Category Archives: Vídeo – Multimèdia

Lleida: II marxa de torxes contra la presó de Ponent

Bones a totes!

Aquest any la marxa de torxes contra la presó de Ponent, de Lleida, i de suport a les presxs i familiars víctimes de la tortura serà el dissabte 6 de Desembre. S’ha convocat a les 19:00 h a la Plaça Europa de Lleida, al passeig de sobre les vies.

I durant la tarda, a l’hora del kafè (16:30h) a l’Ateneu Llibertari l’Arrel de Lleida (C/ Comptes d’Urgell 31) es realitzarà una xerrada informativa sobre la situació de les companyes anarquistes preses Fransisco Solar i Mónica Caballero, i un debat sobre “l’acció solidaria anticarcerària”.

Perquè hi ha motius de sobra per dir NO a les presons! Ni la de ponent ni la d’enlloc!

PARTICIPA EN LA JORNADA DE LLUITA!

marcha

Barna: Testimoni d’Ester Quintana

29 de novembre

Ester Quintana, de 42 anys, va perdre un ull per l’impacte d’un projectil llançat pels Mossos d’Esquadra el 14N a Barcelona. La seva versió contradiu frontalment la del Conseller d’Interior, Felip Puig.

La teva col·laboració és molt important per l’Ester: Si vas estar a la zona de Passeig de Gràcia entre Gran Via i Plaça Catalunya (C/Casp) el 14 de novembre entre les 20.30 i les 21.00h, o vas veure alguna cosa des de la finestra o balcó d’un pis, posa’t en contacte immediatament amb la família i els amics de l’Ester a través del mail: animsester@gmail.com

$hile: Claudia López, estudiant de la dansa i anarquista, va ser assassinada d’un tret a l’esquena per la policia fa 14 anys

Claudia López Benaiges, jove anarquista, estudiant de dansa a la universitat, fa 14 anys, durant una protesta contra el 25 aniversari del cop d’Estat feixista de Pinochet, va ser assassinada d’un tret a l’esquena, disparat per Carabiners (Policia) al poble La Pincoya de Santiago (Xile).

Claudia López es va convertir en un símbol per tot el moviment estudiantil xilè, per a les organitzacions socials de la joventut, i fins i tot per al emergent moviment anarquista xilè. La seva mort demostra que el règim xilè actual segueix estant dominat en l´ombra per figures sinistres militar que van ser responsables del cop militar de 1973 i de tot el seguici d’horrors, persecucions i matances de la història recent de Xile.

Avui dia, 14 anys després del seu assassinat, no hi ha responsables ni culpables, la qual cosa només demostra que a Xile encara subsisteix la insidiosa impunitat dels mateixos repressors de sempre.

La seva dansa rebel perdurarà als nostres cors

NO OBLIDAT! NO PERDONAT!

Poemes de la companya Claudia López.

Documental Clàudia al cor

Vídeo d’un ball de Claudia Lopez

Un altre vídeo dedicat a la companya

font

Illa de Creta, Grècia: Neonazis expulsats de pobles i concentració antifeixista

Els neonazis de Amanecer Dorado van intentar accedir a diversos pobles de la Illa de Creta, Amira Viannou inclòs. Aquest poble va viure l’execució de 114 veïns al setembre de 1943 a les mans de les forces d’ocupació nazis. L’associació local de supervivents de l’holocaust, al costat d’anarquistes i antifeixistes de Heraklion, van convocar un bloc per evitar que els nazis entressin al poble. Així mateix, els nazis van ser bloquejats al poble de Viannos i, al final, es van veure forçats a cancel·lar el seu gira propagandística.


El 29 d’abril, els neonazis van planejar una concentració al migdia en la localitat de Nea Alikarnasso, Heraklion. Des del dia d’abans, s’havia convocat una concentració antifeixista als afores del gimnàs tancat Melina Merkouri, amb la finalitat d’impedir la realització de la reunió preelectoral dels neonazis. Des de les 10:00 d’aquell matí, al voltant de 100 anarquistes i antifeixistes es van reunir a la plaça central de Alikarnassos, i van marxar fins al lloc on estava previst que parlés el candidat neonazi. El lloc estava protegit pels policies des de la nit anterior, així que la marxa antifeixista va intentar arribar el més a prop possible del lloc. Prop del migdia, es van unir unes persones més al bloc antinazi, arribant des de la plaça Eleftherias, on s’havia convocat una altra concentració antifeixista, per part d’esquerranes.

