es van atacar dos semàfors per impedir el normal funcionament del trafico. Després, aproximadament a les 00:20 en el mateix lloc, es va atacar una sucursal bancària propera i es va realitzar una pintada que resava: “Volem a Stella Lliure”

Nou Barris – Escoles sabotejades.
La nit del 5 d’Abril a la zona de Nou Barris, es van realitzar diverses pintades en diversos instituts públics a les 23:50 aproximadament, més tard, al voltant de les 3:30 un col·legi privat va ser sabotejat amb els seus cristalls trencats i bombes de pintura
aixi com diverses pintades en les parets de fora.

Les pintades que es van realitzar resaven:

– Per una escola autogestionada, voluntària i antiautoritaria. Mort al món dels caps.
– Contra la domesticació de l’individu, resistència i acció directa.
– Jove, si tu no lluites ningú lluita per tu.

Breu comunicat:

Com a anarquistes de tendència nihilista, reivindiquem l’acció revolucionària com a eina per al nostre projecte polític emancipador, proposem la guerrilla urbana subversiva com a forma de lluita en els espais de carrer, així com per guanyar terreny en les nostres vides, enfront del control de l’estat autoritari.

Som anarquistes revolucionaris que rebutgen i menyspreen les files de l’anarquisme clàssic, així com també rebutgem l’antiga estratègia (fi en si mateixa) d’acumulació de forces. Trenquem amb els vells esquemes i ismes i funcionem mitjançant les nostres inquietuds i nostre jo personal (el qual dosem amb el treball en col•lectiu per aconseguir segons que metes vitals, veient en això un fals problema i cap contradicció).

Com a joves desarrelats amb expectatives de voler emancipar-se, no solament veiem el nostre enemic en el capitalisme i en l’estat, ho veiem també en els valors deshumanitzants de la societat, en la seva defensa de l’indefensable, per tant, també busquem desarticular-la. Som els incontrolats, els que donem regna solta a la destrucció soci-política, els que veiem en la joventut precària i salvatge, en els joves immigrants i de classe social baixa, l’explosió desestabilizadora adequada per desmantellar el món dels caps i tombar a l’estat, la capa adequada per crear una tensió de guerra civil-revolucionària mitjançant la tàctica de la guerrilla urbana anàrquica i el conflicte entre l’estat opressor i la joventut revolucionària. Estem treballant per a l’articulació d’una influència constant en els nostres espais de carrer, que puguin crear la situació de guerra soci-politica contra la civilització, d’arrasar els esquemes del capital sense miraments.

Volem forjar una generació de joves salvatges, disposats a destruir la ciutat i l’economia capitalista. Des dels suburbis barcelonins, fem una crida a la resta de joves al fet que se sumeixen a la branca nihilista de l’anarquisme, al fet que indaguin en les seves percepcions i en què units, sota un puny negre antiautoritari, subvertim el vell ordre. Anem més enllà.

Solidaritat recíproca:

Malgrat que les accions en el seu moment no van tenir un ànim solidari en concret des del principi i solament es buscava propagar l’acció revolucionària i la revolta, volem canviar el pla inicial i dedicar totes les nostres accions (excepte la solidària el 6 d’abril amb Stella Antoniou) a Gerasimos Tsakalos, Panagiotis Argyrou, Christos Tsakalos, Giorgos Karagiannidis, Alexandros Mitroussias, i Kostas Sakkas que actualment han començat una vaga de gana. Companys, us enviem un puny en alt i una fervent salutació revolucionària.

Mort a la pau social!
Que torni el terror contra els seus engranatges!

Anarquistes nihilistes

Atenes: Reivindicació d’Atac incendiari al tribunal del distrite de Kalithea

Estem visquent la peculiar conjuntura econòmica i política en la que el capitalisme oscil·la de forma impredictible i el sistema polític es troba a una trifurca generalitzada. No obstant, aquesta tasca no ve a proporcionar cap solució alternativa en el pla polític, sinó que es pot trobar en forma de descontent general. Però el descontent general que prevaleix en l’àmbit local general no es altre cosa sinó un aspecte més enèrgic de d’Inèrcia. No obstant, veiem les bases de la lluita en els barris com llum positiva, junt el recolzament de l’espai anarquista com l’unic contrapés al capitalisme que, malgrat de que es troba en recessió, continua el seu atac, mentre que la majoria resignada població treballadora cedeix en el terreny social.

Degut a aquesta situació, la democràcia mitjançant la ”justicia” ve a re-establir una multitud de subministres al front, com la prohibició de manifestacions en el anomenat ”centre històric [d’Atenes]”, la concessió del dret oficial de l’us d’armes per part dels maderos i els ciutadans, amb l’americanització del sentit de la propietat (mitançant la incitació: ”ciutadans prenguin les armes”). També especulem prop d’una nova i imminent modificació i actualització de la llei antiterrorista, tenint om objectiu l’establiment d’un clima encara major de repressió i por. La pregunta que volem plantejar a tot el món és: ”Que accions prenen els anarquistes i l’ampli entorn llibertari en un moment en que els nacionalistes ja han començat a formar milícies patriòtiques i s’entrenen en les muntanyes, sense por al caos i l’Anarquia?”

Ataca sempre i en tots llocs.

Amb motiu dels nous processos per el cas de la conspiració de cel.lules de foc, el dimecres, 14 de març, a l’Alba, prendre’m foc al tribunal del districte de l’area de Kallithea amb artefactes incendiaris. El sistema, amb un moviment improvis, està intentant re-organitzar la presó preventiva, encara més, els ja durs càrrecs. Estem segurs de que els nostres compas es mantenen intactes davant els trucs legalistes de l’estat i l’amplia postura d’inquisidors moderns.

