Tag Archives: França

Girona: Acampada de resistència activa contra la MAT

sabotagedpylonACAMPADA DE RESISTÈNCIA ACTIVA EN DEFENSA DEL TERRITORI
CONTRA  LA MAT I EL MÓN QUE ELS NECESSITA

QUÈ ÉS?

La línea de Molt Alta Tensió (MAT) és una autopista elèctrica que transporta un mínim de 400.000 volts. S’està construint per interconectar Estats europeus i també el continent europeu amb l’africà. Serveix per comercialitzar i distribuir excedents d’energia produïdes per centrals nuclears I suposades fonts d’energies alternatives. Paral·lelament, és la xarxa que el capitalisme necessita per alimentar a altres projectes e infraestructures de mort i destrucció, com per exemple el Tren d’Alta Velocitat (TAV). Els responsables són els de sempre i les empreses constructores estan implicades en altres projectes de destrucció del territori, empreses entre les quals destaquen Vinci a Europa i Endesa a Amèrica del Sud.

PER QUÈ L’ACAMPADA?

Perquè no es construeixi l’últim tram decissiu per connectar França amb Catalunya. Perquè no passi l’energia de 6 centrals nuclears franceses per aquest territori ni per cap altre. Per prendre la lluita contra la MAT  com un punt de partida cap al qüestionament de la nostra manera de viure, en la seva major part imposada pel domini del Progrés. Per crear un espai de trobada, informació, agitació i acció a les terres afectades.

PER QUÈ AQUÍ I ARA?

Aquest és un moment decisiu després de més de 10 anys de lluita. Al setembre comencen les expropiacions als propietaris que no han volgut firmar la venta dels terrenys necessaris per la construcció de les últimes torres de la MAT a Girona.

Per tot això us convidem a participar activament a l’acampada, per compartir, lluitar i resistir en un lloc autogestionat, lliure de líders i representants. Volem crear moments d’intercanvi i conexió entre diferents lluites, perquè la MAT ens afecta a tots i totes i no és una lluita aïllada.

CONTRA EL PROGRÉS, LES SEVES INFRAESTRUCTURES I ELS SEUS DEFENSORS:
RECUPEREM LES NOSTRES VIDES!

ENS VEIEM EL 23 D’AGOST DE 2013 A LES TERRES DE GIRONA

Porta tot el que necessitis per acampar.
Més informació i actualitzacions: Torres más altas han caído

París, França: Llambordes solidàries en les urnes

Reconeixeu aquestes cares somrients que cobreixen les parets? Estan en tots els caps. Es podria pensar que volen vendre’ns detergent o l’última merda industrial. En realitat, volen ser els nostres representants. Volen captar les nostres aspiracions, desitjos, lluites per tancar-les en les gàbies de la llei, per ofegar-les en les sorres movedisses de la democràcia. Volen ser triats, volen ser caps.

Aquest no és el menor dels problemes.

Volem un món sense amos ni esclaus, sense Estats ni patrons. No volem votar pel menys dolent, simplement, no volem votar. Mentre fan votar als morts, nosaltres seguim morint al treball o al carrer, assassinats pels policies o els patrons.

Tant la dreta com l’esquerra, els triats porten en els seus trajes tota la violència de l’Estat i l’explotació: la guerra, la presó, la divisió de les nostres vides.

No els perdonarem.

Així que una ràfega de vent va copejar, al seu pas, diverses oficines electorals. No va ser un huracà, més aviat una brisa que travessa els aparadors, un murmuri que es converteix en crit, un tros de cristall per expressar el nostre rebuig al poder i els seus apòstols.

No votem, però no ens oblidem de les urnes, ni d’els qui estan dins.

Després de el “famós debat a dues veus”, no podíem seguir romanent indecisos.

Per ventilar-los les oficines, vam realitzar obertures noves en els cristalls dels locals de l’UMP (Unió per un Moviment Popular) i del PS (Partit Socialista), al carrer Lefèvre, el carrer de docteur Goujon i al carrer Cour-donis-Noues, París. En l’últim es pot llegir: “Esquerra, dreta, mateixa estafa”, “Destruïm el poder” i “A baix l’Estat!”.

Solidaritat amb els 6 companys que passaran a judici antiterrorista del 14 i al 22 de maig.

Los martillos sin hoces

fonts: 1, 2

Nota: La primera sessió del judici es durà a terme el 14 de maig a les 14:00 en la 10ª Sala del Tribunal Suprem de París.