La presència de la policia era massiva (6 esquadrons d’antidisturbis i varis secretes). Finalment uns 50 neonazis, que havien arribat de diverses parts de Creta i des d’Atenes també, van assistir a la vomitiva festa preelectoral de Clarejar Daurat, recolzats pels policies. Prop de les 13:00, els antifeixistes van sortir del lloc i van realitzar una marxa cap a la plaça de Agios Nikolaos. La presència antinazi, pot ser no aconseguís cancel·lar la reunió dels assassins de Clarejar Daurat, però va mantenir la zona neta de consignes feixistes i va bloquejar la difusió del seu material de propaganda. Per veure més fotos, punxa aquí.

Rizítico, cançó popular antinazi, dedicada als guerrilles de la Batalla de Creta (en alemany: Luftlandeschlacht um Kreta, 1941).

fonts: 1, 2, 3, 4

Polònia: Manifa 2012 – Informació sobre la manifestació de Varsòvia

El dia 11 de març de 2012, es van dur a terme, en algunes de les principals ciutats de Polònia, diverses protestes relacionades amb els drets de les dones, la igualtat i la discriminació anomenades “Manifa”. Es van realitzar concentracions a Varsòvia, Poznan, Gdansk, Cracòvia, Torun, Breslau, Lodz i Olsztyn. Aquestes manis anuals les organitzen feministes, grups i sindicats radicals, comunitats locals i associacions de gènere. És el dia en què dones i solidàries prenen els carrers de les ciutats poloneses per compartir les seves visions sobre els drets de les dones.

Aquí sota, es pot llegir la versió que van publicar Alguns/es membres del sindicat anarcosindicalista, Iniciativa de Treballadors (en polonès, Inicjatywa Pracownicza o IP) sobre la concentració a Varsòvia. Iniciativa de Treballadors es va crear a mitjans de 2001 com a grup anarquista informal i tenia com a objectiu la lluita pels drets dels i les treballadors/es comuns, el setembre de 2004, IP va començar a funcionar com a sindicat formal a nivell estatal.

¡Pa en comptes de campionats! ¡Guarderies en comptes d’estadis! ¡Sous decents en comptes de clavells!

L’11 de març de 2012, XIII Manifa (una manifestació anual organitzada a favor dels drets de les dones) va recórrer els carrers de Varsòvia. Aquest any, va atreure a diversos milers de persones, entre elles membres i solidàries de la Iniciativa de Treballadors (incloent sindicalistes i la Inter Comissió Sindicalista d’Escoletes de Poznan, el Comitè de Varsòvia, Torun, Poznan i el comitè funcionant en Kostrzyn).

El tema més recurrent de les concentracions d’aquest any ha estat el problema de la distribució desigual dels diners públics per part del govern i les autoritats locals, que perjudiquen els interessos i drets de les dones, sobretot, de les pobres. La distribució injusta de la sanitat és, particularment, visible quan es compara amb l’Eurocopa 2012. Alhora que s’inverteix en infraestructures relacionades amb el campionat d’Europa, les autoritats locals han augmentat el deute dels ajuntaments de forma considerable. Els problemes pressupostaris s’han solucionat, sistemàticament, amb retallades en despeses corrents primaris. Això ha comportat el tancament massiu de col · legis, escoles bressol i llars d’infants, l’augment del cost de les cures recau en les mares i pares o baixant el sou de les dones treballadores en les professions pitjor pagades, relacionades amb l’educació i les escoles bressol. Alhora, l’Estat proporciona suport financer a les institucions de l’Església catòlica, cobrint els costos de les classes de religió o les pensions dels capellans amb els diners dels i les contribuents (sense tenir en compte la seva religió).

Aquests assumptes van sorgir als discursos de les activistes feministes, entre elles, components de diversos sindicats, com NZZ agost 80 ‘, el Sindicat d’infermeres i llevadores i OPZZ. Els i les membres d’Iniciativa de Treballadors van donar els seus discursos des de la pròpia manifestació. Una activista del comitè que es va crear a les llars d’infants de Poznan ha posat èmfasi en la desastrosa situació de les treballadores d’aquestes institucions. El principal problema segueix sent els sous baixos que, per tant, afecta la qualitat de vida i a les dificultats de mantenir a les famílies. Les treballadores de les guarderies porten un temps ja en una batalla constant per un augment de sou, però les autoritats locals han ignorat eficaçment els seus esforços i les seves necessitats en rebutjar les seves demandes. Una membre del sindicat va expressar la nostra ferma posició cap a aquest tipus de polítiques que, d’una banda, limiten l’accés a serveis bàsics i programes socials -com el tancament de moltes escoles i parvularis, així com l’augment constant dels preus de les guarderies, alhora que hi ha un permanent rebuig a augmentar els sous, gairebé d’esclaves, de les seves treballadores-, i per altra, expressa un aparent afany per gastar centenars de millos de zlotys en espectacle, en forma de campionat de futbol.

