Contacte

Per contribuir amb traduccions, edició-correcció i/o material original per a la seva publicació com actualitzacions des dels carrers, informacions d'accions, comunicats de reivindicació, texts per companys/es presxs o perseguits/des, crits, pasquins, articles d'opinió, etc.: contrainfo(at)espiv.net

$hile: Reivindicació de l’atemptat explosiu contra la Fiscalia local de La Florida a Santiago

REIVINDICACIÓ DE L’ATAK CRIMINAL REVOLUCIONARI CONTRA FISCALIA LOCAL DE LA FLORIDA.

Vam atacar la Fiscalía Sur perquè representa l’execució de la llei. Rn aquest lloc s’envien persones a presó. Es condena persones per crims o delictes. La majoria d’aquests delictes o infraccions a la llei es relacionen amb la trasgressió contra la propietat. La principal funció de la llei és mantenir l’ordre social, i l’actual ordre prioritza protegir la propietat dels poderosos (siguin capitalistes o buròcrates), i no a les persones. La llei garantitza la protecció dels rics i la comdemna als pobres, i a tot aquell que es manifesti o ataqui directament aquest sistema de dominació.

La seguritat ho és tot per qui té por. Ells/es temen predre els seus privilegis, per això creen les seves policies, exèrcits i presons. Per això ens jutgen, torturen maten i tanquen.

Debem afrontar i atacar el que ens explota i oprimeix, amb tots els mitjans que tinguem a ma, sigui pólvora o un punyal. És hora de fer pagar als que sustenten aquest sistema que imposa la miseria per a la majoria.

Ells/es amen la llei, nosoltres la odiem, així com detestem les seves institucions que garantiesen que tot continui igual. La seva pau depen de la nostra passivitat.

Aprenguem a cercar i utilitzar les eines que ens permetin donar cara a aquesta fastigosa realitat i a qui la sustenten.

Amb sigil vigilem les seves rutines, abans de colpir, torturar, abusar, jutjar o tancar, penseu-ho, l’espasa penja sobre els vostres caps.

Una salutació fraternal als que afronten el poder de qualsevol forma i a qualsevol part del món.

Solidaritat amb tots/es aquells/es segrestats per l’Estat Capital, les nostres accions són un crit per recordar que no estan sols, que estem en guerra. Salutació fraternal pel company Mario López empresonat per l’Estat mexicà a l’atacar directament a l’enemic.
Salutació revolucionària a totes les individualitats que d’adjunten a la lluita de CCF y FAI-FRI, a tots/es aquells/es que estan en guerra contra la dominació…

VISCA LA REVOLUCIÓ.

NACR – GBW.
NUCLI AUTÒNOM DEL CRIME REVOLUCIONARI – GERMAN BORIS WLADOMIROVICH.

font

$hile: Reivindicació de l’artefacte explosiu contra el Club de la Unió a Santiago

CONTRA LA BURGESIA CRIOLLA I CAPITALISTA. Declarem l’autoría de l’atac criminal revolucionari contra EL CLUB DE LA UNIO, a Bandera amb Alameda, a un costat del maleit palau de La Moneda “ESTEM A PROP VOSTES ESTAN LLUNY”. Triem aquest objectiu perquè des d’allí, s’han estat reunint històricament els ideòlegs de la depredació natural d’aquest territori, niu de piranyes, lladres i explotadors, que sent de partits polítics, tenen una cosa en comú; el seu afany d’unir-se cap a l’esclavitut de la vida de les persones per perpetuar els seus privilegis.

Aquest atac el fem com un crit de lluita i una crida a la guerra social per a tots/es aquells/es que pateixen alguna manera de dominació, d’explotació. Declarem que el sistema econòmic del capitalisme en la seva fase neoliberal no és més que un altre instrument impositiu per a dominar tant a les persones, els animales com la ñuke mapu, un altre invenció per part d’aquella clase que històricament busca enriquir les seves butxaques a costa de tots/es.

LA TERRA VAL MÉS QUE ELS SEUS MALEITS DINERS – RES PODRÀ COMPRAR LA NOSTRA DIGNITAT.

NACR – BN.
NUCLI AUTÒNOM DEL CRIM REVOLUCIONARI – BANDERA NEGRA.

font

$hile: Comunicat de NACR – Nucli Autònom del Crim Revolucionari

 NACR – NUCLI AUTÒNOM DEL CRIM REVOLUCIONARI.

NOSALTRES SOM CRIMINALS PER ATACAR I VOLER MATAR ALS EXPLOTADORS. SI ANEM A SER CRIMINALS HO ACCEPTEM PERÒ SOM CRIMINALS REVOLUCIONARIS.

Diverses individualitats ens hem convocat en base a una idea, sent la idea i l’acció els dos elements centrals que permeten la integració i coordinació de diferents punts de vista, de diferents pensaments però la base comú dels quals és la lluita revolucionària I ACCIÓ DIRECTA contra l’Estat/Capital i els seus sistemes de dominació.

Som una organització informal donat que cada cèl.lula o fracció de combatents opera de forma autònoma, cosa que no nega la coordinació de diferents cèl.lules, sense que sigui necesari que les individualitats es coneguin entre si (hinzpiter no ens pots jutjar d’associació íl.lícita maleït imbècil).

Som diferents grups autònoms que ens adjuntem en base a la IDEA que es deu afrontar i atacar de forma directa i revolucionària, ja sigui per la via insurreccional, propaganda pel fet o l’acció individual a tot tipus de dominació. Els nostres objectius són simbòlics i no simbòlics, doncs considerem la necessitat de destruir tot tipus de marcaderia, considerant així mateix a les persones que treballen per a l’Estat i el capitalisme mercaderies dignes d’eliminar. Estem en contra de tot tipus de dominació que afecti tant a persones com a animals com també a la terra en el seu conjunt. La nostra lluita és per l’alliberació Total de tots els èssers, de totes les coses, del planeta, donat que el capitalisme contamina en la seva essència materials nobles de la natura (com el plom, el coure) per tal de tornar-los elements de destrucció masiva.

En relació a allò simbólic, aprofitem per aclarir perquè triem al nostre primer atac el memorial de Jaime Guzmán donat que per nosaltres és un símbol de la dominació capitalista que es materialitza a traves de la modalitat neoliberal, és a dir, a traves del sistema econòmic (i ideològic) del neoliberalisme que és causant de l’explotació de les persones i de la natura ja que el seu afany d’acumulació de riquesa no mesura conseqüències portant-nos a l’holocaust ecològic.  Triem la Automotora One perquè és un símbol de la dominació tecnológica i la ostentació, símbol d’estatus i arrogancia social, són una ofensa i una bufetada als/les pobres.

De nou declarem que Hans Niemeyer no és autor dels nostres atacs al Memorial i l’Automotora, no el coneixem ni ell a nosaltres. Aquests atacs són la nostra obra i la reclamem com a tal, i als agents de l’Estat Xilè els hi diem de nou ESTAN LLUNY, NOSALTRES ESTEM A PROP, per això no els queda més que aixecar un nou muntatge per respondre als seus maleits patrons, no els hi queda més que acusar a un innocent d’aquests actes.

NUCLI AUTÒNOM DEL CRIM REVOLUCIONARI.
SOM CRIMINALS PER ATACAR LA CLASE QUE UTILITZA TOT O QUALSEVOL MÈTODE DE DOMINACIÓ. VOSTÉS SÓN CRIMINALS PER ATACAR I MATAR A LA TERRA I ALS POBRES.

font

Grècia, cas de la CCF: Nous procesos oberts

Pareix ser que els fiscals qui s’encarreguen  de la investigació encara no han acabat de processar als membres presxs de la O.R. Conspiració de Cél.lules de Foc, ja que els inquisidors estan preparant ara més expedients en les seues oficines.

