Tag Archives: presos polítics

Cartells, Comunicats – Esdeveniments, Presó – Reclusió

[Barna] Tots els divendres a Poblesec: Sopar i punt de trobada en suport amb les nostres companyes empresonades

Leave a comment

Com moltes de vosaltres sabreu, en l’Operació Pandora, el dimarts 16 de desembre, l’aparell repressor de l’Estat va assaltar diverses cases i locals anarquistes, emportant-se a 11 companyes, germanes i amigues acusades de pertànyer a una suposada “organització terrorista”… Després del circ jurídic-mediàtic de l’arsenal antiterrorista que ja coneixem, 4 d’elles van ser deixades en “llibertat” amb càrrecs i les altres 7 van entrar a presó preventiva, sumant-se a la llista de companyes segrestades a les presons del món.

És per aquesta raó que, a part de moltes altres coses, cada divendres, des de les 19 hores, l’Ateneu Anarquista de Poblesec obrirà les seves portes com a punt d’informació i de trobada. També hi haurà sopador vegà.

Ara més que mai hem d’estar fortes, romandre unides, no acotar el cap i lluitar fins que les nostres companyes estiguin amb nosaltres. No deixarem que se surtin amb la seva, no tenim por. Els seus cops, l’única cosa que fan és fer-nos més fortes!!!

Fins a destruir l’última de les gàbies!

En solidaritat, amb tot l’amor i la ràbia!

Algunes Anarquistes de Poblesec.

Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Italia, Presxs NO TAV: Carta d’Alessio des de la presó de Prato.

Leave a comment

Després del seu transllat  de la presó de Turín a la de Prato, el pres anarquista Alessio Del Sordo, empresonat després de l’operació repressiva contra el moviment NO TAV del 26 de gener de 2012, ha escrit la següent carta:

  23 d’Agost de 2012

Hola a totes i tots:

Vos escric des de la presó de Prato on em translladàren ahir per la vesprada. Feia uns diez que m’apestava a transllat, així que estaba preparat per a això. Els dies anteriors había hagut jaleo amb un brigadier que había tingut que abandonar les sesions després d’insults i colps.

Per tant, donava per descontat  que em deportàren i, així em vaig preparar.

Arribàren les 05 :30, estava despert i vaig dir que no tenía problemes en fer el viatget. Vaig guanyar temps per a anar al bany, beure’m un café, (no hi ha jarana sense café) i preparar-me el millor possible per a resistir. A les 06:30, arribà un sol guarda a dir-me que era hora  d’anar-se’n. Vaig dir-li que no em mouría.  El guarda es  quedà  desconcertat i li sugerí que demanara reforços. En eixe moment, vaig alertar a amics i companys de la secció diguent que m’estaba preparant per a resistir. Al meu nou company de celda li vaig dir que no es clavara per enmig.

Casi una hora després, n’arribàren huit creguent que la mole m’impresionaría i que cedería.

En realitat estaba preparat. Ben untat en oli de girasol, un paper amb totes les dirección i tres sellos pegats a la polla amb cinta adhesiva.

Per donar-me una xicoteta ventaja, vaig cobrir el sòl de l’entrada de la celda amb oli. A l’enèsima negativa, entraren, l’impuls va fer que s’esviraren dos sobre l’oli, un brigadier es va estrellar contra el taburet i es va quedar aturdit. Just anava a propinar un altre colp i se’m tiraren damunt. Va començar el cos a cos. Però gràcies a l’oli i a alguns moviments que vaig aprendre al pati, vaig resistir. Vaig ser derrotat, com estaba previst; encara que quan no pots vencer, tens que fer que la derrota siga digna de ser contada.

Em van portar en volandes per tota la secció entre crits, insults mesclats amb saluts i sorts. No sé res de les meues coses.
En l’oficina de registre, vaig seguir desafiant a la carronya, invitant-los a entrar en la celda d’aïslament. Els covards no entràren.
Tenía que haver ixit a les 07:00. Vaig deixar Le Vallette al voltant de les 10:00. Des del blindat, vaig vore a companys que van vindre a repartir pamflets a l’eixida de la càrcel. El viatge va ser una sauna. Els cabrons de l’escolta se n’anàren a menjar a l’autogrill i em deixàren rostint-me una hora.

Quan vam entrar en Prato, vaig vore una pintada roja en un mur groc vòmit: “VIVA BRESCI”. I, joder, companys, viva Bresci.
Vaig entrar en la secció a les 19:00, després dels procesos clàssics per als qui entren.

Secció III, mitja seguritat, càmares per totes parts en els corredors.

Estem en celdes de tres, hi ha dos xavals amb mi que acaben d’arribar de l’aïllament. Vaig dir: “Bona tarda, presoners, es pot (passar)?”, resposta, “tens raó, estem empresonats, no detinguts. Clar que es pot (passar). Em recibiren preparant-me el llit i alimentant-me. Per a les cròniques, esperem a éste matí. Admet que ahir estaba un poc cansat.

Ara sé que en ésta cárcel som 700, els tres quarts en mitja seguretat i la resta en alta seguritat. Em conten que Prato és un centre de càstig. Mentrestant, éste matí, després de que es córrega la veu de que havía arribat un nou peregrí, vinguérem a saludar-me. La majoría coneixen a “Olga” i mantenen una correspondència. Algú li ha pegat una mirada a un panflet en el que hi havia un escrit meu, així que m’acolliren amb palmades en el muscle.

Ara vull poder resistir-me millor, m’ambiente un poc i vegem com van les coses.

Després de diversos mesos en la XII de Turin puc fer un balanç i crec que es pot conseguir molt organitzant-nos entre presoners. Puc aprofitar mesos d’experiència i una determinació major.

Estic seré, amb la moral alta i sóc conscient de que l’única defensa possible contra el poder és l’atac directe.

Sé que molts company-e-s creuen que la meua el.lecció de no acullir-me a la defensa legal és una el.lecció poc Intel.ligent, poc astuta i que mina l’unitat del moviment NO TAV. Penseu el que vulgueu companys, sols vos puc dir que utilitzaré la Intel.ligència, la astúcia de la que dispose per a unir-me als homes i les dones que combaten contra aquest existent per a llançar colps cada vegada més precisos i deixar clar que seguiré enfrontant-me on siga i a el que siga.

I que els peten a qualsevol arreglo de politicutxos.

Dit això, estic bé encara que desprovist de, pràcticament, tot.

Tornaré a escriure prompte.

