Tag Archives: solidaritat

Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Repressió

Itàlia: Carta de Tomo sobre la recent operació repressiva contra companys anarquistes

Leave a comment

El dijous, 29 de març, a la nit, per ordre de la fiscalia de Perusa i la fiscal Manuela Comodi, es van efectuar diverses batudes contra 4 anarquistes a diverses ciutats (Pisa, Ravenna, Gènova, etc.); es van mobilitzar diverses forces dels carabiniers, entre elles, la Secció Anticriminal de Bolonya i la unitat ROS Anti-subversió i Investigacions Tècniques de Roma.

A les 04:05, 6 carabinieres van aplanar la meva casa (2 locals, 2 ROS i 2 de la, ja nomenada, Secció Anticriminal), en cerca de material documental, material útil per al muntatge de paquets explosius i coses similars. Tot això va succeir a causa de les meves relacions d’afinitat amb els companys de Culmine i amb el meu company involucrat en el projecte ParoleArmate.

Durant la batuda, els policies comentaven d’una manera sarcàstica tot el que anaven trobant, alguna cosa que no feia més que augmentar el meu sentiment de nàusea, d’odi i de repugnància cap a ells. Després de 3 hores de buscar i furgar, van tornar a la comissaria amb dues caixes plenes de material (una d’elles em seria retornada immediatament, mentre que l’altra va quedar a la seva disposició, considerada útil per a les finalitats de les investigacions).

Ho van confiscar tot: un ordinador, 3 telèfons mòbils, uns 40 llibres, fullets, pamflets, cartes (amb especial atenció al material sobre els companys de la Conspiració de Cèl·lules del Foc, que consistia en dues cartes i alguns pamflets), un parell de guants, velles fulles de paper escrites a mà i coses semblants). Aquest mateix matí, em vaig veure obligat a anar-me a la comissaria provincial dels carabiniers, on em van donar l’informe de cerca i confiscació; no obstant això, en aquest moment, vaig descobrir que vaig ser l’únic dels 4 buscats que no quedaria sota investigació.

Els articles dels quals s’acusa als meus companys són: 110, 112, 270bis i 280.

Aquesta operació no és més que un altre intent de reprimir i intimidar a resistents i rebels, tractant apagar el foc anarquista i revoltós que crema dins de nosaltres. És inútil dir que no han tingut, ni des de lluny, èxit en el seu intent. Continuem en el no camí de les flames i l’odi, sense retrocedir ni un mil·límetre.

S’armen les paraules, els pensaments i les mans; concretem la nostra ràbia, el nostre desig i la necessitat de destrucció. Ataquem. Un còmplice abraç de foc a tots els companys perseguits i a tots els afins que han mostrat la seva proximitat i solidaritat, entre ells, els companys de Edizione Cèrber i els companys de la Conspiració de Cèl·lules del Foc. Que l’incendi de la insurrecio anarquista cremi i s’estengui des del cor i els ulls dels indomables del món sencer fins als carrers de ciutats i metròpolis, malgrat tots els intents de frenar-lo i extingir-lo.

Per això, m’uneixo al crit dels meus companys:

VISQUI L’ANARQUIA!
RUGEIX LA PÓLVORA I DESTRUEIXEN LES FLAMES!

Tomo, 2 d’abril de 2012, al culmini del no-res

Anàlisis, Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Publicacions, Repressió

Xile: Sobre la propaganda; text per “Sense Banderes ni Fronteres”

Leave a comment

En solidaritat amb els companys de Culmine i els espais de propaganda intervinguts per l’Estat italià

Fa un parell de setmanes un grup de companys italians van ser detinguts a Florència repartint pamflets contra la mort d’un immigrant a les mans de la policia. Els guardians de l’ordre van inserir aquesta detenció dins d’una nova operació repressiva contra companys anarquistes. A més, enmig dels operatius, amb aplanaments a cases i confiscació d’objectes personals, la policia va intervenir i va plagiar els correus electrònics dels blogs ParoleArmate, Culmine i Iconoclasta i va acusar a alguns companys de delictes subversius.

Des de la nostra petita trinxera de propaganda els enviem el nostre suport als companys investigats i als nostres germans de Culmine i els altres espais virtuals intervinguts, gràcies als quals podem assabentar-nos del que fan i pensen altres companys de terres llunyanes i compartir amb ells nostres reflexions sobre el context de lluita al nostre territori. Sabem que més ràpid que tard, amb el mateix o un altre projecte, els tindrem de tornada.

Per la nostra banda, ens neguem a subestimar a la propaganda impresa com una eina de baix risc en l’accionar contra l’autoritat. Per a nosaltres tota forma d’acció que divulgui idees antiautoritaries és una aportació a la lluita i un gest d’insubmissió contra el poder. Pot ser que davant les lleis de l’enemic no sigui el mateix editar un butlletí antiautoritari que col·locar un artefacte explosiu, però sí volem deixar clar que el poder s’esforça cada dia més per vincular entre sí aquest tipus d’actes pel seu contingut.

Va passar al setembre de 2008 quan es va intentar aplicar la Llei de Seguretat de l’Estat – acusant-los de “apologia de la violència”- contra tres joves que van ser sorpresos pegant al carrer panflets que cridaven a atacar a la policia; alguna cosa semblant va passar i està passant amb els companys de el “Caso Bombes”, on llibres i butlletins són part de les “evidències” amb que la fiscalia intenta acusar-los de participar en la col·locació d’artefactes explosius. Altres exemples sobren a Xile i el món. El realment important és assumir els riscos i el desafiament de continuar propagant i fent circular les nostres idees.

Si alguna cosa hem après en el nostre caminar, és que la difusió d’idees antiautoritaries és un camp d’acció tremendament important en l’enfrontament amb el poder. En aquest sentit, la propaganda escrita pot apuntar tant a companys com a els qui se sol denominar “la gent”. També hi ha companys que trien utilitzar els atacs directes contra símbols del poder com a forma de propaganda. Uns altres considerem que també els nostres actes quotidians són també un terreny de propaganda on vam demostrar quant antiautoritaris (o no) som realment.