Una activista de l’intercanvi comitè de Poznan ha afegit que ens oposem, no només a la distribució desigual del pressupost comú, sinó també a la divisió desigual del treball. En aquest context, les dones es socialitzen a través d’una gran quantitat de treballs gratuïts o mal pagats, un cost pagat gairebé sempre per persones provinents de llars amb baixos recursos. D’aquesta manera, les relacions socials establertes en els sectors de les dones treballadores, és a dir puericultura, continuen sent infravalorats i mal pagats. Hauríem d’enfrontar-nos a aquesta situació diàriament, reclamant millors sous per les treballadores de les escoles bressol, l’augment del finançament de sectors com la sanitat, l’educació i la cultura, així com la necessitat de realitzar canvis significatius en l’organització de les comunitats en les que vivim.

Durant la Manifa, Iniciativa de Treballadors va formar un bloc visible i separat, al qual es va parlar, sobretot, d’economia i del fet que les dones estan obligades a pagar el preu de la crisi. Portem pancartes i cartells amb les consignes: “Pa en comptes de campionats”, “Guarderies i cases en comptes d’estadis”, “Alcaldes, a veure si us atreviu a canviar bolquers per 1500 zlotys [uns 362 €]”, “Per la vaga a les escoles bressol “,” La cura dels nens i les nenes  no és un deure privat de les dones “i” Pa i roses en comptes de Jocs “. També es van repartir pamflets anarcosindicalistes com a assumpte específic del butlletí informatiu d’Iniciativa de Treballadors, animant a participar en les protestes de juny en contra de l’Eurocopa 2012.

Gràcies a tots i totes per participar en Manifa 2012, sobretot, a aquelles persones que van viatjar centenars de quilòmetres per estar aquest dia amb nosaltres i lluitar pels drets de les dones!

La organitzadora de l’esdeveniment, Aliança de dones 8 de març, va preparar un diari on es va presentar la nostra declaració (aquí). També pots veure un vídeo curt, promovent la participació en la manifestació, on també parlen Alguns/es dels i les membres del nostre sindicat.

font

Varsòvia, Polònia: Operació repressiva contra la okupa Elba

L’okupa Elba va ser atacada el 16 de Març per una companyia de seguretat privada, la qual va rebre ajuda de la policia. L’intent de desallotjament va ser una sorpresa total per la gent que vivia a Elba, el centre social més gran i de més llarga activitat de Varsòvia.

El desallotjament va ser una sorpresa ja que la presència d’okupes en aquesta zona havia estat acceptada per la companyia Stora Enso (l’entitat propietària) després de les protestes de fa dos anys. Ningú va ser notificat/da de la data establerta per al desallotjament.

Poc després de les 11 del matí, guàrdies de seguretat contractats per la companyia de seguretat privada Skrzecz van irrompre a l’edifici. No van presentar una ordre de desallotjament i van utilitzar la violència envers les/els okupes amb la finalitat d’obligarles/os a abandonar la propietat. Els/les okupes van resistir i una persona es va atrinxerar a si mateixa amb barricades a la seva habitació, mentre que almenys altres sis van ocupar la teulada de l’edifici. Els/les okupes van emetre una crida urgent a l’ajuda i la solidaritat. Les unitats de la policia van arribar aviat i van ignorar el fet que el desallotjament fos il·legal, impedint el pas a la mani solidària.

Després d’unes hores, hi havia al voltant de 100 manifestants tractant d’aturar el desallotjament, els quals es van enfrontar a prop de 30 policies antiavalots que rebien ajuda de la companyia de seguretat privada. Les participants van xocar amb la policia, que va utilitzar contra ells/es gasos lacrimògens sense cap precaució, encara que de tota manera, no es van produir xocs seriosos. A mesura que el temps anava passant, més unitats policials van arribar a la zona envoltant a les participants solidàries i als/les okupes. Poc després de les 18:00 de la tarda, la policia va rebre ordres de dispersar la protesta i va començar a retirar de la zona a qualsevol periodiste. Semblava que allò podria ser el començament d’un brutal desallotjament. Malgrat tot i per a sorpresa dels i les participants, tant la policia com els segurates van abandonar la zona a les 20:00 i això va permetre a la gent entrar a l’okupa i recuperar-la.

L’endemà, Elba va emetre un comunicat i va condemnar les accions de la policia i de la companyia de seguretat privada. S’ha cridat l’atenció sobre que la propietària de la zona va donar als i les okupes una setmana per marxar. Elba crida al suport internacional per tal de prevenir futurs atacs. La manifestació en defensa de l’okupa està convocada per al 23 de març al centre de la ciutat (a Varsòvia).

També el col·lectiu Anonymous va atacar la pàgina web de la companyia de seguretat privada i els seus comptes de correu electrònic. La pàgina web va ser inutilitzada com una acció simbòlica de solidaritat amb els i okupes.

fonts: 1, 2, 3