Ja en agost de 2012, un investigador de la jefatura de policía de Trikala va visitar les presons de Trikala per a notificar als companys Panagiotis Argirou y Haris Hadjimihelakis que s’han presentat nous càrregs contra ells, en relació als esdeveniments que tinguéren lloc el 24 de gener de 2011, durant la segona sessió del judici del primer procediment judicial contra la CCF, o el primer judici del “cas Chalandri”, pel que fà a tres explosions (en les cases de dos parlamentaris, Panagiotis Chinofotis y Louka Katseli, i al Ministeri de Macedonia y Tracia). Eixe día, a l’eixida dels companys del jutjat del terror es va desencadenar una escaramussa amb els maderos que els conduïren a la sala d’interrogatòris. Diversos d’aquests maderos van presentar una demanda contra els companys, als que van acusar, entre altres coses, d’intentar escapar-se, d’atacar-los amb diversos objectes, com un extintor, insultar-los i amenaçar les seues vides i la seua seguritat personal, enfatitzant que els companys en cap moment deixaren d’atacar-los, ni quan estàven esposats. Basats en aquests testimonis, es creu que als dos se’ls acusa d’agressió (ocasionant mal corporal), amotinament, etc.

Després d’este nou procés assatjat, de nou,  els famosos interrogadors-investigadors especials Baltas y Mokkas citaren als nou membres de la CCF, juntament amb el compa anarquista Theofilos Mavropoulos, en referència a un atac incendiàri a un vehícle de l’Empresa de Seguritat Katrantzos en la zona de Galatsi (Atenas) durant la Nit de Cap d’any de 2009. Encara no està clar si este procés ocorregué just ara de forma deliberada o per casualitat, tenint en compte que el cas de les 250 accions incendiàries i explosives va començar fà un parell de mesos. No obstant, una cosa està clara: pareix que no hi haja final per a la persecució dels nou membres de la CCF i el anarquista Theophilos Mavropulos. Surgeixen constantment nous expedients i procesos com recordatòri venjatiu o de que el sistema no s’oblida d’aquellxs que, obertamente i de facte, desafíen i declaren la guerra contra allò existent optant per l’acció directa anarquista.

Companys i companyes solidàri-e-s

font

Toluca, Mèxic: Encenent novament la flama salvatge i caòtica (FA/FLT/FAI)

Així com el teocintle (1) que malignament corroeix els camps domesticats de blat de moro; la Fracció Anti-Civilització del Front d’Alliberació de la Terra afí a la Federació Anarquista Informal va atentar a l’alborada del 4 de setembre del 2012, encenent novament a Toluca, Mèxic, la flama salvatge i caótica a base de tres litres de benzina a una camioneta del tipus ‘van’, propietat del Centre Internacional de Millora de Blat de Moro i Blat -CIMMYT-, aquest vehicle s’utilitzava diariament per a transportar a científics internacionals de l’hotel on pernoctaven a les instal.lacions del centre d’investigació científica; que entre altres activitats, desenvolupa el Programa Modernització Sostenible de l’Agricultura Tradicional (MASAGRO), en confabulació amb l’estat mexicà a través de la Secretaria d’Agricultura, Ramaderia, Desenvolupament Rural, Pesca i Alimentació (SAGARPA) i organismes com el Banc Interamericà de Desenvolupament (IDB); el treball del qual es promoure entre petits productors l’ús de llavors genèticament modificades o “millorades” per incrementar la producció/domesticació de blat de moro i blat, així com intentar contrarrestar els mateixos problemes que aquestes tecnologies han generat (erosió del sól, escassetat d’aigua…).

A la FA/FLT/FAI no l’incumbeix si els biotecnòlegs alberguen 28,000 mostres de llavor en un banc de blat de moro “custodiant” la mil.lenària biodiversitat, o si els aliments transgènics s’etiqueten, es “controlen” o es “perfeccionen”, a efectes de la perpètua i monolítica civilització aquest seria un truc més ingenios del sistema (2). La lluita és per la llibertat de tota la terra (i això inclou l’animal humà) sense pidolar, ni reformar, ni demanar res a l’autoritat, senzillament calant foc a la domesticació i vivint en termes dels nostres instints i capritxos, sent únics, incontrolables i impredecibles. Si els danys materials d’un sabotatge i unes quantes línies d’aquest text no són suficients per destrossar la civilització (que realment allò quantitatiu tampoc és d’incumbència) almenys han de ser-ho per solidaritzar-nos iconoclàsticament sempre amb els rebels!!

¡SOLIDARITAT DIRECTA I MOLTA FORÇA AL GERMÀ GABRIEL POMPO DA SILVA!

¡SOLIDARITAT I  SALUT A MARCO CAMENESCH PER LA SEVA RECENT VAGA DE FAM!

¡UNA SALUTACIÓ INSURRECCIONAL I CÓMPLICE ALS AMICS/AMIGUES DE LA TERRA/FAI!

¡¡GUERRA SOCIAL I QUE VISQUI L’ANARQUÍA!!

Fracció Anti-Civilització del Front d’Alliberació de la Terra afí a la Federació Anarquista Informal
(FA/FLT/FAI) 

Notes
1 Zea perennis o Teocintle és una espècie silvestre de blat de moro que en algunes àrees de Méxic, és vista pels productores de blat de moro com una mala herba perjudicial.
2 En referència al text de Theodore Kaczynski, el truc més enginyós del sistema.

font

Atenes: Lluita nocturna pels carrers del barri d’Exarchia

Allà mitjanit del dissabte, 8 de septembre, un grup de companys que estàvem a Exarchia ens vàrem donar compte que a uns 100 metres de la plaça del barri, al carrer Stournari i enfront de l’entrada a la Politècnica, s’havien iniciat uns enfrontaments entre dos grups de gent. Vàrem anar a vore-ho juntament amb altra gent el que estàva passant, sense poder entendre exactament qui eren els qui estàven pegant-se. Preguntant a la gent pel carrer s’entenia que els venedors de droga habien intentat altra vegada espitjar el seu asquerós negoci encara més endins del barri, ajudats per policies secretes. Cal destacar que des de fa uns mesos, la policía intenta de nou transformar el barri en una zona de venta de drogues, i que el carrer Stournari torna a ser freqüentment escenari de lluites entre gent del barri i camells.

Fins que arribàrem a l’altura del carrer Bouboulinas, la invasió había sigut repelida per una multitut de joves encaputxats i s’havien montat ja les primeres barricades amb contenidors ardent. Des d’aleshores i durant vàries hores, el tràfic al carrer Stournari estaba tallat, i desenes d’encaputxats, fins i tot algúns migrants, atacaven amb pedres, botelles, i altres objectes contra els esquadrons de MAT que apareixíen pels carrers laterals, escupint al mateix temps gasos lacrimògens a granel.

Prop de la 01:30, un centenar de persones es va moure ràpidament des del carrer Stournari fins al parc autogestionat, ubicat al carrer Navarinou y Zoodohou Pigis, passant a través dels carrerons del barri. Arribant al carrer Charilaou Trikoupi, es montàren de nou barricades amb contenidors ardent i es va llançar un atac contra l’esquadró de MAT a les afores de la facultat de Pedagogía. Els antidisturbis conseguiren fernos retrocedir, corrent pel carrer Zoodohou Pigis, dirección la colina de Strefi. Tot i això, noves barricades es van alçar al cantó del carrer Valtetsiou y Charilaou Trikoupi, tallant allí també el tràfic. Després de permanéixer en Zoodohou Pigis per un temps, i donat que les coses estàven relativament tranquiles, ens translladàrem de nou al carrer Stournari, per a vore que la situació estava més animada aquí i que la lluita seguía en peu, amb continus atacs i contraatacs entre els revoltats/des i la madera. Un parell de persones que van intentar prendre fotos van ser increpades pels encaputxats i les fotos que van prendre vàren ser borrades.

Unes de les consignes que es van corejar durant els enfrentament foren les següents:

Ràbia i consciencia, negació i violencia, anem a sembrar el caos i la anarquía!

Llibertat per a les Cél.lul.les de Foc (CCF)!

Llibertat a tots els qui estan en les celdes!

Anarquia, desestabilització, acció directa, insurrecció!

Això és bo, tirs de kalashnikov per a que ho enteneu!

La solidaritat es l’arma dels pobles, guerra contra la guerra de la patronal!

La raó la tenen els revoltosos, y no els xivatos i els agenollats!

Per cert, al voltant de les 03 :00 hores de la matinada la intensitat dels enfrontaments va caure significativament, i ens despedim de la lluita buscant el llit.