Però el terreny del nostre dia no ens basta i com a grup dedicat a la propaganda impresa, hem triat dirigir les nostres reflexions cap a l’entorn de “companys”, per afilar les nostres posicions per mitjà de la tensió constant de les nostres idees i pràctiques. No obstant això creiem que també cal potenciar altres instàncies d’agitació que apuntin a un públic més ampli. Diem això perquè nosaltres no vam néixer insurrectes, sinó que fins avui ens hem anat forjat en contínua interacció i ruptura amb la societat i en el contacte amb les idees de lluita contra el poder. Per això creiem que uns altres també poden assumir una posició activa en aquesta lluita i començar a exercir la seva llibertat i recuperar les seves vides. No volem convèncer a ningú, però tampoc ens interessa ser els únics “convençuts”, per això propaguem la tensió permanent amb aquesta societat i la seva forma de vida submissa i alienada. Odiem aquesta societat que els poderosos van crear i a les masses que els obeeixen i reprodueixen el seu poder. No creiem que els explotats siguin els nostres companys sol pel fet d’estar oprimits, però tampoc els condemnem a priori com a enemics doncs solament en la present i constant agudització de la guerra social cada individu va evidenciant la seva posició.

Per això animem a tots els companys a multiplicar la propaganda anàrquica antiautoritari impresa, deixant les excuses i començant a actuar en grup o de manera individual. Es necessita més creativitat i objectius clars que mitjans econòmics per crear, imprimir o fotocopiar pamflets, fanzines, butlletins, afitxes, etc. Fent anem aprenent, i reflexionant i actuant de manera autònoma i horitzontal construïm en l’acció contra el domini, les formes de vida i de relacions antiautoritaries que ens permeten assaborir en el present l’anarquia i la llibertat.

Sin Banderas Ni Fronteras, Abril 2012
sinbanderas.nifronteras[a]yahoo.com

Comunicats – Esdeveniments, Presó – Reclusió, Repressió

Barcelona: Anarquistes nihilistes reinvidiquen ona d’accions directes, atacs incendiaris, i sabotatges.

Leave a comment

LA CIUTAT DE LES BOMBES TORNARÀ A CREMAR.

Àrea metropolitana de Barcelona.

Avinguda Maresme:

– Es reivindica l’incendi de dues furgonetes de l’empresa FedEx a les 22:30 de la nit el 4 de Febrer de 2011.

– Es reivindica amb retard la crema de dos cotxes de luxe en la matinada del 7 al 8 de setembre de 2011 a les 22:50 de la nit. A més, el 7 de Març de 2012, es reivindica l’incendi d’una furgoneta de Prosegur, l’empresa de seguretat.

Carrer Mare de deu de Lorda:

– Es reivindica la crema d’un caixer el 18 de Març de 2012 amb un petit coctel molotov a les 4:30 de la nit. (Alguns videos gravats per veïns)

http://www.youtube.com/watch?v=yYBaw77MlKo

http://www.youtube.com/watch?v=HRVUq85nnrU

http://www.youtube.com/watch?v=Kcbe6JqsmGY

Poblenou – Oficina de treball atacada.
El 21 de Març de 2012, al barri de poblenou, una oficina de treball va ser atacada trencant els cristalls a les 2:30 de la matinada. Contra la tortura salarial, acció directa.

Verneda – Dos bancs copejats.
El 22 de Març de 2012, un grup de companys van trencar a les 23:00 de la nit, les vitrines de dos bancs, una sucursal de La Caixa i una altra del Banc Sabadell. Posteriorment, es va llançar un coctel molotov contra el caixer.

Camp de l’arpa – Església atacada.
El 27 de Març de 2011, una església va ser atacada amb bombes de pintura en l’exterior, així com trencats els seus cristalls per fora amb pedres a les 00:40 de la nit.
Fets durant la vaga general – 29 de març.

– Després dels disturbis, al voltant de les 23:40 al carrer Balmes, es van cremar 4 contenidors per posteriorment intentar tallar el carrer.

– A les 00:30 prop de la plaça Urquinaona, es van bolcar 3 contenidors i se’ls va calar foc per tallar un carrer proper.

– A les 1:15 es va atacar una sucursal de La Caixa prenent va ser al seu caixer i trencant les vitrines prop de la plaça Sant Jaume.

– A les 2:50: Al carrer Joaquim costa, es van calar foc a dos contenidors per bloquejar el carrer.

– A les 3:20: Es va posar silicona en diversos locals que van romandre obertes el dia de la vaga.

– A les 4:00 Es va atacar una sucursal bancària de Caixa Laietana prop de Plaza Catalunya, per posteriorment tallar el carrer amb un contenidor cremant.

La Sagrera – asseguradora atacada.
El dia 2 d’Abril de 2012, a les 3:20, un grup de companys encaputxats van rebentar els cristalls d’una sucursal bancària, para, posteriorment, introduir una bengala de color vermell dins. Després, es va tallar el carrer.

Raval – Contenidors cremats.
El 3 d’Abril de 2012, a les 4:50 de la matinada, es reivindica la crema de 8 contenidors al barri del raval, en el carrer de l’Aurora. Segons després, es va pintar en gran ‘’ SOM UNA IMATGE DEL FUTUR’’

Hospitalet del Llobregat – CCTV atacada.
La nit del 4 d’Abril, de 00:30 a més o menys les 3:20 de la matinada, en hospitalet, concretament al barri de Torrassa, es van atacar diversos sistemes de CCTV amb pals, entenimentades i llambordes.

La mina – Cort de carrer i atac a banc.
El 6 d’Abril, a les 19:20 de la nit es va tallar el carrer Tessàlia amb contenidors cremant i posteriorment, es van atacar dos semàfors per impedir el normal funcionament del trafico. Després, aproximadament a les 00:20 en el mateix lloc, es va atacar una sucursal bancària propera i es va realitzar una pintada que resava: “Volem a Stella Lliure”

Nou Barris – Escoles sabotejades.
La nit del 5 d’Abril a la zona de Nou Barris, es van realitzar diverses pintades en diversos instituts públics a les 23:50 aproximadament, més tard, al voltant de les 3:30 un col·legi privat va ser sabotejat amb els seus cristalls trencats i bombes de pintura
aixi com diverses pintades en les parets de fora.

Les pintades que es van realitzar resaven:

– Per una escola autogestionada, voluntària i antiautoritaria. Mort al món dels caps.
– Contra la domesticació de l’individu, resistència i acció directa.
– Jove, si tu no lluites ningú lluita per tu.