Foc i revolta,
Alessio

Per a escriure i expresar la teua solidaritat al company:

Alessio Del Sordo
C.C. via La Montagnola 76
59100 Prato (Italia)

Comunicats – Esdeveniments, Presó – Reclusió

Buenos Aires: Llenç en solidaritat amb Marco Camenisch

Leave a comment

El dia dimarts, 28 d’agost, varem penjar un llenç a metres de l’edifici on funciona l’Ambaixada de Suïssa. Mentre ens allunyàvem, varem escampar volants al lloc.

Amb aquesta senzilla acció, ens solidaritzem amb el company anarquista Marco Camenisch, pres a Suïssa, actualment en vaga de gana.Per a ell va el nostre amor. Per a ell i per a tots els companys que es troben rere els murs, però mai derrotats ni penedits.

Tot el nostre odi per a l’Estat i les seves presons. No podran parar-nos, perquè la nostra solidaritat és més forta que els seus cops repressius i els seus muntatges.

Solidaritat revolucionària amb tots els presos indòmits de tot el món.

Salutacions fraternes als quals dia a dia lluiten contra aquest sistema d’explotació.

Mort a l’E$tat!
Visqui l’Anarquia!

Comunicats – Esdeveniments, Immigrants – Antifeixisme, Presó – Reclusió

Atenes: Reivindicada responsabilitat d’atacs inciendàris contra el partit nacionalista-fascista Chrissi Avgi/Alba daurada.

Leave a comment
Atac inciendàri contra la permanencia local de Pangrati de L’Alba Daurada a Atenes.
Atac inciendàri contra una tenda propietat d’un neonazi a Peristeri
Atac inciendàri contra un vehicle d’un neonazi a Peristeri.

 Aquells qui sembren el terror deuen fer front a la nostra ràbia.

Les coartades ja no marchen … No hi ha electors d’Alba Daurada que s’equivoquen. Aquells qui sostenen aquest partit ho han fet de plena consciencia. Elles i elles no són res més que feixistes.

Aquells qui pretenen un rol de victima amb la finalitat de pareixer quatre gats penosos simpatisants de l’esquerra dins les seues miserables i xicotetes organitzacions no sembren més que el derrotisme davant del feixisme.

A mesura que els immigrants no construeixquen estructures auto-organitzades per a la seua autodefensa contra els feixistes i utilitzent els seus « budells » entre disputes de machos els uns contra els altres i dins la delinquència antisocial, aquells altres continuaran a generalitzar el canibalisme social.

Els únics que no busquen més coartades son els feixistes ells mateixa, obertament compromesos dins d’activitats assassines baix la cobertura d’aparells d’Estat i amb el suport obert o cobert dels instints més podrits de la plebe, alias la lumpen petita burgesía feixista.

Nosaltres també, nosaltres no busquem coartades. La nostra guerra contra els cerdos d’Alba Daurada no és una moda dins el contexte de la seua ascenció (presuntament) “inesperada” al Poder. Nosaltres els em combatut fà anys, pels carrers, dins els esperits. Nosaltres els combatem perque ells són l’aspecte  més horrible, el braç armat dels nostres enemics essencials : el Poder i el Capital. Y nosaltres no hem cedit mai.

–   El 12 d’agost nosaltres hem incendiat la permanència d’Alba Daurada del carrer Filolaou dins del barri de Pangrati a Atenes.

–   El 22 d’agost nosaltres hem reduit a cendres una tenda i un dels seus vehícles al barri de Peristeri a Atenes; tots dos que perteneixen al brut neo-nazi Efstathios Boukouras, un diputat d’Alba Daurada per a Corintia.

Fins prompte.

P.D. : Tota la nostra solidaritat al company Tasos Theofilou*

*Tasos Theofilou es un anarquista/anti-autoritari que a estat arrestat per la policía el 18 d’agost de 2012 al barri de Kerameikos a Atenes i qui està encara, retingut captiu a causa de greus acusacions, entre les quals la seua pretesa participació dins l’assumpte d’un atrac i d’un tiroteig mortal que a causat la mort d’un ciutadà de 53 anys (qui volgué jugar als herois intentant parar els atracadors que fugien) a Naoussa a l’illa de Paros. El nom de Tasos Theofilou també ha estat implicat dins l’assumpte de l’Organització Revolucionària de la Conspiració de les Cél.lules de Foc; més específicament ell està ara mateix fitxat pels accidents que han ocorregut a Agrinio i pel centre d’Atenes en 2010.

font

Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Indonèsia: Eat i Billy condemnats a 1 any i 8 mesos

Leave a comment

Els dos combatents de Yogyakarta, Billy Augustan i Reyhard Rumbayan (Eat) han tornat a la cort per a la vuitena audiència. Aquesta va tenir lloc el 15 de maig del 2012. Billy i Eat han estat condemnats a 1 any i 8 mesos. Els companys estan a la presó des del 7 d’octubre del 2011, poc després del seu atac contra un caixer automàtic.

En l’audiència, que va tenir lloc prop del tribunal del districte de Lahore, el jutge Mulyanto va llegir el veredicte per les accions dels dos combatents revolucionaris. Tots dos han estat considerats culpables d’haver causat l’incendi i l’explosió segons l’article 187, paràgraf 1 del codi penal.

El procés a la Cèl·lula Llarga Vida a Luciano Tortuga/FAI – FRI continuarà amb la resposta dels companys revolucionaris Billy i Eat. Encara no se sap la data.

Força als combatents!

 fonts: 1, 2

Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Grècia: Sobre les vagues de gana a les presons gregues

Leave a comment

 

[1º de maig de 2012]: Comunicat del nucli de membres presos de CCF i Theofilos Mavropoulos sobre la fi de la vaga de gana.

“Una batalla s’ha guanyat, però la guerra no acaba aquí…”

Després de 23 dies de vaga de gana, sortim vencedors del desgast, el derrotisme, i la captivitat que prevalen al món dels presos.

Escrivirem: “Prenem una decisió… lluitem fins al final…”, i hem estat conseqüents amb aquesta elecció, fins i tot en veure com traslladaven als nostres germans, Gerasimos i Panagiotis, en mal estat de salut a l’hospital Tzaneio. Perquè de tot el que s’escriu, la qual cosa més estimem és allò que un escriu amb la seva pròpia sang i segella amb les seves accions. Tot la resta és verborrea buida i pèrdua de temps. Durant aquests 23 dies, no ens hem lamentat ni per un moment de la nostra decisió de dur a terme una vaga de gana. Coneixíem el risc. Sabem com moren tots… però hi ha morts que pesen de manera diferent, perquè triem nosaltres mateixos la manera en què morirem, tal com triem la manera en què vivim. I hem decidit sortir vencedors d’aquesta batalla.