Posnania, Polònia: Desallotjada l’okupa Warsztat

El dijous, 29 d’agost, la policia, seguida pel propietari de l’immoble, desallotjà l’okupa Warsztat (Taller) a Posnania, a l’oest de Polònia. L’anunciada festa d’inauguració estava planejada per al divendres 31 d’agost.

Hi hagué un desplegament policial ridículament considerable (un escuadró fortament armat a l’estil SWAT, una cosa sense precedents a Polònia). Arribares els/les comandants de la policia local y hi hagué brutalitat policial.

La “legalitat” del desnonament és questionable, basada en el fet que no es lliurara cap tipus d’avís als i les okupes abans d’enviar la policia i que el propietari, que fins el moment segueix sent desconegut, tampoc els advertí prèviament. Dit açò, a Polònia, okupar és il·legal i pot haver procés legal posterior.

L’edifici okupat és una casa vella i alta, situada prop de l’antic mercat de la ciutat, però estava en ruïnes i abandonada durant molts anys. Un col·lectiu l’estigué okupant durant 4 mesos i la restaurà durant eixe període. La casa podria haver proporcionat un refugi segur per a una dotzena de persones.

Des de dijous al migdia, fins a última hora de la vesprada, hi havia unes poques persones okupant l’edifici, que estava encallat des de dins. Finalment, la policia els bloquejà, però, advertits d’un assalt imminent, pogueren escapar.

Al carrer, aparegué una manifestació espontània de recolzament (activistes i veïnat), però fou violentament dispersada per les forces enemigues. S’utilitzà gas lacrimogen contra els i les activistes de la manifestació, dos dels quals necessitaren atenció mèdica. Més tard, una d’eixes persones fou detinguda i acusada per “insultar un agent de policia” i, després, maltractada físicament a comissaria.

Després del desnonament, no se’ls retornà algunes de les possessions i ferramentes col·lectives als i les okupes.

L’okupa Warsztat fou condebuda com un projecte polític. Allí, es realitzarien activitats llibertàries, proelecció i proigualtat, a més de practicar tecnologies ecològiques, autosuficients i sostenibles per a la vida diària.

font

Melbourne, Austràlia: Pintades en esglésies i propietats empresarials

El divendres, 25 d’agost, a la nit, es van dur a terme les següents accions als barris del nord de la ciutat:

1. En una església baptista i centre de rentat cerebral per a nens es va escriure “PEDO CHRIST”

2. En el pas subterrani de l’estació de trens es va escriure el lema “QUE LI DONIN A METRE” i simbologia anarquista (Metre és l’empresa privada responsable de portar el sistema de transport, suposadament, “públic” de Melbourne).

3. En el segon pas subterrani de l’estació es va escriure: “NO TREBALLIS, CAUSA DISTURBIS!”, “ELS MITJANS MENTEIXEN!”, “QUE LI DONIN A l’ESTAT POLICIAL”

4. En una església evangèlica es va escriure: “JESÚS VIOLA” i “QUE LI DONIN A LA RELIGIÓ”

5. En una estació de servei Shell es va escriure: “NO TREBALLIS, CAUSA DISTURBIS!” “VISQUI FAI/IRF!”, “FAI/IRF” i “QUE LI DONIN A LA POLICIA!”

Es van dur a terme aquestes petites accions com a contribució tardana a l’anomenat internacional d’accions propagandístiques contra la repressió de Contra Info i també per empipament i frustració general davant la falta d’accions significatives en aquesta ciutat des de fa molt temps i, a més, perquè sembla que hi hagi una església a cada fotut carrer últimament!

Desafortunadament, no era pràctic treure fotos i, de totes maneres, les pintades de les esglésies les van esborrar de seguida l’endemà, segurament, horroritzats empleats de l’església! Amb sort, les altres pintades seguiran allí més temps.

LLOP SOLITARI/ANARQUISTES ANÒNIMS

Buenos Aires: Llenç en solidaritat amb Marco Camenisch

El dia dimarts, 28 d’agost, varem penjar un llenç a metres de l’edifici on funciona l’Ambaixada de Suïssa. Mentre ens allunyàvem, varem escampar volants al lloc.

Amb aquesta senzilla acció, ens solidaritzem amb el company anarquista Marco Camenisch, pres a Suïssa, actualment en vaga de gana.Per a ell va el nostre amor. Per a ell i per a tots els companys que es troben rere els murs, però mai derrotats ni penedits.

Tot el nostre odi per a l’Estat i les seves presons. No podran parar-nos, perquè la nostra solidaritat és més forta que els seus cops repressius i els seus muntatges.

Solidaritat revolucionària amb tots els presos indòmits de tot el món.

Salutacions fraternes als quals dia a dia lluiten contra aquest sistema d’explotació.

Mort a l’E$tat!
Visqui l’Anarquia!

Atenes: Reivindicada responsabilitat d’atacs inciendàris contra el partit nacionalista-fascista Chrissi Avgi/Alba daurada.

Atac inciendàri contra la permanencia local de Pangrati de L’Alba Daurada a Atenes.

Atac inciendàri contra una tenda propietat d’un neonazi a Peristeri

Atac inciendàri contra un vehicle d’un neonazi a Peristeri.

 Aquells qui sembren el terror deuen fer front a la nostra ràbia.

Les coartades ja no marchen … No hi ha electors d’Alba Daurada que s’equivoquen. Aquells qui sostenen aquest partit ho han fet de plena consciencia. Elles i elles no són res més que feixistes.

Aquells qui pretenen un rol de victima amb la finalitat de pareixer quatre gats penosos simpatisants de l’esquerra dins les seues miserables i xicotetes organitzacions no sembren més que el derrotisme davant del feixisme.

A mesura que els immigrants no construeixquen estructures auto-organitzades per a la seua autodefensa contra els feixistes i utilitzent els seus « budells » entre disputes de machos els uns contra els altres i dins la delinquència antisocial, aquells altres continuaran a generalitzar el canibalisme social.

Els únics que no busquen més coartades son els feixistes ells mateixa, obertament compromesos dins d’activitats assassines baix la cobertura d’aparells d’Estat i amb el suport obert o cobert dels instints més podrits de la plebe, alias la lumpen petita burgesía feixista.

Nosaltres també, nosaltres no busquem coartades. La nostra guerra contra els cerdos d’Alba Daurada no és una moda dins el contexte de la seua ascenció (presuntament) “inesperada” al Poder. Nosaltres els em combatut fà anys, pels carrers, dins els esperits. Nosaltres els combatem perque ells són l’aspecte  més horrible, el braç armat dels nostres enemics essencials : el Poder i el Capital. Y nosaltres no hem cedit mai.

–   El 12 d’agost nosaltres hem incendiat la permanència d’Alba Daurada del carrer Filolaou dins del barri de Pangrati a Atenes.

–   El 22 d’agost nosaltres hem reduit a cendres una tenda i un dels seus vehícles al barri de Peristeri a Atenes; tots dos que perteneixen al brut neo-nazi Efstathios Boukouras, un diputat d’Alba Daurada per a Corintia.

Fins prompte.

P.D. : Tota la nostra solidaritat al company Tasos Theofilou*

*Tasos Theofilou es un anarquista/anti-autoritari que a estat arrestat per la policía el 18 d’agost de 2012 al barri de Kerameikos a Atenes i qui està encara, retingut captiu a causa de greus acusacions, entre les quals la seua pretesa participació dins l’assumpte d’un atrac i d’un tiroteig mortal que a causat la mort d’un ciutadà de 53 anys (qui volgué jugar als herois intentant parar els atracadors que fugien) a Naoussa a l’illa de Paros. El nom de Tasos Theofilou també ha estat implicat dins l’assumpte de l’Organització Revolucionària de la Conspiració de les Cél.lules de Foc; més específicament ell està ara mateix fitxat pels accidents que han ocorregut a Agrinio i pel centre d’Atenes en 2010.

font

València: Comunicat en resposta a les accions de denuncia de part de l’assossiació de veïns i veïnes del Cabanyal-Canyameral

Reunides un grup de persones veïnes dels poblats marítims volem fer present el nostre rebuig a les accions de denúncies sobres vivendes, propietats de l’empresa PLAN CABANYAL-CANYAMERAL, empreses per la AVV Cabanyal-Canyameral ja que, entenem que aquesta forma de pressionar a l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana sols redundarà en un agreujament de les pèssimes condicions i penúries que travessen alguns col.lectius socials que viuen en el barri per tant, veïns i veïnes del mateix. En aquesta denúncia adjunten una llista en la qual apareixen senyalades les cases ocupades il.legalment marcant, al més estil hitlerià, a totes aquelles persones que no poden accedir a una vivenda per falta de recursos econòmics.  Açò suposa una nova situació de criminalització cap a aquestes persones, algunes d’elles compromeses amb la lluita veïnal front la constant degradació i enderroc de immobles en les zones afectades.