Breu comunicat:

Com a anarquistes de tendència nihilista, reivindiquem l’acció revolucionària com a eina per al nostre projecte polític emancipador, proposem la guerrilla urbana subversiva com a forma de lluita en els espais de carrer, així com per guanyar terreny en les nostres vides, enfront del control de l’estat autoritari.

Som anarquistes revolucionaris que rebutgen i menyspreen les files de l’anarquisme clàssic, així com també rebutgem l’antiga estratègia (fi en si mateixa) d’acumulació de forces. Trenquem amb els vells esquemes i ismes i funcionem mitjançant les nostres inquietuds i nostre jo personal (el qual dosem amb el treball en col•lectiu per aconseguir segons que metes vitals, veient en això un fals problema i cap contradicció).

Com a joves desarrelats amb expectatives de voler emancipar-se, no solament veiem el nostre enemic en el capitalisme i en l’estat, ho veiem també en els valors deshumanitzants de la societat, en la seva defensa de l’indefensable, per tant, també busquem desarticular-la. Som els incontrolats, els que donem regna solta a la destrucció soci-política, els que veiem en la joventut precària i salvatge, en els joves immigrants i de classe social baixa, l’explosió desestabilizadora adequada per desmantellar el món dels caps i tombar a l’estat, la capa adequada per crear una tensió de guerra civil-revolucionària mitjançant la tàctica de la guerrilla urbana anàrquica i el conflicte entre l’estat opressor i la joventut revolucionària. Estem treballant per a l’articulació d’una influència constant en els nostres espais de carrer, que puguin crear la situació de guerra soci-politica contra la civilització, d’arrasar els esquemes del capital sense miraments.

Volem forjar una generació de joves salvatges, disposats a destruir la ciutat i l’economia capitalista. Des dels suburbis barcelonins, fem una crida a la resta de joves al fet que se sumeixen a la branca nihilista de l’anarquisme, al fet que indaguin en les seves percepcions i en què units, sota un puny negre antiautoritari, subvertim el vell ordre. Anem més enllà.

Solidaritat recíproca:

Malgrat que les accions en el seu moment no van tenir un ànim solidari en concret des del principi i solament es buscava propagar l’acció revolucionària i la revolta, volem canviar el pla inicial i dedicar totes les nostres accions (excepte la solidària el 6 d’abril amb Stella Antoniou) a Gerasimos Tsakalos, Panagiotis Argyrou, Christos Tsakalos, Giorgos Karagiannidis, Alexandros Mitroussias, i Kostas Sakkas que actualment han començat una vaga de gana. Companys, us enviem un puny en alt i una fervent salutació revolucionària.

Mort a la pau social!
Que torni el terror contra els seus engranatges!

Anarquistes nihilistes

Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Perusa, Itàlia: Anarquistes buscats, perseguits i interrogats

Leave a comment

El 29 de març de 2012, la fiscalia de Perusa, amb la fiscal Comodi a càrrec, ha començat una operació repressiva impressionant contra 4 companys anarquistes.

Registres domiciliaris a Pisa i la seva província, a la província de Chieti, en Brescia, a Gènova, en Ravenna i en altres localitats. Encara no tenim una imatge completa, però resulta que dos companys, després de les inspeccions, van ser conduïts de forma forçada a la caserna dels ROS (Grup Operatiu Especial) a Perusa i presentats davant la fiscal. Els companys es van acollir al dret de guardar silenci i a la nit, després d’un segrest de més de 22 hores, van ser posats en llibertat.

Els càrrecs: 270bis (conspiració per subvertir l’ordre democràtic de l’Estat) i 280 (atac terrorista), aquest últim a causa de la naturalesa subversiva de l’associació delictiva. Cal assenyalar que, en aquesta operació, han participat carabinieri del ROS de Perusa, del departament ANTITERRORISTA de Roma i del departament d’INVESTIGACIÓ TÈCNICA DE ROMA.

A més de l’habitual material informàtic i papers, han confiscat objectes, tals com: pinces per a la roba, llums, pinces, cargols, claus, rosques, cables elèctrics, tisores, cinta aïllant i adhesiva, tatxes, piles, guants, mascarilles, ulleres protectores, micos d’un sol ús, llibres de química general i química orgànica… l’últim de la antitecnologia! Com sempre, han mostrat una extrema atenció en el segrest de tota la correspondència amb els membres presoners, sobretot, amb Gabriel Pombo da Silva, amb Marco Camenisch i els membres presoners de la Conspiració de Cèl•lules del Foc.

Informem que, dins de les investigacions informàtiques, han accedit i copiat el compte de culmini(arrova)distruzione(punt)org; hi ha una altra nota sobre aquest atac en italià, espanyol/castellà i anglès.

Ara com ara, vam mostrar nostra més incondicional solidaritat anarquista amb els 4 companys acusats que segueixen cridant…

Visca l’Anarquia!
Mort a l’Estat, als seus còmplices, als seus protectors i als seus falsos adversaris!

Salutacions rebels,
Culmine, 30 de març de 2012

____

Hi ha un missatge similar al blog de ParoleArmate:

Atenció! Degut a una investigació policial, recomanem no ens escriure’ns més!

parolearmate(arroba)distruzione.org

Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Repressió

NO TAV: Crida internacional de resistència, 11 d’abril

Leave a comment

Després de la terrible jornada del 27 de febrer, quan un de nosaltres va arriscar la seva vida en haver intentat bloquejar l’avanç de la fortalesa de Maddalena, la multiplicació dels corts, dels bloquejos de carrers, autopistes, ports i línies ferroviàries, en nombroses ciutats italianes, grans i petites, ens ha donat força en la nostra resistència en l’autopista.

En aquesta ocasió, hem sabut que, malgrat els milers d’homes armats, el govern i els partidaris del SI TAV es trobaven en dificultats. S’han creat fractures en la propaganda de la criminalització, i s’han creat també possibilitats de lluita, accessibles a tots, a tot arreu.

El 27 de febrer no es van limitar a posar en perill la vida d’un de nosaltres, sinó que també van ocupar un altre tros de terra, ho van voltar amb tanques, jersei i filferro de pues.
Dimecres que ve, 11 d’abril, volen legalitzar l’ocupació.

