Tag Archives: desallotjament

Tessalònica: “Ara som tots persona non grata”. Text d’un(a) compa d’Anglaterra arrestada durant la batuda en l’okupa Delta

Nou dels arrestats en el desallotjament de l’okupa Delta van ser alliberats sota fiança després del judici, en el qual van realitzar una declaració política col·lectiva. Tots els acusats van ser declarats culpables de diversos delictes menors, van rebre sentències suspeses de presó (de 3 a 16 mesos) i tres anys de llibertat condicional.  La quantitat total de la fiança va ser de 7950 euros. Fins avui, el dècim acusat segueix sota custòdia, enfrontant-se al perill de la deportació a causa del perjuri policial: un madero va atestar en la tribuna que el/la compa tenia un passaport fals (el que no és cert).

Uns dels deu arrestats va escriure i ens va enviar un text el 22 de setembre, expressant la seva opinió sobre tota la farsa:ara som tots persona non grata

Mai he vist a un home
que mirés amb tan àvids ulls
aquesta tenda diminuta i blava
que els penats anomenen cel
Oscar Wilde. Balada de la presó de Reading

Compas, què puc dir sobre els últims dies?, a part del teatre de l’absurd, necessito dir més? Des del primer dia en un judici kafkiano, fins a la societat de l’espectacle per fora de la nostra porta principal. Ningú pot començar a entendre que la Junta mai va desaparèixer fins que té una pistola apuntant-li al capdavant a primera hora del matí, el cap copejat contra la paret, llançat al sòl sota una pluja de puntades amb les botes, en un espectacle de pantomima hollywoodiense, que va tirar a baix la façana de la democràcia grega mostrant la seva veritable cara feixista. A qui es creien que havien trobat quan van entrar a l’edifici encocats? A terroristes? No, els veritables terroristes són els de el Parlament que van donar l’ordre!

El que es va donar en Delta no va ser un acte terrorista, va anar un intent de crear un món diferent al que dirigeixen l’Estat i el Capital, de prendre el control de les nostres vides, contra la mort lenta de tots en aquest sistema, un espai alliberat per existir en llibertat, per viure de debò. No vam fer això solament per nosaltres, sinó que estàvem oberts a la comunitat que ens envolta, més del que mai ho estarà un polític.

Dins dels passadissos de la llei i la moral, vam ser sotmesos a la tortura de la societat-presó de l’Estat en la seva forma concentrada, dissenyada per destrossar-nos fins que cridéssim pietat, però vàrem negar! Fins i tot quan ens van forçar a donar les empremtes dactilars, no vam cedir, amb 20 maderos de la MAT en una sala, una pistola en el cap, doblegant-nos el cos de tal forma que no deixessin danys duradors que fessin els seus registres nuls i els deixessin sense efecte davant un tribunal.

Dins de les cel·les, segregats, a les dones se’ls deixava sortir de la cel·la, com si el sexisme no fos una sorpresa fins i tot en el sistema carcerari, sense considerar-les una amenaça en comparació de l’altre sexe. Amagats durant hores i hores dels presos socials, com si fóssim un virus llest per propagar-se.* Vam fer nous compas en les cel·les de comissaria, naturalment, com si fóssim tots el germen d’un sistema malalt. Van arribar a les nostres oïdes histories de brutalitat policial cap a tots els presoners, de confessions forçades a força de pallisses. Encara amb tot això, no has sentit l’alegria de la solidaritat fins que no has sentit als compas cridant des de fora, mentre crides els teus pulmons es tornen a assecar, l’energia de les cel·les tornant a la vida després de cada consigna.

Com a nota addicional, els porcs van decidir llançar a les nostres cel·les, com a mesura extra, a dos yonquis camells xivatos. Aquestes cares les havíem vist després de sortir de la plaça Rotunda, l’anomenat victoriós camp de batalla que els maderos han omplert de yonquis i secretes en cada cantonada. No fa falta dir que ens vàrem llevar de la seva vista de seguida, sense permís dels nostres carcellers, per evitar que se’ns taquessin les mans de sang, o pitjor, que les nostres paraules arribessin a les seves oïdes. Deixem una cosa clara: l’Estat pot reclamar qualsevol plaça o zona que vulgui, però no són més que símbols, espais físics; el nostre rebuig és molt més que això. Per això, deixa que el cap de policia es pavoneje per Rotunda envoltat d’una dotzena de maderos de la MAT; deixa-li que la pobli de xivatos; som molt més que això.

