All posts by Contra Info
Atenes: Carta de Kostas Katsenos des de la presó de Koridallos
L’1 d’abril, es compliran 6 mesos de la meva detenció preventiva a la presó de Koridallos. Actualment soc l’unic detingut per el cas de Lluita Revolucionària.
Durant els últims dos anys he viscut en un estat de segrest peculiar, completament separat del meu ambient, sense poder treballar, estudiar, comunicar i participar dels processos de l’espai polític en que hi participo.
Un sistema polític i econòmic injust e inhuma, en crisi, intenta reprimir qualsevol resistència social, des de la legislació penal.
La justificació en que es basa la meva persecució es completament arbitrària, es producte d’estimacions-especulacions dels agents del ministeri de protecció del sistema.
A les 10.00 del 27 de març, tinc que presentar-me front el consell d’Apel·lacions d’atenes, per que es determini la continuació o no de la meva detenció, dita, temporal.
Coneguen d’avantbraç el clima de repressió que prevaleix contra tots els fronts socials no se si puc esperar una decisió positiva. De totes maneres, continuaré resistint a les maquinacions policials i jurídiques.
A bloquejar la repressió, independentment de la forma en que aquesta es presenti. A expressar la nostra solidaritat activa amb tots els lluitadors presoners de la guerra social i de classe.
Kostas Katsenos, 23 de març de 2012
Sisena planta de la presó de Koridallos
Kostas Katsenos fou allibertat de la presó el 29 de Març
Properament, en les millors manis…
Από την Αθήνα μέχρι το Λονδίνο
και από το Σαντιάγο μέχρι το Τορίνο
Φωτιά στους νόμους
σφαίρες στους αστυνόμους
και για κάθε ναζί
βενζίνα και στουπί
Απ’ το Βερολίνο μέχρι τη Μαδρίτη
κι από τη Λισαβόνα μέχρι το Ελσίνκι
βία στη βία της κάθε εξουσίας
στο δρόμο της φωτιάς και της αναρχίας
Des d’Atenes fins a Londres,
des de Santiago fins a Torí,
foc a les lleis,
bales a la policia,
i a tots els nazis,
gasolina i metxa.
Des de Berlín fins a Madrid,
i des de Lisboa fins Hèlsinki,
violència contra la violència de tota autoritat
en el camí del foc i l’anarquia.
Xile: Als presos, als ferits, als fugats, als guerrers, per la Solidaritat Activa
Costa escriure moltes vegades sabent que no seran més que textos difosos per l’eina tecnològica també inventada pels enemics, però en temps com aquests, se’ns fa necessari informar, convidar i motivar els companys que estan en altres parts del globus. Ja hem confirmat la informació sobre el company ferit a Chillán (Xile) gràcies a recopilacions que hem anat coneixent per la premsa dels poderosos, allò ens motiva a tornar a comunicar-nos plens d’incertesa i pena, i no només això, també la situació del company Tortuga i dels altres presos d’aquesta guerra social que cada dia ens fa caminar amb angoixa. Tampoc ens oblidem de la Gaby i el Diego, dos cors clandestins molt lluny de les mans de l’autoritat, i tant així ens motiven tots i totes els guerrers anònims del territori arriscant les seves vides per la destrucció d’aquesta societat i de tota forma de dominació.
Estem angoixats, per això mateix tornem a convidar a la solidaritat activa i constant pel que fa als atacs al poder, els nostres presos no aguanten ni un minut més, plenem-nos de ràbia i intel·ligència, i fem que les bombes i el foc arribin fins i tot a les cases tan insegures dels opressors. Fem que cada marxa o manifestació s’ompli d’espontaneïtat revolucionària, expandim la Revolta per tot arreu. Els companys de Chillán ens demostren que la revolta no s’ha de centralitzar a ciutats grans, sinó que s’ha de contagiar com un virus salvatge per tot arreu.
Mort a la por i a la paranoia!
Per la propagació de l’odi i la rebel·lia!
Per la destrucció de la civilització, cap a l’alliberament total!
Escrit per Alguns Antisocials Salvatges.
negrosdebialystok[a]riseup.net
PD: El cartell va ser tret de per ahi i a més, els deixem una cançó de Niu del Cuco.
Lletra:
Encara que no sàpiga el teu nom
encara que mai t’he parlat
encara que no estigui al teu costat
els nostres colps són propers.
Encara que mai ens veiem
encara que lluny estigui lluitant
encara que busquin atrapar-nos
seguirem atacant.
Tot i que res és segur
encara que plori contra el mur
encara que sagnin els nostres punys
cada acte no serà l’últim.
Encara que pensin que és en va
encara que de vegades caigui l’ànim
encara que estiguis de l’altre costat
lo bell és rebel·lar-se.
Com un mar furiós contra les pedres
la nostra acció d’amor en aquesta guerra
tan llunyans, tan propers
tan llunyanes, tan properes.
Perquè em bull la sang en saber dels teus batecs
arriscant a cada moment per alguna cosa diferent.