Guayana francesa [1892-1894]: La revolta i la massacre a les presons de Cayena

Una breu història sobre la brutal repressió en el campament de presos a la illa de Cayena en la Guayana francesa, on una rebel·lió contra l’assassinat d’un pres va derivar en una massacre de presos anarquistes per part de les autoritats. Les Illes de la Salvació se situen prop de Cayena, en el que era la Guayana francesa a Amèrica del Sud. Aquestes 3 illes-presó (de les quals l’Illa del Diable és la més famosa, tristament) estaven reservades, per part de les autoritats franceses, per als casos difícils, els pròfugs reincidents i els presos polítics. Amb el temps, molts anarquistes van ser traslladats a aquestes masmorres.

Malgrat la seva aparença paradisiaca, aquestes illes, envoltades de forts corrents en un mar infestat de taurons, eren un lloc espantós per als presos. La principal activitat dels presos aquí era abocar aigua salada en les males herbes que creixien en les carreteres i al voltant dels edificis. Regnava el més absolut avorriment. A excepció d’aquells confinats a l’aïllament per haver comès certes infraccions, els presoners tenien permès entrar i sortir durant el dia abans de ser tancats i encadenats en arribar la nit. Es pot apreciar part de l’ambient d’aquestes illes veient la pel·lícula Papillon.

A principis de 1890, cartes de contraban escrites per anarquistes van començar a aparèixer en un periòdic francès, denunciant el tracte rebut pels presoners en les colònies penals. Les cartes feien referència a la manca d’atenció mèdica, a la confiscació de la correspondència i a les repugnants tortures i càstigs que es duien a terme.

En 1892, les autoritats van tramar una provocació, esperant aconseguir una excusa per matar als anarquistes, però el seu intent va fracassar. El règim es va tornar més dur i les autoritats principals van donar llum verda als carcellers per desfer-se dels anarquistes. Els carcellers van debatre entre ells per decidir qui anava a matar al primer anarquista.

Al setembre de 1894, el carceller Mosca va assassinar a l’anarquista François Briens. Abans de morir, va manifestar: “Moro per l’anarquia, els anarquistes em venjaran”. El 21 d’octubre, Mosca va ser assassinat durant el seu torn, apunyalat amb una daga amb tres cargols. Les autoritats estaven preparades. Es va iniciar una cacera humana sense caserna. El 22 al matí, el cos de Charles Achille Simon (conegut com Biscuit i Ravachol II) va ser trobat amagat en un cocoter.

Un soldat el va insultar i, quan ell va respondre “Visqui l’anarquia”, el soldat li va disparar. Simon, que havia nascut a Loiret, en 1873, va ser membre del grup anarquista St. Denis, juntament amb l’anarquista revolucionari Ravachol, i havia col·locat una bomba a la casa de M. Benoit, el president del tribunal que jutjava el procés de dos anarquistes, Dardare i Decamp. Aquests últims havien estat arrestats després de l’atac de la policia a una manifestació el Primer de Maig de 1891 a la ciutat de Levallois. Durant l’atac dels policies, un altre anarquista va resultar ferit, i els tres van ser severament apallissats en la comissària de policia. El jutge Benoit havia instigat a un empresonament de llarg temps per Dardare i Decamp.

Altres tres presos, Marsevin, Lebault i Jules Leon Leauthier, van ser abatuts a tirs, cadascun subjectant la mà de l’altre i cridant “Visqui la llibertat, visqui l’anarquia!”. Leauthier havia apunyalat a un ministre serbi, ferint-li greument, a París en 1893. Va ser condemnat a treballs forçats per a tota la vida, el 23 de febrer de 1894.

Dervaux, Boesie, Garnier i Benoit Chevenet van ser assassinats més tard. A Kervaux i Marmes els qui s’havien amagat en una cova, els van obligar a sortir amb fum i després els van disparar. L’endemà, el matí del 23 d’octubre, Edouard Aubin Marpaux va sofrir la mateixa destinació. Va néixer en 1866 en Fraisans en el Jura, i va participar tant en la ”Liga de los Antipatriotas” com en la ”Liga Anti-Terratenientes”. Va ser secretari de la Càmera Sindical de premses metàl·liques. Va participar en expropiacions (assalt revolucionari) al costat de Pini. El 17 de novembre de 1893, va ser capturat en un parany tramat per la policia, i va apunyalar a un policia durant la pelea. Va ser sentenciat per a tota la vida el dia 28 de febrer de 1984, però va morir amb a penes uns mesos després. Altres anarquistes assassinats van ser Mattei, Maxime Lebeau, Mazarquil, Henri Pierre Meyrveis, Auguste Alfred Faugoux, Thiervoz i Bernad Mamert. Els metges, en veure els cossos, van dir: ”Ja n’hi ha prou, tenyireu el mar de vermell, detingueu aquesta carnisseria!”