El procés judicial no va ser més que un tribunal militar, encara que fins a un tribunal militar hauria estat més precís en el tractament de les proves. Els jutges ja havien aclarit les seves ments burgeses amb ordres expedides des de dalt, sense pietat com va exigir el Ministre d’Ordre Públic i Justícia, però tampoc esperàvem menys i mai demanàrem la seva pietat. Això és la democràcia, que va ignorar el fet que el passaport d’un(a) compa de Colòmbia va ser jutgat falsament pels maderos, que no tenien cap dret a això. La prova va demostrar que la identificació d’aquesta persona és autèntica. Solament volien un ostatge, arrabassat de nosaltres just al final, sense que ho sabéssim. Així funciona la beneïda democràcia i no esperàvem menys.

La pitjor conseqüència possible d’aquest espectacle és que ens dividís.

La encarcelació va unir als compas, jo inclòs(a), fins i tot malgrat les diferències d’opinió. Quan tota la bota de l’opressió cau sobre els nostres caps, totes les tendències, rivalitats, conflictes interns –i em refereixo a tothom– perden el sentit, són més nocives que constructives. Vindran temps pitjors, no hi ha dubte, mentre l’Estat intenti infligir-nos més misèria, mentre ens esclavitzi més a imatge i semblança seva.

Són ells els qui es beneficien de la nostra desunió i ho saben. En el passat, m’hagués preocupat més per una tendència, però ara veient-ho des de fora em puc fer autocrítica. Tot el que importa ara és que estiguem units, resistim i ens organitzem de la forma en què triem, no solament assemblea després d’assemblea o text després de text, sinó amb praxi honesta, praxi, praxi contra el que vingui.

Al meu amic/ga de Colòmbia que segueix segrestat/ada per l’Estat, mans fora del(a) nostre compa.

A la resta de presoners de l’Estat que vam conèixer en les cel·les, foc a totes les presons, a totes les cel·les!

Delta està a tot arreu, segueix viva dins de nosaltres!

d’una persona non grata

castellà, anglès

* Recentment, es va publicar una carta forta, de presos socials tancats en les cel·les de la prefectura de policia de Tessalònica (GADTH), un text escrit durant els dies de tancament dels compas arrestats en l’okupa Delta a les monstruoses sales de detenció (on no hi ha pati, ni accés al bany sense permís, etc.). Els altres detinguts, òbviament, van lliurar la carta als compas perquè els anarquistes poguessin difondre-la (en grec, signada per Presoners en l’antre de mala mort de GADTH). Extracte: “Abans de res, hem d’emfatitzar que, encara que les cel·les de la prefectura de policia estan destinades a la custòdia temporal, molts de nosaltres hem estat tancats durant més de 8 mesos, amb l’excusa que no hi ha espai a les presons. Ara mateix, hi ha un total de 85 detinguts aquí.”

Posnania, Polònia: Desallotjada l’okupa Warsztat

El dijous, 29 d’agost, la policia, seguida pel propietari de l’immoble, desallotjà l’okupa Warsztat (Taller) a Posnania, a l’oest de Polònia. L’anunciada festa d’inauguració estava planejada per al divendres 31 d’agost.

Hi hagué un desplegament policial ridículament considerable (un escuadró fortament armat a l’estil SWAT, una cosa sense precedents a Polònia). Arribares els/les comandants de la policia local y hi hagué brutalitat policial.

La “legalitat” del desnonament és questionable, basada en el fet que no es lliurara cap tipus d’avís als i les okupes abans d’enviar la policia i que el propietari, que fins el moment segueix sent desconegut, tampoc els advertí prèviament. Dit açò, a Polònia, okupar és il·legal i pot haver procés legal posterior.

L’edifici okupat és una casa vella i alta, situada prop de l’antic mercat de la ciutat, però estava en ruïnes i abandonada durant molts anys. Un col·lectiu l’estigué okupant durant 4 mesos i la restaurà durant eixe període. La casa podria haver proporcionat un refugi segur per a una dotzena de persones.

Des de dijous al migdia, fins a última hora de la vesprada, hi havia unes poques persones okupant l’edifici, que estava encallat des de dins. Finalment, la policia els bloquejà, però, advertits d’un assalt imminent, pogueren escapar.