Gerasimos i Panagiotis han aconseguit el seu trasllat definitiu de les presons de Domokos. Gerasimos ha aconseguit el seu trasllat a les presons de Koridallos i Panagiotis, a causa que se li considera convicte de llarga durada (condemnat a 37 anys de presó) no va poder traslladar-se a una presó de presos a espera de judici (com la de Koridallos) i ha aconseguit el trasllat a una presó de la seva “elecció”, concretament, a la de Trikala, on es troben tancats altres tres membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc. Aquesta victòria deixa, a la seva manera, un llegat més en la nostra cerca per una convivència política dels membres de CCF dins dels murs i abolix l’aïllament que ens volen imposar.

En aquesta confrontació amb el sistema, el temps i el desgast d’oponents, vam posar els nostres cossos com a barricades i garantia de la nostra dignitat. Per això, ni hem demanat favors, ni hem mendigat solidaritat en els llocs que evitem freqüentar en el nostre recorregut com a anarquistes de praxis. Ens hem allunyat de partits esquerrans, de rodes de premsa amb fons humanitari, de cercles reformistes. Optant així a una solitud conscient, hem explicat amics i enemics, companys i indiferents, accions i silencis…

No malgastem paraules amb els populistes i els insignificants. Al contrari, la paraula “gràcies” és molt pobra per als companys de tota Grècia que van córrer, van repartir fullets, van pegar cartells, van muntar concentracions de solidaritat amb micròfon, okuparen un canal de televisió, van venir en una marxa fins als afores de les presons, van realitzar transmissions d’actualitzacions a través de la ràdio…

Finalment, enviem el nostre més càlida abraçada a tots els vàndals, els provocadors, els incediadors i bombardejadors nocturns a Grècia, als anarquistes nihilistes en l’Estat espanyol, als nostres germans a Bolívia, a Anglaterra, i a tots els nuclis de la Federació Anarquista Informal i de la Conspiració de Cèl·lules del Foc…

Res seria el mateix sense tots vosaltres…
Feliç retrobament, companys.

Encara que guanyem, no ens queda més que començar la propera batalla.

PER L’EXTENSIÓ DE LA FEDERACIÓ ANARQUISTA INTERNACIONAL (FAI/IRF)
PER LA INTERNACIONAL NEGRA DELS ANARQUISTES DE PRAXIS.

Nucli de membres presos de CCF-FAI
i l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos.

Nota de Contra Info: Segons les primeres informacions que rebem, el pres Spyros Dravilas ha suspès la vaga de gana després del rebuig de la seva petició per les autoritats.

_______________________________________________________________

Actualització del 29 d’abril

Solidaritat amb les guerrilles urbanes

Fins al moment, hi ha 10 companys en vaga de gana, concretament, Spyros Dravilas, vuit dels 9 membres presos de la CCF, així com l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos. Olga Ekonomidou anuncia que comença la vaga de gana el 30 d’abril:

Tretze mesos de presó per mi. La data de la teva detenció no l’oblides mai. És el punt crucial d’un canvi forçat. Va ser el moment en què semblava que deixaves una casa, els plans, l’equipatge, les idees d’accions, la teva estratègia. En aquest moment ens transformem en presoners de l’Estat i, des de llavors, em separen dels meus companys milers de quilòmetres de distància, de vegades uns pocs i unes altres molts.

En aquest poc temps d’empresonament, els nostres continus i venjatius trasllats semblen dificultar la nostra comunicació i el temps s’alia amb el Poder, per fer-nos sentir aïllats. Però la realitat no és així. El que deixem en aquesta casa eren només els materials dispensables, els que substitueixes fàcilment. La resta, els plans, les idees, l’estratègia, les emocions, els moments, els portem constantment en la ment i el cor, millorats, encara més llests per a la guerra.

La distància i el temps no tenen importància. Són conceptes relatius. Per a mi, és com si hagués estat ahir mateix en la mateixa taula amb els meus companys, conspirant sobre el nostre proper blanc. Quan compartim el desig d’atacar els valors i els ideals d’aquest món autoritari i podrit, recordem que anirem fins al final. Que no ens abandonarem els uns als altres i no retrocedirem. La necessitat d’un es converteix en decisió pels altres.

El 8 d’abril, la Conspiració de Cèl·lules del Foc va decidir començar una vaga de gana, exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou de les presons de Domokos, com també la fi dels trasllats venjatius de la resta dels membres de l’organització. Tres dels meus companys estan ja en la quarta setmana de vaga de gana, s’han presentat les primeres conseqüències serioses per a la seva salut. I el temps passa… En el marc de l’estratègia predeterminada d’inici de vaga per a cadascun de nosaltres, al meu torn, em declaro en vaga de gana des del dilluns, 30 d’abril, amb la convicció de lluitar fins al final.

Per sempre en la batalla

Olga Ekonomidou
Membre de la Conspiració de Cèl·lules del Foc
Presons de Elaiona de Tebas

Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Presó – Reclusió, Repressió

Exarchia, Atenes: Reivindicació d’atac incendiari a vehicles de OTE, en solidaritat amb els vaguistes de gana a les presons gregues

Leave a comment

Les accions parlen per si mateixes. No obstant això, volem dir unes paraules sobre la situació actual i l’opció de passar a l’atac. Mentre la metròpolis està repleta amb tot tipus de policia i les presons plenes de companys; mentre el verí feixista corre en abundància des de les pantalles, i els idiotes es preparen per a una altra festa electoral; mentre la repressió en contra de l’enemic intern s’incrementa i s’estén, pensem que seria bé donar un pinzellada diferent a aquest miserable paisatge.

El 19 d’abril tallarem, amb una serra elèctrica, les persianes de l’aparcament tancat de OTE al barri d’Exarchia i destruirem per complet tots els vehicles que hi havia en el lloc.