Aquest dia, les autoritats han convocat als propietaris al fet que assisteixin al procés d’ocupació “temporal” dels terrenys. Ells podran entrar en la fortalesa de guerra d’un en un. De tota manera, i si ningú apareix, s’avançarà en el procés. L’important per a ells és donar una imatge de legalitat a la imposició violenta d’una gran obra inútil. Des d’aquest dia, les constructores podran començar, formalment, amb les obres.

Aquesta vegada, també, els NO TAV estarem allí. Estarem allí, i allà on sigui possible, per bloquejar la maquinària de l’ocupació militar.

Fem aquesta crida perquè pugueu recolzar-nos aquest dia i al llarg de la setmana, que volem que sigui una setmana de lluita popular NO TAV. Necessitem que la xarxa de solidaritat espóntania que ens va recolzar en febrer, sigui encara més intensa i forta.

No us demanem que vingueu aquí, encara que tots són sempre benvinguts. Us demanem que lluiteu a les vostres pròpies ciutats i països.

Us demanem que difongueu la resistència.

Moviment No TAV

fonts: 1, 2

Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Atenes: Carta de Kostas Katsenos des de la presó de Koridallos

Leave a comment

L’1 d’abril, es compliran 6 mesos de la meva detenció preventiva a la presó de Koridallos. Actualment soc l’unic detingut per el cas de Lluita Revolucionària.

Durant els últims dos anys he viscut en un estat de segrest peculiar, completament separat del meu ambient, sense poder treballar, estudiar, comunicar i participar dels processos de l’espai polític en que hi participo.

Un sistema polític i econòmic injust e inhuma, en crisi, intenta reprimir qualsevol resistència social, des de la legislació penal.

La justificació en que es basa la meva persecució es completament arbitrària, es producte d’estimacions-especulacions dels agents del ministeri de protecció del sistema.

A les 10.00 del 27 de març, tinc que presentar-me front el consell d’Apel·lacions d’atenes, per que es determini la continuació o no de la meva detenció, dita, temporal.

Coneguen d’avantbraç el clima de repressió que prevaleix contra tots els fronts socials no se si puc esperar una decisió positiva. De totes maneres, continuaré resistint a les maquinacions policials i jurídiques.

A bloquejar la repressió, independentment de la forma en que aquesta es presenti. A expressar la nostra solidaritat activa amb tots els lluitadors presoners de la guerra social i de classe.

Kostas Katsenos, 23 de març de 2012
Sisena planta de la presó de Koridallos

Kostas Katsenos fou allibertat de la presó el 29 de Març

font

Cartells, Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Presó – Reclusió, Repressió

Xile: Als presos, als ferits, als fugats, als guerrers, per la Solidaritat Activa

Leave a comment

Costa escriure moltes vegades sabent que no seran més que textos difosos per l’eina tecnològica també inventada pels enemics, però en temps com aquests, se’ns fa necessari informar, convidar i motivar els companys que estan en altres parts del globus. Ja hem confirmat la informació sobre el company ferit a Chillán (Xile) gràcies a recopilacions que hem anat coneixent per la premsa dels poderosos, allò ens motiva a tornar a comunicar-nos plens d’incertesa i pena, i no només això, també la situació del company Tortuga i dels altres presos d’aquesta guerra social que cada dia ens fa caminar amb angoixa. Tampoc ens oblidem de la Gaby i el Diego, dos cors clandestins molt lluny de les mans de l’autoritat, i tant així ens motiven tots i totes els guerrers anònims del territori arriscant les seves vides per la destrucció d’aquesta societat i de tota forma de dominació.

Estem angoixats, per això mateix tornem a convidar a la solidaritat activa i constant pel que fa als atacs al poder, els nostres presos no aguanten ni un minut més, plenem-nos de ràbia i intel·ligència, i fem que les bombes i el foc arribin fins i tot a les cases tan insegures dels opressors. Fem que cada marxa o manifestació s’ompli d’espontaneïtat revolucionària, expandim la Revolta per tot arreu. Els companys de Chillán ens demostren que la revolta no s’ha de centralitzar a ciutats grans, sinó que s’ha de contagiar com un virus salvatge per tot arreu.

Mort a la por i a la paranoia!
Per la propagació de l’odi i la rebel·lia!
Per la destrucció de la civilització, cap a l’alliberament total!

Escrit per Alguns Antisocials Salvatges.
negrosdebialystok[a]riseup.net
PD: El cartell va ser tret de per ahi i a més, els deixem una cançó de Niu del Cuco.

Lletra:
Encara que no sàpiga el teu nom
encara que mai t’he parlat
encara que no estigui al teu costat
els nostres colps són propers.

Encara que mai ens veiem
encara que lluny estigui lluitant
encara que busquin atrapar-nos
seguirem atacant.
Tot i que res és segur
encara que plori contra el mur
encara que sagnin els nostres punys
cada acte no serà l’últim.

Encara que pensin que és en va
encara que de vegades caigui l’ànim
encara que estiguis de l’altre costat
lo bell és rebel·lar-se.

Com un mar furiós contra les pedres
la nostra acció d’amor en aquesta guerra
tan llunyans, tan propers
tan llunyanes, tan properes.

Perquè em bull la sang en saber dels teus batecs
arriscant a cada moment per alguna cosa diferent.

original

Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Presó – Reclusió

Atenes: Reivindicació d’Atac incendiari al tribunal del distrite de Kalithea

Leave a comment

Estem visquent la peculiar conjuntura econòmica i política en la que el capitalisme oscil·la de forma impredictible i el sistema polític es troba a una trifurca generalitzada. No obstant, aquesta tasca no ve a proporcionar cap solució alternativa en el pla polític, sinó que es pot trobar en forma de descontent general. Però el descontent general que prevaleix en l’àmbit local general no es altre cosa sinó un aspecte més enèrgic de d’Inèrcia. No obstant, veiem les bases de la lluita en els barris com llum positiva, junt el recolzament de l’espai anarquista com l’unic contrapés al capitalisme que, malgrat de que es troba en recessió, continua el seu atac, mentre que la majoria resignada població treballadora cedeix en el terreny social.

