Tag Archives: Trayvon Martin

Florida, EUA: Sobre la mort de Trayvon Martin

La història és ja coneguda. Un jove negre disparat a sang freda per una persona en posició d’autoritat. Sembla que atrocitats d’aquest tipus ocorren setmanalment. No obstant això, gens canvia, malgrat els nombres que engrosseixen els carrers en les marxes denunciant els assassinats. Crits de justícia ressonen en cada cantonada de la ciutat, de l’estat, del país, fins i tot, del món. No obstant això, els assassinats no disminueixen. Cada vegada que la tragèdia ens trenca el cor, s’obren velles ferides per les vides que es van perdre abans, mentre s’esculpeixen noves a mesura que els detalls de l’homicidi surten a la llum.

Encara que aquesta vegada va ser alguna cosa diferent. L’assassí no era un policia uniformat. Era un capità de vigilància veïnal sense llicència, un auto-proclamat policia vestit de civil. No ens equivoquem, encara que Zimmerman no era membre amb placa del departament de policia local, sí era policia. Clarament, volia imitar els assassinats racistes que havia vist al seu al voltant, representant una fantasia al seu propi barri. Es veu caminant a un noi de pell fosca pels carrers d’un barri de majoria blanca. Zimmerman veu al noi com un intrús, i el persegueix pel barri. El noi li explica a la seva núvia pel mòbil que un home rar li està seguint. Zimmerman parla amb la policia per telèfon, fent un comentari racista en dir-los als uniformats que li segueix la pista a una “persona sospitosa”.

Ressonen crits al barri. Es dispara un arma. Els crits paren. Un noi cau mort amb un tret en el pit. La policia arriba a l’escena i Zimmerman els explica que és l’assassí. La policia uniformada accepta immediatament la versió falsa de Zimmerman de defensa pròpia i comença a encobrir l’assassinat. La policia tria protegir a l’assassí del processament perquè actua segons els seus interessos, deixant a relluir, com sempre, que la policia no “serveix i protegeix” els veritables interessos de la comunitat. Tracten a Zimmerman com si fos un germà d’armes. Els policies actuen com una banda recolzada per l’Estat, rebutjant a aquells que no entren en els plans de l’amo a la recerca d’un món dirigit per la cobdícia, i ajudant als qui ho fan.

~

Un altre linxament no provocat al Sud. Aquesta vegada, es desencadena el pànic. Se suposa que estem en una nova era; no ens vam desfer dels linxaments? Molts van creure que ens trobàvem en una espècie d’Amèrica post-raça. L’assassinat de Trayvon Martin ha polvoritzat el mite. La ràbia per l’assassinat s’estén ràpidament per diverses xarxes socials i comença a estendre’s als carrers del país. No podem seguir fingint que hem esborrat les velles línies del color que divideixen la nostra societat.

La ira es dirigeix sobretot, a George Zimmerman de moment, però castigar solament a l’assassí no crea justícia. La mort de Trayvon no és solament el resultat d’una “poma podrida” aspirant a policia exterioritzant les seves creences prejudicioses i estereotípiques. Més aviat, va ser el resultat d’una institució condemnada que atorga el poder a matons assassins i racistes amb placa, i a aquells que actuen com ells, fins i tot si no tenen placa o arma emesa pel govern. Els atacs no s’haurien de dur a terme solament contra un individu, sinó contra el sistema que perpetua assassinats com el de Trayvon, Ariston Waiter, Joe Stafford i tants altres.

No és la primera vegada que hi ha hagut un assassinat racista a les mans d’una “figura d’autoritat” en Sanford, Florida. Ni serà l’última si les protestes es limiten a l’organització de marxes, amb un conjunt d’oradors que parlen vagament de la necessitat de “justícia” i “responsabilitat”. Centrar-se només a castigar a qui ha comés un assassinat impedeix veure les condicions generals que porten a l’assassinat. No podem esperar que els assassinats de nois negres a les mans de la policia parin quan la institució policial roman. Encara que el propi Zimmerman no ha fet el jurament com a oficial de policia, ha representat el mateix “paper” que un d’ells en aquest cas. El departament de policia de Sanford també ha ajudat a encobrir la mort, tractant a Zimmerman com si portés una placa. La policia ha fet públiques algunes declaracions contradictòries dels testimonis, per crear una imatge més fosca de la mort. Tampoc van realitzar una investigació immediata de Zimmerman, permetent que els fets desaparegués abans que es feren públics.

Encara que el sistema està horrible i fatalment fotut, no podem ignorar les accions de l’individu. Òbviament, l’acció de Zimmerman va ser horrible i ha perjudicat a tots els involucrats. Aquest fet ha de provocar una resposta, però fins a quin punt és difícil de decidir. Jutjar la dinàmica de la comunitat i la resposta apropiada és difícil des de tan lluny. La major part del país exigeix el processament legal de Zimmerman com la forma adequada de fer justícia. Ja va dimitir un comissari de policia després de la pressió social exercida per no haver arrestat a Zimmerman. No podem ignorar l’atroç assassinat que Zimmerman ha comès. Però enviar a algú al complex industrial-presó mai és justícia. Aquesta pot semblar una postura extrema per a alguns, però per a uns altres és clar que encara que el que Zimmerman va fer va ser menyspreable, sentenciar-ho a passar algun temps a la presó solament el situa sota el domini dels qui cometen actes racistes de violència cada dia. Castigar a un individu amb presó solament perpetua el terrible sistema.

Alguns intenten defensar les intencions de Zimmerman, fins i tot si les seves accions són universalment acceptades com a deplorables. Diran: “Solament intentava protegir el seu barri sense comptar amb la policia, no és lloable?”. És clar que és desitjable que hi hagi comunitats que no comptin amb la policia per resoldre els seus conflictes. Però això no és el que Zimmerman buscava. Ell encara depenia molt de la policia, tal com proven les 46 trucades que va fer a la policia en un sol any. En realitat, Zimmerman intentava imitar el comportament de la policia, assignant-se una falsa posició d’autoritat a l’auto-assignar-se el lloc de cap de vigilància veïnal. No tenia cap interès a crear una comunitat acollidora, sinó més aviat un espai sense “intrusos”. Per Zimmerman tots els negres eren, automàticament, intrusos. No es pot acceptar un racisme com aquest, i Zimmerman no hauria de sortir d’aquesta sense sofrir conseqüències. Les conseqüències que garanteix l’Estat no són adequades; no fan gens per evitar que aquest tipus d’atrocitats es repeteixin.

En moltes comunitats, els manifestants han començat a prendre els carrers amb ràbia per l’assassinat de Trayvon Martin. Encara que molta d’aquesta ràbia s’ha centrat solament en aquest cas especialment, però hauríem d’encoratjar l’expansió de la ira per incloure tota la institució policial racista. L’assassinat de Trayvon és el resultat del mateix engranatge que va provocar les morts d’Ariston Waiters i Joetavius Stafford a Atlanta solament en els últims sis mesos. Els seus noms i els molts d’altres que són víctimes de la violència policial no haurien d’oblidar-se mentre Trayvon és plorat. La ira col·lectiva que tots han sentit per la mort de Trayvon no hauria d’estar dirigida solament al càstig legal d’una persona, ni limitat a pregàries desesperades a les figures d’autoritat per parar la violència. Una victòria en aquesta batalla no és una sentència de presó per a George Zimmerman o una nova legislació. Aixequeu-se i contraataqueu als porcs que intenten controlar les nostres vides.

Contra TOT(A) policia
Foc a les presons