L’empresa OTE (Organització de Telecomunicacions de Grècia), ara és una filial de l’empresa Deutsche Telecom. La multinacional d’interessos alemanys és una empresa colossal en el sector de les telecomunicacions, a més de ser la més gran en aquest sector a Europa, mantenint una posició monopolista al mercat internacional. Al mateix temps, és una empresa innovadora en sistemes de control i vigilància. En el 2008, enmig d’un escàndol, Deutsche Telecom va confirmar que havia registrat les dades dels telèfons mòbils de 17 milions dels seus clients. Aquesta multinacional col·labora de forma propera amb l’Estat alemany i, a més, la seva filial T-Systems s’encarrega del desenvolupament del sistema digital de telecomunicacions de la policia alemanya. No és necessari explicar més sobre per què és un blanc per a nosaltres.

Dediquem aquest gest a Alexandros Mitroussias, Giorgos Karagiannidis, i Kostas Sakkas, que han començat una vaga de gana des del 6 d’abril, exigint l’aixecament de les noves i venjatives presons preventives, i l’ALLIBERAMENT IMMEDIAT de la companya Stella Antoniou, a causa dels seriosos problemes de salut que pateix, una situació que empitjora cada dia a causa de les condicions de tancament. A més, ens posicionem al costat dels membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc i l’anarquista Theofilos Mavropoulos els qui s’han declarat, també, en vaga de gana (a partir del 8 d’abril), exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou a les presons de Koridallos, des de les de Domokos.

No ens oblidem del pres digne, Spyros Dravilas, que ha començat una vaga de gana des del 4 d’abril, exigint els permisos de sortida de presó, dret amb el qual compta des de fa dos anys i mitj, i que les autoritats li neguen venjativament. No ens oblidem tampoc dels detinguts del 12 de febrer.

NI UN PAS ENRERE
PER LA DESTRUCCIÓ DE LES PRESONS
I L’ALLIBERAMENT SOCIAL I INDIVIDUAL
Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Immigrants – Antifeixisme, Presó – Reclusió, Repressió

Veria, Grècia: Jornada d’accions solidàries i marxa antifeixista

Leave a comment
Alliberament immediat de Stella Antoniou. Acompliment immediat de les exigències dels anarquistes presos en vaga de gana.
Treieu les mans dels espais autogestionats i lliures. Solidaritat amb les okupes VOX i Valtetsiou

Una jornada d’accions de solidaritat amb els presos anarquistes en vaga de gana, els espais okupats, i en contra del feixisme es van realitzar el dissabte, 21 d’abril a la ciutat de Veria, en el nord de Grècia. A les 12:00 hores, els companys es van concentrar a la plaça Cristou, i van dur a terme una concentració amb micròfon, per propagar la lluita dels presos anarquistes en vaga de gana. A més, van penjar dues pancartes, una d’elles en solidaritat amb les okupes i, en particular, amb l’Espai Social Okupat VOX i la casa okupada del carrer Valtetsiou, que havien estat aplanades pels policies la matinada del 20 d’abril.

Com més et roben la vida, més t’alimenten amb nació i raça

A la tarda, a això de les 17:00 hores, companys antifeixistes es van reunir a la plaça Dimarchiou,on van muntar una altra concentració amb micròfon. A les 18:00 van sortir al carrer i van realitzar una marxa en el centre de la ciutat, que comptava amb la participació de prop de 70 persones. Durant la mani es va repartir material antifeixista i es van escriure pintades en les façanes de diversos bancs, com també de la seu del partit d’extrema dreta LAOS.

fonts 1 2

Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Nova York, EUA: Petita crònica de la concentració anarquista per fora del Consolat grec, en solidaritat amb els presos en vaga de gana

Leave a comment

Atenes dels nostres germans a la ciutat de Nova York:

Érem un petit però alegre grup d’uns 20 anarquistes reunits per fora del Consolat grec ahir a la tarda (19 d’abril). Teníem dues pancartes i distribuirem fullets per cridar l’atenció sobre el cas corrupte dels presos anarquistes en vaga de gana, les miserables condicions i les detencions preventives.

Ens declarem en solidaritat i lluitem al vostre costat per aconseguir la caiguda de l’Estat capitalista i les restriccions de totes les presons, així com els camps de concentració de l’Estat feixista.

Foc a les presons, amor als parcs!
Anarquia per a una humanitat lliure!
Per la destrucció de totes les presons!
Ecologia – Sanitat, Historia – Teoria, Presó – Reclusió, Repressió

Guayana francesa [1892-1894]: La revolta i la massacre a les presons de Cayena

Leave a comment

Una breu història sobre la brutal repressió en el campament de presos a la illa de Cayena en la Guayana francesa, on una rebel·lió contra l’assassinat d’un pres va derivar en una massacre de presos anarquistes per part de les autoritats. Les Illes de la Salvació se situen prop de Cayena, en el que era la Guayana francesa a Amèrica del Sud. Aquestes 3 illes-presó (de les quals l’Illa del Diable és la més famosa, tristament) estaven reservades, per part de les autoritats franceses, per als casos difícils, els pròfugs reincidents i els presos polítics. Amb el temps, molts anarquistes van ser traslladats a aquestes masmorres.

Malgrat la seva aparença paradisiaca, aquestes illes, envoltades de forts corrents en un mar infestat de taurons, eren un lloc espantós per als presos. La principal activitat dels presos aquí era abocar aigua salada en les males herbes que creixien en les carreteres i al voltant dels edificis. Regnava el més absolut avorriment. A excepció d’aquells confinats a l’aïllament per haver comès certes infraccions, els presoners tenien permès entrar i sortir durant el dia abans de ser tancats i encadenats en arribar la nit. Es pot apreciar part de l’ambient d’aquestes illes veient la pel·lícula Papillon.

A principis de 1890, cartes de contraban escrites per anarquistes van començar a aparèixer en un periòdic francès, denunciant el tracte rebut pels presoners en les colònies penals. Les cartes feien referència a la manca d’atenció mèdica, a la confiscació de la correspondència i a les repugnants tortures i càstigs que es duien a terme.

En 1892, les autoritats van tramar una provocació, esperant aconseguir una excusa per matar als anarquistes, però el seu intent va fracassar. El règim es va tornar més dur i les autoritats principals van donar llum verda als carcellers per desfer-se dels anarquistes. Els carcellers van debatre entre ells per decidir qui anava a matar al primer anarquista.

Al setembre de 1894, el carceller Mosca va assassinar a l’anarquista François Briens. Abans de morir, va manifestar: “Moro per l’anarquia, els anarquistes em venjaran”. El 21 d’octubre, Mosca va ser assassinat durant el seu torn, apunyalat amb una daga amb tres cargols. Les autoritats estaven preparades. Es va iniciar una cacera humana sense caserna. El 22 al matí, el cos de Charles Achille Simon (conegut com Biscuit i Ravachol II) va ser trobat amagat en un cocoter.