És evident que, a casi ningú li agrada viure rodejada de brossa i brutesa, situació que sols es resol mitjançant la comunicació i reciprocitat entre els veïns, és a dir, amb el suposat “teixit social” amb el qual tant s’omplin la boca alguns i que, nosaltres posem en dubte que encara existisca al Cabanyal. En aquest punt, em de fer referència a l’acusació que es crea al parlar d’objectes de dubtosa procedència (sols vos fa falta dir que segur que els han robat) i de ferralla (estan fent una tasca de reciclatge que ja voldrien els ajuntaments). A més a més, com alguns ja vam senyalar fa temps, és el propi ajuntament el que ha impulsat la degradació, entre altres maneres, llevant l’aigua corrent a totes aquelles persones que no poden pagar-la, convertint el que era un recurs de tots en un recurs per a privilegiats i, provocant que, la falta d’aigua en moltes cases siga un problema d’higiene i salubritat.

I ni tan sols podeu veure algun aspecte positiu com que el barri s’ha tornat a omplir de xiquets i xiquetes que tornen a alegrar aquests tristos carrers, abandonats ja fa molts anys pels propis veïns “autòctons” en busca d’una modernitat en edificis i, destruïts també per la salvatge especulació a la que han sigut sotmesos.

Pensem que s’està actuant de la mateixa manera amb la que es critica a les institucions públiques és a dir, mitjançant un procés de gentrificació (expulsar als i les veïnes pobres i atraure a gent d’un poder adquisitiu més alt), convertint-se en executors d’una claríssima injustícia social i, casi amb la infantil visió que l’Estat va a ocupar-se de les persones desallotjades, quan ara mateixa estan desposseint de les seves llars a centenars de persones hipotecades.

A vegades, ens hem sentit menyspreades front aquesta opinió d’alguna gent del barri, fent-se eco de la possibilitat d’omplir aquestes cases amb erasmus i joves parelles nacionals o estrangeres amb sobrada solvència, ignorant a altres tipus de persones que han vingut ací a viure, a lluitar, a aprendre, que han rebut pals i vexacions i han arreglat i rehabilitat amb les seves pròpies mans i sense subvencions aquest entorn, tractant-nos d’un “mal menor”.

És hipòcrita veure com alguns dels integrants de la Plataforma Salvem el Cabanyal li recriminen a l’Ajuntament que fique solució a la degradació de les vivendes de propietat municipal, quan ells mateixos tenen buides, omplint-se de rates i pols, sense cap gana de donar-los ús sinó, esperant a que una futura revalorització del barri els siga més rentable.

Repudiem aquesta visió romàntica de que el Cabanyal-Canyameral torne a ser el que era, no van a tornar els pescadors ni Blasco Ibáñez va a alçar el cap, aquest barri el conformen els i les veïnes que l’habiten i per tant mereixen un respecte a pesar les nostres diferències, i si el que es pretén és deixar un barri més o menys net ple de cases buides, no serà un barri, serà un museu. Allò que ens importa defensar és a la gent del barri i no un museu arquitectònic.

Advertim també de la perillositat de generar amb aquestes accions un discurs que, en aquests temps difícils d’atur i retalls continus, toquen lleugerament opinions xenòfobes, racistes i d’exclusió social, desafortunat eixe comentari en un dels correus de la AVV Cabanyal-Canyameral, en el que, després de demanar la col.laboració amb fotos i direccions de les cases “ocupades il.legalment” s’acomiada amb “un saludo y buena cacería”.

Entenem el malestar dels i les veïnes més sensibilitzades però, els únics culpables de tota aquesta degradació són els especuladors, i si aquest tipus d’accions inhumanes amb les quals l’únic que s’aconsegueix és tirar a les persones cap un altre lloc continuen, no dubtarem en retirar el nostre suport i solidaritat cap a alguns col.lectius del barri i difondre la nostra opinió allà on faci falta.

Amb aquest escrit volem denunciar l’actitud de les cúpules dirigents de la AVV Cabanyal- Canyameral i per tant a la Plataforma Salvem el Cabanyal que, amb aquesta acció han demostrat de part de qui estan. La seva manera de resoldre el problema de la degradació i la pobresa és molt simple: expulsar a la gent sense recursos i revaloritzar econòmicament el barri construint noves vivendes a les quals sols podran accedir població de major poder adquisitiu, desplaçant el problema a un altre barri. Aquestes associacions s’han llevat la careta: sols els importa les cases, la gent els dona igual. Amb aquesta denúncia estan criminalitzant la pobresa, i desenes de famílies sense recursos es quedaran en el carrer, vagabundejant.

Per a nosaltres, el problema te una solució més complexa: i és que desplaçar la pobresa a un altre barri no resol res, açò és un fenomen de desigualtat social i enfrontar-se a ell passa per combatre la injustícia, atacant a les classes opressores.

Alguns/algunes veïns/veïnes del Cabanyal

Cartell en solidaritat amb l’Amadeu Casellas

font

1-10 d’agost de 2012 : Aperet de Contra Info tà accions de propaganda contra la repression

En occitan

Que hèm un aperet tà dètz dias d’accions de propaganda dens autant de lòcs com possible dab la mira de promòure lutas mes o mensh coneishudas, e tanben las que son desconeishudas per mantuns. Los individus e/o grops que’s volen juntar ad aqueths dètz dias d’accions que causiran la tematica e los mejans en accòrd dab lors critèris e dinamicas proprias tà arrefortir la solidaritat internacionau e recipròca entre los oprimits.

Sustot que perpausam de préner las carrèras, de pintrar eslogans e de péner bandaròlas en solidaritat dab los cas de que pensam que la difusion ei de las importantas. Au cors deus darrèrs mes qu’ac avèm hèit a Atenas, com vosauts tanben dilhèu qu’ac avètz hèit en mantuas ocasions. Pr’aquò qu’avèm besonh de har un pas en davant e de portar taus accions de faiçon simultanèa ad un nivèu europenc e, que l’esperam, mes enlà. Daubuns de nosauts que son en Inglatèrra, en Alemanha, en França, en Espanha, en Serbia, en Portugal, en Grècia mes tanben en Americas, atau que podem har d’ua simpla accion quaucom de polit. Entaus que’s senteishen solets dens los parçans on damoran aquò que pòt paréisher un drin mei complicat … mes la sola causa necessària qu’ei un drap, pintrura e un bon lòc. On que siatz, aperatz aus amics e hètz virar.

Deu 1° au 10 d’agost que podem péner bandaròlas, pegar aficas e paperòts, har pintrura sus parets, o miar quina accion que sia qui ajudi a la difusion deu discors anarquista/libertàri mes enlà de las termièras estataus o lingüisticas. Atau qu’esperam recéver e har virar fotos e/o materiaus escrits d’accions de companhs, on que sian.

Au començar d’agost que coordinam los nostes esfòrç e lhevam lo cap contra la repression e la societat de las presons, contra los Estats e lors termièras, contra lo Capitau e los sons profieits. Que podem estar numerós, que podem estar pertot.

De cap tà ua guerrilha informatiu …
Hialat de traduccion e de contra-informacion Contrainfo.espiv.net

La lluita maputxe no s’atura. Atacs i repressió.

Continua la resistència contra forestals i colons després de l’atac policial a comuners de Chekenco

Amb la crema de dos camions de transport forestal a prop de Los Sauces, continua la cadena de fets que semblen ser una onada d’accions de resistència contra l’ocupació del territori maputxe que ha augmentat en violència cap a la gent de les comunitats.