Degut a aquesta situació, la democràcia mitjançant la ”justicia” ve a re-establir una multitud de subministres al front, com la prohibició de manifestacions en el anomenat ”centre històric [d’Atenes]”, la concessió del dret oficial de l’us d’armes per part dels maderos i els ciutadans, amb l’americanització del sentit de la propietat (mitançant la incitació: ”ciutadans prenguin les armes”). També especulem prop d’una nova i imminent modificació i actualització de la llei antiterrorista, tenint om objectiu l’establiment d’un clima encara major de repressió i por. La pregunta que volem plantejar a tot el món és: ”Que accions prenen els anarquistes i l’ampli entorn llibertari en un moment en que els nacionalistes ja han començat a formar milícies patriòtiques i s’entrenen en les muntanyes, sense por al caos i l’Anarquia?”

Ataca sempre i en tots llocs.

Amb motiu dels nous processos per el cas de la conspiració de cel.lules de foc, el dimecres, 14 de març, a l’Alba, prendre’m foc al tribunal del districte de l’area de Kallithea amb artefactes incendiaris. El sistema, amb un moviment improvis, està intentant re-organitzar la presó preventiva, encara més, els ja durs càrrecs. Estem segurs de que els nostres compas es mantenen intactes davant els trucs legalistes de l’estat i l’amplia postura d’inquisidors moderns.

Ara, ens agradaria expressar el nostre recolzament incondicional a Stella Antoniou que, apart de sofrir greus condicions de salut que fan imprescindible la seva posada en llibertat, es ANARQUISTA i deu ser tractada com tal per els seus compas.

No ens oblidem del compa empresonat Giannis Skouloudis que serà sotmès a judici per l’estat el 21 de març de 2012, per l’incendi als vehicles de l’empresa publica d’energia elèctrica (DEI) i reivindicà la responsabilitat per l’acció; tampoc ens oblidem dels compas presos Dimitris Dimitsiadis, Babis Tsilianidis, Dimitris Fessas i Sokratis Tzifkas, que escolliren el difícil camí de la clandestinitat, foren detinguts i estàan processat per el mateix cas.

Enviem força al bandit anarquista Rami Syrianos.

Senyal incendiaria dels compas no vençuts que han escollit el camí de l’atac.

Honor etern al membre de Lluita Revolucionària, Lambros Foundas, que fou assassinat, el 10 de març de 2010 a balaços per la policia.

P.D. Informem del deliberat encobriment de la nostra acció per part dels mitjans de comunicació, un silenciament que demostra que el seu paper i el seu posicionament estan al lloc dels seus superiors de l’estat i que el seu paper i posicionament estan al costat dels seus superiors de l’estat i en contra nostra. Anem a aclarir que qualsevol periodista informant-asignatari de policies pot lluitar amb nostres practiques queixes, ja que els seus coxes i cases son tan accessibles i combustibles com els de la resta de l’escòria.

Front Revolucionari Internacional — Federació Anarquista Informal
Cel.lula Incendiaria d’Atac
Camí de Cendres.

font

Notícies, Presó – Reclusió

Vèria, Grècia: Detencions massives de company/es i invasió de la policia a l’Ateneu Autònom Baruti

Leave a comment
Pancarta en solidaritat amb la okupa PIKPA (Heraklion, illa de Creta), realitzada pels companys de Baruti, el febrer de 2011: “Traieu les mans de les okupes i els espais autogestionats. Cap persecució pels nostres company/es!”

Des de les 09:30 del 25 de març, a la ciutat de Vèria, al nord de Grècia, es realitzava una concentració de protesta en contra del règim dictatorial democràtic. Aquesta protesta, com moltes més en diverses ciutats gregues, va ser portada a terme en ocasió de la desfilada nacionalista anual i vomitiva, on les banderes nacionals i els nois uniformats desfilant en marxa militar són l’ordre del dia. Més de 150 porcs policials van envoltar la concentració i van detenir 29 companys que es trobaven en el lloc i 3 més que van arrossegar des del carrer. Els van portar a tot/es a la comissaria local i segueixen sota custòdia, mentre que les primeres informacions parlen que els/les company/es hauran de presentar-se davant els tribunals demà, acusat/des de resistència a l’autoritat, i la resta de càrrecs que la policia anyada.

Mentrestant, la policia en grans quantitats d’agents de diversos tipus, fins i tot amb la presència del fiscal i gossos policia, van aplanar el Ateneu Autònom Baruti (“Pólvora”), i van confiscar tot el que hi havia dins (mobles, cartells i llibres). La presència de les forces policials és massiva i sense precedents, ja que uns 400 agents, fins i tot d’altres regions properes, han ocupat la ciutat. Cal destacar que aquesta operació repressiva es dóna només uns dies abans de les jornades programades (del 6 al 8 d’abril) a favor de l’autonomia, l’autogestió i l’auto-educació, organitzades pels companys de l’Ateneu Autònom Baruti.

Carta d’algunes persones, des dels calabossos de la comissaria de Veria
Diumenge 25 de març de 2012 a les 21.38 (GMT +2)

El règim d’emergència imposat a un gran nombre de oprimits al llarg del país per part dels bancs i l’Estat va llançar una ofensiva a Vèria amb els seus pretors i va detenir 32 persones des de les deu del matí.
Després de 6 hores d’espera a la comissaria de policia, 26 d’ells van ser acusats dels càrrecs de resistència i insults a l’autoritat i de possessió d’armes. Des de les 16:00, se’ns reté en els calabossos del règim. Al mateix temps, la policia, amb gossos, assaltava el centre social autònom de la ciutat.

NO ES POT EMMORDASSAR I REPRIMIR LA LLUITA PER LA VIDA I LA LLIBERTAT! CONTINUARÀ PER SEMPRE!

Algunes persones des dels calabossos de Veria.

23.26 (GMT +2): Indymedia Atenes informa que els arrestats que es troben a la comissaria de policia de Veria són un total de 26 persones, a les quals se’ls acusa de “resistència i insults a l’autoritat”, així com de “possessió d’armes”.
Ja han estat alliberades 10 persones després de presentar-se davant el fiscal (5 persones alhora). S’estima que en unes hores sortirà la resta dels detinguts. S’ha fixat una data per al judici, el maig de 2012.