Un soldat el va insultar i, quan ell va respondre “Visqui l’anarquia”, el soldat li va disparar. Simon, que havia nascut a Loiret, en 1873, va ser membre del grup anarquista St. Denis, juntament amb l’anarquista revolucionari Ravachol, i havia col·locat una bomba a la casa de M. Benoit, el president del tribunal que jutjava el procés de dos anarquistes, Dardare i Decamp. Aquests últims havien estat arrestats després de l’atac de la policia a una manifestació el Primer de Maig de 1891 a la ciutat de Levallois. Durant l’atac dels policies, un altre anarquista va resultar ferit, i els tres van ser severament apallissats en la comissària de policia. El jutge Benoit havia instigat a un empresonament de llarg temps per Dardare i Decamp.

Altres tres presos, Marsevin, Lebault i Jules Leon Leauthier, van ser abatuts a tirs, cadascun subjectant la mà de l’altre i cridant “Visqui la llibertat, visqui l’anarquia!”. Leauthier havia apunyalat a un ministre serbi, ferint-li greument, a París en 1893. Va ser condemnat a treballs forçats per a tota la vida, el 23 de febrer de 1894.

Dervaux, Boesie, Garnier i Benoit Chevenet van ser assassinats més tard. A Kervaux i Marmes els qui s’havien amagat en una cova, els van obligar a sortir amb fum i després els van disparar. L’endemà, el matí del 23 d’octubre, Edouard Aubin Marpaux va sofrir la mateixa destinació. Va néixer en 1866 en Fraisans en el Jura, i va participar tant en la ”Liga de los Antipatriotas” com en la ”Liga Anti-Terratenientes”. Va ser secretari de la Càmera Sindical de premses metàl·liques. Va participar en expropiacions (assalt revolucionari) al costat de Pini. El 17 de novembre de 1893, va ser capturat en un parany tramat per la policia, i va apunyalar a un policia durant la pelea. Va ser sentenciat per a tota la vida el dia 28 de febrer de 1984, però va morir amb a penes uns mesos després. Altres anarquistes assassinats van ser Mattei, Maxime Lebeau, Mazarquil, Henri Pierre Meyrveis, Auguste Alfred Faugoux, Thiervoz i Bernad Mamert. Els metges, en veure els cossos, van dir: ”Ja n’hi ha prou, tenyireu el mar de vermell, detingueu aquesta carnisseria!”

Faugoux (30) i Chevenet (28) acabaven de ser condemnats per formar part del robatori de dinamita que es va dur a terme en Soisy-sous-Etiolles, en el qual Ravachol hi havia estat involucrat. Durant el judici, amb els seus comentaris sarcàstics i humorístics, Faugoux havia mostrat el seu menyspreu cap a la societat. Havia nascut en Nantes en 1865, i el seu pare havia mort als pocs anys, en 1878. Va ser educat a l’escola tècnica i va treballar en les drassanes de Nantes. Faugoux es va presentar com a candidat a la Cambra de diputats, però amb l’únic fi que els anarquistes poguessin presentar els seus proclames. Va fundar el Sindicat de Treballadors. Després de deixar les drassanes, es va traslladar a París, on va treballar en les forges i tallers de Saint-Denis. Allí es va fer director del periòdic anarquista Pere Peinard. En 1890 va ser condemnat per incitació a l’assassinat i saqueig, per felicitar, en un article, al revolucionari rus Padlevsky, després d’haver matat al traïdor Seliverstoff. Va evitar complir la seva pena mudant-se a Espanya, i després a Suïssa. En Ginebra, va treballar com dorador ambulant, sota el pseudònim de Martin. Després va ser expulsat de Ginebra. Faugoux va ser condemnat a 20 anys de treballs forçats i Chevenet, a 12.

Per desfer-se d’ells, els cossos crivellats a bales van ser llançats com a aliment per als taurons. Els anarquistes supervivents, com Anthelme Girier, van tenir llavors que aguantar mesos de llarga agonia abans de morir. Recorda els noms d’aquells anarquistes caiguts.

font

Comunicats – Esdeveniments, Presó – Reclusió, Repressió

La Pau, Bolívia: Sabotatge en solidaritat amb Stella Antoniou, Eat i Billy, Luciano Pitronello, i els companys de CCF que estan en vaga de gana

Leave a comment

Reivindiquem el sabotatge a un caixer automàtic del Banc dels Andes Pro Credit, situat a la zona de Miraflores i el qual va acabar totalment inutilitzat pel foc.

Són nous temps d’insubmissió i desobediència a Bolívia.

Noves oportunitats de replantejar i redefinir concepcions de lluita per l’anarquia, veiem des de l’òptica de l’acció directa i tots els seus matisos ja no des de les abstractes i velles significacions reformistes no solament caduques, sinó contràries també a la set de venjança i destrucció que emergeix de les entranyes, de la urgent reapropiació de les nostres vides, no una vida corrompuda pels diners i el consum, per contra, una vida que vola lluny dels seus límits i les seves lleis còmplice en cada gest amb cadascun dels quals s’enfronten al poder. Desafiem tota forma d’autoritat, rebutgem les frases ja fetes i repetides fins al cansament pels erudits de la revolució i els qui enarboren el discurs de procés de canvi i aquesta fastigosa forma antiimperialista-anticapitalista del MAS.

No anem a esperar que ens diguin quan és el context adequat de la revolta, de les “condicions propícies” per a la lluita, factors que tornen eterna l’espera d’acabar amb aquesta realitat. Decidim enfrontar-nos aquí i ara, consenteixes de cada acció, cada pas que d’ara endavant serà una amenaça per al poder i la societat que col·labora i és part de l’aniquilació del món en què vivim.

Acció en Solidaritat:

Stella Antoniou, companya empresonada a Grècia
Eat i Billy, companys empresonats a Indonèsia.
Luciano Pitronello, força en tot el procés estem amb tu.
Companys de CCF en vaga de gana.

Per la constant discussió i enfortiment de la FAI-FRI.

Unas Noctilucas descarriadas FAI/FRI

Pd: Perquè no quedi com un fet aïllat. Tot el nostre menyspreu al convertit Walter Bond, perdó… Abdul Haqq.