Faugoux (30) i Chevenet (28) acabaven de ser condemnats per formar part del robatori de dinamita que es va dur a terme en Soisy-sous-Etiolles, en el qual Ravachol hi havia estat involucrat. Durant el judici, amb els seus comentaris sarcàstics i humorístics, Faugoux havia mostrat el seu menyspreu cap a la societat. Havia nascut en Nantes en 1865, i el seu pare havia mort als pocs anys, en 1878. Va ser educat a l’escola tècnica i va treballar en les drassanes de Nantes. Faugoux es va presentar com a candidat a la Cambra de diputats, però amb l’únic fi que els anarquistes poguessin presentar els seus proclames. Va fundar el Sindicat de Treballadors. Després de deixar les drassanes, es va traslladar a París, on va treballar en les forges i tallers de Saint-Denis. Allí es va fer director del periòdic anarquista Pere Peinard. En 1890 va ser condemnat per incitació a l’assassinat i saqueig, per felicitar, en un article, al revolucionari rus Padlevsky, després d’haver matat al traïdor Seliverstoff. Va evitar complir la seva pena mudant-se a Espanya, i després a Suïssa. En Ginebra, va treballar com dorador ambulant, sota el pseudònim de Martin. Després va ser expulsat de Ginebra. Faugoux va ser condemnat a 20 anys de treballs forçats i Chevenet, a 12.

Per desfer-se d’ells, els cossos crivellats a bales van ser llançats com a aliment per als taurons. Els anarquistes supervivents, com Anthelme Girier, van tenir llavors que aguantar mesos de llarga agonia abans de morir. Recorda els noms d’aquells anarquistes caiguts.

font

Varces, França: Acció contra la societat de les presons i els seus carcellers.

Des de fa 2 setmanes, els carcellers a França i als territoris d’ultramar duen a terme mobilitzacions “laborals”, amb la finalitat d’obtenir més mitjans i recursos per continuar fent el seu treball fastigós de mantenir empresonats als presos.

No obstant això, a la ciutat de Varces, on també va haver-hi “protestes” similars, algunes persones van decidir mostrar el seu repudi a la societat de les presons, i van fer una visita a dos llocs diferents del sistema penitenciari. Les parets de el “centre de semi-llibertat”, situat al carrer Abbé Grégoire, 51 (es tracta de centres de suposada reinserció social i formació professional per a presos) i el SPIP (Servei de Llibertat Vigilada i Integració Penitenciari, que s’encarrega també de la vigilància dels excarcerats, per assegurar que segueixen complint les mesures restrictives) situat al carrer Donis Alliés, 84, han estat redecorades.

En les parets dels dos llocs es van realitzar pintades que resaven:

-SPIP, carcellers, mateix combat, dimissió
-Destrucció de les presons
-Solidaritat amb els presoners
-L’única reducció possible és la destrucció de les presons
-Llibertat para tots, de dia i de nit (es refereix a les condicions restrictives, imposades als presos inserits en els centres de semi-llibertat)

A més, una pancarta va ser penjada en el desviament direcció a Varces, en la qual es llegia: “En comptes d’una vaga de carcellers, buidem les presons!”

font

Tolosa, França: Comunicat de la Unió Antifeixista Tolosana, sobre el recent atac feixista a la plaça Arnaud Bernard.

2 d’abril de 2012

Prop de la 01:00, de l’1 d’abril, la plaça estava animada per la festa i la bona convivència com és habitual, quan un grup va irrompre a la plaça. Una vintena d’individus agrupats marxant i més o menys encaputxats arriba al bulevard Lascrosses. El pas i l’actitud agressiva dels individus no deixen lloc a dubtes : “són els feixistes” criden alguns festers de la plaça. En efecte, recorren la plaça provocant als tafaners. Davant la mirada esbalaïda de la gent en les terrasses, els individus van cridar “Tolosa hooligans!” mentre feien salutacions hitlerianes. Després d’alguns minuts de latència, tota la gent de la plaça va començar a actuar per rebutjar als assaltants, els qui havien començat a atacar la terrassa d’un cafè i als clients d’un kebab.

Fugint cap a la plaça Saint Sernin, els feixistes van ferir de gravetat a un estudiant xilè. La intervenció d’un testimoni li va salvar la vida, sens dubte. En efecte, la víctima en coma va ser trasllada a l’hospital. La seva vida es trobava en greu perill durant la nit. El seu estat va millorar durant la tarda del diumenge. Sortint del coma, el ferit pateix múltiples fractures en la volta cranial i una paràlisi dels seus membres. Segons ens van informar el diumenge a la nit, la paràlisi no seria definitiva. Més tard, una part de la gent que acabava de ser agredida a la plaça Arnaud Bernard va decidir rendir comptes amb els feixistes, anant al seu local situat en l’Avinguda de Barcelona, 36. Just abans d’arribar a la porta, la policia va intervenir tirant pilotes de goma. D’aquí va derivar una sèrie d’identificacions i escorcolls. La policia va efectuar 5 detencions. 4 persones van ser ràpidament alliberades durant l’hora següent. La cinquena seguia detinguda el dilluns a la tarda. Que sapiguem no es va produir tampoc cap enfrontament a la plaça Saint Pierre.