Atenes: Reivindicació d’Atac incendiari al tribunal del distrite de Kalithea
Estem visquent la peculiar conjuntura econòmica i política en la que el capitalisme oscil·la de forma impredictible i el sistema polític es troba a una trifurca generalitzada. No obstant, aquesta tasca no ve a proporcionar cap solució alternativa en el pla polític, sinó que es pot trobar en forma de descontent general. Però el descontent general que prevaleix en l’àmbit local general no es altre cosa sinó un aspecte més enèrgic de d’Inèrcia. No obstant, veiem les bases de la lluita en els barris com llum positiva, junt el recolzament de l’espai anarquista com l’unic contrapés al capitalisme que, malgrat de que es troba en recessió, continua el seu atac, mentre que la majoria resignada població treballadora cedeix en el terreny social.
Degut a aquesta situació, la democràcia mitjançant la ”justicia” ve a re-establir una multitud de subministres al front, com la prohibició de manifestacions en el anomenat ”centre històric [d’Atenes]”, la concessió del dret oficial de l’us d’armes per part dels maderos i els ciutadans, amb l’americanització del sentit de la propietat (mitançant la incitació: ”ciutadans prenguin les armes”). També especulem prop d’una nova i imminent modificació i actualització de la llei antiterrorista, tenint om objectiu l’establiment d’un clima encara major de repressió i por. La pregunta que volem plantejar a tot el món és: ”Que accions prenen els anarquistes i l’ampli entorn llibertari en un moment en que els nacionalistes ja han començat a formar milícies patriòtiques i s’entrenen en les muntanyes, sense por al caos i l’Anarquia?”
Ataca sempre i en tots llocs.
Amb motiu dels nous processos per el cas de la conspiració de cel.lules de foc, el dimecres, 14 de març, a l’Alba, prendre’m foc al tribunal del districte de l’area de Kallithea amb artefactes incendiaris. El sistema, amb un moviment improvis, està intentant re-organitzar la presó preventiva, encara més, els ja durs càrrecs. Estem segurs de que els nostres compas es mantenen intactes davant els trucs legalistes de l’estat i l’amplia postura d’inquisidors moderns.
Ara, ens agradaria expressar el nostre recolzament incondicional a Stella Antoniou que, apart de sofrir greus condicions de salut que fan imprescindible la seva posada en llibertat, es ANARQUISTA i deu ser tractada com tal per els seus compas.
No ens oblidem del compa empresonat Giannis Skouloudis que serà sotmès a judici per l’estat el 21 de març de 2012, per l’incendi als vehicles de l’empresa publica d’energia elèctrica (DEI) i reivindicà la responsabilitat per l’acció; tampoc ens oblidem dels compas presos Dimitris Dimitsiadis, Babis Tsilianidis, Dimitris Fessas i Sokratis Tzifkas, que escolliren el difícil camí de la clandestinitat, foren detinguts i estàan processat per el mateix cas.
Enviem força al bandit anarquista Rami Syrianos.
Senyal incendiaria dels compas no vençuts que han escollit el camí de l’atac.
Honor etern al membre de Lluita Revolucionària, Lambros Foundas, que fou assassinat, el 10 de març de 2010 a balaços per la policia.
P.D. Informem del deliberat encobriment de la nostra acció per part dels mitjans de comunicació, un silenciament que demostra que el seu paper i el seu posicionament estan al lloc dels seus superiors de l’estat i que el seu paper i posicionament estan al costat dels seus superiors de l’estat i en contra nostra. Anem a aclarir que qualsevol periodista informant-asignatari de policies pot lluitar amb nostres practiques queixes, ja que els seus coxes i cases son tan accessibles i combustibles com els de la resta de l’escòria.
Front Revolucionari Internacional — Federació Anarquista Informal
Cel.lula Incendiaria d’Atac
Camí de Cendres.
Vèria, Grècia: Detencions massives de company/es i invasió de la policia a l’Ateneu Autònom Baruti
Des de les 09:30 del 25 de març, a la ciutat de Vèria, al nord de Grècia, es realitzava una concentració de protesta en contra del règim dictatorial democràtic. Aquesta protesta, com moltes més en diverses ciutats gregues, va ser portada a terme en ocasió de la desfilada nacionalista anual i vomitiva, on les banderes nacionals i els nois uniformats desfilant en marxa militar són l’ordre del dia. Més de 150 porcs policials van envoltar la concentració i van detenir 29 companys que es trobaven en el lloc i 3 més que van arrossegar des del carrer. Els van portar a tot/es a la comissaria local i segueixen sota custòdia, mentre que les primeres informacions parlen que els/les company/es hauran de presentar-se davant els tribunals demà, acusat/des de resistència a l’autoritat, i la resta de càrrecs que la policia anyada.
Mentrestant, la policia en grans quantitats d’agents de diversos tipus, fins i tot amb la presència del fiscal i gossos policia, van aplanar el Ateneu Autònom Baruti (“Pólvora”), i van confiscar tot el que hi havia dins (mobles, cartells i llibres). La presència de les forces policials és massiva i sense precedents, ja que uns 400 agents, fins i tot d’altres regions properes, han ocupat la ciutat. Cal destacar que aquesta operació repressiva es dóna només uns dies abans de les jornades programades (del 6 al 8 d’abril) a favor de l’autonomia, l’autogestió i l’auto-educació, organitzades pels companys de l’Ateneu Autònom Baruti.
Carta d’algunes persones, des dels calabossos de la comissaria de Veria
Diumenge 25 de març de 2012 a les 21.38 (GMT +2)El règim d’emergència imposat a un gran nombre de oprimits al llarg del país per part dels bancs i l’Estat va llançar una ofensiva a Vèria amb els seus pretors i va detenir 32 persones des de les deu del matí.