Comunicats – Esdeveniments, Presó – Reclusió, Repressió

Barcelona: Anarquistes nihilistes reinvidiquen ona d’accions directes, atacs incendiaris, i sabotatges.

Leave a comment

LA CIUTAT DE LES BOMBES TORNARÀ A CREMAR.

Àrea metropolitana de Barcelona.

Avinguda Maresme:

– Es reivindica l’incendi de dues furgonetes de l’empresa FedEx a les 22:30 de la nit el 4 de Febrer de 2011.

– Es reivindica amb retard la crema de dos cotxes de luxe en la matinada del 7 al 8 de setembre de 2011 a les 22:50 de la nit. A més, el 7 de Març de 2012, es reivindica l’incendi d’una furgoneta de Prosegur, l’empresa de seguretat.

Carrer Mare de deu de Lorda:

– Es reivindica la crema d’un caixer el 18 de Març de 2012 amb un petit coctel molotov a les 4:30 de la nit. (Alguns videos gravats per veïns)

http://www.youtube.com/watch?v=yYBaw77MlKo

http://www.youtube.com/watch?v=HRVUq85nnrU

http://www.youtube.com/watch?v=Kcbe6JqsmGY

Poblenou – Oficina de treball atacada.
El 21 de Març de 2012, al barri de poblenou, una oficina de treball va ser atacada trencant els cristalls a les 2:30 de la matinada. Contra la tortura salarial, acció directa.

Verneda – Dos bancs copejats.
El 22 de Març de 2012, un grup de companys van trencar a les 23:00 de la nit, les vitrines de dos bancs, una sucursal de La Caixa i una altra del Banc Sabadell. Posteriorment, es va llançar un coctel molotov contra el caixer.

Camp de l’arpa – Església atacada.
El 27 de Març de 2011, una església va ser atacada amb bombes de pintura en l’exterior, així com trencats els seus cristalls per fora amb pedres a les 00:40 de la nit.
Fets durant la vaga general – 29 de març.

– Després dels disturbis, al voltant de les 23:40 al carrer Balmes, es van cremar 4 contenidors per posteriorment intentar tallar el carrer.

– A les 00:30 prop de la plaça Urquinaona, es van bolcar 3 contenidors i se’ls va calar foc per tallar un carrer proper.

– A les 1:15 es va atacar una sucursal de La Caixa prenent va ser al seu caixer i trencant les vitrines prop de la plaça Sant Jaume.

– A les 2:50: Al carrer Joaquim costa, es van calar foc a dos contenidors per bloquejar el carrer.

– A les 3:20: Es va posar silicona en diversos locals que van romandre obertes el dia de la vaga.

– A les 4:00 Es va atacar una sucursal bancària de Caixa Laietana prop de Plaza Catalunya, per posteriorment tallar el carrer amb un contenidor cremant.

La Sagrera – asseguradora atacada.
El dia 2 d’Abril de 2012, a les 3:20, un grup de companys encaputxats van rebentar els cristalls d’una sucursal bancària, para, posteriorment, introduir una bengala de color vermell dins. Després, es va tallar el carrer.

Raval – Contenidors cremats.
El 3 d’Abril de 2012, a les 4:50 de la matinada, es reivindica la crema de 8 contenidors al barri del raval, en el carrer de l’Aurora. Segons després, es va pintar en gran ‘’ SOM UNA IMATGE DEL FUTUR’’

Hospitalet del Llobregat – CCTV atacada.
La nit del 4 d’Abril, de 00:30 a més o menys les 3:20 de la matinada, en hospitalet, concretament al barri de Torrassa, es van atacar diversos sistemes de CCTV amb pals, entenimentades i llambordes.

La mina – Cort de carrer i atac a banc.
El 6 d’Abril, a les 19:20 de la nit es va tallar el carrer Tessàlia amb contenidors cremant i posteriorment, es van atacar dos semàfors per impedir el normal funcionament del trafico. Després, aproximadament a les 00:20 en el mateix lloc, es va atacar una sucursal bancària propera i es va realitzar una pintada que resava: “Volem a Stella Lliure”

Nou Barris – Escoles sabotejades.
La nit del 5 d’Abril a la zona de Nou Barris, es van realitzar diverses pintades en diversos instituts públics a les 23:50 aproximadament, més tard, al voltant de les 3:30 un col·legi privat va ser sabotejat amb els seus cristalls trencats i bombes de pintura
aixi com diverses pintades en les parets de fora.

Les pintades que es van realitzar resaven:

– Per una escola autogestionada, voluntària i antiautoritaria. Mort al món dels caps.
– Contra la domesticació de l’individu, resistència i acció directa.
– Jove, si tu no lluites ningú lluita per tu.

Breu comunicat:

Com a anarquistes de tendència nihilista, reivindiquem l’acció revolucionària com a eina per al nostre projecte polític emancipador, proposem la guerrilla urbana subversiva com a forma de lluita en els espais de carrer, així com per guanyar terreny en les nostres vides, enfront del control de l’estat autoritari.

Som anarquistes revolucionaris que rebutgen i menyspreen les files de l’anarquisme clàssic, així com també rebutgem l’antiga estratègia (fi en si mateixa) d’acumulació de forces. Trenquem amb els vells esquemes i ismes i funcionem mitjançant les nostres inquietuds i nostre jo personal (el qual dosem amb el treball en col•lectiu per aconseguir segons que metes vitals, veient en això un fals problema i cap contradicció).

Com a joves desarrelats amb expectatives de voler emancipar-se, no solament veiem el nostre enemic en el capitalisme i en l’estat, ho veiem també en els valors deshumanitzants de la societat, en la seva defensa de l’indefensable, per tant, també busquem desarticular-la. Som els incontrolats, els que donem regna solta a la destrucció soci-política, els que veiem en la joventut precària i salvatge, en els joves immigrants i de classe social baixa, l’explosió desestabilizadora adequada per desmantellar el món dels caps i tombar a l’estat, la capa adequada per crear una tensió de guerra civil-revolucionària mitjançant la tàctica de la guerrilla urbana anàrquica i el conflicte entre l’estat opressor i la joventut revolucionària. Estem treballant per a l’articulació d’una influència constant en els nostres espais de carrer, que puguin crear la situació de guerra soci-politica contra la civilització, d’arrasar els esquemes del capital sense miraments.