Solidaritat amb els companys i companyes detingudes!
Traieu les mans dels espais autogestionats!
Contra tota violència d’Estat!

Notícies, Repressió, Vídeo – Multimèdia

Varsòvia, Polònia: Operació repressiva contra la okupa Elba

Leave a comment

L’okupa Elba va ser atacada el 16 de Març per una companyia de seguretat privada, la qual va rebre ajuda de la policia. L’intent de desallotjament va ser una sorpresa total per la gent que vivia a Elba, el centre social més gran i de més llarga activitat de Varsòvia.

El desallotjament va ser una sorpresa ja que la presència d’okupes en aquesta zona havia estat acceptada per la companyia Stora Enso (l’entitat propietària) després de les protestes de fa dos anys. Ningú va ser notificat/da de la data establerta per al desallotjament.

Poc després de les 11 del matí, guàrdies de seguretat contractats per la companyia de seguretat privada Skrzecz van irrompre a l’edifici. No van presentar una ordre de desallotjament i van utilitzar la violència envers les/els okupes amb la finalitat d’obligarles/os a abandonar la propietat. Els/les okupes van resistir i una persona es va atrinxerar a si mateixa amb barricades a la seva habitació, mentre que almenys altres sis van ocupar la teulada de l’edifici. Els/les okupes van emetre una crida urgent a l’ajuda i la solidaritat. Les unitats de la policia van arribar aviat i van ignorar el fet que el desallotjament fos il·legal, impedint el pas a la mani solidària.

Després d’unes hores, hi havia al voltant de 100 manifestants tractant d’aturar el desallotjament, els quals es van enfrontar a prop de 30 policies antiavalots que rebien ajuda de la companyia de seguretat privada. Les participants van xocar amb la policia, que va utilitzar contra ells/es gasos lacrimògens sense cap precaució, encara que de tota manera, no es van produir xocs seriosos. A mesura que el temps anava passant, més unitats policials van arribar a la zona envoltant a les participants solidàries i als/les okupes. Poc després de les 18:00 de la tarda, la policia va rebre ordres de dispersar la protesta i va començar a retirar de la zona a qualsevol periodiste. Semblava que allò podria ser el començament d’un brutal desallotjament. Malgrat tot i per a sorpresa dels i les participants, tant la policia com els segurates van abandonar la zona a les 20:00 i això va permetre a la gent entrar a l’okupa i recuperar-la.

L’endemà, Elba va emetre un comunicat i va condemnar les accions de la policia i de la companyia de seguretat privada. S’ha cridat l’atenció sobre que la propietària de la zona va donar als i les okupes una setmana per marxar. Elba crida al suport internacional per tal de prevenir futurs atacs. La manifestació en defensa de l’okupa està convocada per al 23 de març al centre de la ciutat (a Varsòvia).

També el col·lectiu Anonymous va atacar la pàgina web de la companyia de seguretat privada i els seus comptes de correu electrònic. La pàgina web va ser inutilitzada com una acció simbòlica de solidaritat amb els i okupes.

fonts: 1, 2, 3

Comunicats – Esdeveniments, Notícies

Chillán, Xile: Atac incendiari contra sucursal del Banc de Xile

Leave a comment

Comunicat:

La passada matinada del 20 de març, data programa per l’audiència del nostre germà Luciano Pitronello, ens dirigim amb odi i ràbia cap a una sucursal del Banc de Xile situada en l’Avinguda Collin (Chillán), estant aquí cargats de material inflamable, en tenim prou amb dos minuts perquè el nostre foc anàrquic i salvatge il · luminés la nit. Les perdudes econòmiques segur van ser milionàries, ara mateix les ridícules policies han d’estar patèticament buscant evidències, però nosaltres aquí molt a prop i molt lluny rient de la facilitat amb la que el nostre foc destrueix el símbol de la dominació, de l’explotació, de la misèria i de la desigualtat al món.

Que aquest atac sigui una amenaça i advertència dels molts que queden per executar, el nostre foc es seguirà estenent cap a qualsevol estructura que li doni vida a aquest sistema autoritari i opressor, i no tardarem en veure cremar qualsevol individu que faci exercici de la fastigosa autoritat o als botxins d’aquesta, que són els ‘pacos i ratis’, si algú mor, seran vostès. I tinguin clar que aquest atac també és en venjança als assassinats a la presó Sant Miquel i a la presó d’Hondures.

Dediquem aquest atac a Freddy, Marcelo i Juan, presos pel Cas Security però especialment al Luciano, que avui és objecte de la venjança de l’Estat, els seus ‘pacos’ i els seus ciutadans obedients. ¡¡Només amb acció revolucionària et traurem de tornada al carrer Tortuga!!

¡¡A MULTIPLICAR ELS ATACS CONTRA EL CAPITAL!
¡¡CONTRA TOTA AUTORITAT!!
¡VISCA LA ANARQUIA!!

Federació Anarquista Informal / Cèl·lula Incendiària Efraïm Plaça Olmedo

Comunicats – Esdeveniments

Berlín, Alemanya: Foc de solidaritat amb Luciano Pitronello.

Leave a comment

Quan parlem de solidaritat, no podem ignorar Xile. Encara que estem lluny de les batalles i lluites d’allà, ens trobem en la mateixa guerra contra els mateixos enemics, com els nostres compas a Xile.

La situació allà, ens va fer atacar un blanc bancari, tal i com Tortuga va fer, per aixo serà arrastrat als tribunals.
Ahir per la nit, 19 de març de 201, a Bützostraße (Carrer del barri Prenzlauer Berg), en la ciutat de Berlín, varem destruir amb foc un caixer automàtic. Les accions contra aquestes màquines han augmentat durant els últims anys, també a Berlín; en diferents contextos, s’identifiquen com un blanc idoni i/o se’ls fica foc o se’ls destrossa amb martells.

Els atacs a caixer automàtics normalment es troben sota secret sumari, ja que els poderosos tenen por de que aquesta forma d’acció es pugui convertir en un esport popular, com la cremada de cotxes.

Llibertat per Tortuga!
Llibertat per totes els presoners!
Solidaritat amb la lluita anarquista a Xile!

Cel·lula Internacional d’Incendiaris

Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

París, França: Procés penal, segons la llei antiterrorista, contra sis companys.