Una vegada més, els feixistes no van ser incomodats per la policia, malgrat una batuda que gairebé va costar la vida d’una persona, van poder seguir tranquil·lament amb la seva vetllada. La policia va ser més eficaç a defensar el local del Bloc Identitari (Bloc Identitaire, organització neonazi francesa) que a defensar als tolosans que festejaven a la plaça Arnaud Bernard….Ens sorprèn l’actitud de les forces de l’ordre. Sembla que els “investigadors” creuen detenir a el “culpable ideal” de l’agressió de l’estudiant. Segons informacions, l’acusat estava prop de la plaça Saint Pierre quan va ocórrer l’agressió. A més l’acusat és antifeixista, i la víctima va ser agredida per feixistes! En conseqüència, exigim l’alliberament immediat del detingut.

Més que una baralla entre extrems, el que va passar durant la nit del dissabte al diumenge, s’assembla més a un desig de joves hooligans de dreta extrema i de militants del Bloc Identitari de venir a agredir a persones representant tot el que odien: manifestants occitans festejant l’èxit de la seva manifestació, poblacions d’origen estrangera, joves esquerrans, kebabs, sobretot una plaça i un barri que simbolitzen la diversitat de les cultures i el mestissatge que exerceixen.

Unió Antifeixista Tolosana
Contacte: antifa.toulouse[a]gmail.com


Nota de Contra Info: No obstant això, cal comentar que la manifestació del 31 de març, en defensa de la llengua occitana, durant la qual van ser expulsats els neonazis del Bloc Identitari (segons aquest comunicat), comptava amb una presència massiva de manifestants que portaven banderes amb la Creu de Tolosa, símbol dinàstic regional-nacionalista. Per a nosaltres la defensa de qualsevol llengua i de la lliure expressió individual i/o col·lectiva, no passa a través de cap tipus de regionalismes, ni identitats nacionals, sinó al contrari, a través de la lluita conscient en contra dels Estats, les seves pàtries, les seves banderes tacades amb la sang del poble, les seves fronteres, els seus límits imposats amb la bota i el fusell.

París, França: Procés penal, segons la llei antiterrorista, contra sis companys.

Ivan, Bruno i Damien foren arrestats el gener de 2008, quan anaven a una manifestació davant del centre de retenció de Vincennes, portant bots de fum i pues per neumàtics que, per la justícia i els medis, significà una ”bomba de claus”.

L’Ivan i el Bruno foren llavors, posats en presó preventiva i Damien, a disposició judicial. Dies més tard, l’Inès i el Franck, foren arrestats desprès d’un control de duanes a Vierzon, per possessió de manuals que explicaven tècniques de sabotatge, els plans d’una presó de menors i clorat. Els serveis antiterroristes es van ocupar del cas. Els maderos diuen que l’ADN de l’Inès, correspon a un de les 5 traces d’ADN presents a una bossa amb ampolles de gasolina, trobades a una grua policial, en el període entre la primavera i el segon tomb de les eleccions presidencials de 2007.

Ràpidament, aquestes dos investigacions es van unir a un sol expedient, instruïts per els mateixos jutges antiterroristes. Llavors, la policia va rastrejar l’entorn de les persones arrestades i de les persones fixades com ”anarco-autònomes” per intentar esbrinar on s’amaguen rere els ADN que falten.

Al Javier, el germà d’Inès i despres al Damien (arrestat amb l’Ivan i el Bruno), els ficaren a la presó durant varis mesos per que els seus ADN corresponien, també, amb les traces trobades sota la grua. Per altre banda, en Juny de 2010, el Javier fou posat, també, sota anàlisis  per una serie de sabotatges incendiaris en els armaris elèctrics de senyalització de SNCF (Societat nacional de ferrocarrils francesos), que paralitzaren una part del tràfic ferroviari en 2006 durant el moviment anti-CPE. El seu ADN hauria sigut reconegut on va haveu-re un intent de sabotatge.

L’Inès, Javier, Damien, Ivan, Franck i el Bruno han passat, cadascun, d’entre 5 i 13 mesos en presó preventiva en el marc d’aquest procediment. A més, segueixen a disposició judicial fins el procés penal, que tindrà lloc a París, entre el 14 i el 22 de Maig.

Solidaritat am l’Inès, Javier, Damien, Ivan, Frank i el Bruno!
Els únics terroristes són els Estats i el Capital!

font: infokiosques.net