A continuació, el comunicat de la companya que fou detenida el passat 16 de Setembre en el que explica el tracte proferit pels mossos d’esquadra i com ella va viure la situació en un context que ella enten com “repressió quotidiana al context de la lluita contra la MAT
REPRESSIÓ QUOTIDIANA AL CONTEXT DE LA LLUITA CONTRA LA M.A.T
Vaig ser aturada per la policia al camí de la gasolinera. El que per a mi va començar com un control d’identificació, es va convertir en la meva detenció degut a falses al•legacions per part de la policia, una nit de calabós, i enfrontar-me a un judici. El fet de no pertànyer a aquest territori va jugar un paper important al llarg de la confrontació, i va donar lloc a comentaris feixistes i violència policial.
Tan sols puc assumir que la raó que hi ha darrere d’aquesta detenció és dividir-nos i impedir la protesta local. Però no és local, és una lluita local que ens afecta totes, i per tant no ha de quedar-se en un grup reduït de persones que se’n sent responsable, sinó que ha de ser de totes aquelles que tinguin consciència social i ambiental.
La resposta a la massiva intimidació policial i la repressió no pot ser retrocedir, sinó organitzar i donar suport més fortament a tots els nivells possibles.
Gràcies per tot el suport i la solidaritat que he rebut. Continuaré per donar-lo.
Memòria dels fets:
El 16.9.2013 al voltant de les 19h vaig prendre el camí de la gasolinera per a comprar unes begudes. Hi havia un control dels Mossos i em varen demanar la identificació. Els hi vaig entregar el meu passaport i em van dir que poses totes les meves coses al davant del cotxe. Després l’única agent dona em va voler escorcollar. Jo vaig preguntar el perquè, i ells em van dir “perquè som policies”. A la qual cosa jo vaig respondre que no era una raó. Em van escorcollar i em varen preguntar que estava fent allà i jo vaig respondre:”els hi he donat la meva identificació, no respondré les vostres preguntes”. En aquell moment ells estaven molt agressius. Un dels policies em va dir “Pren les teves coses i marxa!”.
Jo sentia que ells no em volien deixar marxar, però havien de fer-ho. I vaig dir amb ironia “gràcies, és un detall de la vostra part!”. Llavors ell em va escopir a la cara, i jo el vaig escopir a ell. Immediatament després em va colpejar al cap. Vaig caure i tres policies es varen asseure a la meva espatlla, em van emmanillar, em van colpejar i el policia que m’havia escopit va dir: “ara sí que entens el català” i em van portar a comissaria. Allà li vaig dir a l’agent que feia els tràmits burocràtics que el seu col•lega m’havia colpejat i que per això volia el seu número de placa, però ella em va ignorar. Llavors em van tancar sense dir-me res. L’endemà van prendre les meves empremtes dactilars, fotos i em van interrogar, però em vaig negar a contestar. Al voltant del migdia em varen portar a jutjats i seguint les instruccions del meu advocat d’ofici només vaig contestar les preguntes del jutge. Després em van deixar anar a l’espera de judici, sembla que els policies van declarar al jutge que jo els havia colpejat a ells. Finalment em vaig posar en contacte amb l’advocat que dóna suport la lluita contra la M.A.T, qui s’encarregarà en un futur del procès.
Més informació i actualitzacions: Torres más altas han caído