Després de 6 hores d’espera a la comissaria de policia, 26 d’ells van ser acusats dels càrrecs de resistència i insults a l’autoritat i de possessió d’armes. Des de les 16:00, se’ns reté en els calabossos del règim. Al mateix temps, la policia, amb gossos, assaltava el centre social autònom de la ciutat.NO ES POT EMMORDASSAR I REPRIMIR LA LLUITA PER LA VIDA I LA LLIBERTAT! CONTINUARÀ PER SEMPRE!
Algunes persones des dels calabossos de Veria.
23.26 (GMT +2): Indymedia Atenes informa que els arrestats que es troben a la comissaria de policia de Veria són un total de 26 persones, a les quals se’ls acusa de “resistència i insults a l’autoritat”, així com de “possessió d’armes”.
Ja han estat alliberades 10 persones després de presentar-se davant el fiscal (5 persones alhora). S’estima que en unes hores sortirà la resta dels detinguts. S’ha fixat una data per al judici, el maig de 2012.
Solidaritat amb els companys i companyes detingudes!
Traieu les mans dels espais autogestionats!
Contra tota violència d’Estat!
Hamburg, Alemanya: Sabotatge a màquines de venda de bitllets i atac incendiari a vehicle
No paguem res! Ni per la dependència i l’explotació, que reforcen l’especulació, ni per la crisi d’un sistema que ens està oprimint. En les primeres hores del dimecres,, 21 de març de 2012, sabotegem 18 màquines de venda de bitllets, a tota la ciutat, i calem foc a un vehicle de l’empresa Hochbahn (que està operant el sistema del ferrocarril subterrani i gran part del sistema d’autobusos a la ciutat d’Hamburg).
La nostra resposta a la pujada dels preus, la mesura d’entrar per la part davantera en tots els autobusos, i els més i més controls, que han augmentat dramàticament des de l’inici de l’any, ha trobat la seva expressió en els actes de sabotatge que amb sort s’estendran!
¡Atac i resistència! Llibertat!
Polònia: Manifa 2012 – Informació sobre la manifestació de Varsòvia
El dia 11 de març de 2012, es van dur a terme, en algunes de les principals ciutats de Polònia, diverses protestes relacionades amb els drets de les dones, la igualtat i la discriminació anomenades “Manifa”. Es van realitzar concentracions a Varsòvia, Poznan, Gdansk, Cracòvia, Torun, Breslau, Lodz i Olsztyn. Aquestes manis anuals les organitzen feministes, grups i sindicats radicals, comunitats locals i associacions de gènere. És el dia en què dones i solidàries prenen els carrers de les ciutats poloneses per compartir les seves visions sobre els drets de les dones.
Aquí sota, es pot llegir la versió que van publicar Alguns/es membres del sindicat anarcosindicalista, Iniciativa de Treballadors (en polonès, Inicjatywa Pracownicza o IP) sobre la concentració a Varsòvia. Iniciativa de Treballadors es va crear a mitjans de 2001 com a grup anarquista informal i tenia com a objectiu la lluita pels drets dels i les treballadors/es comuns, el setembre de 2004, IP va començar a funcionar com a sindicat formal a nivell estatal.
¡Pa en comptes de campionats! ¡Guarderies en comptes d’estadis! ¡Sous decents en comptes de clavells!
L’11 de març de 2012, XIII Manifa (una manifestació anual organitzada a favor dels drets de les dones) va recórrer els carrers de Varsòvia. Aquest any, va atreure a diversos milers de persones, entre elles membres i solidàries de la Iniciativa de Treballadors (incloent sindicalistes i la Inter Comissió Sindicalista d’Escoletes de Poznan, el Comitè de Varsòvia, Torun, Poznan i el comitè funcionant en Kostrzyn).
El tema més recurrent de les concentracions d’aquest any ha estat el problema de la distribució desigual dels diners públics per part del govern i les autoritats locals, que perjudiquen els interessos i drets de les dones, sobretot, de les pobres. La distribució injusta de la sanitat és, particularment, visible quan es compara amb l’Eurocopa 2012. Alhora que s’inverteix en infraestructures relacionades amb el campionat d’Europa, les autoritats locals han augmentat el deute dels ajuntaments de forma considerable. Els problemes pressupostaris s’han solucionat, sistemàticament, amb retallades en despeses corrents primaris. Això ha comportat el tancament massiu de col · legis, escoles bressol i llars d’infants, l’augment del cost de les cures recau en les mares i pares o baixant el sou de les dones treballadores en les professions pitjor pagades, relacionades amb l’educació i les escoles bressol. Alhora, l’Estat proporciona suport financer a les institucions de l’Església catòlica, cobrint els costos de les classes de religió o les pensions dels capellans amb els diners dels i les contribuents (sense tenir en compte la seva religió).