La prova més visible d’aquesta arremesa violentista contra les families maputxe, va ser l’atac armat de la policia xilena a la comunitat Wente Winkul Mapu de Chequenco. Aquest assalt posa al descobert que no hi ha diàleg possible per a la restitució del territori maputxe i més aviat, amb aquesta violència l’estat xilè s’encarrega d’assegurar i perpetuar la usurpació a mans dels forestals i latifundistas.

Recordem que en la incursió punitiva de la força d’ocupació xilena en la petita comunitat de la zona de Ercilla, van resultar ferides de diversa consideració 10 persones i hi van haver 2 detinguts. Entre els ferits hi havia almenys una dona, dos nens i una persona de prop de 80 anys.
La mateixa tarda del dia 7 de juny van començar les que podrien anomenar-se accions de resistència a mans de weichafe de diferents territoris, en resposta a la acció antimaputxe, amb la crema de tres camions a la Ruta 5 i una casa patronal al sector Chiguaihue, segons informava la premsa regional.

Tanmateix es van produir dos atacs amb armes de foc a vehicles policials mentre es desplaçaven per l’interior de les comunitats maputxe; un incendi a una casa patronal d’un fundo forestal a Collipulli i ara, el referit incendi d’aquests camions en un camí entre Lumaco i Los Sauces. Cap d’aquestes accions va provocar danys personals.

__________

Detenen 4 maputxe d’Ercilla acusats de l’incendi d’una camioneta

El dijous passat (14 juliol), cap a les 19 hores, forces especials de carabineros van detenir a Mariano Llanca Tori, Juan Queipul Tori, Carlos Manquel Toledo i Pablo Huañaco Curinao a la ciutat d’Ercilla, acusats per la Fiscalia de cremar una camioneta.

Els quatre comuners pertanyen a les comunitats de Temucuicui i Coñomil Epuleo de Collico, i van ser portats a la comissaria de la ciutat de Collipulli, on van passar la nit.

El divendres, es va realitzar el control de les seves detencions al Tribunal de Garantia d’aquesta ciutat, a sol•licitud del fiscal del Ministeri Públic, on se’ls va ampliar la detenció fins dilluns, és a dir, detinguts sense que es presentessin càrrecs formals, segurament, per manca d’antecedents.

El tribunal va fixar l’audiència de formalització de càrrecs pel dilluns 18 de juny, avançant que seran acusats i formalitzats d’atac incendiari i robatori amb intimidació, no assenyalant els fets específics dels que suposadament són responsables.

Finalment, van ser portats a la presó de la ciutat d’Angol, mentre la premsa xilena va donar a conèixer que estan essent involucrats a l’incendi d’un camioneta, suposadament de contractistes de Movistar.

fonts: 1 i 2

Montreal, Canadà: Crida internacional de solidaritat amb l’aixecament social

 “Pots tallar totes les flors però no pots parar la primavera”
– Cartell que circula durant la vaga


LES LLEIS

El divendres, maig 18, 2012, dues noves lleis han entrat en vigor a Montreal. El seu objectiu és sufocar la revolta anticapitalista que ha sorgit des de l’inici de la vaga d’estudiants a la província de Quebec, fa 15 setmanes. A més, apunta a restaurar l’ordre i obrir el camí per la implementació de mesures d’austeritat en aquests territoris.

La primera d’aquestes lleis és un estatut municipal, que intenta dissuadir la gent d’usar màscares en les manifestacions, mitjançant l’amenaça de multes que van dels 1.000 als 5.000 dòlars canadencs. Aquest estatut ve en vista a una llei que està planificant el govern federal, per tal de posar-la en pràctic a tot el territori controlat per l’Estat canadenc, que castigaria a tots aquells que amaguin la seva identitat “mentre participen en disturbis” amb una pena màxima de 10 anys de presó.

La segona llei és una Llei Especial del govern provincial que exigeix que totes les manifestacions de dissidència popular se sotmetin al control enutjós de l’Estat. Qualsevol manifestació, arreu del Quebec, ha de presentar una hora d’inici i un itinerari complet a la policia local, com a mínim, 8 hores abans, si no es considerarà il·legal. A més la policia es reserva el dret de canviar el itinerari en qualsevol moment. Segons aquesta llei, no es pot realitzar manifestacions en els espais de les institucions acadèmiques, ni tampoc a menys de 50 metres d’aquestes. Qualsevol líder, represetant o qualsevol membre amb un càrrec en una associació estudiantil que bloquegi l’accés a les classes, o aconselli a altres a fer-ho, està subjecte a una multa que pot variar entre els 7.000 i 35.000 dòlars. Si una associació estudiantil sencera és considerada culpable del abans esmentat, se’ls aplicarà una multa d’entre 25.000 i 125.000 dòlars. Les multes es duplicaran en els casos de reincindencia i les associacions estudiantils poden perdre un semestre de quotes de membres per cada dia que es violi la llei. És també il·legal animar a qualsevol a participar en una manifestació il·legal i és, potencialment il·legal informar a través d’tweets des del lloc de la mani i informar del que està passant en qualsevol moment.

Durant els tres dies d’aplicació de la Llei Especial, el seu efecte tangible en el moviment ha estat que CLASSE (sigles en francès de Coalició Àmplia per la Solidaritat Sindicalista Estudiantil), l’associació estudiantil més radical, ha baixat el seu calendari d’activitats, on es trobaven totes les accions que s’estaven desenvolupant a Montreal i altres ciutats a la regió de Quebec. S’ha obert una nova pàgina anònima.

Per si mateixes, aquestes dues noves lleis probablement no contribuiran tant a posar a la gent darrere dels barrots com el projecte del govern federal d’expansió carcerària i la revisió de la justícia criminal. En realitat, l’objectiu és destruir els recursos financers de les organitzacions que s’han emmotllat al sistema i, potser, recuperar part dels enormes costos provocats com a resultat del sabotatge econòmic, al trànsit i el caos derivat, a més de les hores extres de la policia durant els últims mesos. Per ser clars, les inflades comptes bancaris de les federacions estudiantils van ser un component crucial per l’inici d’aquesta situació i, atès que podrien ser útils en el futur, val la pena defensar-les. No obstant això, no cal diners per mantenir la revolta, sinó, més aviat, coratge, voluntat i creativitat. Aconseguirem el que necessitem lluitant, encara que es faci més difícil. Tot i així, el que va passar en les assemblees legislatives i en els plens municipals ha tingut i tindrà efecte als carrers. Les manis es declaren il·legals des del moment en què comencen, el que embalentona a la SPVM (maderos locals) i la SQ (maderos provincials) a utilitzar tècniques de dispersió més intenses i augmentar el nivell de força anterior. Abans d’aquesta llei, havien arrencat ulls, trencat braços, fet miques mandíbules i deixat a gent a comes molt greus. Però la gent segueix als carrers, llançant asfalt als antiavalots i construint barricades cremant…

LA VAGA

Per contextualitzar les coses, la vaga -si es defineix així la negació dels estudiants a assistir a classe- va començar al febrer quan molts dels CÉGEPs (insitutos públics) de la província de Quebec, així com dos de les dues principals universitats van votar per anar a la vaga. Mitjançant una sèrie d’assemblees generals constants, els sindicats estudiantils i determinats membres d’aquestes facultats han mantingut que estan en vaga, cada un dels cossos definint les seves intencions i metes. Per a algunes facultats, continuar la vaga ha estat una renegociació setmanal, mentre que altres van votar des del principi el participar en una vaga general indefinida i fins i tot altres van votar per la vaga fins que l’educació sigui gratuïta.

Al principi, el govern es va negar a dialogar amb les federacions estudiantils, insistint que la decisió ja estava presa. Fins a mitjans d’abril, no es van fer negociacions, gràcies, en gran part, a la crida unilateral de treva per part del comitè executiu de CLASSE sense consultar als seus membres. Aquesta treva consistia que CLASSE es comprometia a que no es realitzarien accions en el seu nom mentre les negociacions estiguessin en curs. Les converses es van aturar quan una mani combativa, no organitzada per CLASSE, va prendre els carrers el 24 d’abril, el govern es va negar a seguir el diàleg amb CLASSE, i les altres dues federacions es van retirar en solidaritat. O el govern ho sabia i estava manipulant, o no ho sabia i va ser estúpid, hauria d’haver estat clar que les federacions buròcrates ja no tenien cap control sobre la gent als carrers -i que això ja no es tractava només de les taxes de matrícules . Quan noves converses van conduir a una proposta dita segons, dues setmanes més tard, els membres de la federació la van rebutjar. No hi ha raó per pensar que hi haurà més diàlegs pròximament. Això deixa significativament menys opcions a una recuperació esquerrana.