Ara, ens agradaria expressar el nostre recolzament incondicional a Stella Antoniou que, apart de sofrir greus condicions de salut que fan imprescindible la seva posada en llibertat, es ANARQUISTA i deu ser tractada com tal per els seus compas.

No ens oblidem del compa empresonat Giannis Skouloudis que serà sotmès a judici per l’estat el 21 de març de 2012, per l’incendi als vehicles de l’empresa publica d’energia elèctrica (DEI) i reivindicà la responsabilitat per l’acció; tampoc ens oblidem dels compas presos Dimitris Dimitsiadis, Babis Tsilianidis, Dimitris Fessas i Sokratis Tzifkas, que escolliren el difícil camí de la clandestinitat, foren detinguts i estàan processat per el mateix cas.

Enviem força al bandit anarquista Rami Syrianos.

Senyal incendiaria dels compas no vençuts que han escollit el camí de l’atac.

Honor etern al membre de Lluita Revolucionària, Lambros Foundas, que fou assassinat, el 10 de març de 2010 a balaços per la policia.

P.D. Informem del deliberat encobriment de la nostra acció per part dels mitjans de comunicació, un silenciament que demostra que el seu paper i el seu posicionament estan al lloc dels seus superiors de l’estat i que el seu paper i posicionament estan al costat dels seus superiors de l’estat i en contra nostra. Anem a aclarir que qualsevol periodista informant-asignatari de policies pot lluitar amb nostres practiques queixes, ja que els seus coxes i cases son tan accessibles i combustibles com els de la resta de l’escòria.

Front Revolucionari Internacional — Federació Anarquista Informal
Cel.lula Incendiaria d’Atac
Camí de Cendres.

font

Hamburg, Alemanya: Sabotatge a màquines de venda de bitllets i atac incendiari a vehicle

No paguem res! Ni per la dependència i l’explotació, que reforcen l’especulació, ni per la crisi d’un sistema que ens està oprimint. En les primeres hores del dimecres,, 21 de març de 2012, sabotegem 18 màquines de venda de bitllets, a tota la ciutat, i calem foc a un vehicle de l’empresa Hochbahn (que està operant el sistema del ferrocarril subterrani i gran part del sistema d’autobusos a la ciutat d’Hamburg).

La nostra resposta a la pujada dels preus, la mesura d’entrar per la part davantera en tots els autobusos, i els més i més controls, que han augmentat dramàticament des de l’inici de l’any, ha trobat la seva expressió en els actes de sabotatge que amb sort s’estendran!

¡Atac i resistència! Llibertat!

original

Chillán, Xile: Atac incendiari contra sucursal del Banc de Xile

Comunicat:

La passada matinada del 20 de març, data programa per l’audiència del nostre germà Luciano Pitronello, ens dirigim amb odi i ràbia cap a una sucursal del Banc de Xile situada en l’Avinguda Collin (Chillán), estant aquí cargats de material inflamable, en tenim prou amb dos minuts perquè el nostre foc anàrquic i salvatge il · luminés la nit. Les perdudes econòmiques segur van ser milionàries, ara mateix les ridícules policies han d’estar patèticament buscant evidències, però nosaltres aquí molt a prop i molt lluny rient de la facilitat amb la que el nostre foc destrueix el símbol de la dominació, de l’explotació, de la misèria i de la desigualtat al món.

Que aquest atac sigui una amenaça i advertència dels molts que queden per executar, el nostre foc es seguirà estenent cap a qualsevol estructura que li doni vida a aquest sistema autoritari i opressor, i no tardarem en veure cremar qualsevol individu que faci exercici de la fastigosa autoritat o als botxins d’aquesta, que són els ‘pacos i ratis’, si algú mor, seran vostès. I tinguin clar que aquest atac també és en venjança als assassinats a la presó Sant Miquel i a la presó d’Hondures.

Dediquem aquest atac a Freddy, Marcelo i Juan, presos pel Cas Security però especialment al Luciano, que avui és objecte de la venjança de l’Estat, els seus ‘pacos’ i els seus ciutadans obedients. ¡¡Només amb acció revolucionària et traurem de tornada al carrer Tortuga!!

¡¡A MULTIPLICAR ELS ATACS CONTRA EL CAPITAL!
¡¡CONTRA TOTA AUTORITAT!!
¡VISCA LA ANARQUIA!!

Federació Anarquista Informal / Cèl·lula Incendiària Efraïm Plaça Olmedo

Berlín, Alemanya: Foc de solidaritat amb Luciano Pitronello.

Quan parlem de solidaritat, no podem ignorar Xile. Encara que estem lluny de les batalles i lluites d’allà, ens trobem en la mateixa guerra contra els mateixos enemics, com els nostres compas a Xile.

La situació allà, ens va fer atacar un blanc bancari, tal i com Tortuga va fer, per aixo serà arrastrat als tribunals.
Ahir per la nit, 19 de març de 201, a Bützostraße (Carrer del barri Prenzlauer Berg), en la ciutat de Berlín, varem destruir amb foc un caixer automàtic. Les accions contra aquestes màquines han augmentat durant els últims anys, també a Berlín; en diferents contextos, s’identifiquen com un blanc idoni i/o se’ls fica foc o se’ls destrossa amb martells.

Els atacs a caixer automàtics normalment es troben sota secret sumari, ja que els poderosos tenen por de que aquesta forma d’acció es pugui convertir en un esport popular, com la cremada de cotxes.

Llibertat per Tortuga!
Llibertat per totes els presoners!
Solidaritat amb la lluita anarquista a Xile!

Cel·lula Internacional d’Incendiaris