Aquests assumptes van sorgir als discursos de les activistes feministes, entre elles, components de diversos sindicats, com NZZ agost 80 ‘, el Sindicat d’infermeres i llevadores i OPZZ. Els i les membres d’Iniciativa de Treballadors van donar els seus discursos des de la pròpia manifestació. Una activista del comitè que es va crear a les llars d’infants de Poznan ha posat èmfasi en la desastrosa situació de les treballadores d’aquestes institucions. El principal problema segueix sent els sous baixos que, per tant, afecta la qualitat de vida i a les dificultats de mantenir a les famílies. Les treballadores de les guarderies porten un temps ja en una batalla constant per un augment de sou, però les autoritats locals han ignorat eficaçment els seus esforços i les seves necessitats en rebutjar les seves demandes. Una membre del sindicat va expressar la nostra ferma posició cap a aquest tipus de polítiques que, d’una banda, limiten l’accés a serveis bàsics i programes socials -com el tancament de moltes escoles i parvularis, així com l’augment constant dels preus de les guarderies, alhora que hi ha un permanent rebuig a augmentar els sous, gairebé d’esclaves, de les seves treballadores-, i per altra, expressa un aparent afany per gastar centenars de millos de zlotys en espectacle, en forma de campionat de futbol.
Una activista de l’intercanvi comitè de Poznan ha afegit que ens oposem, no només a la distribució desigual del pressupost comú, sinó també a la divisió desigual del treball. En aquest context, les dones es socialitzen a través d’una gran quantitat de treballs gratuïts o mal pagats, un cost pagat gairebé sempre per persones provinents de llars amb baixos recursos. D’aquesta manera, les relacions socials establertes en els sectors de les dones treballadores, és a dir puericultura, continuen sent infravalorats i mal pagats. Hauríem d’enfrontar-nos a aquesta situació diàriament, reclamant millors sous per les treballadores de les escoles bressol, l’augment del finançament de sectors com la sanitat, l’educació i la cultura, així com la necessitat de realitzar canvis significatius en l’organització de les comunitats en les que vivim.
Durant la Manifa, Iniciativa de Treballadors va formar un bloc visible i separat, al qual es va parlar, sobretot, d’economia i del fet que les dones estan obligades a pagar el preu de la crisi. Portem pancartes i cartells amb les consignes: “Pa en comptes de campionats”, “Guarderies i cases en comptes d’estadis”, “Alcaldes, a veure si us atreviu a canviar bolquers per 1500 zlotys [uns 362 €]”, “Per la vaga a les escoles bressol “,” La cura dels nens i les nenes no és un deure privat de les dones “i” Pa i roses en comptes de Jocs “. També es van repartir pamflets anarcosindicalistes com a assumpte específic del butlletí informatiu d’Iniciativa de Treballadors, animant a participar en les protestes de juny en contra de l’Eurocopa 2012.
Gràcies a tots i totes per participar en Manifa 2012, sobretot, a aquelles persones que van viatjar centenars de quilòmetres per estar aquest dia amb nosaltres i lluitar pels drets de les dones!
La organitzadora de l’esdeveniment, Aliança de dones 8 de març, va preparar un diari on es va presentar la nostra declaració (aquí). També pots veure un vídeo curt, promovent la participació en la manifestació, on també parlen Alguns/es dels i les membres del nostre sindicat.
Tràcia, Grècia: Cadàver d’altre migrant trobat en el riu Evros
18 de març de 2012: Cadàver d’altre migrant trobat en el riu Evros. Aquest senyor portava desaparegut durant un temps i, segons s’informa, portava mort vàries setmanes. El numero de morts i refugiats desapareguts-que creuen el riu- (i, per tant, el país) en busca d’una vida millor (o sobreviure), als nomenats països occidentals: els que destrueixen els seus països, sense, ni tan sols, voler acceptar les conseqüències dels seus actes-, ha augmentat en els últims mesos, des de que la poli internacional de FRONTEX es va fer càrrec de la ”protecció” de fronteres.
Al mateix temps, els líders alemanys dels guardes de la frontera realitzaren una inspecció dels recintes dels camps de concentració on es troben un número extraordinàriament alt de migrants (major del que es creu), inclús nens petits en pèssimes condicions. Més tard, aquestos mateixos líders van assistir a una exhibició de exercicis militars, a càrrec de forces policials de FRONTEX.
Aquesta conducta dels estats i els seus exèrcits, organitzant les seves festes (inaugurant noves fronteres, supervisant l’entrenament dels porcs, tortures i assassinat de gent en les fronteres i els camps de concentració), somrient mentre es feliciten front les càmeres de televisió, mentre els cossos arriben, arrastrats, per la corrent a les riberes dels rius o al mar egeu, mostra l’importància que donen a la vida humana i la dignitat…
font: traciacontra
Varsòvia, Polònia: Operació repressiva contra la okupa Elba
L’okupa Elba va ser atacada el 16 de Març per una companyia de seguretat privada, la qual va rebre ajuda de la policia. L’intent de desallotjament va ser una sorpresa total per la gent que vivia a Elba, el centre social més gran i de més llarga activitat de Varsòvia.
El desallotjament va ser una sorpresa ja que la presència d’okupes en aquesta zona havia estat acceptada per la companyia Stora Enso (l’entitat propietària) després de les protestes de fa dos anys. Ningú va ser notificat/da de la data establerta per al desallotjament.
Poc després de les 11 del matí, guàrdies de seguretat contractats per la companyia de seguretat privada Skrzecz van irrompre a l’edifici. No van presentar una ordre de desallotjament i van utilitzar la violència envers les/els okupes amb la finalitat d’obligarles/os a abandonar la propietat. Els/les okupes van resistir i una persona es va atrinxerar a si mateixa amb barricades a la seva habitació, mentre que almenys altres sis van ocupar la teulada de l’edifici. Els/les okupes van emetre una crida urgent a l’ajuda i la solidaritat. Les unitats de la policia van arribar aviat i van ignorar el fet que el desallotjament fos il·legal, impedint el pas a la mani solidària.