AVUI

Ara, el sentiment general al carrer és que no pararem, no ens detindran, i no volem que això acabi. Hem vist com la situació ha passat de ser una vaga limitada inicial amb fins reformistes a una revolta generalitzada amb aspiracions revolucionàries. La diversitat de tàctiques que s’han usat, els crits que resonen a les manis i els tipus d’objectius que s’ataquen són un indici clar que això és molt més que unes taxes de matrícules -i molts moments han estat preciosos de manera que és difícil d’explicar. No ens rendirem.

I volem que sentiu el que sentim. Sabem que sentiu alguna cosa, però volem que ho sentiu com nosaltres ho sentim. Sabem que cada vegada que un de nosaltres va a la presó, cada vegada que un company perd un ull en els carrers per la metralla d’una granada de fum o l’orella per una pilota de goma disparada al cap; hi ha molts altres que senten una onada de calor venjatiu al seu interior. Coneixent la situació global, sabent que la gent s’acosta al punt de ruptura, no només aquí sinó a tot arreu, cal insistir que el que està passant al Quebec no és excepcional. El que ha passat aquí ha de passar a tot arreu. Tot el que fem està inspirat per altres revoltes i aixecaments que s’han donat en altres llocs. Si no pot insipirar un desgavell social per si mateix, llavors morirà aviat.

Per això, açò és una crida a la solidaritat així com el nostre més sincer desig perquè vosaltres també ho sentiu al vostre voltant. Acò necessita estendre’s més enllà de Montreal i del Quebec. Porteu-ho a les vostres ciutats i comunitats de la manera com pugueu, fent servir qualsevol mètode i mitjà al vostre abast.

Els nostres cors i ments estan cansats, però seguim somrient
Volem veure com s’estén la vaga
Volem veure com s’estén aquesta agitació social

Quan la merda és una merda, que li donin la merda.

 

 ____________________________________________________________

Per llegir actualitzacions, visita:
grevemontreal / sabotagemedia

[Alemanya] És temps de revolta, quan no puc pintar els carrers ni amb guix!


En temps prehistòrics, els nostres avantpassats vivien en coves, i pintaven colorits dibuixos a les parets o els excavaven a les roques. Més tard, a Egipte, els esclaus obligats a construir les piràmides, acostumaven a rascar en els blocs de pedra caricatures dels faraonos o altres mandataris menyspreats. A l’antiga Grècia, els temples eren tallats amb missatges de tot tipus pels visitants. També els carrers de Pompeia van estar plens de graffiti! El graffiti no és una cosa de la nostra invenció. És un tipus d’expressió humana, i les ganes de marcar i pintar el nostre entorn, de deixar senyals de la nostra existència darrere nostre. Qui d’entre tota aquesta “gent anti-graffiti, decent i civilitzada” s’ha atrevit mai a acusar de criminals als nostres ancestres per fer el mateix?, Cap d’ells.

Fins que el primer ésser humà cobdiciós i assedegat de poder inventar una cosa anomenada: propietat i lleis per esclavitzar als seus semblants. Fins aquell moment, el món solia pertànyer a si mateix i qualsevol persona podia moure’s, assentar-se i dissenyar els llocs lliurement.

Avui dia, els nostres avantpassats pintors i excavadors serien perseguits per les autoritats de l’Estat i difamats com vàndals i criminals. Unitats de la policia especial els caçarien, jutges en tribunals estarien massa ocupats per condemnar-los. Les empreses antigraffiti serien contractades per esborrar tot signe de les seves expressions. Pel que les anomenades “iniciatives ciutadanes”, polítics i auto-proclamats “propietaris de propietat” els condemnarien públicament com vàndals, etcètera.

Aquesta és l’autèntica “condició humana” a la qual ens enfrontem. La qüestió no és si és legal, segons les lleis de l’Estat, pintar i escriure en el nostre entorn, sinó que és un impuls humà inherent, que els encantaria fer-nos creure que es tracta d’una mena de càncer que ha de ser eradicat de la societat. Però la creació de coses, sigui en públic o en privat, sigui pintant, escrivint, construint etcètera, és gairebé tan necessària per al nostre benestar com menjar. És el nostre aliment espiritual. Particularment, a les metròpolis urbanes, amb una arquitectura que no ha estat pensada per beneficiar la majoria dels seus residents, on masses de gent (entre ells incomptables nens i adolescents) són obligats a viure en “caixes fortes per a treballadors”, en un entorn sense vida i envoltats d’espais estèrils fets de ciment, privats de la naturalesa i de qualsevol mitjà per escapar. Especialment allà, el graffiti expressa la vida i estimula els nostres sentits apagats.

AVALL LES LLEIS QUE ENS ESCLAVITZEN!
PER LA LLIBERTAT D’EXPRESSAR-TE!
EL GRAFFITI NO ÉS CAP CRIM!

Típiques caretes somrients d'OZ

Llibertat per OZ, N. i M. i per a tots els perseguits per convertir grisos i lletjos espais urbans en llocs plens de vida i color!

OZ és un home de 61 anys d’Hamburg (Alemanya), al qual ja han condemnat amb un total de 8 anys de presó pels seus grafits i ha estat brutalment apallissat per guardes de seguretat privada diverses vegades. Les seves caretes somrients, els seus loops i també, les seves consignes polítiques es poden trobar en gairebé tot arreu a Hamburg, encara que també estan presents en altres ciutats d’Europa. Després que la fiscalia apel·lés contra la sentència interlocutora que el va sentenciar a una pena de 1500 €, ara se li amenaça amb una sentència de presó de fins a dos anys.

QUE LI DONEN A LA NORMA. OZ LLIURE.

N. i M. estan acusats de “danys a la propietat amb grafits en més de 20 casos”, a més, estan sota sospita de “accedir a plataformes de caça i cobrir-les de calúmnies”. Les “proves” de l’Estat són el seu estil de vida vegà, una O creuada en comptes de Ö, que un d’ells fa servir de forma personal i que estava en el graffiti, així com el signe anarquista en forma de cor que, segons els investigadors , és una “signatura única al món del graffiti”. La intenció de processar-los queda clara en els registres domiciliaris, que no van facilitar cap prova, a menys que consideris les “proves” anteriorment esmentada com a tal. La data del judici es va establir per al dilluns 21 de maig de 2012 a les 09:00 (GMT +1), al jutjat de Kempten (Alemanya), sala 170.

Berlín, hivern 08/09: anarco cor en un cotxe cobert de neu

 Crida a accions de solidaritat per N. i M.

“Us necessitem a tots! Sigues creatiu, fes-te creatiu!

Realitza accions de solidaritat a la teva ciutat i recolza la nostra campanya pels acusats N. i M. ¡De Kempten! Enganxa cartells, distribueix pamflets, murals, plantilles, pancartes i altres.

Ens interessa el que t’agrada! Envia’ns fotos de les teves accions o el que reconegui com a acció de suport i publicarem la teva senyal de solidaritat pràctica al nostre lloc web.

Sußbauer (agent de l’anomenada “oficina de protecció de l’Estat) pensa que només els acusats poden pintar anarco cors i Ö amb barres. ¡Demostrem que no és així! “

Plön, Alemanya: Atac contra un candidat del partit neonazi NPD


En el context de la campanya “pren una postura amb color”, la casa, el cotxe i altres coses que pertanyen al neonazi Uwe Schäfer “van ser marcades”. Sembla que el seu cotxe privat i la furgoneta que utilitza per al seu treball no es poden utilitzar de moment.

Uwe Schäfer sol ser candidat del partit NPD (Partit Nacional-demòcrata d’Alemanya) i intenta disseminar la seva ideologia neonazi a la petita ciutat de Plön.

