Itàlia: Carta de Tomo sobre la recent operació repressiva contra companys anarquistes

El dijous, 29 de març, a la nit, per ordre de la fiscalia de Perusa i la fiscal Manuela Comodi, es van efectuar diverses batudes contra 4 anarquistes a diverses ciutats (Pisa, Ravenna, Gènova, etc.); es van mobilitzar diverses forces dels carabiniers, entre elles, la Secció Anticriminal de Bolonya i la unitat ROS Anti-subversió i Investigacions Tècniques de Roma.

A les 04:05, 6 carabinieres van aplanar la meva casa (2 locals, 2 ROS i 2 de la, ja nomenada, Secció Anticriminal), en cerca de material documental, material útil per al muntatge de paquets explosius i coses similars. Tot això va succeir a causa de les meves relacions d’afinitat amb els companys de Culmine i amb el meu company involucrat en el projecte ParoleArmate.

Durant la batuda, els policies comentaven d’una manera sarcàstica tot el que anaven trobant, alguna cosa que no feia més que augmentar el meu sentiment de nàusea, d’odi i de repugnància cap a ells. Després de 3 hores de buscar i furgar, van tornar a la comissaria amb dues caixes plenes de material (una d’elles em seria retornada immediatament, mentre que l’altra va quedar a la seva disposició, considerada útil per a les finalitats de les investigacions).

Ho van confiscar tot: un ordinador, 3 telèfons mòbils, uns 40 llibres, fullets, pamflets, cartes (amb especial atenció al material sobre els companys de la Conspiració de Cèl·lules del Foc, que consistia en dues cartes i alguns pamflets), un parell de guants, velles fulles de paper escrites a mà i coses semblants). Aquest mateix matí, em vaig veure obligat a anar-me a la comissaria provincial dels carabiniers, on em van donar l’informe de cerca i confiscació; no obstant això, en aquest moment, vaig descobrir que vaig ser l’únic dels 4 buscats que no quedaria sota investigació.

Els articles dels quals s’acusa als meus companys són: 110, 112, 270bis i 280.

Aquesta operació no és més que un altre intent de reprimir i intimidar a resistents i rebels, tractant apagar el foc anarquista i revoltós que crema dins de nosaltres. És inútil dir que no han tingut, ni des de lluny, èxit en el seu intent. Continuem en el no camí de les flames i l’odi, sense retrocedir ni un mil·límetre.

S’armen les paraules, els pensaments i les mans; concretem la nostra ràbia, el nostre desig i la necessitat de destrucció. Ataquem. Un còmplice abraç de foc a tots els companys perseguits i a tots els afins que han mostrat la seva proximitat i solidaritat, entre ells, els companys de Edizione Cèrber i els companys de la Conspiració de Cèl·lules del Foc. Que l’incendi de la insurrecio anarquista cremi i s’estengui des del cor i els ulls dels indomables del món sencer fins als carrers de ciutats i metròpolis, malgrat tots els intents de frenar-lo i extingir-lo.

Per això, m’uneixo al crit dels meus companys:

VISQUI L’ANARQUIA!
RUGEIX LA PÓLVORA I DESTRUEIXEN LES FLAMES!

Tomo, 2 d’abril de 2012, al culmini del no-res

Leave a Reply

Your email address will not be published.