Després d’unes hores, hi havia al voltant de 100 manifestants tractant d’aturar el desallotjament, els quals es van enfrontar a prop de 30 policies antiavalots que rebien ajuda de la companyia de seguretat privada. Les participants van xocar amb la policia, que va utilitzar contra ells/es gasos lacrimògens sense cap precaució, encara que de tota manera, no es van produir xocs seriosos. A mesura que el temps anava passant, més unitats policials van arribar a la zona envoltant a les participants solidàries i als/les okupes. Poc després de les 18:00 de la tarda, la policia va rebre ordres de dispersar la protesta i va començar a retirar de la zona a qualsevol periodiste. Semblava que allò podria ser el començament d’un brutal desallotjament. Malgrat tot i per a sorpresa dels i les participants, tant la policia com els segurates van abandonar la zona a les 20:00 i això va permetre a la gent entrar a l’okupa i recuperar-la.
L’endemà, Elba va emetre un comunicat i va condemnar les accions de la policia i de la companyia de seguretat privada. S’ha cridat l’atenció sobre que la propietària de la zona va donar als i les okupes una setmana per marxar. Elba crida al suport internacional per tal de prevenir futurs atacs. La manifestació en defensa de l’okupa està convocada per al 23 de març al centre de la ciutat (a Varsòvia).
També el col·lectiu Anonymous va atacar la pàgina web de la companyia de seguretat privada i els seus comptes de correu electrònic. La pàgina web va ser inutilitzada com una acció simbòlica de solidaritat amb els i okupes.
Chillán, Xile: Atac incendiari contra sucursal del Banc de Xile
La passada matinada del 20 de març, data programa per l’audiència del nostre germà Luciano Pitronello, ens dirigim amb odi i ràbia cap a una sucursal del Banc de Xile situada en l’Avinguda Collin (Chillán), estant aquí cargats de material inflamable, en tenim prou amb dos minuts perquè el nostre foc anàrquic i salvatge il · luminés la nit. Les perdudes econòmiques segur van ser milionàries, ara mateix les ridícules policies han d’estar patèticament buscant evidències, però nosaltres aquí molt a prop i molt lluny rient de la facilitat amb la que el nostre foc destrueix el símbol de la dominació, de l’explotació, de la misèria i de la desigualtat al món.
Que aquest atac sigui una amenaça i advertència dels molts que queden per executar, el nostre foc es seguirà estenent cap a qualsevol estructura que li doni vida a aquest sistema autoritari i opressor, i no tardarem en veure cremar qualsevol individu que faci exercici de la fastigosa autoritat o als botxins d’aquesta, que són els ‘pacos i ratis’, si algú mor, seran vostès. I tinguin clar que aquest atac també és en venjança als assassinats a la presó Sant Miquel i a la presó d’Hondures.
Dediquem aquest atac a Freddy, Marcelo i Juan, presos pel Cas Security però especialment al Luciano, que avui és objecte de la venjança de l’Estat, els seus ‘pacos’ i els seus ciutadans obedients. ¡¡Només amb acció revolucionària et traurem de tornada al carrer Tortuga!!
¡¡A MULTIPLICAR ELS ATACS CONTRA EL CAPITAL!
¡¡CONTRA TOTA AUTORITAT!!
¡VISCA LA ANARQUIA!!
Federació Anarquista Informal / Cèl·lula Incendiària Efraïm Plaça Olmedo
Atenes: Tres dels arrestats el dia 12 de febrer, segueixen tancats a la prefectura de policía d’Atenes!
Ahir, 19 de març, després de contactar amb un advocat, sortí a la llum que tres dels arrestats en les mobilitzacions del 12 de febrer, en presó preventiva, segueixen encara en custodia policial en les presons del GADA (Prefectura de policia d’Atenes), amb l’argument de que no hi han espais en les presons, doncs no es poden transferir… A més, segons s’informa, les autoritats estatals han fet servir les vagues dels funcionaris de presons com excusa per aquesta pràctica.
Des de fa més d’un mes, hi han activistes socials que es troben presos en les presons del GADA, sense poder veure la llum del dia (ja que no hi ha temps de pati en aquestos centres), en condicions miserables de nutrició i higiene, inclús pitjor que en qualsevol presó. Això que està passant no te precedents.
El compa, Vaggelis Kailoglou, el quart arrestat, va escriure una carta en solidaritat amb l’anarquista, Stella Antoniou, el 9 de març, aixi que sabem que es troba en la presó de Koridallos.
Alliberació immediata dels 4 en presó preventiva des de el 12 de febrer!
Absolució immediata dels detinguts i acusats rere les mobilitzacions!
Berlín, Alemanya: Foc de solidaritat amb Luciano Pitronello.
Quan parlem de solidaritat, no podem ignorar Xile. Encara que estem lluny de les batalles i lluites d’allà, ens trobem en la mateixa guerra contra els mateixos enemics, com els nostres compas a Xile.
La situació allà, ens va fer atacar un blanc bancari, tal i com Tortuga va fer, per aixo serà arrastrat als tribunals.
