Després del seu transllat  de la presó de Turín a la de Prato, el pres anarquista Alessio Del Sordo, empresonat després de l’operació repressiva contra el moviment NO TAV del 26 de gener de 2012, ha escrit la següent carta:

  23 d’Agost de 2012

Hola a totes i tots:

Vos escric des de la presó de Prato on em translladàren ahir per la vesprada. Feia uns diez que m’apestava a transllat, així que estaba preparat per a això. Els dies anteriors había hagut jaleo amb un brigadier que había tingut que abandonar les sesions després d’insults i colps.

Per tant, donava per descontat  que em deportàren i, així em vaig preparar.

Arribàren les 05 :30, estava despert i vaig dir que no tenía problemes en fer el viatget. Vaig guanyar temps per a anar al bany, beure’m un café, (no hi ha jarana sense café) i preparar-me el millor possible per a resistir. A les 06:30, arribà un sol guarda a dir-me que era hora  d’anar-se’n. Vaig dir-li que no em mouría.  El guarda es  quedà  desconcertat i li sugerí que demanara reforços. En eixe moment, vaig alertar a amics i companys de la secció diguent que m’estaba preparant per a resistir. Al meu nou company de celda li vaig dir que no es clavara per enmig.

Casi una hora després, n’arribàren huit creguent que la mole m’impresionaría i que cedería.

En realitat estaba preparat. Ben untat en oli de girasol, un paper amb totes les dirección i tres sellos pegats a la polla amb cinta adhesiva.

Per donar-me una xicoteta ventaja, vaig cobrir el sòl de l’entrada de la celda amb oli. A l’enèsima negativa, entraren, l’impuls va fer que s’esviraren dos sobre l’oli, un brigadier es va estrellar contra el taburet i es va quedar aturdit. Just anava a propinar un altre colp i se’m tiraren damunt. Va començar el cos a cos. Però gràcies a l’oli i a alguns moviments que vaig aprendre al pati, vaig resistir. Vaig ser derrotat, com estaba previst; encara que quan no pots vencer, tens que fer que la derrota siga digna de ser contada.

Em van portar en volandes per tota la secció entre crits, insults mesclats amb saluts i sorts. No sé res de les meues coses.
En l’oficina de registre, vaig seguir desafiant a la carronya, invitant-los a entrar en la celda d’aïslament. Els covards no entràren.
Tenía que haver ixit a les 07:00. Vaig deixar Le Vallette al voltant de les 10:00. Des del blindat, vaig vore a companys que van vindre a repartir pamflets a l’eixida de la càrcel. El viatge va ser una sauna. Els cabrons de l’escolta se n’anàren a menjar a l’autogrill i em deixàren rostint-me una hora.

Quan vam entrar en Prato, vaig vore una pintada roja en un mur groc vòmit: “VIVA BRESCI”. I, joder, companys, viva Bresci.
Vaig entrar en la secció a les 19:00, després dels procesos clàssics per als qui entren.

Secció III, mitja seguritat, càmares per totes parts en els corredors.

Estem en celdes de tres, hi ha dos xavals amb mi que acaben d’arribar de l’aïllament. Vaig dir: “Bona tarda, presoners, es pot (passar)?”, resposta, “tens raó, estem empresonats, no detinguts. Clar que es pot (passar). Em recibiren preparant-me el llit i alimentant-me. Per a les cròniques, esperem a éste matí. Admet que ahir estaba un poc cansat.

Ara sé que en ésta cárcel som 700, els tres quarts en mitja seguretat i la resta en alta seguritat. Em conten que Prato és un centre de càstig. Mentrestant, éste matí, després de que es córrega la veu de que havía arribat un nou peregrí, vinguérem a saludar-me. La majoría coneixen a “Olga” i mantenen una correspondència. Algú li ha pegat una mirada a un panflet en el que hi havia un escrit meu, així que m’acolliren amb palmades en el muscle.

Ara vull poder resistir-me millor, m’ambiente un poc i vegem com van les coses.

Després de diversos mesos en la XII de Turin puc fer un balanç i crec que es pot conseguir molt organitzant-nos entre presoners. Puc aprofitar mesos d’experiència i una determinació major.

Estic seré, amb la moral alta i sóc conscient de que l’única defensa possible contra el poder és l’atac directe.

Sé que molts company-e-s creuen que la meua el.lecció de no acullir-me a la defensa legal és una el.lecció poc Intel.ligent, poc astuta i que mina l’unitat del moviment NO TAV. Penseu el que vulgueu companys, sols vos puc dir que utilitzaré la Intel.ligència, la astúcia de la que dispose per a unir-me als homes i les dones que combaten contra aquest existent per a llançar colps cada vegada més precisos i deixar clar que seguiré enfrontant-me on siga i a el que siga.

I que els peten a qualsevol arreglo de politicutxos.

Dit això, estic bé encara que desprovist de, pràcticament, tot.

Tornaré a escriure prompte.

Foc i revolta,
Alessio

Per a escriure i expresar la teua solidaritat al company:

Alessio Del Sordo
C.C. via La Montagnola 76
59100 Prato (Italia)