La ideologia racista, antisemita, i homòfoba de Schäfer i els seus amics ha de ser oposada amb convicció. Aquells que disseminen l’exclusió han d’esperar les conseqüències. No importa si són joves o vells, o si porten vestit o armilla; ser neonazi significa tenir problemes!

El comunicat va ser publicat el 22 d’abril
en la pàgina contrainformativa 
directactionde

Berlín, Alemanya: Atac incendiari a vehicles d’empresa que s’encarrega de la neteja de pintades

 Que es cremin els enemics de les pintades!

La nit del 17 d’abril, nosaltres -graffiters i incendiadors de l’odi-, vam destruir tots els vehicles de l’empresa Grafiti Frei GmbH que es trobaven en el seu aparcament, utilitzant artefactes incendiaris especials. Aquesta empresa, amb base al barri central de Mitte, s’encarrega regularment de l’eradicació de les pintades polítiques a l’àrea de Kottbusser Tor, des del 1999.

El patró de l'empresa Gerald Schramm

Mentre Gerald Schramm, cap i fundador de l’empresa, especula amb que “només volíem provocar danys”, nosaltres volem subratllar la nostra motivació política. Quan un s’auto-defineix com a “esquerrà”, però al mateix temps ofereix un servei de neteja d’urgència en vespres del Primer de Maig -dia en el qual des de fa 150 anys les persones surten al carrer pels seus drets sense limitar-se a les barreres de legalitat-, doncs és d’esperar que es rebi una resposta per part d’aquells contra els quals actua constantment.

Ja estem molt farts de la necessitat de més ordre en aquesta societat, amb la seva obediència i les seves exigències de més policia, així que varem decidir contraatacar als quals s’aprofiten i recolzen aquesta bogeria de seguretat. Les parets netes són una de les condicions per a lloguers més cars i la transformació de barris obrers en centres d’entreteniment per als porcs rics.

Mai més pintades esborrades!
Un servei en el marc dels Dies d’Insurrecció!
Pinta la ciutat de Berlín

 

Indonèsia: Eat i Billy condemnats a 1 any i 8 mesos

Els dos combatents de Yogyakarta, Billy Augustan i Reyhard Rumbayan (Eat) han tornat a la cort per a la vuitena audiència. Aquesta va tenir lloc el 15 de maig del 2012. Billy i Eat han estat condemnats a 1 any i 8 mesos. Els companys estan a la presó des del 7 d’octubre del 2011, poc després del seu atac contra un caixer automàtic.

En l’audiència, que va tenir lloc prop del tribunal del districte de Lahore, el jutge Mulyanto va llegir el veredicte per les accions dels dos combatents revolucionaris. Tots dos han estat considerats culpables d’haver causat l’incendi i l’explosió segons l’article 187, paràgraf 1 del codi penal.

El procés a la Cèl·lula Llarga Vida a Luciano Tortuga/FAI – FRI continuarà amb la resposta dels companys revolucionaris Billy i Eat. Encara no se sap la data.

Força als combatents!

 fonts: 1, 2

Medellín, Colòmbia: Disturbis a la Universitat de Antioquia (UdeA)

Aquest 18 d’abril varis individus, dels més comunament anomenats “capuchos”, en la seva gran majoria anarquistes, es van unir a la Universitat d’Antioquia (Medellín, Colòmbia) amb la finalitat d’enfrontar-se contra tota autoritat, per la manifestació de les seves diferents lluites i posada en escena de la llibertat com una praxi, és a dir, el dia quotidià com un camp de batalla. Utilitzant avançades tàctiques de guerrilles, aquests joves estudiants i no estudiants van lluitar cos a cos amb els ESMAD (esquadró mòbil antidisturbis), objectiu dels quals des de la seva creació ha estat infondre terror per mitjà de la força i la violència.

Sense intenció de representar a ningú, més que a ells mateixos, creen un bloc anomenat Unidad Revolucionaria Clandestina [Unitat Revolucionària Clandestina] (URC), amb l’objectiu no d’absorbir les idees sinó d’actuar junts per aconseguir objectius comuns. Per la qual cosa van publicar diversos textos en els quals mostren clarament posició.

En aquests disturbis a un ESMAD li va ser amputat un peu, en ser impactat per un petard dels seus mateixos companys de “treball”. Amb extintors bomba, petards i bombes molotov van destruir caixers, porteries i altres objectes que ajuden amb la reificació de les nostres vides dia enrere dia.

París, França: Llambordes solidàries en les urnes

Reconeixeu aquestes cares somrients que cobreixen les parets? Estan en tots els caps. Es podria pensar que volen vendre’ns detergent o l’última merda industrial. En realitat, volen ser els nostres representants. Volen captar les nostres aspiracions, desitjos, lluites per tancar-les en les gàbies de la llei, per ofegar-les en les sorres movedisses de la democràcia. Volen ser triats, volen ser caps.

Aquest no és el menor dels problemes.

Volem un món sense amos ni esclaus, sense Estats ni patrons. No volem votar pel menys dolent, simplement, no volem votar. Mentre fan votar als morts, nosaltres seguim morint al treball o al carrer, assassinats pels policies o els patrons.

Tant la dreta com l’esquerra, els triats porten en els seus trajes tota la violència de l’Estat i l’explotació: la guerra, la presó, la divisió de les nostres vides.

No els perdonarem.

Així que una ràfega de vent va copejar, al seu pas, diverses oficines electorals. No va ser un huracà, més aviat una brisa que travessa els aparadors, un murmuri que es converteix en crit, un tros de cristall per expressar el nostre rebuig al poder i els seus apòstols.

No votem, però no ens oblidem de les urnes, ni d’els qui estan dins.

Després de el “famós debat a dues veus”, no podíem seguir romanent indecisos.

Per ventilar-los les oficines, vam realitzar obertures noves en els cristalls dels locals de l’UMP (Unió per un Moviment Popular) i del PS (Partit Socialista), al carrer Lefèvre, el carrer de docteur Goujon i al carrer Cour-donis-Noues, París. En l’últim es pot llegir: “Esquerra, dreta, mateixa estafa”, “Destruïm el poder” i “A baix l’Estat!”.

Solidaritat amb els 6 companys que passaran a judici antiterrorista del 14 i al 22 de maig.

Los martillos sin hoces

fonts: 1, 2

Nota: La primera sessió del judici es durà a terme el 14 de maig a les 14:00 en la 10ª Sala del Tribunal Suprem de París.

Santiago, $hile: Resum del que va ser el primer de Maig

El dimarts 1 de maig es va realitzar la marxa des de la Estació Central, al davant de la Universitat de Santiago, fins a la plaça els Herois al centre de la capital.

La marxa, que va sortir a les las 11:00 del matí, va avançar de manera ràpida fins a on estava instal.lat l’escenari. Allà van començar els primers enfrontaments amb la policia, que van deixar com a resultat un banc Itau completament destrossat i saquejat, un institut d’estudis destrossat completament i una sucursal del Banc Estado cremada, a la qual van haver d’anar bombers per apagar-la, mentres al carrer es seguien encenent barricades.

Les forces especials de carabineros es van enfrontar a/lxs encaputxadxs que van atacar amb pedres, pals, ampolles i foc. La senyalètica de l’alameda va ser arrancada i els carrers omplerts de propaganda i acció.

Després la policia va arribar amb la seva cavalleria montada, els seus carros i bombes, dispersant a la gent. Es diu que van ser 20 els/les detinguts/des per desordres al centre.

Durant la manifestació es van contar 10 desgraciats ferits, dos són oficials i vuit suboficials, els quals van haver de ser atesos a centres hospitalaris amb lesions de diversa consideració.

Font

Grècia: Sobre les vagues de gana a les presons gregues

 

[1º de maig de 2012]: Comunicat del nucli de membres presos de CCF i Theofilos Mavropoulos sobre la fi de la vaga de gana.

Una batalla s’ha guanyat, però la guerra no acaba aquí…

Després de 23 dies de vaga de gana, sortim vencedors del desgast, el derrotisme, i la captivitat que prevalen al món dels presos.