Ahir per la nit, 19 de març de 201, a Bützostraße (Carrer del barri Prenzlauer Berg), en la ciutat de Berlín, varem destruir amb foc un caixer automàtic. Les accions contra aquestes màquines han augmentat durant els últims anys, també a Berlín; en diferents contextos, s’identifiquen com un blanc idoni i/o se’ls fica foc o se’ls destrossa amb martells.
Els atacs a caixer automàtics normalment es troben sota secret sumari, ja que els poderosos tenen por de que aquesta forma d’acció es pugui convertir en un esport popular, com la cremada de cotxes.
Llibertat per Tortuga!
Llibertat per totes els presoners!
Solidaritat amb la lluita anarquista a Xile!
Octaveta repartida per els carrers de Barcelona. Vaga general salvatge!
Qui creu encara que és millor apretar-se al cinturó i esperar temps més bons? Que val més deixar fer “als que en saben”, confiar en les promeses dels polítics d’un color o d’un altre, en els sindicats i els experts de tot tipus?
Qui creu encara que és millor no protestar, passar desapercebut a la feina, dir que si a tot? Agrair que tenim feina o agrair que cobrem l’atur, agrair que al menys tenim casa o agrair que no hem de demanar al carrer?
Qui creu encara que els seus problemes són només seus? Que mirant només per ell, fent tot el que li manin i trepitjant a qui sigui, podrà sortir-se’n?
Qui creu encara que tot el que està passant és normal, un error tècnic, una irregularitat que és solucionarà en pocs anys? Que els canvis que ataquen brutalment les nostres condicions de vida són temporals, i no han vingut per quedar-se? Que tornarem a un passat on tot estava bé?
Qui creu encara que aquest passat on totes érem iguals i hi havia benestar per a tothom ha existit realment? Que no ens van vendre la il·lusió de les classes mitjanes, de la felicitat a través del consum, de les llibertats democràtiques dins un capitalisme amable?
Qui creu que abans no hi havia misèria i explotació, i no que ja hi era però ha anat agreujant-se i estenent-se amb cada nova tornada de rosca, amb la nostra submissió, amb el nostre “deixar fer”? Qui no veu encara que, ho vulguem o no, estem enmig d’una lluita salvatge? En una lluita entre la riquesa econòmica d’uns i les necessitats humanes d’uns altres. En una lluita on ens ho juguem tot. En una lluita on una part ataca i l’altra no es defensa
El 29 de març sortirem al carrer i anirem a la vaga. Però no per seguir el joc d’uns buròcrates sindicals que ens han traït un cop rere l’altre. Sortirem al carrer i anirem a la vaga per dir PROU, per deixar clar que NO ENS DEIXAREM PEGAR durant més temps i que LLUITAREM PER LES NOSTRES VIDES.
París, França: Procés penal, segons la llei antiterrorista, contra sis companys.
Ivan, Bruno i Damien foren arrestats el gener de 2008, quan anaven a una manifestació davant del centre de retenció de Vincennes, portant bots de fum i pues per neumàtics que, per la justícia i els medis, significà una ”bomba de claus”.
L’Ivan i el Bruno foren llavors, posats en presó preventiva i Damien, a disposició judicial. Dies més tard, l’Inès i el Franck, foren arrestats desprès d’un control de duanes a Vierzon, per possessió de manuals que explicaven tècniques de sabotatge, els plans d’una presó de menors i clorat. Els serveis antiterroristes es van ocupar del cas. Els maderos diuen que l’ADN de l’Inès, correspon a un de les 5 traces d’ADN presents a una bossa amb ampolles de gasolina, trobades a una grua policial, en el període entre la primavera i el segon tomb de les eleccions presidencials de 2007.
Ràpidament, aquestes dos investigacions es van unir a un sol expedient, instruïts per els mateixos jutges antiterroristes. Llavors, la policia va rastrejar l’entorn de les persones arrestades i de les persones fixades com ”anarco-autònomes” per intentar esbrinar on s’amaguen rere els ADN que falten.
Al Javier, el germà d’Inès i despres al Damien (arrestat amb l’Ivan i el Bruno), els ficaren a la presó durant varis mesos per que els seus ADN corresponien, també, amb les traces trobades sota la grua. Per altre banda, en Juny de 2010, el Javier fou posat, també, sota anàlisis per una serie de sabotatges incendiaris en els armaris elèctrics de senyalització de SNCF (Societat nacional de ferrocarrils francesos), que paralitzaren una part del tràfic ferroviari en 2006 durant el moviment anti-CPE. El seu ADN hauria sigut reconegut on va haveu-re un intent de sabotatge.
L’Inès, Javier, Damien, Ivan, Franck i el Bruno han passat, cadascun, d’entre 5 i 13 mesos en presó preventiva en el marc d’aquest procediment. A més, segueixen a disposició judicial fins el procés penal, que tindrà lloc a París, entre el 14 i el 22 de Maig.
Solidaritat am l’Inès, Javier, Damien, Ivan, Frank i el Bruno!
Els únics terroristes són els Estats i el Capital!
font: infokiosques.net
Patriotisme global, un “drama líric”, despres del 12 de febrer de 2012
En moltes trobades i protestes mundials relacionades amb els últims esdeveniments a Grècia, moltíssims solidaris han fet servir la, aixi nomenada, consigna popular i populista: ”Tots som grecs”. Quin és el raonament que aquesta consigna expressa i quin impacte te, directa o indirectament, en Les persones que participen de lluites sense líders a Grècia?
Probablement, hi haja gent que senti algun tipus de compassió pels ”sufridors grecs” o, inclús, paor pel que poc a poc arribarà en un futur proper. Estan (des)informats, sobretot, a través de les lents dels medis de masses i de xarxes socials, del fet angoixós de que Grècia està plena de injustes i antidemocràtiques mesures d’austeritat i retallades salvatges, i que això es tot el que hi ha en l’assumpte..Pot ser haja sigut cosa del marketing polític o del patriotisme ”consignista” el fet de que s’hagi rediontroduit en l’escena política global una de les frases més patriòtiques de l’Anglès (que es pot atribuir a P.B Shelley, en el seu ”Hellas, un drama liric” de 1821). De qualsevol manera, la frase recordà extensa i públicament en les xarxes socials i, posteriorment, als carrers.
Aixi que ara la propaganda de masses relacionada segueix en augment, moltes vegades, acompanyada de símbols amb banderes nacionals, escultures de l’Antiga Grècia, etc. Varis grups (des de l’extrema dreta fins els reformistes, o els patriotes d’esquerra) segueixen promovent la ”solidaritat” amb el poble grec, identificant-la amb la seva qualitat nacional, una qualitat de la ciutadania, inclòs amb arrels nacionalistes, i no sols terminà atrapant a qui adopta la merda aquesta dels ”tots grecs” com ja la projecció de l’Unitat nacional, sinó que magnifica la propaganda dels medis de l’estat, que difama i persegueix a qualsevol subjecte polític radical, actiu de les diverses lluites socials, tant al territori controlat per l’estat grec com més enllà.
En lloc de destruir el compartiment hermètic en el que el sistema capitalista ens te confinats fins ara, en lloc d’aportar a la causa revolucionària elements més enllà de la lluita separada, aquesta mentira de ”tots som una nació atrapa els seus innocents seguidors en els moviments reaccionaris, fàcilment controlables i integrables per part del sistema. Per això, les forces neoliberals i d’ultradreta han agraït aquesta onada de recolzament com optimista, mentre els neonazis reforcen, quasi sense que se’ls molesti, la seva campanya electoral d’odi racista a Grècia, arribant, aixi, a tots els grecs.
En aquesta part del món, igualment que a moltes altres, l’estat i la patronal ataquen amb feresa als oprimits. Les elits financeres i empresarials dirigeixen atacs sense pietat contra els sectors més vulnerables de la societat, eliminant, del sistema burgés, les seves pretensions ”democràtiques”, mantingudes fins ara per pures raons ”tàctiques” per callar, sufocar o apagar qualsevol possible contraatac. La gent a l’exterior, veu cada vegada més manifestants sortint al carrer en les ciutats gregues, on alguns es neguen a manifestar-se amb calma sinó, més be, atacar directament amb les estructures que converteixen les nostres vides en mera supervivència.
Sempre que el recolzament a d’altres, que estàn combatent i lluitant, es bassi en un crit abstracte nomenat nacionalitat, aquest model patriòtic ajudà a l’estat i els seus patrons supranacionals a sufocar les lluites socials intensificades; les ajuts a aconseguir o assegurar el que volem destruir: la pau social.
A més, ofereixen a grups molts heterogenis el ”sostre” de l’unitat nacional. Res puja amb més eficiència que l’Untat nacional: una gran idea que pot unir la gent, front l’existent enemic o el seu perill interne o extern. Totes les autoritats fan servir aquestes armes en els temps de disturbis i revoltes, en un període de tensions que normalment, es caracteritzen per l’element d’una guerra civil-interna.
Però res pot unir-nos més als nostres opressors i explotadors. Cap frontera pot frenar els nostres somnis. Mai una bandera estatal sobirana podrà reflexa les nostres lluites. El major element unificador per nosaltres, anarquistes, no sols a Grècia, si no al món sencer, és el fet de que vivim el mateix context de penúries generalitzades, que les reconeguem i que els flames de la nostra passió per la llibertat crema i cremaran, mentre visquem; fins que, individual i col•lectivament, superem els habits, comportaments i mentalitats impostes durant anys, fins l’abolició d’una vegada per totes de l’estat i la seva legislació, el capital i les seves estructures. El nostre camí, el germen patriòtic, és un obstacle que es deu combatir sense cessar.
D’aquesta manera, qualsevol escena de recolzament amb ”consignes” digeribles provoca l’efecte contrari al que un aixecament busca. A més, demostra que danya el sentiment de solidaritat entre oprimits. No podem doncs, seguir veient com es converteix la solidaritat en un compassiu i desgastat missatge de despertar nacional. La solidaritat és la nostra arma i la defensarem a través de batalles constants contra el poder, tanta dintre com fora dels murs de les presons.
No som ni pro-nacionalistes, ni patriotes, som traidors de la nació que volen extendre la revolta.
CONTRA TOTES LES PÀTRIES I ELS ESTATS
Cartell en memòria a Lambros Foundas
Ballant en la celebració de la guerra
En la guerra , estàs al nostre costat
… en els mals moments, mai vas abandonar la ciutat, en els bons temps, mai vas treure profit, en els temps desesperats, mai vas tenir por de res..