Al carrer, aparegué una manifestació espontània de recolzament (activistes i veïnat), però fou violentament dispersada per les forces enemigues. S’utilitzà gas lacrimogen contra els i les activistes de la manifestació, dos dels quals necessitaren atenció mèdica. Més tard, una d’eixes persones fou detinguda i acusada per “insultar un agent de policia” i, després, maltractada físicament a comissaria.

Després del desnonament, no se’ls retornà algunes de les possessions i ferramentes col·lectives als i les okupes.

L’okupa Warsztat fou condebuda com un projecte polític. Allí, es realitzarien activitats llibertàries, proelecció i proigualtat, a més de practicar tecnologies ecològiques, autosuficients i sostenibles per a la vida diària.

font

O Porto, Portugal: Carta oberta d’Es.Col.A

Carta oberta

La promesa de suspendre el desallotjament d’Es.Col.A ha demostrat no ser més que un frau. Forçats políticament a participar en la conversa amb els okupes de l’antiga escola d’Alto da Fontinha, l’ajuntament d’O Porto només volia anunciar que el desallotjament continuava sent una realitat, encara que podria retardar-se. En una reunió amb dos membres d’Es.Col.A, l’ajuntament va exigir a la col·lectivitat que signessin la seva pròpia sentència de mort, acceptant un acord de lloguer que acabaria al juny de 2012. El manteniment a curt termini d’Es.Col.A dins de l’edifici de la vella escola implicava la signatura d’aquest contracte.

Tornant al principi: el 10 d’Abril de 2011, un grup de persones okuparen l’edifici de la vella escola primària d’Alto da Fontinha, buit i descurat durant més de 5 anys per l’ajuntament de la mateixa ciutat que va ser obligat a conservar-lo. Un mes més tard, després de la reparació intensiva de l’edifici pels okupes i amb nombroses activitats ja desenvolupant-se a l’interior, la policia (enviada per l’ajuntament) va desallotjar violentament als okupes de la casa i va tapiar les entrades.

Després d’un llarg període de negociacions amb l’ajuntament de la ciutat, el col·lectiu d’Es.Col.A va obtenir permís per tornar a l’escola d’Alto da Fontinha, on ha estat fins al present amb una evident falta d’interès per part del CMP (ajuntament). Aquesta farsa és, per a nosaltres, inacceptable, així com el desallotjament, tingui lloc ara, al juny o en qualsevol altre moment.

No reconeixem la legitimitat del CMP, qui ha fallat constantment en el seu compliment dels acords i en el desenvolupament dels seus propis compromisos i decisions, i qui només entén la negociació a través de la intimidació. Acceptar el desallotjament significa rendir-se en la tasca de complir el somni que ens fa part d’aquesta aventura. El somni de transformar les nostres vides amb les nostres pròpies mans, aprenent i ensenyant amb aquells que interactuen amb nosaltres als carrers de Fontinha. Perquè Es.Col.A és molt més que una simple escola, és, de fet, un laboratori per a un món transformat, ens alçarem!.

Necessitem la solidaritat de totes les persones que s’identifiquen amb el projecte. Tenim l’esperança que, a tot arreu, l’okupació i el lliure ús dels espais seran la resposta global a aquest sistema que decideix que la propietat privada, fins i tot abandonada, prepondera sobre el plaer col·lectiu.

Es.Col.A – Espaço Colectivo do Alto da Fontinha
Rua da Fábrica Social, 17 – O Porto

Varsòvia, Polònia: Operació repressiva contra la okupa Elba

L’okupa Elba va ser atacada el 16 de Març per una companyia de seguretat privada, la qual va rebre ajuda de la policia. L’intent de desallotjament va ser una sorpresa total per la gent que vivia a Elba, el centre social més gran i de més llarga activitat de Varsòvia.

El desallotjament va ser una sorpresa ja que la presència d’okupes en aquesta zona havia estat acceptada per la companyia Stora Enso (l’entitat propietària) després de les protestes de fa dos anys. Ningú va ser notificat/da de la data establerta per al desallotjament.