Leave a comment

Ivan, Bruno i Damien foren arrestats el gener de 2008, quan anaven a una manifestació davant del centre de retenció de Vincennes, portant bots de fum i pues per neumàtics que, per la justícia i els medis, significà una ”bomba de claus”.

L’Ivan i el Bruno foren llavors, posats en presó preventiva i Damien, a disposició judicial. Dies més tard, l’Inès i el Franck, foren arrestats desprès d’un control de duanes a Vierzon, per possessió de manuals que explicaven tècniques de sabotatge, els plans d’una presó de menors i clorat. Els serveis antiterroristes es van ocupar del cas. Els maderos diuen que l’ADN de l’Inès, correspon a un de les 5 traces d’ADN presents a una bossa amb ampolles de gasolina, trobades a una grua policial, en el període entre la primavera i el segon tomb de les eleccions presidencials de 2007.

Ràpidament, aquestes dos investigacions es van unir a un sol expedient, instruïts per els mateixos jutges antiterroristes. Llavors, la policia va rastrejar l’entorn de les persones arrestades i de les persones fixades com ”anarco-autònomes” per intentar esbrinar on s’amaguen rere els ADN que falten.

Al Javier, el germà d’Inès i despres al Damien (arrestat amb l’Ivan i el Bruno), els ficaren a la presó durant varis mesos per que els seus ADN corresponien, també, amb les traces trobades sota la grua. Per altre banda, en Juny de 2010, el Javier fou posat, també, sota anàlisis  per una serie de sabotatges incendiaris en els armaris elèctrics de senyalització de SNCF (Societat nacional de ferrocarrils francesos), que paralitzaren una part del tràfic ferroviari en 2006 durant el moviment anti-CPE. El seu ADN hauria sigut reconegut on va haveu-re un intent de sabotatge.

L’Inès, Javier, Damien, Ivan, Franck i el Bruno han passat, cadascun, d’entre 5 i 13 mesos en presó preventiva en el marc d’aquest procediment. A més, segueixen a disposició judicial fins el procés penal, que tindrà lloc a París, entre el 14 i el 22 de Maig.

Solidaritat am l’Inès, Javier, Damien, Ivan, Frank i el Bruno!
Els únics terroristes són els Estats i el Capital!

font: infokiosques.net

Altres, Immigrants – Antifeixisme

Patriotisme global, un “drama líric”, despres del 12 de febrer de 2012

Leave a comment

En moltes trobades i protestes mundials relacionades amb els últims esdeveniments a Grècia, moltíssims solidaris han fet servir la, aixi nomenada, consigna popular i populista: ”Tots som grecs”. Quin és el raonament que aquesta consigna expressa i quin impacte te, directa o indirectament, en Les persones que participen de lluites sense líders a Grècia?

Probablement, hi haja gent que senti algun tipus de compassió pels ”sufridors grecs” o, inclús, paor pel que poc a poc arribarà en un futur proper. Estan (des)informats, sobretot, a través de les lents dels medis de masses i de xarxes socials, del fet angoixós de que  Grècia està plena de injustes i antidemocràtiques mesures d’austeritat i retallades salvatges, i que això es tot el que hi ha en l’assumpte..Pot ser haja sigut cosa del marketing polític o del patriotisme ”consignista” el fet de que s’hagi rediontroduit en l’escena política global una de les frases més patriòtiques de l’Anglès (que es pot atribuir a P.B Shelley, en el seu ”Hellas, un drama liric” de 1821). De qualsevol manera, la frase recordà extensa i públicament en les xarxes socials i, posteriorment, als carrers.

Aixi que ara la propaganda de masses relacionada segueix en augment, moltes vegades, acompanyada de símbols amb banderes nacionals, escultures de l’Antiga Grècia, etc. Varis grups (des de l’extrema dreta fins els reformistes, o els patriotes d’esquerra) segueixen promovent la ”solidaritat” amb el poble grec, identificant-la amb la seva qualitat nacional, una qualitat de la ciutadania, inclòs amb arrels nacionalistes, i no sols terminà atrapant a qui adopta la merda aquesta dels ”tots grecs” com ja la projecció de l’Unitat nacional, sinó que magnifica la propaganda dels  medis de l’estat, que difama i persegueix a qualsevol subjecte polític radical, actiu de les diverses lluites socials, tant al territori controlat per l’estat grec com més enllà.

En lloc de destruir el compartiment hermètic en el que el sistema capitalista ens te confinats fins ara, en lloc d’aportar a la causa revolucionària elements més enllà de la lluita separada, aquesta mentira de ”tots som una nació atrapa els seus innocents seguidors en els moviments reaccionaris, fàcilment controlables i integrables per part del sistema. Per això, les forces neoliberals i d’ultradreta han agraït aquesta onada de recolzament com optimista, mentre els neonazis reforcen, quasi sense que se’ls molesti, la seva campanya electoral d’odi racista a Grècia, arribant, aixi, a tots els grecs.

En aquesta part del món, igualment que a moltes altres, l’estat i la patronal ataquen amb feresa als oprimits. Les elits financeres i empresarials dirigeixen atacs sense pietat contra els sectors més vulnerables de la societat, eliminant, del sistema burgés, les seves pretensions ”democràtiques”, mantingudes fins ara per pures raons ”tàctiques” per callar, sufocar o apagar qualsevol possible contraatac. La gent a l’exterior, veu cada vegada més manifestants sortint al carrer en les ciutats gregues, on alguns es neguen a manifestar-se amb calma sinó, més be, atacar directament amb les estructures que converteixen les nostres vides en mera supervivència.

Sempre que el recolzament a d’altres, que estàn combatent i lluitant, es bassi en un crit abstracte nomenat nacionalitat, aquest model patriòtic ajudà a l’estat i els seus patrons supranacionals a sufocar les lluites socials intensificades; les ajuts a aconseguir o assegurar el que volem destruir: la pau social.

A més, ofereixen a grups molts heterogenis el ”sostre” de l’unitat nacional. Res puja amb més eficiència que l’Untat nacional: una gran idea que pot unir la gent, front l’existent enemic o el seu perill interne o extern. Totes les autoritats fan servir aquestes armes en els temps de disturbis i revoltes, en un període de tensions que normalment, es caracteritzen per l’element d’una guerra civil-interna.

