Xile: Als presos, als ferits, als fugats, als guerrers, per la Solidaritat Activa

Costa escriure moltes vegades sabent que no seran més que textos difosos per l’eina tecnològica també inventada pels enemics, però en temps com aquests, se’ns fa necessari informar, convidar i motivar els companys que estan en altres parts del globus. Ja hem confirmat la informació sobre el company ferit a Chillán (Xile) gràcies a recopilacions que hem anat coneixent per la premsa dels poderosos, allò ens motiva a tornar a comunicar-nos plens d’incertesa i pena, i no només això, també la situació del company Tortuga i dels altres presos d’aquesta guerra social que cada dia ens fa caminar amb angoixa. Tampoc ens oblidem de la Gaby i el Diego, dos cors clandestins molt lluny de les mans de l’autoritat, i tant així ens motiven tots i totes els guerrers anònims del territori arriscant les seves vides per la destrucció d’aquesta societat i de tota forma de dominació.

Estem angoixats, per això mateix tornem a convidar a la solidaritat activa i constant pel que fa als atacs al poder, els nostres presos no aguanten ni un minut més, plenem-nos de ràbia i intel·ligència, i fem que les bombes i el foc arribin fins i tot a les cases tan insegures dels opressors. Fem que cada marxa o manifestació s’ompli d’espontaneïtat revolucionària, expandim la Revolta per tot arreu. Els companys de Chillán ens demostren que la revolta no s’ha de centralitzar a ciutats grans, sinó que s’ha de contagiar com un virus salvatge per tot arreu.

Mort a la por i a la paranoia!
Per la propagació de l’odi i la rebel·lia!
Per la destrucció de la civilització, cap a l’alliberament total!

Escrit per Alguns Antisocials Salvatges.
negrosdebialystok[a]riseup.net
PD: El cartell va ser tret de per ahi i a més, els deixem una cançó de Niu del Cuco.

Lletra:
Encara que no sàpiga el teu nom
encara que mai t’he parlat
encara que no estigui al teu costat
els nostres colps són propers.

Encara que mai ens veiem
encara que lluny estigui lluitant
encara que busquin atrapar-nos
seguirem atacant.
Tot i que res és segur
encara que plori contra el mur
encara que sagnin els nostres punys
cada acte no serà l’últim.

Encara que pensin que és en va
encara que de vegades caigui l’ànim
encara que estiguis de l’altre costat
lo bell és rebel·lar-se.

Com un mar furiós contra les pedres
la nostra acció d’amor en aquesta guerra
tan llunyans, tan propers
tan llunyanes, tan properes.

Perquè em bull la sang en saber dels teus batecs
arriscant a cada moment per alguna cosa diferent.

original

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *