Aquest any la marxa de torxes contra la presó de Ponent, de Lleida, i de suport a les presxs i familiars víctimes de la tortura serà el dissabte 6 de Desembre. S’ha convocat a les 19:00 h a la Plaça Europa de Lleida, al passeig de sobre les vies.
I durant la tarda, a l’hora del kafè (16:30h) a l’Ateneu Llibertari l’Arrel de Lleida (C/ Comptes d’Urgell 31) es realitzarà una xerrada informativa sobre la situació de les companyes anarquistes preses Fransisco Solar i Mónica Caballero, i un debat sobre “l’acció solidaria anticarcerària”.
Perquè hi ha motius de sobra per dir NO a les presons! Ni la de ponent ni la d’enlloc!
El dissabte, 21 de desembre, entre 200 i 300 companys van recòrrer el centre de Barcelona per expressar la seva solidaritat amb els anarquistes empresonats Mónica Caballero, Francisco Solar i amb la resta de procesats pel mateix cas acusats de pertànyer al comando Mateo Morral.
Els gossos de la poli van seguir els seus pasos de ben a prop però, tot i haver-se atacat alguns bancs i la comisaria de Via Laietana (es van llençar un parell de molotov que no van arribar a explotar), no van arribar a carregar. Es van cridar algunes consignes com ‘la democràcia dura el que dura l’obediència’, ‘la muerte no se olvida ni se perdona, maderos asesinos lo pagaréis caro’, ‘mort a l’Estat i visca l’anarquia’ i per la llibertat dels companys. La mani es va dissoldre sense més problemes a l’arribar al Forat de la Vergonya.
No hi ha noticia de detencions posteriors.
¡Contra l’Estat assassí que retè als nostres companys! ¡Ni un pas enrera! ¡No hi ha perdó! ¡Llibertat Mónica i Francisco!
Ester Quintana, de 42 anys, va perdre un ull per l’impacte d’un projectil llançat pels Mossos d’Esquadra el 14N a Barcelona. La seva versió contradiu frontalment la del Conseller d’Interior, Felip Puig.
La teva col·laboració és molt important per l’Ester: Si vas estar a la zona de Passeig de Gràcia entre Gran Via i Plaça Catalunya (C/Casp) el 14 de novembre entre les 20.30 i les 21.00h, o vas veure alguna cosa des de la finestra o balcó d’un pis, posa’t en contacte immediatament amb la família i els amics de l’Ester a través del mail: animsester@gmail.com
Es va convocar una concentració antiracista pel 26 de setembre a la tarda, en el districte de Patissia (centre d’Atenes), com a resposta immediata a l’últim pogrom feixista a la zona de la plaça Amerikis just un dia abans (25/9) i una contraprotesta contra els neonazis (denominats “ciutadans grecs indignats”) que havien amenaçat amb sortir dels seus forats una altra vegada i propagar el seu terror nacionalista.
Primer, els antifeixistes es van concentrar prop de la cantonada del carrer Stavropoulou amb Lemessou, davant de les oficines de la comunitat tanzana a Grècia, que també havia estat atacada i destrossada el dia anterior a les mans dels matons neonazis (veure vídeo).
Es va dur a terme una assemblea oberta a la plaça Amerikis, amb presència massiva de migrants i veïns que van resistir a les intimidacions feixistes i van discutir sobre els seus problemes diaris. Després, un gran bloc d’anarquistes, antifeixistes, esquerrans, antiracistes i altres solidaris, tant migrants com no, van prendre els carrers corejant consignes antifeixistes.
Alerta antifeixista! Solidaritat entre els oprimits.
El dimarts 1 de maig es va realitzar la marxa des de la Estació Central, al davant de la Universitat de Santiago, fins a la plaça els Herois al centre de la capital.
La marxa, que va sortir a les las 11:00 del matí, va avançar de manera ràpida fins a on estava instal.lat l’escenari. Allà van començar els primers enfrontaments amb la policia, que van deixar com a resultat un banc Itau completament destrossat i saquejat, un institut d’estudis destrossat completament i una sucursal del Banc Estado cremada, a la qual van haver d’anar bombers per apagar-la, mentres al carrer es seguien encenent barricades.
Les forces especials de carabineros es van enfrontar a/lxs encaputxadxs que van atacar amb pedres, pals, ampolles i foc. La senyalètica de l’alameda va ser arrancada i els carrers omplerts de propaganda i acció.
Després la policia va arribar amb la seva cavalleria montada, els seus carros i bombes, dispersant a la gent. Es diu que van ser 20 els/les detinguts/des per desordres al centre.
Durant la manifestació es van contar 10 desgraciats ferits, dos són oficials i vuit suboficials, els quals van haver de ser atesos a centres hospitalaris amb lesions de diversa consideració.
El passat 29 de Març van ser detingudes 79 persones a tota Catalunya, 56 d’elles a Barcelona. A tres d’elles, el Javi, l’Isma i el Dani se’ls va decretar presó preventiva. Les causes més que jurídiques les trobem en la criminalització mediàtica i l’alarma social creada pel conseller d’interior, Felip Puig.
Després d’una vaga general que va aplegar milers i milers de persones al carrer volen criminalitzar la protesta, desviar el debat i que oblidem per què vam sortir al carrer. Empresonen a tres persones, centenars estan a l’espera de judici, i deixen més de 100 ferits només a Barcelona, i a més ens amenacen amb noves mesures repressives tan des-de la Generalitat com des de l’estat espanyol.
En les pròximes setmanes L’Audiència Provincial ha de resoldre el recurs interposat tant per l’advocat del Javi, com pel de l’Isma i el Dani. I volem que sàpiguen que no estan sols. Es per això que des de els grups de suport dels empresonats i de les detingudes del 29-M, us convidem a trobar-nos al carrer, a sentir-nos fortes juntes, i a cridar ben fort que els volem lliures i que exigim la retirada de càrrecs de totes les imputades de la vaga general.
L’Anarquista Stella Antoniou, porta 16 mesos a presó preventiva. Està acusada de participació en l’organització revolucionaria Conspiració de Cel.lules de Foc. Fou arrestada al desembre de 2010 junt amb els compas Kostas Sakkas, Giorgos Karagiannidis i Alexandros Mitroussias, que estan també a presó per el mateix cas.
Ella, com els altres, nega els podrits i unflats càrrecs, que estan constantment en proces de renovació amb noves acusacions, bassades en les seves relaciones personals i, per suposat, les seves identitats polítiques com anarquistes.
Stella sofreix una malaltia prou greu, que empitjora per moments degut a la seva reclusió i per això, presenta reiteradament sol•licituds d’Alliberació, que son denegades una darrera d’altre.
No obstant, no ha parat de lluitar amb coratge des de la presó..
Mai va negar que va mostrar la solidaritat a un compa d’ella en trobada i captura.
TE MILERS DE PÀGINES DEL CAS CONTRA ELLA.. TE MILERS DE COMPAS AMB ELLA LA RECUPERAREM!
ALLIBERACIÓ IMMEDIATA D’STELLA ANTONIOU
LLIBERTAT PER KOSTAS SAKKAS, GIORGIOS KARAGIANNIDIS, ALEXANDROS MITROUSIAS
MANIFESTACIÓ: DIVENDRES 06/04/2012 SYNTAGMA, ATENES A LES 18:00
El dia 11 de març de 2012, es van dur a terme, en algunes de les principals ciutats de Polònia, diverses protestes relacionades amb els drets de les dones, la igualtat i la discriminació anomenades “Manifa”. Es van realitzar concentracions a Varsòvia, Poznan, Gdansk, Cracòvia, Torun, Breslau, Lodz i Olsztyn. Aquestes manis anuals les organitzen feministes, grups i sindicats radicals, comunitats locals i associacions de gènere. És el dia en què dones i solidàries prenen els carrers de les ciutats poloneses per compartir les seves visions sobre els drets de les dones.
Aquí sota, es pot llegir la versió que van publicar Alguns/es membres del sindicat anarcosindicalista, Iniciativa de Treballadors (en polonès, Inicjatywa Pracownicza o IP) sobre la concentració a Varsòvia. Iniciativa de Treballadors es va crear a mitjans de 2001 com a grup anarquista informal i tenia com a objectiu la lluita pels drets dels i les treballadors/es comuns, el setembre de 2004, IP va començar a funcionar com a sindicat formal a nivell estatal.
¡Pa en comptes de campionats! ¡Guarderies en comptes d’estadis! ¡Sous decents en comptes de clavells!
L’11 de març de 2012, XIII Manifa (una manifestació anual organitzada a favor dels drets de les dones) va recórrer els carrers de Varsòvia. Aquest any, va atreure a diversos milers de persones, entre elles membres i solidàries de la Iniciativa de Treballadors (incloent sindicalistes i la Inter Comissió Sindicalista d’Escoletes de Poznan, el Comitè de Varsòvia, Torun, Poznan i el comitè funcionant en Kostrzyn).
El tema més recurrent de les concentracions d’aquest any ha estat el problema de la distribució desigual dels diners públics per part del govern i les autoritats locals, que perjudiquen els interessos i drets de les dones, sobretot, de les pobres. La distribució injusta de la sanitat és, particularment, visible quan es compara amb l’Eurocopa 2012. Alhora que s’inverteix en infraestructures relacionades amb el campionat d’Europa, les autoritats locals han augmentat el deute dels ajuntaments de forma considerable. Els problemes pressupostaris s’han solucionat, sistemàticament, amb retallades en despeses corrents primaris. Això ha comportat el tancament massiu de col · legis, escoles bressol i llars d’infants, l’augment del cost de les cures recau en les mares i pares o baixant el sou de les dones treballadores en les professions pitjor pagades, relacionades amb l’educació i les escoles bressol. Alhora, l’Estat proporciona suport financer a les institucions de l’Església catòlica, cobrint els costos de les classes de religió o les pensions dels capellans amb els diners dels i les contribuents (sense tenir en compte la seva religió).
Aquests assumptes van sorgir als discursos de les activistes feministes, entre elles, components de diversos sindicats, com NZZ agost 80 ‘, el Sindicat d’infermeres i llevadores i OPZZ. Els i les membres d’Iniciativa de Treballadors van donar els seus discursos des de la pròpia manifestació. Una activista del comitè que es va crear a les llars d’infants de Poznan ha posat èmfasi en la desastrosa situació de les treballadores d’aquestes institucions. El principal problema segueix sent els sous baixos que, per tant, afecta la qualitat de vida i a les dificultats de mantenir a les famílies. Les treballadores de les guarderies porten un temps ja en una batalla constant per un augment de sou, però les autoritats locals han ignorat eficaçment els seus esforços i les seves necessitats en rebutjar les seves demandes. Una membre del sindicat va expressar la nostra ferma posició cap a aquest tipus de polítiques que, d’una banda, limiten l’accés a serveis bàsics i programes socials -com el tancament de moltes escoles i parvularis, així com l’augment constant dels preus de les guarderies, alhora que hi ha un permanent rebuig a augmentar els sous, gairebé d’esclaves, de les seves treballadores-, i per altra, expressa un aparent afany per gastar centenars de millos de zlotys en espectacle, en forma de campionat de futbol.
Una activista de l’intercanvi comitè de Poznan ha afegit que ens oposem, no només a la distribució desigual del pressupost comú, sinó també a la divisió desigual del treball. En aquest context, les dones es socialitzen a través d’una gran quantitat de treballs gratuïts o mal pagats, un cost pagat gairebé sempre per persones provinents de llars amb baixos recursos. D’aquesta manera, les relacions socials establertes en els sectors de les dones treballadores, és a dir puericultura, continuen sent infravalorats i mal pagats. Hauríem d’enfrontar-nos a aquesta situació diàriament, reclamant millors sous per les treballadores de les escoles bressol, l’augment del finançament de sectors com la sanitat, l’educació i la cultura, així com la necessitat de realitzar canvis significatius en l’organització de les comunitats en les que vivim.
Durant la Manifa, Iniciativa de Treballadors va formar un bloc visible i separat, al qual es va parlar, sobretot, d’economia i del fet que les dones estan obligades a pagar el preu de la crisi. Portem pancartes i cartells amb les consignes: “Pa en comptes de campionats”, “Guarderies i cases en comptes d’estadis”, “Alcaldes, a veure si us atreviu a canviar bolquers per 1500 zlotys [uns 362 €]”, “Per la vaga a les escoles bressol “,” La cura dels nens i les nenes no és un deure privat de les dones “i” Pa i roses en comptes de Jocs “. També es van repartir pamflets anarcosindicalistes com a assumpte específic del butlletí informatiu d’Iniciativa de Treballadors, animant a participar en les protestes de juny en contra de l’Eurocopa 2012.
Gràcies a tots i totes per participar en Manifa 2012, sobretot, a aquelles persones que van viatjar centenars de quilòmetres per estar aquest dia amb nosaltres i lluitar pels drets de les dones!
La organitzadora de l’esdeveniment, Aliança de dones 8 de març, va preparar un diari on es va presentar la nostra declaració (aquí). També pots veure un vídeo curt, promovent la participació en la manifestació, on també parlen Alguns/es dels i les membres del nostre sindicat.