… en la batalla, vas escollir lluitar per totes els medis, vas lluitar amb ràbia i devoció, amb auto-coneixement i consciencia, sense por a la mort i amb fe a la vida, a vegades, com un llop, d’altres, com un arbre, vas buscar l’ésser humà en tu i quins et rodejaren, mai vas alinear-te, sinó que vas seguir la teva pròpia entropia…
… estaves destinat a estar en l’òrbita de les estels, per què, estel, et preocupares de l’obscuritat? Gira amb alegria per aquestos temps, quina infelicitat et sigui estranya i llunyana! El teu esplendor és d’altre món, per ti, la misericòrdia hauria de ser pecat! L’única ordre important per tu: que ets de debò
Per el company revolucionari però, sobretot, excel.lent persona, Lambros Foundas
Varsòvia, Polònia: Okupa desallotjada i activistes detinguts
Nou persones, incloent-hi diversos membres del ZSP (Unió de Anarcosindicalistes Polacxs), van ser arrestats l’1 de març quan la policia va assaltar una okupa. L’edifici era, com molts altres, propietat de les autoritats municipals, abocats a la deixadesa per part dels administradors, que es dediquen a ajudar a l’alta burgesia. Durant l’hivern, es creen danys irreparables als edificis deshabitats, que es deixen deliberadament amb l’aigua activa a les canonades perquè es congelin i rebentin o se’ls hi treuen les finestres, perquè sigui la neu la que causi els desperfectes. Aquestes nou persones, que no tenien on viure, no es poden permetre els lloguers d’aquesta ciutat i no tenen esperances de rebre un habitatge municipal (com la ciutat no en proporciona moltes, hi ha files enormes de gent que les necessiten, però la ciutat està ocupada destruint les que tenen o privatitzant-les). Així que van decidir actuar i okupar.
Els/les companys/es van ser detinguts/des de forma sobtada, durant la nit. Així que vam organitzar un piquet d’emergència a la comissaria de policia i aquests van acordar que els/les alliberarien. Se’ls imputa el càrrec de destrosses a la propietat … encara que està clar que és la ciutat la que ho està fent.
A mesura que el nombre de sense sostre augmenta dramàticament i la gent no troba habitatges que es puguin permetre, els bancs inversors i les especuladores firmes immobiliàries (incloses les que van abandonar Espanya per crear una bombolla a Polònia) aixequen més i més edificis buits , farcits d’apartaments que ningú es pot permetre. Tot això es construeix amb capital especulatiu, diners acumulats a base de fons d’inversió, prometent enormes beneficis a inversors estrangers. Hi ha milers d’habitatges buits, tant els acabats, com els habitatges abandonats de la ciutat. Hem convidat moltes vegades a la gent en aquesta situació a que deixin de patir, que prenguin el que necessiten i ho facin servir, gestionant ells/elles mateixos/es els seus habitatges. Òbviament, a l’Estat, que dóna suport al desenvolupament de relacions d’especulació perpètua: llogater/especulador-inquilí, no li agrada aquest canvi de circumstàncies i creiem que l’assalt a aquesta okupa (una de les moltes discretes que han brollat a la ciutat) no va ser un accident.
Hamburg, Alemanya: Atac a sucursals bancàries en solidaritat amb els rebels a Grècia
¡La crisi és el fotut sistema!
A Grècia la gent està lluitant contra els resultats directes de les decisions preses pels polítics alemanys i altres europeus, a la seva costa i la nostra. La propaganda de la Premsa alemanya contra Grècia ens fa fàstic.
La nostra solidaritat es dirigeix a aquelles persones que estan en vaga i lluitant, que són empresonades i s’enfronten a la repressió. La nostra solidaritat es dirigeix, també, a aquells/es revolucionaris/es de la guerrilla urbana del grup Lluita Revolucionària, des de Grècia, que s’enfronten als tribunals, per les seves idees i lluites.
Durant les nits del 27 i 28 de febrer, vam atacar sis bancs a Hamburg. És una petita, però clara senyal el fet d’atacar bancs en Alemoney, per exemple, ens va inspirar una acció de solidaritat realitzada a Bielefeld, i esperem que molta gent faci el mateix i enviï la seva solidaritat als i les rebels a Grècia, ràbia i pedres contra els bancs i el seu sistema.
Esperem que molta gent surti al carrer a Frankfurt i a tot arreu el 31 de març, i la resta de dies!
Per un estiu calent! Llibertat!
20 de març, jornada international d’accions solidàries pel company Tortuga
MAI DERROTAT
MAI PENEDIT
L’1 de juny del 2011, Luciano “Tortuga”, de 23 anys, va instal·lar un artefacte explosiu al Banco Santander de Santiago, Xile, sumant-se a l’ofensiva antiautoritària que ha vingut desenvolupant fa anys sense reconèixer líders ni fronteres, atacant de forma directa símbols de l’estat i el capital.
Aquest 20 març de 2012, es realitzarà l’audiència del judici oral en contra del company, per a qui demanen 15 anys de presó, sota la Llei Antiterrorista.
Els/les guerrers/res de tot el món no podem quedar-nos en silenci observant com jutgen el nostre germà. Destruïm les lògiques del capital. Defensem el company i el seu acte insurrecte, amb totes les formes d’atac imaginables. En guerra contra el poder…