Volem forjar una generació de joves salvatges, disposats a destruir la ciutat i l’economia capitalista. Des dels suburbis barcelonins, fem una crida a la resta de joves al fet que se sumeixen a la branca nihilista de l’anarquisme, al fet que indaguin en les seves percepcions i en què units, sota un puny negre antiautoritari, subvertim el vell ordre. Anem més enllà.

Solidaritat recíproca:

Malgrat que les accions en el seu moment no van tenir un ànim solidari en concret des del principi i solament es buscava propagar l’acció revolucionària i la revolta, volem canviar el pla inicial i dedicar totes les nostres accions (excepte la solidària el 6 d’abril amb Stella Antoniou) a Gerasimos Tsakalos, Panagiotis Argyrou, Christos Tsakalos, Giorgos Karagiannidis, Alexandros Mitroussias, i Kostas Sakkas que actualment han començat una vaga de gana. Companys, us enviem un puny en alt i una fervent salutació revolucionària.

Mort a la pau social!
Que torni el terror contra els seus engranatges!

Anarquistes nihilistes

Cartells, Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Presó – Reclusió, Repressió

[Grècia] 6 d’Abril, dia en solidaritat amb Stella Antoniou.

Leave a comment

L’Anarquista Stella Antoniou, porta 16 mesos a presó preventiva. Està acusada de participació en l’organització revolucionaria Conspiració de Cel.lules de Foc. Fou arrestada al desembre de 2010 junt amb els compas Kostas Sakkas, Giorgos Karagiannidis i Alexandros Mitroussias, que estan també a presó per el mateix cas.

Ella, com els altres, nega els podrits i unflats càrrecs, que estan constantment en proces de renovació amb noves acusacions, bassades en les seves relaciones personals i, per suposat, les seves identitats polítiques com anarquistes.
Stella sofreix una malaltia prou greu, que empitjora per moments degut a la seva reclusió i per això, presenta reiteradament sol•licituds d’Alliberació, que son denegades una darrera d’altre.

No obstant, no ha parat de lluitar amb coratge des de la presó..
Mai va negar que va mostrar la solidaritat a un compa d’ella en trobada i captura.

TE MILERS DE PÀGINES DEL CAS CONTRA ELLA..
TE MILERS DE COMPAS AMB ELLA
LA RECUPERAREM!

ALLIBERACIÓ IMMEDIATA D’STELLA ANTONIOU

LLIBERTAT PER KOSTAS SAKKAS, GIORGIOS KARAGIANNIDIS, ALEXANDROS MITROUSIAS

MANIFESTACIÓ: DIVENDRES 06/04/2012
SYNTAGMA, ATENES A LES 18:00

Assemblea solidària amb els lluitadors presoners i perseguits

Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Atenes: Carta de Kostas Katsenos des de la presó de Koridallos

Leave a comment

L’1 d’abril, es compliran 6 mesos de la meva detenció preventiva a la presó de Koridallos. Actualment soc l’unic detingut per el cas de Lluita Revolucionària.

Durant els últims dos anys he viscut en un estat de segrest peculiar, completament separat del meu ambient, sense poder treballar, estudiar, comunicar i participar dels processos de l’espai polític en que hi participo.

Un sistema polític i econòmic injust e inhuma, en crisi, intenta reprimir qualsevol resistència social, des de la legislació penal.

La justificació en que es basa la meva persecució es completament arbitrària, es producte d’estimacions-especulacions dels agents del ministeri de protecció del sistema.

A les 10.00 del 27 de març, tinc que presentar-me front el consell d’Apel·lacions d’atenes, per que es determini la continuació o no de la meva detenció, dita, temporal.

Coneguen d’avantbraç el clima de repressió que prevaleix contra tots els fronts socials no se si puc esperar una decisió positiva. De totes maneres, continuaré resistint a les maquinacions policials i jurídiques.

A bloquejar la repressió, independentment de la forma en que aquesta es presenti. A expressar la nostra solidaritat activa amb tots els lluitadors presoners de la guerra social i de classe.

Kostas Katsenos, 23 de març de 2012
Sisena planta de la presó de Koridallos

Kostas Katsenos fou allibertat de la presó el 29 de Març

font

Cartells, Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Presó – Reclusió, Repressió

Xile: Als presos, als ferits, als fugats, als guerrers, per la Solidaritat Activa

Leave a comment

Costa escriure moltes vegades sabent que no seran més que textos difosos per l’eina tecnològica també inventada pels enemics, però en temps com aquests, se’ns fa necessari informar, convidar i motivar els companys que estan en altres parts del globus. Ja hem confirmat la informació sobre el company ferit a Chillán (Xile) gràcies a recopilacions que hem anat coneixent per la premsa dels poderosos, allò ens motiva a tornar a comunicar-nos plens d’incertesa i pena, i no només això, també la situació del company Tortuga i dels altres presos d’aquesta guerra social que cada dia ens fa caminar amb angoixa. Tampoc ens oblidem de la Gaby i el Diego, dos cors clandestins molt lluny de les mans de l’autoritat, i tant així ens motiven tots i totes els guerrers anònims del territori arriscant les seves vides per la destrucció d’aquesta societat i de tota forma de dominació.

Estem angoixats, per això mateix tornem a convidar a la solidaritat activa i constant pel que fa als atacs al poder, els nostres presos no aguanten ni un minut més, plenem-nos de ràbia i intel·ligència, i fem que les bombes i el foc arribin fins i tot a les cases tan insegures dels opressors. Fem que cada marxa o manifestació s’ompli d’espontaneïtat revolucionària, expandim la Revolta per tot arreu. Els companys de Chillán ens demostren que la revolta no s’ha de centralitzar a ciutats grans, sinó que s’ha de contagiar com un virus salvatge per tot arreu.

Mort a la por i a la paranoia!
Per la propagació de l’odi i la rebel·lia!
Per la destrucció de la civilització, cap a l’alliberament total!

Escrit per Alguns Antisocials Salvatges.
negrosdebialystok[a]riseup.net
PD: El cartell va ser tret de per ahi i a més, els deixem una cançó de Niu del Cuco.

Lletra:
Encara que no sàpiga el teu nom
encara que mai t’he parlat
encara que no estigui al teu costat
els nostres colps són propers.

Encara que mai ens veiem
encara que lluny estigui lluitant
encara que busquin atrapar-nos
seguirem atacant.
Tot i que res és segur
encara que plori contra el mur
encara que sagnin els nostres punys
cada acte no serà l’últim.

Encara que pensin que és en va
encara que de vegades caigui l’ànim
encara que estiguis de l’altre costat
lo bell és rebel·lar-se.