Poc després de les 11 del matí, guàrdies de seguretat contractats per la companyia de seguretat privada Skrzecz van irrompre a l’edifici. No van presentar una ordre de desallotjament i van utilitzar la violència envers les/els okupes amb la finalitat d’obligarles/os a abandonar la propietat. Els/les okupes van resistir i una persona es va atrinxerar a si mateixa amb barricades a la seva habitació, mentre que almenys altres sis van ocupar la teulada de l’edifici. Els/les okupes van emetre una crida urgent a l’ajuda i la solidaritat. Les unitats de la policia van arribar aviat i van ignorar el fet que el desallotjament fos il·legal, impedint el pas a la mani solidària.

Després d’unes hores, hi havia al voltant de 100 manifestants tractant d’aturar el desallotjament, els quals es van enfrontar a prop de 30 policies antiavalots que rebien ajuda de la companyia de seguretat privada. Les participants van xocar amb la policia, que va utilitzar contra ells/es gasos lacrimògens sense cap precaució, encara que de tota manera, no es van produir xocs seriosos. A mesura que el temps anava passant, més unitats policials van arribar a la zona envoltant a les participants solidàries i als/les okupes. Poc després de les 18:00 de la tarda, la policia va rebre ordres de dispersar la protesta i va començar a retirar de la zona a qualsevol periodiste. Semblava que allò podria ser el començament d’un brutal desallotjament. Malgrat tot i per a sorpresa dels i les participants, tant la policia com els segurates van abandonar la zona a les 20:00 i això va permetre a la gent entrar a l’okupa i recuperar-la.

L’endemà, Elba va emetre un comunicat i va condemnar les accions de la policia i de la companyia de seguretat privada. S’ha cridat l’atenció sobre que la propietària de la zona va donar als i les okupes una setmana per marxar. Elba crida al suport internacional per tal de prevenir futurs atacs. La manifestació en defensa de l’okupa està convocada per al 23 de març al centre de la ciutat (a Varsòvia).

També el col·lectiu Anonymous va atacar la pàgina web de la companyia de seguretat privada i els seus comptes de correu electrònic. La pàgina web va ser inutilitzada com una acció simbòlica de solidaritat amb els i okupes.

fonts: 1, 2, 3

Varsòvia, Polònia: Okupa desallotjada i activistes detinguts

Nou persones, incloent-hi diversos membres del ZSP (Unió de Anarcosindicalistes Polacxs), van ser arrestats l’1 de març quan la policia va assaltar una okupa. L’edifici era, com molts altres, propietat de les autoritats municipals, abocats a la deixadesa per part dels administradors, que es dediquen a ajudar a l’alta burgesia. Durant l’hivern, es creen danys irreparables als edificis deshabitats, que es deixen deliberadament amb l’aigua activa a les canonades perquè es congelin i rebentin o se’ls hi  treuen les finestres, perquè sigui la neu la que causi els desperfectes. Aquestes nou persones, que no tenien on viure, no es poden permetre els lloguers d’aquesta ciutat i no tenen esperances de rebre un habitatge municipal (com la ciutat no en proporciona moltes, hi ha files enormes de gent que les necessiten, però la ciutat està ocupada destruint les que tenen o privatitzant-les). Així que van decidir actuar i okupar.

Els/les companys/es van ser detinguts/des de forma sobtada, durant la nit. Així que vam organitzar un piquet d’emergència a la comissaria de policia i aquests van acordar que els/les alliberarien. Se’ls imputa el càrrec de destrosses a la propietat … encara que està clar que és la ciutat la que ho està fent.

A mesura que el nombre de sense sostre augmenta dramàticament i la gent no troba habitatges que es puguin permetre, els bancs inversors i les especuladores firmes immobiliàries (incloses les que van abandonar Espanya per crear una bombolla a Polònia) aixequen més i més edificis buits , farcits d’apartaments que ningú es pot permetre. Tot  això es construeix amb capital especulatiu, diners acumulats a base de fons d’inversió, prometent enormes beneficis a inversors estrangers. Hi ha milers d’habitatges buits, tant els acabats, com els habitatges abandonats de la ciutat. Hem convidat moltes vegades a la gent en aquesta situació a que deixin de patir, que prenguin el que necessiten i ho facin servir, gestionant ells/elles mateixos/es els seus habitatges. Òbviament, a l’Estat, que dóna suport al desenvolupament de relacions d’especulació perpètua: llogater/especulador-inquilí, no li agrada aquest canvi de circumstàncies i creiem que l’assalt a aquesta okupa (una de les moltes discretes que han brollat ​​a la ciutat) no va ser un accident.

font