Però res pot unir-nos més als nostres opressors i explotadors. Cap frontera pot frenar els nostres somnis. Mai una bandera estatal sobirana podrà reflexa les nostres lluites. El major element unificador per nosaltres, anarquistes, no sols a Grècia, si no al món sencer, és el fet de que vivim el mateix context de penúries generalitzades, que les reconeguem i que els flames de la nostra passió per la llibertat crema i cremaran, mentre visquem; fins que, individual i col•lectivament, superem els habits, comportaments i mentalitats impostes durant anys, fins l’abolició d’una vegada per totes de l’estat i la seva legislació, el capital i les seves estructures. El nostre camí, el germen patriòtic, és un obstacle que es deu combatir sense cessar.

D’aquesta manera, qualsevol escena de recolzament amb ”consignes” digeribles provoca l’efecte contrari al que un aixecament busca. A més, demostra que danya el sentiment de solidaritat entre oprimits. No podem doncs, seguir veient com es converteix la solidaritat en un compassiu i desgastat missatge de despertar nacional. La solidaritat és la nostra arma i la defensarem a través de batalles constants contra el poder, tanta dintre com fora dels murs de les presons.

No som ni pro-nacionalistes, ni patriotes, som traidors de la nació que volen extendre la revolta.

CONTRA TOTES LES PÀTRIES I ELS ESTATS

Ecologia – Sanitat, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Varsòvia, Polònia: Okupa desallotjada i activistes detinguts

Leave a comment

Nou persones, incloent-hi diversos membres del ZSP (Unió de Anarcosindicalistes Polacxs), van ser arrestats l’1 de març quan la policia va assaltar una okupa. L’edifici era, com molts altres, propietat de les autoritats municipals, abocats a la deixadesa per part dels administradors, que es dediquen a ajudar a l’alta burgesia. Durant l’hivern, es creen danys irreparables als edificis deshabitats, que es deixen deliberadament amb l’aigua activa a les canonades perquè es congelin i rebentin o se’ls hi  treuen les finestres, perquè sigui la neu la que causi els desperfectes. Aquestes nou persones, que no tenien on viure, no es poden permetre els lloguers d’aquesta ciutat i no tenen esperances de rebre un habitatge municipal (com la ciutat no en proporciona moltes, hi ha files enormes de gent que les necessiten, però la ciutat està ocupada destruint les que tenen o privatitzant-les). Així que van decidir actuar i okupar.

Els/les companys/es van ser detinguts/des de forma sobtada, durant la nit. Així que vam organitzar un piquet d’emergència a la comissaria de policia i aquests van acordar que els/les alliberarien. Se’ls imputa el càrrec de destrosses a la propietat … encara que està clar que és la ciutat la que ho està fent.

A mesura que el nombre de sense sostre augmenta dramàticament i la gent no troba habitatges que es puguin permetre, els bancs inversors i les especuladores firmes immobiliàries (incloses les que van abandonar Espanya per crear una bombolla a Polònia) aixequen més i més edificis buits , farcits d’apartaments que ningú es pot permetre. Tot  això es construeix amb capital especulatiu, diners acumulats a base de fons d’inversió, prometent enormes beneficis a inversors estrangers. Hi ha milers d’habitatges buits, tant els acabats, com els habitatges abandonats de la ciutat. Hem convidat moltes vegades a la gent en aquesta situació a que deixin de patir, que prenguin el que necessiten i ho facin servir, gestionant ells/elles mateixos/es els seus habitatges. Òbviament, a l’Estat, que dóna suport al desenvolupament de relacions d’especulació perpètua: llogater/especulador-inquilí, no li agrada aquest canvi de circumstàncies i creiem que l’assalt a aquesta okupa (una de les moltes discretes que han brollat ​​a la ciutat) no va ser un accident.

font

Comunicats – Esdeveniments, Notícies, Presó – Reclusió, Repressió

Hamburg, Alemanya: Atac a sucursals bancàries en solidaritat amb els rebels a Grècia

Leave a comment

¡La crisi és el fotut sistema!

A Grècia la gent està lluitant contra els resultats directes de les decisions preses pels polítics alemanys i altres europeus, a la seva costa i la nostra. La propaganda de la Premsa alemanya contra Grècia ens fa fàstic.

La nostra solidaritat es dirigeix ​​a aquelles persones que estan en vaga i lluitant, que són empresonades i s’enfronten a la repressió. La nostra solidaritat es dirigeix​​, també, a aquells/es  revolucionaris/es de la guerrilla urbana del grup Lluita Revolucionària, des de Grècia, que s’enfronten als tribunals, per les seves idees i lluites.

Durant les nits del 27 i 28 de febrer, vam atacar sis bancs a Hamburg. És una petita, però clara senyal el fet d’atacar bancs en Alemoney, per exemple, ens va inspirar una acció de solidaritat realitzada a Bielefeld, i esperem que molta gent faci el mateix i enviï la seva solidaritat als i les rebels a Grècia, ràbia i pedres contra els bancs i el seu sistema.

Esperem que molta gent surti al carrer a Frankfurt i a tot arreu el 31 de març, i la resta de dies!

Per un estiu calent! Llibertat!

Cartells, Comunicats – Esdeveniments, Ecologia – Sanitat, Presó – Reclusió, Repressió

20 de març, jornada international d’accions solidàries pel company Tortuga

Leave a comment

MAI DERROTAT
MAI PENEDIT

L’1 de juny del 2011, Luciano “Tortuga”, de 23 anys, va instal·lar un artefacte explosiu al Banco Santander de Santiago, Xile, sumant-se a l’ofensiva antiautoritària que ha vingut desenvolupant fa anys sense reconèixer líders ni fronteres, atacant de forma directa símbols de l’estat i el capital.

Aquest 20 març de 2012, es realitzarà l’audiència del judici oral en contra del company, per a qui demanen 15 anys de presó, sota la Llei Antiterrorista.

Els/les guerrers/res de tot el món no podem quedar-nos en silenci observant com jutgen el nostre germà. Destruïm les lògiques del capital. Defensem el company i el seu acte insurrecte, amb totes les formes d’atac imaginables. En guerra contra el poder…

CAP GUERRER ESTÀ SOL!