Com un mar furiós contra les pedres
la nostra acció d’amor en aquesta guerra
tan llunyans, tan propers
tan llunyanes, tan properes.

Perquè em bull la sang en saber dels teus batecs
arriscant a cada moment per alguna cosa diferent.

original

Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Presó – Reclusió

Atenes: Reivindicació d’Atac incendiari al tribunal del distrite de Kalithea

Leave a comment

Estem visquent la peculiar conjuntura econòmica i política en la que el capitalisme oscil·la de forma impredictible i el sistema polític es troba a una trifurca generalitzada. No obstant, aquesta tasca no ve a proporcionar cap solució alternativa en el pla polític, sinó que es pot trobar en forma de descontent general. Però el descontent general que prevaleix en l’àmbit local general no es altre cosa sinó un aspecte més enèrgic de d’Inèrcia. No obstant, veiem les bases de la lluita en els barris com llum positiva, junt el recolzament de l’espai anarquista com l’unic contrapés al capitalisme que, malgrat de que es troba en recessió, continua el seu atac, mentre que la majoria resignada població treballadora cedeix en el terreny social.

Degut a aquesta situació, la democràcia mitjançant la ”justicia” ve a re-establir una multitud de subministres al front, com la prohibició de manifestacions en el anomenat ”centre històric [d’Atenes]”, la concessió del dret oficial de l’us d’armes per part dels maderos i els ciutadans, amb l’americanització del sentit de la propietat (mitançant la incitació: ”ciutadans prenguin les armes”). També especulem prop d’una nova i imminent modificació i actualització de la llei antiterrorista, tenint om objectiu l’establiment d’un clima encara major de repressió i por. La pregunta que volem plantejar a tot el món és: ”Que accions prenen els anarquistes i l’ampli entorn llibertari en un moment en que els nacionalistes ja han començat a formar milícies patriòtiques i s’entrenen en les muntanyes, sense por al caos i l’Anarquia?”

Ataca sempre i en tots llocs.

Amb motiu dels nous processos per el cas de la conspiració de cel.lules de foc, el dimecres, 14 de març, a l’Alba, prendre’m foc al tribunal del districte de l’area de Kallithea amb artefactes incendiaris. El sistema, amb un moviment improvis, està intentant re-organitzar la presó preventiva, encara més, els ja durs càrrecs. Estem segurs de que els nostres compas es mantenen intactes davant els trucs legalistes de l’estat i l’amplia postura d’inquisidors moderns.

Ara, ens agradaria expressar el nostre recolzament incondicional a Stella Antoniou que, apart de sofrir greus condicions de salut que fan imprescindible la seva posada en llibertat, es ANARQUISTA i deu ser tractada com tal per els seus compas.

No ens oblidem del compa empresonat Giannis Skouloudis que serà sotmès a judici per l’estat el 21 de març de 2012, per l’incendi als vehicles de l’empresa publica d’energia elèctrica (DEI) i reivindicà la responsabilitat per l’acció; tampoc ens oblidem dels compas presos Dimitris Dimitsiadis, Babis Tsilianidis, Dimitris Fessas i Sokratis Tzifkas, que escolliren el difícil camí de la clandestinitat, foren detinguts i estàan processat per el mateix cas.

Enviem força al bandit anarquista Rami Syrianos.

Senyal incendiaria dels compas no vençuts que han escollit el camí de l’atac.

Honor etern al membre de Lluita Revolucionària, Lambros Foundas, que fou assassinat, el 10 de març de 2010 a balaços per la policia.

P.D. Informem del deliberat encobriment de la nostra acció per part dels mitjans de comunicació, un silenciament que demostra que el seu paper i el seu posicionament estan al lloc dels seus superiors de l’estat i que el seu paper i posicionament estan al costat dels seus superiors de l’estat i en contra nostra. Anem a aclarir que qualsevol periodista informant-asignatari de policies pot lluitar amb nostres practiques queixes, ja que els seus coxes i cases son tan accessibles i combustibles com els de la resta de l’escòria.

Front Revolucionari Internacional — Federació Anarquista Informal
Cel.lula Incendiaria d’Atac
Camí de Cendres.

font

Ecologia – Sanitat, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Atenes: Tres dels arrestats el dia 12 de febrer, segueixen tancats a la prefectura de policía d’Atenes!

Leave a comment

Ahir, 19 de març, després de contactar amb un advocat, sortí a la llum que tres dels arrestats en les mobilitzacions del 12 de febrer, en presó preventiva, segueixen encara en custodia policial en les presons del GADA (Prefectura de policia d’Atenes), amb l’argument de que no hi han espais en les presons, doncs no es poden transferir… A més, segons s’informa, les autoritats estatals han fet servir les vagues dels funcionaris de presons com excusa per aquesta pràctica.

Des de fa més d’un mes, hi han activistes socials que es troben presos en les presons del GADA, sense poder veure la llum del dia (ja que no hi ha temps de pati en aquestos centres), en condicions miserables de nutrició i higiene, inclús pitjor que en qualsevol presó. Això que està passant no te precedents.

El compa, Vaggelis Kailoglou, el quart arrestat, va escriure una carta en solidaritat amb l’anarquista, Stella Antoniou, el 9 de març, aixi que sabem que es troba en la presó de Koridallos.

Alliberació immediata dels 4 en presó preventiva des de el 12 de febrer!
Absolució immediata dels detinguts i acusats rere les mobilitzacions!

Cartells, Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Presó – Reclusió, Repressió

20 de març, jornada international d’accions solidàries pel company Tortuga

Leave a comment

MAI DERROTAT
MAI PENEDIT

L’1 de juny del 2011, Luciano “Tortuga”, de 23 anys, va instal·lar un artefacte explosiu al Banco Santander de Santiago, Xile, sumant-se a l’ofensiva antiautoritària que ha vingut desenvolupant fa anys sense reconèixer líders ni fronteres, atacant de forma directa símbols de l’estat i el capital.

Aquest 20 març de 2012, es realitzarà l’audiència del judici oral en contra del company, per a qui demanen 15 anys de presó, sota la Llei Antiterrorista.

Els/les guerrers/res de tot el món no podem quedar-nos en silenci observant com jutgen el nostre germà. Destruïm les lògiques del capital. Defensem el company i el seu acte insurrecte, amb totes les formes d’atac imaginables. En guerra contra el poder…

CAP GUERRER ESTÀ SOL!