Escrivirem: “Prenem una decisió… lluitem fins al final…”, i hem estat conseqüents amb aquesta elecció, fins i tot en veure com traslladaven als nostres germans, Gerasimos i Panagiotis, en mal estat de salut a l’hospital Tzaneio. Perquè de tot el que s’escriu, la qual cosa més estimem és allò que un escriu amb la seva pròpia sang i segella amb les seves accions. Tot la resta és verborrea buida i pèrdua de temps. Durant aquests 23 dies, no ens hem lamentat ni per un moment de la nostra decisió de dur a terme una vaga de gana. Coneixíem el risc. Sabem com moren tots… però hi ha morts que pesen de manera diferent, perquè triem nosaltres mateixos la manera en què morirem, tal com triem la manera en què vivim. I hem decidit sortir vencedors d’aquesta batalla.

Gerasimos i Panagiotis han aconseguit el seu trasllat definitiu de les presons de Domokos. Gerasimos ha aconseguit el seu trasllat a les presons de Koridallos i Panagiotis, a causa que se li considera convicte de llarga durada (condemnat a 37 anys de presó) no va poder traslladar-se a una presó de presos a espera de judici (com la de Koridallos) i ha aconseguit el trasllat a una presó de la seva “elecció”, concretament, a la de Trikala, on es troben tancats altres tres membres de la Conspiració de Cèl·lules del Foc. Aquesta victòria deixa, a la seva manera, un llegat més en la nostra cerca per una convivència política dels membres de CCF dins dels murs i abolix l’aïllament que ens volen imposar.

En aquesta confrontació amb el sistema, el temps i el desgast d’oponents, vam posar els nostres cossos com a barricades i garantia de la nostra dignitat. Per això, ni hem demanat favors, ni hem mendigat solidaritat en els llocs que evitem freqüentar en el nostre recorregut com a anarquistes de praxis. Ens hem allunyat de partits esquerrans, de rodes de premsa amb fons humanitari, de cercles reformistes. Optant així a una solitud conscient, hem explicat amics i enemics, companys i indiferents, accions i silencis…

No malgastem paraules amb els populistes i els insignificants. Al contrari, la paraula “gràcies” és molt pobra per als companys de tota Grècia que van córrer, van repartir fullets, van pegar cartells, van muntar concentracions de solidaritat amb micròfon, okuparen un canal de televisió, van venir en una marxa fins als afores de les presons, van realitzar transmissions d’actualitzacions a través de la ràdio…

Finalment, enviem el nostre més càlida abraçada a tots els vàndals, els provocadors, els incediadors i bombardejadors nocturns a Grècia, als anarquistes nihilistes en l’Estat espanyol, als nostres germans a Bolívia, a Anglaterra, i a tots els nuclis de la Federació Anarquista Informal i de la Conspiració de Cèl·lules del Foc…

Res seria el mateix sense tots vosaltres…
Feliç retrobament, companys.

Encara que guanyem, no ens queda més que començar la propera batalla.

PER L’EXTENSIÓ DE LA FEDERACIÓ ANARQUISTA INTERNACIONAL (FAI/IRF)
PER LA INTERNACIONAL NEGRA DELS ANARQUISTES DE PRAXIS.

Nucli de membres presos de CCF-FAI
i l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos.

Nota de Contra Info: Segons les primeres informacions que rebem, el pres Spyros Dravilas ha suspès la vaga de gana després del rebuig de la seva petició per les autoritats.

_______________________________________________________________

Actualització del 29 d’abril

Solidaritat amb les guerrilles urbanes

Fins al moment, hi ha 10 companys en vaga de gana, concretament, Spyros Dravilas, vuit dels 9 membres presos de la CCF, així com l’anarquista revolucionari Theofilos Mavropoulos. Olga Ekonomidou anuncia que comença la vaga de gana el 30 d’abril:

Tretze mesos de presó per mi. La data de la teva detenció no l’oblides mai. És el punt crucial d’un canvi forçat. Va ser el moment en què semblava que deixaves una casa, els plans, l’equipatge, les idees d’accions, la teva estratègia. En aquest moment ens transformem en presoners de l’Estat i, des de llavors, em separen dels meus companys milers de quilòmetres de distància, de vegades uns pocs i unes altres molts.

En aquest poc temps d’empresonament, els nostres continus i venjatius trasllats semblen dificultar la nostra comunicació i el temps s’alia amb el Poder, per fer-nos sentir aïllats. Però la realitat no és així. El que deixem en aquesta casa eren només els materials dispensables, els que substitueixes fàcilment. La resta, els plans, les idees, l’estratègia, les emocions, els moments, els portem constantment en la ment i el cor, millorats, encara més llests per a la guerra.

La distància i el temps no tenen importància. Són conceptes relatius. Per a mi, és com si hagués estat ahir mateix en la mateixa taula amb els meus companys, conspirant sobre el nostre proper blanc. Quan compartim el desig d’atacar els valors i els ideals d’aquest món autoritari i podrit, recordem que anirem fins al final. Que no ens abandonarem els uns als altres i no retrocedirem. La necessitat d’un es converteix en decisió pels altres.

El 8 d’abril, la Conspiració de Cèl·lules del Foc va decidir començar una vaga de gana, exigint el trasllat definitiu de Gerasimos Tsakalos i Panagiotis Argirou de les presons de Domokos, com també la fi dels trasllats venjatius de la resta dels membres de l’organització. Tres dels meus companys estan ja en la quarta setmana de vaga de gana, s’han presentat les primeres conseqüències serioses per a la seva salut. I el temps passa… En el marc de l’estratègia predeterminada d’inici de vaga per a cadascun de nosaltres, al meu torn, em declaro en vaga de gana des del dilluns, 30 d’abril, amb la convicció de lluitar fins al final.

Per sempre en la batalla

Olga Ekonomidou
Membre de la Conspiració de Cèl·lules del Foc
Presons de Elaiona de Tebas

Illa de Creta, Grècia: Neonazis expulsats de pobles i concentració antifeixista

Els neonazis de Amanecer Dorado van intentar accedir a diversos pobles de la Illa de Creta, Amira Viannou inclòs. Aquest poble va viure l’execució de 114 veïns al setembre de 1943 a les mans de les forces d’ocupació nazis. L’associació local de supervivents de l’holocaust, al costat d’anarquistes i antifeixistes de Heraklion, van convocar un bloc per evitar que els nazis entressin al poble. Així mateix, els nazis van ser bloquejats al poble de Viannos i, al final, es van veure forçats a cancel·lar el seu gira propagandística.


El 29 d’abril, els neonazis van planejar una concentració al migdia en la localitat de Nea Alikarnasso, Heraklion. Des del dia d’abans, s’havia convocat una concentració antifeixista als afores del gimnàs tancat Melina Merkouri, amb la finalitat d’impedir la realització de la reunió preelectoral dels neonazis. Des de les 10:00 d’aquell matí, al voltant de 100 anarquistes i antifeixistes es van reunir a la plaça central de Alikarnassos, i van marxar fins al lloc on estava previst que parlés el candidat neonazi. El lloc estava protegit pels policies des de la nit anterior, així que la marxa antifeixista va intentar arribar el més a prop possible del lloc. Prop del migdia, es van unir unes persones més al bloc antinazi, arribant des de la plaça Eleftherias, on s’havia convocat una altra concentració antifeixista, per part d’esquerranes.

La presència de la policia era massiva (6 esquadrons d’antidisturbis i varis secretes). Finalment uns 50 neonazis, que havien arribat de diverses parts de Creta i des d’Atenes també, van assistir a la vomitiva festa preelectoral de Clarejar Daurat, recolzats pels policies. Prop de les 13:00, els antifeixistes van sortir del lloc i van realitzar una marxa cap a la plaça de Agios Nikolaos. La presència antinazi, pot ser no aconseguís cancel·lar la reunió dels assassins de Clarejar Daurat, però va mantenir la zona neta de consignes feixistes i va bloquejar la difusió del seu material de propaganda. Per veure més fotos, punxa aquí.

Rizítico, cançó popular antinazi, dedicada als guerrilles de la Batalla de Creta (en alemany: Luftlandeschlacht um Kreta, 1941).

fonts: 1, 2, 3, 4

Convocatòria anarquista/antiautoritària per l’1 de Maig a Barcelona

font